IN FERNEM LAND

MARIE-NICOLE LEMIEUX EN CONCERT


Marie-Nicole Lemieux

La mezzosoprano acontraltada Marie-Nicole Lemieux (26 de juny de 1975), tan associada a l’òpera barroca, acaba de gravar un disc dedicat a les àries de l’òpera francesa per la casa Naïve, titulat “Ne me refuse pas”, que abraça un ampli repertori no gaire sovintejat en les seves extraordinàries aportacions musicals, amb obres dels següents autors: Jules Massenet, Luigi Cherubini, Fromental Halévy, Hector Berlioz, André Wormser, Ambroise Thomas, Georges Bizet, Camille Saint-Saëns, amb l’orquestra Nacional de França sota la direcció de Fabien Gabel.

Per a promocionar aquest fantàstic disc que encara no he pogut escoltar, la cantant va fer ahir un concert al Théâtre des Champs-Elysées de París que tenint-lo a l’abast, òbviament porto a In Fernem Land.

La veu és important i l’artista i cantant, encara més. És molt d’agrair que de tant en tant surtin veus d’aquesta categoria i artistes d’aquesta sensibilitat, que ens estimulin en mig de tanta prometedora mediocritat.

En primer lloc us vull deixar “Ah nos peines sont communes”. la preciosa ària que canta Neris a la Medée de Cherubini, acompanyada per un melangiós fagot (Philippe Hanon).

De ben segur us han quedat ganes d’escoltar més coses, oi?, doncs ara us proposo, “Mon cœur s’ouvre à ta voix”, de l’òpera Sanson et Dalila de Camille Saint-Saëns, avui especialment dedicada a Pfp. Delicadesa i sensualitat sàviament dosificada, amb una veu de preciós i vellutat timbre, que sedueix en cada frase, en cada nota.

Està molt bé, oi?

Creieu-me quan us dic que el concert que us deixo, paga molt la pena, malgrat que es fa molt curt, però els assessors de màrqueting ho deuen fer bé i d’aquesta manera comprarem el CD, on canta aquestes àries, i d’altres.

Fromental Halévy
Odette, sous leur sceptre….humble fille des champs,  de Charles VI
Luigi Cherubini
Ah nos peines sont communes, ària de Neris de l’òpera Médée
Ambroise Thomas
Connais-tu le pays ? , de Mignon
Obertura de Raymond
Jules Massenet
Scènes dramatiques, Suite N°3
Werther qui m’aurait dit la place, de Werther
Georges Bizet (Carmen)
Interludi del acte 3er
Havanera
Danse bohème,
Camille Saint-Saëns
Mon cœur s’ouvre à ta voix, de Samson et Dalila
Jacques Offenbach
La Fille du Tambour major

Marie-Nicole Lemieux, Contralt
Orchestre National de France
Fabien Gabel, Direction

Théâtre des Champs-Elysées
París 18 de novembre de 2010

Espero que us agradi tant com m’ha agradat a mi.

Pilar, i a tu una mica més.

22 comments

  1. Josefina

    Escoltar aquesta veu meravellosa de bon matí és enriquir el cor per tot el día. M´agrada, m´agrada molt i
    l´emoció més intensa l´ha donat “Mon coeur….”;
    em fa feliç sapiguer que per la Pilar serà una sorpresa molt bonica.
    Gràcies Joaquim

    M'agrada

  2. pfp

    criatura, has hecho que se me llenen los ojos de lágrimas, pero también que se me ensanchen los agujeros del corazón, (como dice mi amigo René), con lo cual me predispones a pasar un día muy especial.
    un abrazo de los que hacen época, y al Fede también

    M'agrada

  3. colbran

    Desde luego Marie-Nicole Lemieux es una de las sorpresas más agradables de los años que llevamos del siglo XXI. Hemos tenido la suerte de escucharla en persona, Joaquim i yo, en la Gertrude de “Pelleas et Mèlissande” y aunque no es un rol como para poder calibrar el caudal de posibilidades de una voz, fue suficiente para darnos cuenta de que estábamos ante una gran cantante.

    He tardado 15 minutos en poder tener “Mon coeur s`ouvre a ta voix” disponible para escucharlo y ha valido la pena. La Lemieux lo canta con una voz de esas carnosas como a mì me gustan y con la suificiente pasión, sin caer en la exageración, y buena línea de canto deseables en una pieza tan sumamente hermosa. Una verdadera gozada.

    Cuando disponga de otros quince minutos para perder intentaré escuchar el aria de Nèris. Lo que me está haciendo Movistar con el ADSL “ultrarápido” (?) no tiene nombre; ahora que pago por el tope de velocidad mi conexión va más lenta que cuando pagaba el mínimo. Un desastre propio del Tercer Mundo…

    Voy a acercarme a las tiendas a ver si ya está disponible esta grabación, pues a mí la ópera francesa, en general, me gusta muchísimo y este disco promete ser un verdadero placer para el oído.

    M'agrada

  4. Mercedes Parera Arnó

    Hola Joaquim, que gozada! después de desayunar lo primero que hago, es abrir tu bloc y deleitarme con su contenido, que grán sospresa, precisamente anoche escuchè a trsvés de CataluñaRadio este mismo concierto que estaban retransmitiendo en directo desde Paris,que maravilla! que voz! y que sensibilidad la de esta grán cantante todo el contenido era un puro deleite, cada vez de decanto más por las mezzos y más áun si són acontraltadas a mi humilde opinión sus bajos sonaban a terciopelo puro. He tenido muchas ocasiones de oir Sansón y Dalila,y aparte la Verret nadie ha vuelto a impresionarme tanto, que suerte la mía , después de cenar el recital en directo dormir con los ángeles y al despertar volver ha tenerlos junto a mi. Gracias Joaquim! Hoy vá a ser un día de permanecer en EXTASIS, Mi corazón se abre a tu voz? Mi corazón se abre a tu exquisíta sensibilidad para darnos a todos los que te seguimos tanta felicidad. Un abrazo. Mercedes

    M'agrada

  5. nati

    He renascut aquest matí i molt contenta .

    Quina música Joaquim! Aquest ” Mon cœur s’ouvre à ta voix”, de Samson et Dalila ens reconcilia amb la vida.
    Ja no em moro més!

    Gràcies Joaquim, rei .

    Felicidades pfp!!! Si Joaquim te dedica esta melodia es, seguro, “porque tú lo vales”.

    M'agrada

  6. “Mon coeur s’ouvre à ta voix” és una de les meves àries predilectes i és un plaer sentir-la per aquesta excel·lent intèrpret. Samson i molts d’altres reposem en la divina tendresa d’aquesta veu tan seductora.
    Gràcies per fer-nos-en participar, Joaquim!

    M'agrada

  7. El compte

    Genial interpretació del “Mon coeur…”
    I estic d’acord que m’agrada molt més en aquest repertori que en el barroc
    Bon regal per preparar l’esperit un vespre de divendres tot pensant en el cap de setmana

    M'agrada

  8. El pitjor pianista del món

    Al seu propi web ella es qualifica com a contralto, i vosaltres com a mezzo acontraltada; és el mateix?
    En efecte, Joaquim, està molt i molt bé. Però que molt bé.
    Colbran, a quines “tendes” vas tu a comprar? La que a mi m’agradava va plegar ja fa temps.
    Estimades senyores, Camille Saint-Saëns, com la majoria dels músics francesos, és excepcional. Fins i tot la canalla en pot donar fe.
    Titus i Compte; el Barroc, per definició, és excesiu. Per això la meitat del país, com a noucentista que és, no li acaba de fer el pes. A l’altre meitat, la de la rauxa, li entusiasme.
    Bon cap de setmana.

    PS: Senyor moderador, portes una setmana amb posts excepcionals.

    M'agrada

    • colbran

      He conseguido esta grabación en Discos Castelló-Clásica, del Carrer Tallers, Barcelona.

      Aún no he escuchado el disco completo, pero los cinco primeros tracks son soberbios. Mucha atención al aria de la ópera “Charles VI” , de Halévy, es excepcional, lo cual ratifica lo que siempre he dicho y es que yacen olvidados títulos de sumo interés.

      Por otra parte el disco, generoso por cierto -dura más de 78 minutos-, contiene una sorpresa, por lo que se indica en el detalle, y es un track “fantasma” con un aria corta de “La fille du tambour-major” de Offenbach.

      M'agrada

      • colbran

        La mezzo-soprano está más próxima a la soprano dramática que a la contralto, pero existen voces como la de esta fantástica contralto canadiense que tienen una tesitura aguda más propia de mezzo que de contralto (aunque Ewa Podlès también la tiene y es una contralto sin discusión posible) y unos graves de contralto auténtica, por esta razón puede considerarse una mezzo-contralto o mezzo contraltada. Parece un lío de palabras, pero es la única explicación que se me ocurre.

        De acuerdo contigo, pianista, en la apreciación de la música francesa.

        M'agrada

    • Pianista, em satisfà molt que els posts d’aquesta setmana (força difícil per a mi), t0hagin agradat. Diguem que sense definir-los d’excepcionals, deixa’m dir-te que són el que es mereixen comentaris com el teu. Què et sembla?
      A mi m’agrada el barroc, barroc, és a dir, excessiu, per tant, aquesta senyora m’agrada en tots els repertoris i vaig fer un post fa temps, més concorregut pel tema que per la banda sonora, la Lemieux canta el Stabat mater de Vivaldi i és senzillament excepcional.
      Aquesta versió del Mon coeur que canta la Lemieux, és molt gran i supera a moltes fins ara, tradicionalment referencials, al menys és el que m’ha semblat en a mi i per això l’he dedicat a la Pilar, que si l’any passat vaig tenir 59 raons per fer-li un post, aquesta és la que fa 60.
      No sabia que el concert l’havia transmés Catalunya Música, jo me’l vaig trobar al correu ahir per la nit, quan vaig arribar a casa. Ahir no vaig escoltar com és habitual a aquella hora, la meva emissora predilecta.
      Hi ha quelcom més maco que una cosa que m’agrada, agradi a la gent que m’agrada? Potser és la millor manera d’acabar una setmana horribilis i començar un cap de setmana.
      Colbran, ambdós obres que menciones es poden trobar en aquest recital que us he deixat, la de Halévy, efectivament magnífica, inaugura el concert i l’arieta de La Fille du Tambour major, dedicada a les senyores que varen anar al concert, és el darrer bis.
      Gràcies a tots els meus imprescindibles infernemlandaires.

      M'agrada

    • El barroc és excesiu però dins d’un codi propi, molt diferent al de la música noucentista. El verisme també conté excesos, però estem parlant d’un altre tipus d’excesos. El problema que li trobe jo a algunes interpretacions barroques de la Lemieux és que els seus excesos són més aviat noucentistes que barrocs, i no es pot cantar Haendel com si estigueres cantant Giordano. En canvi, quan no es deixa portar per la rauxa, em pareix una cantant barroca excel·lent.

      Per una altra part, no tinc tan clar que qui prefereix el noucentisme siga perquè no li agrada l’entusiasme i la rauxa. Al repertori noucentista també hi ha entusiasme, de fet hi han òperes, com Andrea Chénier, que només es sostenen gràcies a l’entusisme. Simplement, estem parlant de dos formes diferents d’entusiasmar-se.

      M'agrada

  9. dandini

    Os deixo un enllaç on la Marie-Nicole Lemieux canta una maravellosa Quicky.Es tracta d`una representació del Festival de Glyndebourne on com sempre l`Orquestra está esplendorosa aquest cop sota la batuta de Wladimir Jurovski.Al seu costat brilla un aclamadíssim Chistopher Purves com Falstaff que per cert varem sentir al Liceu cantant el guardaboscos.Un magnífic Ford de Tassis Christoyannis i la sempre seductora Adriana Cucerova com Nanetta.La producció de Richard Jones és un autèntic luxe de detalls actorals.Llastima que ens perderem el seu treball de Cav-Pag.

    M'agrada

  10. dandini

    Per cert la Marie-Nicole Lemieux és una cantant fabulosa i canta l`aria una mica en l` estil de Marilyn Horne , Shirley Verrett o Christa Ludwig: mes aviat sensual que libidinós.A mi ,ja ho sabeu, m`agradava moltíssim aquell to salvatge que li donava l`Elena Obraztsova.(cada interpret té el seu taranná i aquí estem per gaudir de totes les posibilitats)

    M'agrada

  11. Marta B

    Bon dia:

    Fa un munt de dies que només puc llegir el blog per sobre. Ahir em vaig dedicar a baixar tot el què has penjat aquests dies i acte seguit començar-ho a escoltar. El primer ha estat aquest recital de M. Nicole Lemieux, ja em va agradar molt en aquell concert Haendel que ens vas penjar, però ara encara m’ha agradat més, a part de tenir una veu molt agradable és molt expressiva. Com sempre moltíssimes gràcies pel temps que ens dediques.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: