Si no vaig errat, el proper dilluns serà la primera vegada que Daniele Gatti (Milà 1961) dirigirà a Barcelona.

És una fita important ja que el reconegut, brillant i alhora auster director italià, és un dels més prestigiosos del panorama actual, sent assidu als  Festivals de Bayreuth (Parsifal), Lucerna o al de Salzburg, així com el director musical de l’Òpera de Zuric i de l’Orquestra Nacional de França des de 2008, succeint al mestre Kurt Masur, i serà precisament amb l’orquestra francesa que ens visitarà el proper dilluns 14 a l’Auditori de Barcelona en el marc de la temporada de Ibercamera. El dia abans haurà anat a Donosti i l’endemà de Barcelona, a Madrid. En els tres concerts oferirà el mateix programa, la Pastoral de Beethoven i la Consagració de la primavera de Stravinski.

Amb aquest apunt us vull portar algunes direccions del mestre Gatti, per mostrar la seva versatilitat i apropar-lo una mica més a tots aquells que encara no l’acabeu d’apreciar com jo crec que es mereix.

Si no recordo malament, la primera vegada que vaig veure dirigir en directa al mestre Gatti va ser el 2005, a Il Barbiere di Siviglia a Pesaro, on malgrat dirigir de manera sensacional, una petita part del públic el va protestar, em vaig quedar estorat, havia dirigit magníficament, però a la sortida algú va deixar anar un “questo non è Rossini” i es va quedar tan ample.

Aquesta ha estat una constant en la carrera d’aquest excel·lent director, que potser perquè no ha volgut entrar a forma part dels més mediàtics, no ha estat valorat com es mereix, senzillament perquè alguns cretins potser han pensat que si no grava pels grans segells és que no és ningú, com si treballar regularment amb les orquestres i teatres de Chicago, Boston, Viena, Munic, Amsterdam, Nova York, Londres o Milà, per dir-ne algunes, no fos suficient.

Per començar aquest apunt escoltarem com va dirigir l’obertura d’aquell Barbieri en el darrer any del vell Palafestival de Pesaro, que suposava el primer que Juan Diego Flórez i Joyce DiDonato cantaven junts, en una conceptual i massa seriosa producció de Ronconi. L’orquestra és la magnífica formació del Teatro Comunale di Bologna del que Gatti va ser director des de 1997 al 2007.

Després d’aquesta vigorosa versió escoltarem al mestre Gatti dirigint Beethoven, però en lloc d’una simfonia, com farà dilluns, serà l’obertura de Fidelio el desembre de l’any passat a l’òpera estatal de Munic.

En general, les versions del mestre milanès em semblen molt climàtiques, serenes i profundes, sense rampells de genialitat, però sempre ben construïdes i assentades, amb una especial cura pel control sonor i uns temps més aviat pausats, que exasperen a més d’un i ens agraden a molts d’altres.

Els sorolls que escoltareu no son pas culpa del mestre, suposo que Calixto Bieito, responsable de l’escena no va poder estar-se’n d’utilitzar l’obertura per iniciar l’acció, així com un escoltareu l’inici d’un crit tarzanesc que fa Leonora i que no he pogut evitar, al estar enllaçat amb l’últim acord.

Ara escoltarem al mestre Gatti dirigint el “Dies irae” de la Mesa da Requiem de Giuseppe Verdi el 24 d’octubre de 1993, amb el Cor i l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecilia de Roma, el director del cor era el prestigiós Norbert Balatsch.

A la Scala l’han discutit pel seu Don Carlo inaugural de la temporada 2009 i també al MET per la seva Aida al mateix any, a mi en ambdues direccions em va semblar excel·lent.

Amb la Filarmonica della Scala, el mestre Gatti va efectuar un concert a Taormina el 14 d’octubre de 2007, on va dirigir la 5ª simfonia de P.I.Txaikovski. D’aquesta manera van interpretar el segon moviment, l’intens “Andante cantabile con alcuna licenza”

Darrerament insisteix molt a dirigir les obres orquestrals de Gustav Mahler i a In Fernem Land ja vaig portar el vídeo del famós adagietto de la cinquena simfonia.

L’any 2005 en el marc del Festival de Lucerna i dirigint la Wiener Philharmoniker, va dirigir obres de Richard Wagner, Richard Strauss i la primera simfonia (Tità) de Gustav Mahler.

Us proposo escoltar el tercer moviment, la marxa fúnebre “Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen”, amb l’escruixidor Frère Jacques iniciat pel cello (contrabaixistes del món, perdoneu-me!!! ) i una fabulosa Filharmònica de Viena.

També us deixaré alguna cosa wagneriana. El mestre Gatti s’ha consolidat a Bayreuth amb la nova producció (2008) de Parsifal, que a mi particularment m’entusiasma.

Vaig tenir la sort, aprofitant un viatge laboral, de poder assistir al seu Lohengrin al Teatro alla Scala. Aquella direcció la guardaré gravada i mentre pugui, retinguda a la memòria, com quelcom veritablement important. L’entusiasme dels milanesos va ser extraordinari. En aquells moments hi havia moltes veus que el demanaven com a director pel teatre milanés, ell va defugir la temptació, segurament sabent com les gasten allà.

Una senyora elegantíssima i d’una certa edat, d’aquelles que només es poden trobar a Itàlia, em va dir en un entreacte, que Gatti era el director que necessitava el teatre, el que podia rebre el testimoni del mestre Muti i no pas Barenboim molt més limitat en el repertori operístic, jo em vaig quedar diplomàticament callat i vaig pensar, caram! quina sort, un teatre que es pot permetre el luxe de disputar-se a dos mestres d’aquest prestigi, i vaig somriure sense posicionar-me, tot i que ben pensat la “signora” tenia raó, pel que fa a l’òpera.

Veritablement després d’aquell Lohengrin, encara vaig valorar-lo millor.

Espero que dilluns ens deixi a tots plenament satisfets.

Escoltem doncs com va dirigir l’encant del Divendres Sant de Parsifal al Festival de Lucerna de 2005, amb la Filharmònica de Viena.

Us adjunto una interessant entrevista que li han fet a El Cultural (El Mundo), en motiu d’aquesta gira.

I també us deixo tots els apunts etiquetats de Daniele Gatti que es poden trobar fins avui a In Fernem Land, on trobareu altres gravacions i YouTubes que he anat deixant.

Finalment, si us agradaria tenir els fragments que us he deixat per escoltar, aquí us deixo l’enllaç

http://rapidshare.com/files/452128194/Daniele_Gatti.rar.

Per més informació del concert a l’Auditori, premeu AQUÍ