La cruel, en aquest cas, casualitat, va voler que el mateix dia que al Gran Teatre del Liceu tingués lloc el primer dels dos concerts dirigits per Fabio Luisi dedicats a Brahms, al Concertgebouw d’Amsterdam, la que molts diuen que és la millor orquestra del món, la Royal Concertgebouw Orchestra, dirigida per Bernard Haitink i comptant amb la participació del pianista Emanuel Ax, oferissin un altre monogràfic dedicat al mateix compositor.
Les obres escollides van ser, el concert per a piano i orquestra núm. 1 en Re menor, op. 15 i la simfonia núm 3 en Fa major, op. 90.
Que ningú pensi que això és un escarni, a l’orquestra del Liceu, la meva maldat no arriba a aquests límits malaltissos i no m’he begut l’enteniment. Potser amb el pressupost d’allà, aquí tindríem la temporada operística sencera, però si que és un regal que faig al peculiar hooligan del cinquè pis, que en les darreres temporades ens té acostumats a les seves provocadores mostres d’inexplicable entusiasme, en totes les funcions que compten amb una figura rellevant, estigui bé o no. Com que sortosament el teatre ens nodreix de noms importants i d’artistes de primeríssim nivell, els habituals ja l’hem adoptat com quelcom inevitable i entranyable, malgrat que un dia podem tenir un ensurt, si s’abraona massa sobre la barana o si una corda vocal esclata en mig de les desempostades mostres d’entusiasme, entre els aplaudiments oscil·lants a ma alçada i els bravos cada dia més afònics.
En qualsevol cas, aquest deliciós i romàntic tercer moviment, el poco allegretto de la tercera simfonia de Brahms, tan cinematogràficament recordat, com inspirat i maltractat en moltes versions, per l’excés de melassa amb que alguns directors l’afronten, hauria de servir per tal de que l’ignot “bravejador” compulsiu, aprengués a escoltar Brahms i després recapacités a l’entorn de les solitàries (o quasi) i insistents mostres d’entusiasme, en mig d’un public cortès, que segurament no gosava manifestar l’enuig i l’ensurt que el concert de diumenge ens va provocar.
Si la versió li ha semblat bona, sempre podrà baixar tota la simfonia i segur que quan l’escolti a casa, esverarà a tot el veïnat, amb les mateixes mostres d’aprovació que desplega al Liceu. Espero, això si, que no s’abraoni al balcó de casa seva.
Hores d’ara ja pateixo, si no li donen un calmant, a l’Anna Bolena serà portada dels diaris.
IN FERNEM LAND 
Hola Joaquim
El ‘hooligan aquest’, la meva dona i jo li diem el Sr.Bravobravo, i ja fa uns quants anys que el coneixem doncs va començar la seva bravosa carrera a l’Auditori (quan alguns directors, després malaïts, encara eren ben vistos per les autoritats competents de la sala) a un dels boxes laterals superiors a l’esquerra, movent-se compulsivament mentre braveaba. Nosaltres vàrem deduïr que el Sr. Bravobravo, potser era un professional de la braveria. Ara ja l’hem vist varis cops al Liceu, i efectivament tens raó, estem un cop més amb tu.
Per cert, malgrat problemes i programa, gran director, gran, a l’Auditori, diumenge passat.
Una abraçada a tots.
M'agradaM'agrada
Efectivamente esta hermosa melodía ha sido muy utilizada y muy versionada en films, anuncios, etc…, pero yo creo que la adaptación más digna la hicieron Paul Francis Webster e Irving Aaronson para Mario Lanza con el título de “You’ re the song angels sing” para la película MGM “Because you’ re mine” (1952) y la letra comenzaba asi:
“You’ re the song angels sing
on a cloud faraway.
The first kiss of Spring
of a morning in May”
Si seguís la letra con la melodía veréis que se ajusta perfectamente.
Una gozada escuchar esta hermosa versión y una pesadilla recordar el concierto del domingo pasado.
El “hooligan bravobravo” puede llegar a convertirse en “La Moños” del Liceu.
M'agradaM'agrada
Jo també me l’he Trobat molts cops al senyor Bravobravo, al Auditori i al Liceu. La veritat es que es fa una mica molest i la gent riu mol sovint, perquè sembla que tot li agrada. Jo sincerament penso que es una persona amb certa deficiència mental i que no es pot fer res al respecte, lamentablement.
Te raó Colbran…aquest personatge es farà famós com “la Moños”.
Al concert del Liceu, no el vaig poder assistir. Aquesta simfonia de Brahms es una de les meves preferides. Després me la baixo. Gracies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Això es una meravella d’orquestra. Estic més preocupada ara pel futur de les nostres orquestres i coros tal com estan els temps i el poc interès dels nostres diputats, que no diuen ni piu de la cultura. I al pobre malalt, que li posin un arnès de seguretat, quin patir veure’l.
M'agradaM'agrada
No habíamos podido escribir nada hasta hoy, pero el domingo cuando salimos del Liceo le comenté a Victor que después de esperar este concierto me había decepcionado mucho. A Eva Podless la encontré muy fria y a la orquesta también le faltó calor. En fin que había disfrutado mucho más en el concierto de la mañana con la sinfonia Manfred.
Delicioso el tercer movimiento que nos has dejado.
Por cierto, la soprano que cantó el Mesias participativo en el Palau y de la que os comentamos que nos gustó mucho, se llama Joélle Harvey .
Los habituales del Auditori ya conocemos al Sr. Bravo y esta temporada lo encontrabamos a faltar, ahora lo entiendo, se ha pasado al Liceo. Pensamos como Miquel Gascon, que es un chico ( desde nuestros asientos nos parecía bastante joven ) que debe de tener alguna deficiencia psiquica.
M'agradaM'agrada
Si us passeu per el meu blog VOLTAR i VOLTAR, ahir vaig penjar un post en el que parla precisament del Messies participatiu amb un vídeo de tot el concert sencer. En el mateix post, trobareu també referencia al concert del Auditori amb vídeos de tota la Simfonia Manfred (encara que aquest cop per altres intèrprets).
El senyor Bravobravo ha desaparegut de la Sala Gran del Auditori, però ha aparegut a la sala Simfònica…
M'agradaM'agrada
Toca el cor.
Moltes gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
De la tercera el tercer, i aquest, bonissim. Al vespre i cansat es un luxe no haver de triar i que et posin aixó. Gracies.
El noi aquest esta com un llum, i no es cap insult, mes aviat el contrari. Mes culpa tenen els responsables que l’ignoren.
M'agradaM'agrada
Preciós aquest Brahms i tan meravellosament executat!!!
Recordo més la pel·lícula Aimez-vous Brahms?. He oblidat el director però era sobre una novel·la de Françoise Sagan amb Ingrid Bergman, Tony Perkins i Yves Montand.
Joaquim,
Per desgràcia meva i de tot el públic avui m’he hagut d’empassar el Bravejador a l’estupenda funció del Falstaff.
M'agradaM'agrada
El director de “Good-bye again” (“No me digas adiós”-1961), basado en la novela de la Sagan “Aimez-vous Brahms ?” era el ruso (hoy sería ucraniano) Anatole Litvak.
Me alegra saber, querida Olympia, que la función de “Falstaff” de ayer fue estupenda.
EL “bravobravo” por lo visto asiste a todas o a muchas funciones del Liceu. Su insistencia en bravear todos los cantantes de fama, estén bien o no, y de la forma que lo hace, llega a ser inoportuna y molesta. En muchas ocasiones es el único bravo del teatro, con él la dirección del Liceu tiene asegurado un aparente éxito en cada representación, ya que, afortunadamente por ahora, estamos viendo desfilar por el escenario un buen plantel de voces famosas.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat força la versió de la Royal Concergebouw amb Haitink, precisament perquè diu la melodia deixant-la que flueixi amb naturalitat i això la fa preciosa. Entre les moltes versions que tinc sempre se’m fa feixuga la de Karajan per l’excés de sucre i la seva tendència a estirar les melodies com un xiclet per complaure al públic fàcil. Entre les millors, sens dubte la de Istvan Kertesz al front de la Wiener Philharmoniquer en una època on aquesta mítica orquestra no tenia rival possible. Us recomano el cicle sencer.
M'agradaM'agrada
Es precios ,hem recorda la pelicula “Aimez vous Brahms amb la Ingrid Bergman i en Toni Perkins.!Era preciosa fa un grapat de anys però encara la recordo i la música es de les meves predilectes.
!Moltes gracies per portar-nos aquets records tan fantástics Adéu i una abraçada.
M'agradaM'agrada