Ja he escoltat íntegrament el disc d’Elina Garanča, una amanida variada, presumptament lligada amb una salsa espanyolitzada, que abraça la zarzuela, l’opereta vienesa, la cançó clàssica espanyola, l’òpera espanyola per excel·lencia (Carmen) i la comèdia musical.
El “poti poti”, és considerable i Garanča, passa dels moments més propis a la seva coneguda i luxosa vocalitat, al crossover més discutible, ja sigui tant per resultats vocals, com estètics.
Aquests discs tan variats ja no m’agraden. M’estimo més monogràfics que no m’obliguin a saltar alguna que altre peça, quan escolto els primers compassos.
La mezzo letona llueix la seva veu preciosa, a vegades molt propera a la soprano i en altres moments, exhibint tota la seducció d’un centre poderós i un greu temptador.
Però el resultat és superficial, esdevenint un producte de consum ràpid, que segurament romandrà avorrit a les prestatgeries o discs durs, de molts dels compradors i admiradors d’aquesta cantant que aviat tindrem la sort de veure al Liceu, en l’esperada i temuda Anna Bolena.
Potser si el disc hagués tingut una distribució temàtica més coherent, no m’hagués semblat el disbarat que estic segur que tampoc és, però passar del Barbieri inicial a Bizet, Lehár, Balfe, Montsalvatge, Falla, Ravel, Chapi, Bernstein, Gallardo del Rey (crossover horrible), Luna, Bizet altre cop, Serrano i Bizet, en cuatre segons, és massa per a mi, que mai he tingut la destresa de passar d’un musical a Tristan und Isolde, sense un entreacte considerable.
Jutgeu vosaltres mateixos:
Francisco Asenjo Barbieri (1823 – 1894)
El barberillo de Lavapiés
1.Canción de Paloma
Georges Bizet (1838 – 1875)
Carmen Act 1
2.Séguedille et Duo: “Près des remparts de Séville”
amb Roberto Alagna (Don José)
Franz Lehár (1870 – 1948)
Zigeunerliebe (Gipsy Love) Act 2
3. Hör’ ich Zymbalklänge
amb Alessandro Milani
Michael Balfe (1808 – 1870)
The Bohemian Girl
4.I dreamt I dwelt in Marble Halls
Xavier Montsalvatge (1912 – 2002)
Cinco Canciones Negras
5. Canción de cuna para dormir a un negrito
Manuel de Falla (1876 – 1946)
El amor brujo
6. Canción del amor dolido
Siete canciones populares españolas
7.Nana
Maurice Ravel (1875 – 1937)
8. Vocalise en Forme de Habanera
Ruperto Chapi y Lorente (1851 – 1909)
El Barquillero
9. Romanza de Socorro “Cunado está tan honda”
Leonard Bernstein (1918 – 1990)
Candide Act I
10. I Am Easily Assimilated (Old Lady’s Tango)
Coro Filarmonico del Regio di Torino, Claudio Fenoglio
José Maria Gallardo del Rey (1958 – )
11. Canción del amor
amb Alberto Barletta, Enrico Maria Baroni, José Maria Gallardo del Rey, Geri Brown, Massimo Macri, Cesare Maghenzani, Roberto Vozmediano
Manuel de Falla (1876 – 1946)
Siete canciones populares españolas
12. Jota
amb José Maria Gallardo del Rey
Pablo Luna (1880 – 1942)
El Niño Judìo
13. “De España vengo”
Georges Bizet (1838 – 1875)
Carmen Act 2
14. Chanson: “Les tringles des sistres tintaient”
amb Cristina Antoaneta Pasaroiu i Giuseppina Bridelli
Fernando Obradors (1897 – 1945)
Canciones clásicas españolas
15. El vito
amb José Maria Gallardo del Rey
José Serrano (1873 – 1941)
Le alegria del batallon
16. Cancion de la gitana
Georges Bizet (1838 – 1875)
Carmen Act 1
17. “L’amour est un oiseau rebelle” (Havanaise)
18. “L’amour est un enfant Bohème” (Havanaise original)
Coro Filarmonico del Regio di Torino, Claudio Fenoglio
Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI
Director: Karel Mark Chichon
Tot i així, com no podia ser d’altre manera, el disc té perles magnífiques i sota el meu punt de vista, a part de la coneguda i reeixida faceta zarzuelera, amb una preciosa i intensa romança de Socorro de El barquillero, al capdavant, jo us proposo una perlete deliciosa de Michael William Balfe, per tal de que tingueu un bon dia.
Pertany a l’opera The Bohemian Girl d’aquest cantant i compositor irlandès, que malgrat tenir una àmplia producció, amb aquesta obra va obtenir el reconeixement popular. Estrenada el 27 de novembre de 1847 al Theatre Royal, Drury Lane de Londres, conté una arieta coneguda com el somni, que canta Arline i que va esdevenir tot un èxit. Per a tots vosaltres “I dreamt I dwelt in marble halls”.
De la resta, ja us he dit quer la barreja m’atabala, però em quedo amb les àries de zarzuela, que el seu marit, el director d’orquestra gibraltareny li ha transmès la passió per aquest genere que tant estima i que fa treure-li el foc, que estalvia en la seva Carmen, si haig de jutjar-la pel que vaig veure i escoltar a Les Arts aquest mes de juny passat.
Passaré per alt la versió light del tango de la bella dama de Candide de Bernstein (la Ludwig li dona una lliçó) o aquesta peça de incomprensible qualificació que és la canción del Amor de Jose María Gallardo del Rey. Quelcom similar al Hijo de la Luna del Cano, però no li arriba ni a la sola de la sabata. No dic ni més, ni menys.
A la cantant l’acompanya l’Orquestra simfònica de la RAI sota la direcció de Karel Mark Chichon, el marit de la mezzo que fa una certa carrera a l’ombra de la senyora. En la Seguidille de la Carmen, comptem amb la col·laboració estel·lar de Roberto Alagna, fent un cop més, una demostració del poder vocal del seu Don José.
Bé amics infernemlandaires, us recordo que demà serà l’últim dia per triar al cantant del mes d’octubre i de moment la cosa està força renyida.
IN FERNEM LAND 
Este disco tiene una estructura muy parecida al que Anna Netrebko puso en el mercado el año pasado. Como son tan amigas, hasta los discos los hacen parecidos.
Es lógico, Joaquim, que lo encuentres algo indigesto por tanta variación de estilos. Además las piezas no van en bloques (que sería lo indicado) y una romanza de zarzuela va por ahí y otra por allá…y así con todos los temas. Parece como si la DGG hubiera perdido el oremus; no tiene ningún rigor ni coherencia.
Otra pega que le pongo a esta grabación es el sonido. La voz suena tann lejos que has de elevar el volumen al doble del habitual para escucharla en condiciones normales, aparte de que la orquesta no suena brillante. Da la impresión de que los técnicos estén almozando, hablando de las vacaciones o del aumento de sueldo mientras graban. Una verdadera pena. Los grandes técnicos de los años 50/60 y parte de los 70 del siglo pasado han pasado a mejor vida y los actuales son un desastre.
En cuanto al contenido vocal, Elina Garanca está magistral cantando zarzuela, mucho mejor que cantando ópera o canciones. En la entrevista que figura en el booklet dice que adora la zarzuela y le encanta todo lo referente a España, de tal forma que profundiza tanto como puede en el género para interpretar la zarzuela con estilo correcto. El resultado está a la vista. Hoy por hoy la mejor cantante de zarzuela es una letona. Solo por los cuatro temas de zarzuela vale la pena adquirir el disco, aparte de esta joya que nos ofrece Joaquim y que han grabado casi todas las cantantes líricas británicas y de influencia británica, por ejemplo Joan Sutherland.
M'agradaM'agrada
Estoy con Colbran, que las piezas zarzueleras le salen bordadas a Elina que creo ya reside o está a punto de fijar su residencia en la provincia de Málaga.
A mi si me satisfacen sus partes aquí de Carmen ( en cuanto a otras piezas del disco estoy con Joaquim, demasiado “pupurri”) y espero sobre todo con gran expectación su futura Seymour liceística del próximo enero, donde tendrá como rival al ídolo del Liceu Dña. Edita
M'agradaM'agrada
Aquesta peça que ens has posat la havia sentit a la Enya i pensava que era de ella, que la feia molt “new age”, o com li vaig sentir dir a un amic meu “música de aeroport”.
M'agradaM'agrada
José Luis, aquesta peça es va fer famosa molt abans que existissin els aeroports, vull dir que en el seu moment, segur que sonava com a música ves a saber de què, però si em toca pronunciar-me sobre Enya et diré que sota el meu punt de vista, no sé si d’aeroport, d’ascensor de grans magatzems, o de consulta del dentista, però una música d’aquestes ambientals, si.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim .
Jo trobo que aquesta canço és molt agradable d’escoltar. També se la habia sentit a la Enya .
Crec que es pot sentir en un aeroport i en qualsevol altre lloc ….. quina exageració !!
M'agradaM'agrada
Sí, a mi tampoc no m’agraden aquests discos amb tanta barreja d’estils, m’acaben semblant un fil musical. Això no treu que puguin haver-hi moments esplèndids, com és el cas.
Una pregunta, Joaquim, per què dius que l’Anna Bolena és “temuda” (esperada és obvi que sí)? M’ha picat la curiositat…
M'agradaM'agrada
Tristany no em facis dir que tinc por de la Gruberova, ja saps que no és santa de la meva devoció, degut a que penso que és una mica gran per un rol tan llarg i exigent o que Josep Bros porta una temporada que em preocupa molt…
M'agradaM'agrada
Apa, tens raó. No havia caigut en que hi cantava el Josep Bros. Esperem que les seves darreres prestacions hagin estat una cosa temporal i recuperi el bon nivell.
Pel que fa a la Gruberova, també tens raó, però recordo que quan la va cantar fa una pila d’anys va brodar l’ “Al dolce guidami” (és així, oi?) però la resta jo penso que la desbordava una mica. És com aquesta mania que li ha agafat ara d’anar cantant Norma. Què vols que et digui.
En qualsevol cas, gràcies per l’aclariment; ja sé que era una qüestió una mica off-topic.
M'agradaM'agrada
Tristany, sóc perfectament conscient que hem obert el pot de les essències més susceptibles d’esser polèmiques. Jo per ara, no em pronunciaré més i això que m’ho poses la mar de bé.
Alea jacta est.
M'agradaM'agrada
Todas quieren ser la Callas y algunas no saben ni lo que es una nota grave porque no la tienen. Veremos Anna sin Bolena. Ay, Señor!
M'agradaM'agrada
Joaquim, qué maravilla la Garança. Estoy enamorado de esta mujer y del color de su voz. No he escuchado aún el disco, pero esta aria de Balfe es una auténtica joya. Otra pega al disco -para seguir en la línea de Colbran- sería el título elegido… ¿a qué se habrá debido?
Claro que aunque hagan discos similares, a mí la Netrebko no me acaba de convencer…
Un abrazo fuerte. Extasiado estoy desde ayer con “I Dreamt I Dwell in Marble Halls”…
M'agradaM'agrada