IN FERNEM LAND

EL MET AL CINENA: IPHIGÉNIE EN TAURIDE


Plácido Domingo (Oreste) i Susan Graham (Iphigénie) MET 2011

Ahir per la tarda vam tornar a New York, en aquest privilegiat abonament a la temporada del MET, que des de el cinema i en format HD, ens permet seguir les representacions novaiorqueses com si visquéssim allà.

Després de l’experiència de Nixon in China tornàvem al classicisme musical més genuí, amb l’òpera de Christoph Willibald Gluck, Iphigénie en Tauride, amb el mateix tercet protagonista d’ara fa poques setmanes al Teatro Real, és a dir, Susan Graham, Plácido Domingo i Paul Groves, no així els responsables del muntatge que a New York han estat, Patrick Summers davant l’excel·lent orquestra del MET i  Stephen Wadsworth, com a responsable de la part escènica. A ells dos faig responsables del avorriment generalitzat d’un espectacleque hagués hagut de ser molt millor del que va resultar.

Abans de començar la representació va sortir el mànager del MET, Peter Gelb, a anunciar-nos que els dos principals protagonistes (Graham i Domingo) estaven refredats, però que ambdós cantarien i que els disculpessin si durant la representació se’ls escapava algun esternut. Una mica congestionats se’ls veia, la veritat, però a ella jo no li he notat res especialment atribuïble al refredat i a ell si, li he notat coses, però no estic tan segur que siguin atribuïbles tan sols a un refredat.

Si al davant de la luxosa orquestra del MET haguéssim tingut, poso un gloriós exemple, al mestre Riccardo Muti, veritable especialista de l’obra de Gluck, estic segur que el resultat final hagués estat tot un altre, però Patrick Summers, que està molt bén posicionat en el panorama musical nord-americà, de manera un tant incomprensible (al Liceu va dirigir la discutida Cenerentola dels ratolins), va fer una lectura, més que versió, sense cap interès dramàtica, bastant plana i sense fer lluir els valors d’aquesta obra tan intensa, revolucionaria i cabdal, que ens predisposa a l’imminent Mozart, però també a Beethoven i al més llunyà Berlioz (Les Troyens estan presents en molts moments). L’orquestra del MET sona molt bé, però és clar amb un instrument com aquest i amb una òpera com aquesta, fa falta quelcom més creatiu que un acompanyament.

Paul Groves, Susan Graham i Plácido Domingo, Iphigénie en Tauride MET 2011

El millor, o més ben dit, la millor, Susan Graham com a Iphigénie. La gran mezzo nord-americana ens va donar tota una luxosa demostració de musicalitat, estil i interpretació dramàtica, i no us negaré que en aquest darrer aspecte jo tenia els meus dubtes, però certament Graham està magnífica i exquisida, tant en la vessant musical, com en la dramàtica, i en aquest aspecte no és gaire fàcil mantenir els compromesos recitatius, on s’ha de demostrar la implicació i evolució del drama, i en canvi ella va anar construint amb intensitat i emoció, el patiment d’aquest personatge clàssic, tan ric d’emocions i sentiments.

A la mitja part i entrevistada per Nathalie Dessay, la propera protagonista de la propera retransmissió (Lucia di Lammermoor) que feia de mestre de cerimònies, la Graham ens ha ensenyat fins i tot el mocadoret que s’amagava a la il·lustre pitrera, per si li veia un atac de tos, però la veritat és que no vaig notar, a part d’alguna tibantor esporàdica en el registre agut, potser més degudes a les dificultats pròpies del registre per a una mezzo, que no d’un refredat impertinent.

Plácido Domingo, aquest “miracle” de la natura vocal, canta el rol de Orest, el germà d’Iphigénie a la Domingo, és a dir, traient d’aquí i d’allà les mil i una virtuts, carisma i energia incombustible i saltant-se una mica, un cert rigor estilístic, que potser hores d’ara és inútil exigir-li i que està clar que tothom li perdona, i al MET encara més. Durant la primera part (actes primer i segon), no s’ha notat gaire que estava refredat, però durant la segona part (tercer i quart actes), o bé el refredat, o bé l’edat avançada, van fer que la seva regularitat, que ja fa temps que lògicament no és la d’abans, se’l veiés molt esforçat i a mi particularment, em fes patir. Plácido Domingo és molt gran, d’edat i com artista, i ahir el vaig veure molt gran d’edat i com artista el vaig notar “preocupat”. La seva presència vocal i escènica encara impressionant i això dóna particular constància que estem davant d’un artista iorrepetible, però ahir mentre el veia pensava, Plácido, ho hauries de deixar.

El tercer protagonista és el tenor nord-americà Paul Groves que es va fer càrrec del rol de Pylade. Curiosament aquest tenor que fa uns anys enlluernava amb fa’s sobreaguts o potser per això, ara mostra en la zona aguda alguns dubtes de regularitat d’emissió, ja que la veu em va semblar que s’escanyava o potser millor seria dir, s’entelava, al ascendir a la zona més aguda, mentre que al centre i en la zona greu, curiosament, no mostrava cap irregularitat, mostrant-se ben segura, tant com en la tècnica, l’estil i la convincent dramatització del personatge. El color de la veu no és especialment bonic, ni personal, però és un bon cantant.

La resta de rols són molt més esporàdics o anecdòtics i sense gran dificultats, però no em va agradar gens l’emissió de Gordon Hawkins com a Thoas. No li calia fer de dolent, no sé si m’enteneu.

La creativitat de Stephen Wadsworth, ja la vàrem tastar en el Boris Godunov que també ens va retransmetre el MET aquesta temporada i allà si ho recordeu, no em agradar i aquí tampoc.

El xicot deu tenir alguna perversió violenta i sàdica en la seva personalitat i li agrada portar-les al escenari, però tret d’aquesta necessitat de treure sang a la mínima, li agrada mostrar tortures i maltractaments, tret d’això, gaires idees no té, això si, ho envolta tot d’un grandiós i angoixant decorat presó, que als cinc minuts pesa una tona més del que ja pesa, sobre l’espectador, en una acció escènica avorridament previsible i adotzenada, un espectacle vell, malgrat ser una producció del 2007.

No va ajudar gens la nefasta direcció televisiva, amb alguns despistaments de les càmeres inadmissibles o alguns posicionaments de la càmera directament inútils.

El MET ens ha ofert coses millors i l’obra de Gluck també és mereix quelcom millor. Llàstima que el Teatro Real no ens regalés un transmissió de la seva coproducció amb altres teatres (ROH, San Francisco i Lyric Opera de Chicago), amb direcció escènica de Carsen i amb el mateix tercet protagonista, que tothom que l’ha vist ha dit que era un espectacle molt bell.

Iphigénie en Tauride (MET 2011)

Metropolitan Opera House
February 26, 2011 HD Transmission/Simulcast

IPHIGÉNIE EN TAURIDE
Christoph Willibald Gluck-Nicolas-François Guillard

Iphigénie……………Susan Graham
Oreste………………Plácido Domingo
Pylade………………Paul Groves
Thoas……………….Gordon Hawkins
Diane……………….Julie Boulianne
First Priestess………Lei Xu
Second Priestess……..Cecelia Hall
Scythian Minister…….David Won
Clytemnestre…………Jacqueline Antaramian
Agamemnon……………Rob Besserer
TV Director………….Barbara Willis Sweet

Conductor……………Patrick Summers

Production…………..Stephen Wadsworth
Set Designer…………Thomas Lynch
Costume designer……..Martin Pakledinaz
Lighting Designer…….Neil Peter Jampolis
Choreographer………..Daniel Pelzig

La propera, Lucia di Lammermoor amb Dessay, Calleja, Tézier i Youn. Tornarem a agafar l’avió virtual, serà el dia de Sant Josep.

16 comments

  1. Gràcies per la crònica, Joaquim.
    No vaig comprar l’entrada perquè no veia Plácido amb aquest repertori. Tampoc aniré a escoltar-lo a Tamerlano.
    Em pregunto com es pot cantar refredat, sembla impossible. Estètica rasta-gore, força lletja. Si a sobre la producció tv va anar amb errades, què el passa al MET? També tenen becaris per retallar gastos?

    M'agrada

  2. Quan he vist la teua opinió sobre l’escena he buscat les cròniques i comentaris que els “levantiscos” vàrem fer quan va vindre a Les Arts ara fa tres anys (amb Domingo, Urmana, Jordi i direcció musical de Fournillier) perquè les recordava molt positives i efectivament, a tots ens va agradar. No sé si serà que la direcció televisiva l’ha perjudicat, que vista pel cinema no té el mateix efecte que en directe o simplement que tenim gustos diferents, però jo la recorde com molt encertada.

    M'agrada

  3. Joaquim,
    Com sempre, amb la teva acurada crònica hem viscut l’òpera com si hi haguéssim estat. El Sr.Domingo es un prodigi en tots els aspectes però crec que potser hauria de seleccionar una mica més el que fa. Suposo que no es deu voler retirar sense haver fet de tot, encara que sigui a la seva manera.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Si, tambè crec que ho hauria d’anar pensant en deixar, i aixi recordar-lo com el gran cantant i personatge que ha estat en el mon de l’òpera. I la veritat, fent el Rigoletto, el Boccanegra i l’Orestes el veig desplaçat amb ell i als personatjes que encarna.
    Molt be la June Andersson. Formidable.
    I infinitament millor la dramaturgia i escenografia d’en Carsen al Real. Vaig poder veure-la fa unes setmanes a Madrid i la veritat no hi ha color.
    Aquest cap de setmana he intentat parlar del post de Colbran del segon repartimant d’Anna Bolena però no se que ha passat que no entrava el meu comentari de cap manera. Tant sols era para agrair-li la crónica, i que gràcies a ella he guanyat interes i il.lusió en veure la funció d’aquesta tarda, i aixi treure’m el el mal regust que em va deixar el primer repartiment, exceptuant per descomptat l’actuació de la Garanca.
    Per acabar, darrerament no veig cap post per la OBC. Nomes comentar que esta en una forma esplendida, de veritat, que fa goig sentir-la! Ja porta uns quans concerts formidables!

    M'agrada

    • colbran

      Probablemente estarías pensando en otra cosa pero estoy seguro, Josep Olivé, de que quieres referirte a Susan Graham (en lugar de June Anderson) que efectivamente estuvo formidable.

      Gracias por haber leído mi crónica sobre el segundo reparto de “Anna Bolena”. Estoy seguro de que habrás salido mucho más satisfecho esta tarde de lo que saliste de la otra función.

      Por lo que respecta a esta “Ifhigénie en Tauride” la primera parte se me hizo muy pesada y yo creo que a ello contribuyó la escena y la dirección musical de este Summers que no me gusta nunca cuando le veo dirigir, ya sea “La cenerentola” en el Liceu o este Gluck. Los cantantes estuvieron bien (Graham superior), incluso Domingo, a pesar del abotargamiento del rostro y de su “look” inequívocamente de edad respetable y muy poco adecuada para el personaje. El segundo acto me gustó más. Graham estuvo igualmente brillante y Paul Groves entregado, pero la voz de Domingo denotaba mucha fatiga y en el duo de Oreste y Pylade me hizo sufrir un poco. Lamentándolo mucho yo creo que debe abandonar los roles de barítono y las óperas escenificadas. Si Plácido Domingo quiere seguir cantando unos años más le recomendaría que los dedicara a galas, recitales y conciertos pero no a óperas completas. Ya tiene un soberano legado para la eternidad, no necesita exhibir sus “vergüenzas” físicas, con dificultades para levantarse del suelo o moverse con agilidad. Es tremendo y triste, pero el tiempo no pasa en balde. Siempre tendré por él mi mayor admiración y respeto, pero deseo que no desmerezca su categoría e importancia por el afán de ir aumentando interpretaciones en su curriculum que ya ascienden a casi 3600…! Y 134 roles distintos…!

      No encontré demasiado elegante la inoportuna autopromoción de sus próximos recitales en Buenos Aires, Méjico y Puerto Rico. Es que no está convencido de que vaya a llenar los coliseos? Pues si él no los llena quién los puede llenar?

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Ops! Siempre, siempre, siempre confundo a la Graham con la Andersson, siempre! Y no acierto a explicarmelo ya que una es mezzo y la otra soprano (y creo que ligera), es decir, que es imposible que aborden los mismos roles. A la Andersson le recuerdo una Lucia en el Liceo que me gustó.
        Caramba si he salido satisfecho, caramba. Ha vuelto l’Anna Bolena que yo queria para mis oidos, ha vuelto! Ni he sentido tedio ni he sentido aburriemiento hoy. Magnífico y fenomenal Kunde, muy bien Orfila y me ha gustado Maria Pia, me ha encantado. Tal vez he notado a Sonia Ganassi no tan bien, como ella suele estarlo, como en otras pasadas funciones del Liceo (su Eboli, por ejemplo).
        Al final ha habido algunos abucheos para Maria Pia, seguramente porque no ha finalizado con el sobreagudo. He pasado un poco de verguenza ajena, la verdad. En Les Arts la Damrau no canto los dos sobreagudos de la Lucia el año pasado y nadie se rasgó las vestiduras, y cantó muy bien y fué muy aplaudida, son notas no escritas por el compositor y el interprete tiene todo el derecho a respetar lo que esta escrito. Me preocupa que el Liceu se pueble de holigans que quieran ver un determinado rol solo cantado siempre por la misma diva, y me preocupa que estos holigans prefieran un grito destemplado, “portamentado” y desafinado a una nota bien traducida, bien colocada y bien cantada. No se, por unos momentos he recordado una de las noches más tristes del nuevo Liceu, la noche en que la Ziofi fue también injustamente abucheada seguramente por los mismos holigans frustrados por la cancelación de la Lucia de su diva. En fin, como diría mi hijo: patético! Si no lo cuento reviento.

        M'agrada

        • Josep Olivé

          Me respondo a mi mismo porque estoy fino ultimamente. No fue la Damrau, fue Nino Machaidze. Error corregido antes de que Colbran me saque los colores otra vez. 🙂

          M'agrada

        • Josep Olivé, ben segur que són els mateixos tarats, els mateixos hooligans, impresentables, maleducats i provincians que no tenen idea de res, però ves, aquesta genteta és la que passen per estimar l’òpera i el teatre i s’erigeixen amb els posseïdors de la veritat i la sapiència i els únics que poden dir qui està bé i que està malament en el coto privat.
          Indignant

          M'agrada

        • colbran

          Esto es lo que me temí que sucediera en la primera función del segundo reparto y en aquella ocasión no fue así y eso que habían en la sala varios de los incondicionales de la gran diva. Pero quedaron sorprendidos del buen hacer de la Piscitelli y no se atrevieron a protestarla, pero hoy ya iban preparados para hacerlo. Ese sobreagudo final no existe para nada y es inadecuado dramáticamente y si además se hace un sobregrito como hizo la gran diva mejor olvidarlo. Pero son así sus “die hards” (incondicionales) y no permiten que nadie cante bien aquello que aquella cantó a su modo. Esto ni es amor a la ópera ni nada de nada y aún quedará en los anales del Liceu (es lo que han pretendido) el gran triunfo de su ídolo, para equipararlo a los grandes y justificadísimos triunfos conseguidos por otros/as divos/as del pasado. Y encima si no coincides con su opinión o te insultan, o te dejan de saludar o ambas cosas. Lamentable y vergonzoso.

          M'agrada

  5. dandini

    Si a l’hora de parlar d’un cantant hem de parlar de forma recurrent dels seus fans i de les seves suposades maquinacions és que no anem be.Si el foco d’interès d’una actuació es situa a la sala i no a l’escenari crec estem llancant els diners de forma inútil anant al teatre.M’agradaria que d’una vegada per sempre es deixes de jutjar un cantant segons qui són o deixen de ser els seus fans i menys generalitzar.Crec que tant la Sra Gruberova com els seus admiradors de tots els graus possibles mereixen un respecte.Qui li agradi que l’aplaudeixi i qui no doncs que no ho faiji.Seguir donant voltes i més voltes resulta pesadíssim i bastant inútil(jo soc així de práctic)

    M'agrada

    • Amic Dandini, és que aquí el problema és un altre.
      El que succeeix a la sala condiciona l’espectacle i el primer respecte el mereixen els cantants i el públic en general, no els fans de l’un o de l’altre, el públic. Dit això repassa els fets que es relaten i després siguem tot lo pràctics que vulguis.
      Bona nit

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: