M’ha agradat moltíssim.
Una pel·lícula d’animació, amb una banda sonora esplèndida de Bebo Valdés i uns dibuixos que sense deixar de tenir mai aquell traç naïf de Mariscal, són un prodigi d’ambientació dels escenaris tant reals com imaginaris, tan llunyans i propers, com el cine musical, negre o el melodrama, ens han apropat fins fer-los nostrats, gràcies a l’amor que Fernando Trueba sent per a tots ells.
Una combinació magnífica aquesta d’unir els mons de Trueba i Mariscal, per explicar-nos una història d’amor mil vegades vista i escoltada en qualsevol dels boleros o qualsevol de les pel·lícules dels anys daurats de Hollywood. Noi i noia es troben, tot s’embolica, amors i desamors, mil i un entrebancs i no us vull explicar res, doncs m’agradaria que si l’aneu a veure us deixeu seduir per una pel·licula que no us sorprendrà per la història, però si que ho farà per la brillant planificació, el tractament esplendorós de la imatge i el color i per unes quantes coses no habituals en el cinema d’animació, com veure un nu integral femení, o escenes de llit, en un gènere quasi monopolitzat pel públic més menut. En canvi Mariscal i Trueba fidels fins i tot en això, al cinema més clàssic, no ens ensenyaran un nu masculí i en les escenes més calentes, sempre sortirà un llençol pudorós i estratègic o uns pantalons posats en un moment que no toca. Fins en aquests detalls, la pel·lícula és un prodigi de fidelitat al cinema més clàssic.
Pel que fa al tractament musical, la pel·lícula té una banda sonora continua, amb l’excel·lent música de Bebo Valdés i un reguitzell de cançons, prou conegudes, com per fruir de les orquestracions i interpretacions, allunyades aquestes últimes dels estàndards de l’època, per actualitzar-les als gustos d’ara.
Pel que fa a la planificació, Trueba “filma” les escenes amb una càmera clàssica, que no estalvia els travellings més vistosos, ni una persecució de cotxes (brutal!) pels carrers de La Habana, que et fa saltar de la butaca. Homenatges constant al cinema, amb la inclusió d’un somni de Chico, on surten els tòpics més tòpics de la iconogràfica de Hollywood.
Els personatges, tot i les seves divertides recurrències altre cop als tòpics, són molt humans i molt propers: el noi music, la noia cantant/vedette, el manager/amic, l’americà multimilionari que s’emporta a la noia, la rival de la noia, els gàngsters i sobretot New York i La Habana, amb tota la gent que les nodreixen de vida i sentiment, elles dues les grans protagonistes d’aquesta història i retratades o més dit, dibuixades de forma fidelíssima i tan personal, com tan sols poden fer els grans i on Javier Mariscal, demostra que ho és. Les passejades pel malecón de La Habana dels anys previs a la revolució o els actuals, el Tropicana o l’ambient nocturn de cabarets, prostitució o els barris més populars, així com la gèlida i esplendorosa New York, amb Times Square i les seves marquesines, els teatres, les caves de jazz, l’Hotel Plaza o el Carnegie Hall, estàn descrits amb un grau tan alt de perfecció, que aviat te’n oblides dels dibuixos, us ho dic de veritat.
Un detall emocionant, poc abans d’acabar la pel·lícula (bellíssim el final que no vull explicar, of course però que emocionarà a tots i totes les bledes assolellades) quan surt durant uns segons el Palau de la Música Catalana, en una de les gires que Rita La Belle fa pels millors escenaris del món. Molt xulo!
Jo de vosaltres no me la perdria.
Aquí teniu el tràiler
IN FERNEM LAND 
Gràcias Joaquim m’atrau molt aquesta peli i amb el teu consell encara millor, dilluns hi aniré. ja t’explicaré….
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la recomanació. Tinc moltes ganes de veure-la. Després de la teva entusista crítica encara més. Una salutació.
M'agradaM'agrada
Benvingut David.
Tu que ets més entès en la matèria ja m’ho sabràs dir.
M'agradaM'agrada
Estic absolutament d’acord amb tu. Ahir a la nit, casi per sorpresa (no ho teníem programat), la varem anar a veure als cinemes Bosque. De fet a Londres ja varem estar a punt de anar a veure-la, perquè allà la van estrenar el passat novembre, però al final per manca de temps no va poguer ser.
Aquesta vegada t’has avançat al meu post que volia escriure aquest cap de setmana, evidentment, però tu ets com en “Jimmy el rápido”.
Serè una “bleda assolellada ?…. a mi també em va emocionar lo del Palau de la Musica i fins i tot vaig pegar un bot de la butaca.
M'agradaM'agrada
un amic meu m’ha explicat moltes vegades la seva a vida a la Cuba precastrista com a fill d’asturians a la Habana… jo no he vist la peli encara,,però només el trailer em porta de cap a les imatges que ell em va transmetre¡¡¡ En tornar a Espanya des de Nova York va portar una ampolla de rom habana club per obrir-la a la mort de Fidel… fa dos anys ja quasi s’havia evaporat¡¡¡¡ no sé qui o qué aguantarè més dels dos¡¡¡
M'agradaM'agrada
Aquest matí he pogut escoltar a la ràdio un programa de cinema (“La claqueta”) a on tots els contertulians, però tots, s’han desfet en elogis en vers la pel·lícula; i això que el “target” d’aquests col·laboradors és gent de tota mena, més aviat de “cinema clàssic”!
PS: Ahir em vaig equivocar a la tria; va caure la dels Coen.
Se la podien haver estalviat. Hathaway, perdona’ls.
M'agradaM'agrada
Doncs hauré d’anar a veure-la i mira que no m’agrada gaire el cinema d’animació.
Gràcies per l’article Joaquim, sempre.
M'agradaM'agrada
Jo havia llegit la versió en còmic i vaig trobar que podrien haver-se esforçat una mica més en explicar una història sense tants clixés; però, si imatge i música s’ho valen, sense dubte que l’aniré a veure aviat.
M'agradaM'agrada
Tinc moltes ganes de veure-la i després de llegir-te encara més. A veure si la setmana vinent la veiem.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim.
Já tinha visto o trailer do filme e pareceu-me muito bonito.
M'agradaM'agrada
A mi esta cinta me ha gustado muchísimo. Los dibujos son diferentes y sensacionales. La historia me ha interesado menos, pero el final es realmente emocionante.
Por otra parte la banda sonora instrumental es fantástica, la vocal adolece de carácter y sensualidad, ambas cosas muy ligadas a estas canciones, pero quien no las haya escuchado antes quedará satisfecho.
Una película que nadie debe perderse.
M'agradaM'agrada
Una altra bleda assolellada pel club!
M'agradaM'agrada