Nadja Michael com a Medea, l'òpera de Mayr a Munic 2010
La cantant (és dificil classificar-la) alemanya Nadja Michael va cantar en el passat Festival d’estiu de Munic, l’òpera de Giovanni Simone Mayr, Medea in Corinto.
Aquesta òpera es va estrenar el 28 de novembre de 1813 al Teatro San Carlo de Nàpols.
Amb una proposta molt més dramàtica que la clàssica versió de Cherubini, l’òpera de Mayr es representa molt poc, malgrat que tant musicalment, amb un interessant tractament orquestral, com vocalment, ofereix moments de notable grapa i exigència, que de ben segur, amb els cantants adients, acabaria imposant-se en molts teatres. És clar que per que això succeeixi, s’han de trobar els cantants adients i això no és del tot fàcil.
El rol principal el va estrenar Isabella Colbran, Luigia Pontiggia va estrenar el rol de Creusa, Andrea Nozzari va ser Giasone i Manuel García, Egeo. En l’anecdòtic rol d’Ismene va cantar l’esposa de Garcia, Joaquina. Encara més curiós és saber que un dels fills de Medea va ser Maria Garcia, la filla de Manuel i Joaquina i que va passar a la història de l’òpera amb el nom de María Malibran, quan una mica més grandeta va començar a cantar.
L’èxit de l’estrena va ser molt notable i immediatament les dives del moment van voler incorporar aquest rol de vocalitat tan dramàtica, al seus repertoris. Així Giuditta Pasta va cantar-la a Paris l’any 1823 i a Londres els anys 1826, 27,28, 31, 33 i 37 a Nàpols al 1826 i a Milà al 1829, on l’any 1823 l’havia estrenat Teresa Belloc.
Pel que fa als altres il·lustres cantants que varen fer front als rols d’aquesta òpera, trobem a Rubini que va cantar Egeo a Londres o Duprez a la Scala l’any 1829. El rol de Creonte el van cantar els baixos Carlo Porto, Vicenzo Galli o el famós Luigi Lablanche.
La primera versió del segle XX va ser a Alemanya l’any 1963 en una versió radiofònica. Marisa Galvany la soprano dramàtica nord-americana la va cantar al LIncoln Center l’any 1969 i l’any 1972 Ludmilla Andrew va cantar en una versió de concert. El Festival de Wexford la va programar am Margreta Elkins l’any 1974 i el Teatro San Carlo de Nàpols, el mateix de l’estrena, va programar-la amb Leyla Gencer l’any 1977.
El segell Opera Rara va gravar-la l’any 1993 amb Jane Eaglen, en plena forma, acompanyada per Bruce Ford i aquest estiu passat, el Festival d’estiu de Munic la va programar amb el següent repartiment:
Giovanni Simone Mayr
MEDEA IN CORINTO
Melodramma tragico in two acts
Libretto by Felice Romani
Bavarian State Opera; Munic Opera Festival
Bavarian State Opera Chorus and Bavarian State Orchestra
Director musical: Ivor Bolton
Director escènic: Hans Neuenfels
Nadja Michael: Medea
Elena Tsallagova: Creusa
Alek Shrader: Egeo
Ramón Vargas Giasone
Alastair Miles: Creonte
La versió centre el màxim interès en la soprano o mezzo alemanya Nadja Michael. Aquesta temperamental i inquieta artista, va cantar com a mezzosoprano fins l’any 2005, però després va passar a fer rols de soprano dramàtica o spinto, com Tosca, Marietta, Leonora de Fidelio, Norma, Macbeth, Venus i Elisabeth, Salome, Iphigénie o aquesta Medea de Mayr, que ja veureu que necessita, a part d’un registre dramàtic molt potent, unes dots artístiques molt notables.
L’escena d’un dels “enfants” més terribles del panorama teatral, Hans Neuenfels, té moments d’una extrema violència, que sortosament no veureu.
Michael, amb diferència, m’ha semblat, de tot l’equip vocal, la més destacable.
Us deixo la preciosa ària d’entrada, amb l’obligat solo de violí, “Sommi Dei”
Espero que us hagi interessat i si a més amés, us ha agradat, em donaré per satisfet.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Perdó, des de l’ignorància: per què és dificil de classificar-la?
M'agradaM'agrada
Pianista, l’ignorant en tot cas dec ser jo, que no sé classificar-la com a soprano o mezzosoprano.
Malgrat que canta rols de soprano, la seva veu em sona més central i amb una certa dificultat en atacar el registre agut, que el té però que com és obvi en el vídeo, ha de treballar acuradament i en canvi quan canta de mezzo (Eboli al Don Carlos de Viena) li falta rotunditat al greu.
Seria un cas similar a l’Antonacci.
És clar que si canta de soprano i se’n surt, no em costaria res classificar-la a aquesta corda i llestos.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, moderador; ara entenc el sentit. Pensava inicialment que era un cas similar al d’una Ute Lemper.
Veu a part, aprofito per a dir que la senyora Michael és tota una actriu i una dona força atractiva.
M'agradaM'agrada
Molt interessant i m’ha agradat moltíssim aquesta cantant.
Escolto sovint l’òpera sencera del segell òpera rara amb Jane Eaglen , i és una meravella.
Ara no recordo ben bé, quin any va ser, però jo diria que entre 2002 i 2004,vam anar a veure Tristan i Isolda, i la soprano que feia Isolda aquella nit era Jane Eaglen, va estar sensacional, igual que al disc¡¡¡
M'agradaM'agrada
Hola Santi. Jo també vaig anar a veure a Jane Eaglen en aquelles funcions boníssimes de Tristan und Isolde al Liceu i efectivament, Eaglen va estar magnífica. Llàstima que hagi perdut pistonada els darrers anys. La veu i el cant, eren de veritable categoria wagneriana.
M'agradaM'agrada
“Medea in Corinto” es una auténtica joya que si no está en repertorio es más por la dificultad de encontrar intérpretes idóneos que por la calidad intrínseca de la ópera. Precisa de una voz entre la soprano dramática de agilidad y la mezzo aguda y dos baritenores, aparte de una soprano coloratura para el rol de Creusa. Baritenores actualmente no tenemos o están en decadencia (Chris Merritt, Bruce Ford…), pero para el rol de Medea si podemos contar con esas voces intermedias que podrían equivaler a lo que en su día fueron Isabel Colbran y Giuditta Pasta, por ejemplo: Iano Tamar, Anna Caterina Antonacci, Jennifer Larmore, Sonia Ganassi, Joyce DiDonato, Cecilia Bartoli,…y Nadja Michael y seguro que hay más, pero en este momento no recuerdo o no conozco. Como la obra se sostiene bastante con una gran protagonista, una buena Creusa y dos tenores con graves, en los roles principales, yo creo que debiera figurar en las programaciones de los grandes teatros de ópera actuales.
La influencia de Giovanni Simone Mayr en los músicos de su época fue importantísima, tanto en Manuel García y Rossini, como en Donizetti (fue alumno suyo) y posteriormente en Berlioz., entre muchos otros y admirado por todos, tanto por su calidad como compositor como por sus tratados musicales. Respecto a su influencia musical valgan dos ejemplos: el sólo de arpa que precede al aria de Creusa del acto segundo de “Medea in Corinto” es digno antecesor del de “Assisa a piè d’un salice” del “Otello” de Rossini y del que precede al “Regnava nel silenzio” de “Lucia di Lammermoor” de Donizetti”. Por otra parte en “La Zingara” del citado Donizetti hay un septimino que igualmente hubiera podido componer Mayr.
Yo dispongo de la versión que la gran Marisa Galvany grabó para Vanguard en 1969, a raíz de sus interpretaciones en el Lincoln Center. Está fabulosa, pero esa edición no es tan completa como la interpretada por Jane Eaglen para Opera Rara.
En esta versión que nos ofreces, Joaquim, la Michael está muy lanzada y convincente, lástima que la escena acompañe tan poco.
M'agradaM'agrada
Doncs si en aquest fragment ja no t’ha agradat l’escena, preparat, no has vist res!!!
M'agradaM'agrada
Molt interessant.
Gràcies pel post Joaquim i gràcies Colbran pel comentari.
M'agradaM'agrada
Nati, al Canal de Youtube he deixat un altre ària de l’òpera per la Nadja Michael, i demà podria ser que hi hagués la tercera, la dramàtica ària final (sempre i que no caigui l’ADSL com ahir)
M'agradaM'agrada
Me ENCANTA, y (en esta parte al menos) la puesta en escena no me disgusta.
Un altar te tenemos que levantar por tanta cosa bonita, 😀
Mks.
M'agradaM'agrada
Ni altar ni res, comentaris com els teus, em fan feliç.
Aquí et deixo dos vídeos més de la Medea in Corinto, que he pujat al Canal amb la Nadja Michael
i l’ària final
Espero que t’agradi
M'agradaM'agrada
Ai, Joaquim, sóc una BESTIOLA, acabe d’adonar-me que havies penjat aquestos dos vídeos! Si és que les neurones “se me’n van” de festa i tornen la meitat només…
GRÀCIESGRÀCIESGRÀCIESGRÀCIES!
M'agradaM'agrada
¡Mil gracias, Joaquim y Colbran, por vuestros comentarios sobre esta ópera tan poco…difundida! A ver qué versiones encuentro…¿Cuáles me recomendaríais, si no es mucho pedir? Gracias anticipadas y un saludo.
M'agradaM'agrada
La comentada de Opera Rara, es muy buena y seguramente la más fácil de encontrar. Como siempre en este sello, la documentación adicional se agradece muchísimo.
Una imagen vale más que mil palabras
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim!¡Increible, qué REPARTO, cielos! La buscaré, ojalá haya suerte. ¡Mil gracias de nuevo y saludos agradecidos!
M'agradaM'agrada
“L’escena d’un dels “enfants” més terribles del panorama teatral, Hans Neuenfels, té moments d’una extrema violència, que sortosament no veureu.”
E TARDI!
la ví! por favor! una opera muy bonita que es de esperar consiga representarse con otra escenografia… pero por qué tiene que morir tanta gente? hay momentos que aquello recordaba Salo de Pasolini, o el Ferreri de ¨La última mujer¨, por cierto que Cupido sobrevive a la mutilación genital (y con pantalón limpio de sangre). Lo que me hizo mucha gracia fue lo de convocar a las fuerzas del inframundo por el procedimiento de destapar una alcantarilla.
M'agradaM'agrada
Ja saps com les gasten els directors d’escena i quan la trama ja és violenta (Medea ho és molt) a bodas me convidas…
M'agradaM'agrada