IN FERNEM LAND

TRANSCRIPCIONS: L’ADAGI DE SAMUEL BARBER


Samuel Barber (1910-1981) als voltants dels anys 30

No sé quina regularitat tindrà i qui sap si potser acabarà més aviat del que he pensat, però m’ha semblat interessant encetar una sèrie dedicada a les transcripcions.

Una transcripció musical és adaptar una peça que originalment s’ha escrit per a un instrument o conjunt d’instruments i que el mateix autor o un altre músic posteriorment,adapten per a un altre instrument o agrupació diferent a l’original.

Tots coneixem les famoses transcripcions que va fer Franz List al piano de peces de molt diversa procedència, ja fos un fragment operístic o la integral de les simfonies de Ludwig van Beethoven, per exemple i que han esdevingut obres d’una immensa vàlua.

Per a començar aquesta tanda, us proposo escoltar el famós adagi que Samuel Barber va escriure pel quartet op.11 a l’any 1936.

L’impacte d’aquell bellíssim adagi en el públic i en el mític Arturo Toscanini, va fer que Baber el transformés en obra orquestral a l’any 1938. El va estrenar el celebèrrim director italià que se’l va aprendre de memòria així que va rebre la partitura i el va retornar immediatament al compositor, creant una confusió a Barber que va creure que no li havia agradat. En realitat Toscacini el va memoritzar immediatament per a l’estrena que va tenir lloc el 5 de novembre en la seva primera direcció radiofònica al 8H Studio.

A aquella primera transcripció va succeir-la un altre a l’any 1967 per a un cor a capella i 8 veus, amb el text de l’Agnus Dei. L’afecte és extraordinari

Si la senzilla però catàrtica melodia original porta un trasbals emocional innegable, quan fem front a la versió orquestral i posteriorment a la coral, ambdues esdevenen definitivament colpidores.

Us faig una advertència: escoltar els tres adagis seguits us pot portar a un estat irrecuperable durant una bona estona, però també pot ser que voregeu l’èxtasi, tot depèn.

Us proposo escoltar l’adagi original en la versió per a quartet de corda, en un vídeo cortesia de Irina.

Tot seguit, la primera de les transcripcions fetes pel propi Samuel Barber, la d’orquestra de corda. La versió és la de l’orquestra de la BBC dirigida per a Leonard Slatkin en la darrera nit dels PROMS del 2001, especialment dedicada a les víctimes dels atacs del 11 de setembre a Nova York. De manera inusual, aquest concert no van tenir el caire festiu que el caracteritza i també per això veureu en les imatges moltes barres i estels. El vídeo és gentilesa de RupertJones

I finalment, l’Agnus Dei, és a dir la versió coral d’aquesta música colpidora per la seva serena i dolorosa bellesa. La versió que escoltarem és la The Choir of Trinity College de Cambridge, dirigit per Richard Marlow, en un YouTube gentilesa de lee32uk, que ja ha tingut més d’un milió de visionats.

Puc arribar a entendre que considereu aquesta música dirigida massa directament al cor o massa, fins i tot, sensiblera, a mi particularment em commou tant que haig de dosificar-la.

Si malgrat el tip que us en heu fet, us han quedat més ganes i us agradaria disposar de la versió orquestral, us deixo l’enllaç per poder baixar-vos una fantàstica versió dirigida pel gran Leonard Bernstein.

I si la versió coral, l’Agnus Dei, també us ha agradat, teniu l’oportunitat de baixar-vos un altre versió a l’escoltada, també magnífica i per a cor mix, signada pel cor Accentus dirigit pel seu eminent director Laurence Equilbey.

I ara, gràcies a l’inestimable col·laboració de José Luis, us puc deixar l’adagi en la versió original per a quartet. Els intèrprets són els del Kronos Quartett.

Que les gaudiu en aquest dimecres que us desitjo feliç.

22 comments

  1. L'apuntador

    Estic d’acord amb tu, Joaquim, en que aquesta música s’ha de dosificar. Em passa una mica el mateix amb aquell moviment de la ‘Tercera Simfonia’ de Gorecki…
    Gràcies per compartir-ho!

    M'agrada

  2. No sabia que aquesta barbaritat (a les antípodes de la sensibleria per mi) fos originalement un quartet, ni que Toscanini fos tan llest per triar, ni tan memorión, ni coneixia la boníssima anècdota. Però m’agrada molt mes la versió coral i encara una mica més la orquestral, tot i que jo diria que la interpretació del quartet es francament millorable.

    M'agrada

  3. GLORIA. A.

    Després d’un temps d’obligada mudesa, encara que si us segueixo ( ja falta menys…) avui no he pogut resistir-me al comentari doncs com bé dius Joaquim, escoltar aquest preciós Adagio es viatjar per un món plé de sentiments, uns tendres, altres dolorosos, però sempre al límit , vessants de sensibilitat,.
    Encara que ara no pugui escoltar cap dels teus bombonets, ( encara estic sense so) et diré que fa un temps vaig escoltar per CAT .Música la versió Coral per el Col.legi de Cambridge, i em va deixar bocavadada, personalment crèc que es la millor versió, el que jo no sabia es que Barber l’escrigués en principi per cuartet, sempre havia cregut que l’original era per Orquestra, ves per on ja he aprés una cosa més, com sempre ,gràcies Joaquim, i una abraçada per tots , us anyoro …..

    M'agrada

  4. Aquest Adagi per a cordes és una de les peces més colpidores que mai he sentit. No he pogut escoltar totes les versions perquè les vull dosificar. Sé que l’original em fa molt feliç encara que sempre em transmet un sentiment de final.
    Gràcies, Joaquim!

    M'agrada

  5. nati

    Només he sentit el quartet de cordes i el cor i .. vaig a morir-me ara mateix , ja us aviso …
    La versió orquestral me la guardo per després, quan estigui al cel.

    Gràcies Joaquim, sempre.

    M'agrada

  6. Gràcies Joaquim per l’exercici que proposes. L’Adagio del Barber el vaig conèixer, curiosament, al tren de rodalies que agafava diàriament de Manresa-Barcelona, farà uns vint anys. A la tornada sonava sempre per la megafonia interna quan, prop de Monistrol apareixia Montserrat. Agraeixo a la Mercè Sala la iniciativa. És curiós aquest efecte Pavlov que fa que una música ens recuperi imatges: tren buit, Montserrat i el Dafoe corrent…

    M'agrada

    • Domènec, lo de la música als trens, en una imatge congelada com la que proposes, és idil·lic, però cada dia….i aquí rau la perversió de la iniciativa de banda sonora de qualitat que es va treure de la màniga l’enyorada Mercè Sala. En aquella època jo també feia us diari de les rodalies, mai han funcionat tan bé, com aleshores, això si.

      M'agrada

  7. GLORIA. A.

    Una pregunta, aquest Adagio no sona també cap el final d’una película de guerra ( Vietnam ?) mostrant unes imágens molt crues, no recordo més detalls de la peli i potser estic confossa, però potser hi há algú que pensi el mateix……

    M'agrada

  8. GLORIA. A.

    Perdoneu, no em cal resposta, acabo de descobrir l’últim video de Platoon….pensareu que estic tonteta perduda, però al no tenir so passo per alt els videos,doncs em fa molta malícia no poguer escoltar… ara l’he vist casualment….

    M'agrada

  9. Retroenllaç: Henryk Górecki – 1933-2010 (y una gótica fuga fluvial) | Ancha es mi casa

  10. Tenia completament oblidat aquest Adagi fins que me’l vas proposar com a fons musical pel poema de Carner dedicat a la mort de Companys. Em sembla que ja et vaig comentar que l’Anna Maria es va emocionar moltíssim quan el va escoltar, i jo també em vaig fer uns bons farts d’escoltar la versió orquestral que em vas enviar. En desconeixia la història i t’agraeixo que ens l’hagis fet conèixer. Totes tres versions les trobo colpidores i, com pots suposar, la primera vegada que he escoltat la coral, els efectes propis de bleda assolellada innats en mi han aflorat ja des que he sentit la “A” d’”Agnus”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: