IN FERNEM LAND

UN DIUMENGE AL COSTAT DE SONDHEIM


Avui Stephen Sondheim, per qui sabeu que sento una especial debilitat, rebrà el premi Olivier Honorific, en la gala que es celebrarà aquesta nit al Theatre Royal Drury Lane de Londres.

Els Olivier són els premis que el món del teatre anglès atorguen cada any per reconèixer la tasca dels seus actors, directors, escriptors i els professionals del món teatral, en definitiva la rèplica del Tony nord-americà o del Butaca de casa nostra, aquests de moment amb molta menys repercussió artística i mediàtica.

Poques coses puc dir de Sondheim que no s’hagin dit ja, sobretot després de la celebració l’any passat del seu 80è aniversari, que va tenir el seu modest i particular apunt a In Fernem Land.

Però avui el Pere, via Facebook, m’ha fet avinent l’honor que el teatre anglès li retrà i m’ha semblat un bon moment per portar al blog una de les seves obres més celebrades, en una versió íntegra i que em sembla que pel seu cast, agradarà a tots els que us agrada el teatre musical i Sondheim en particular.

El 18 de maç de 1995, la BBC va reunir a una colla important d’actors, encapçalats per la gran Betty Buckley, que en aquell moment estava interpretant la Norma Desmond del Sunset Boulevard de Lloyd Webber al Adelphi Theatre, per fer en una única sessió en forma concertant, la versió íntegra de A Little Night Music, l’obra estrenada el 25 de febrer de 1973 al Schubert Theatre de Nova York.

A Little Night Music és la versió musical de la pel·lícula de Ingmar Bergman, “Smiles of a Summer Night“. La versió teatral és de Hugh Wheeler i la lletra de les cançons, com sempre, i la música són de Stephen Sondheim, el nostre honorificant premiat protagonista.

L’esdeveniment comptava amb aquest atractiu cast:

Stephen Sondheim
A LITTLE NIGHT MUSIC
opereta en 2 actes, llibre de Hugh Wheeler, basat en el film de Ingmar Bergman
música i lletres de Stephen Sondheim,
estrenada al Schubert Theatre de New York el 25 de febrer de 1973

Desirée Armfeldt Betty Buckley
Fredrik Egerman Keith Mitchell
Anne Egermann Katrina Murphy
Henrik Egerman Michael Cahill
Count Carl Magnus Malcolm Simon Green
Countess Charlotte Malcolm Maria Friedman
Madame Leonora Armfeldt Margaret Courtenay
Fredrika Armfeldt Sarah French
Petra Melanie Marshall
Mrs. Nordstrom Jacqueline Baron
Mr. Lindquist Michael Bundy
Mrs. Anderssen Jane Robertson
Mrs. Segstrom Susan Flannery
Mr. Erlanson Stephen Hill
Frid, Mme Armfeldt’s butler David Kelsey

BBC Concert Orchestra
Direcció musical: Michael Reed
London, Golders Green Hippodrome, 18 de març de 1995

Us deixaré alguns fragments per escoltar i tota l’obra, amb tots els diàlegs inclosos, per baixar-la i gaudir-la, la durada total és de dues hores i vint minuts.

Començarem per “Laisons”, l’evocadora i nostàlgica cançó que canta Madame Leonora Armfeldt, la mare de Desirée i en aquest cas Margaret Courtenay. És tracta d’una cançó que rememora l’esplendorós passat, talment com si es tractés de l’escena de la Comtessa de la Dama de Piques, l’òpera de Txaikovski, les semblances arriben a parlar del Duc de Ferrara.

Ara escoltarem “In Praise of women/My husband the pig”entre Carl-Magnus Malcolm i la seva esposa Charlotte, que ens permetrà gaudir de Simon Green. Iniciat a ritme de polonesa, Sondheim deixa anar la seva característica vena  ironia

I ara no em puc estar de deixar-vos el duet entre Charlotte i Anna, “Every day a little death”, amb una de les melodies més inspirades d’una partitura especialment inspirada, alhora que ens permetrà escoltar a la gran Maria Friedman acompanyada per Katrina Murphy.

Un dels moments més espectaculars és el gran concertant “A Weekend in the country”, on Sondheim ens demostra el domini musical i teatral, en un engrescador final del primer acte. Intervé tota la companyia.

En una tria de A little night music és impossible que hi manqui “Send in the clowns”, possiblement la millor cançó del compositor i una de les cançons més maques que s’han escrit mai. Com que estic segur que estareu d’acord amb mi, també estic segur que sabreu assaborir-ne la versió de la Beckley. No sóc el responsable d’alguns dels petits lapsus que trobareu a la gravació, un tot just abans de començar aquesta perla de les perles.

I pel final, el final, amb l’emocionant repetició de Send in the clowns, aquesta vegada amb Fredrik i Desirée, és a dir, Keith Mitchell i Betty Buckley.

I ara per no fer-vos esperar més, aquí teniu els enllaços que us permetran baixar-vos aquesta versió, fruit d’un únic dia.

A little night music BBC 1995 acte 1er mp3

A little night music BBC 1995 acte 2on mp3

Tot sumant-nos a aquest enèsim i merescut homenatge, us desitjo que acabeu de passar un bon diumenge.

6 comments

  1. Gracies Quim per aquesta meravella. Ara mateix ja me l’estic baixant. Ja saps que a mi els Musicals em tornen boig. Ja et dire el que m’ha semblat un cop escolti tot el Musical sencer. Es increible el regal que ens fas. Una abraçada

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    De la mateixa manera que soc capaç d’agafar un avió per anar a lOndres al Covent Garden tinc amics que son capaços de fer lo mateix però per anar a veure musicals. Per alguna cosa serà, dic jo.
    Bo serà doncs que començi a interesar-me pels musicals, de la mà per descomptat de In Fermen Land, encara que sigui amb petites dosis. Moltes gràcies aleshores per aquest primera tast.

    M'agrada

  3. ¿Si te digo que, a pesar de que me encanta Sondheim, “Send in the clowns” me parece una canción del montón, qué pasaría?

    0:-)

    Ahora en serio, esta noche mataría por estar allí, 🙂

    Mks.

    P.D. Por cierto, a lo mejor te interesa http://www.4shared.com, 10 Gb gratuitos con opción de compartir lo almacenado con enlaces tipo rapidshare.

    M'agrada

  4. colbran

    Siento un profundo respeto por la obra de Stephen Sondheim, especialmente por la de la primera mitad de su producción, aunque todos sus musicales contienen agradables sorpresas. Es el más grande compositor de Broadway vivo y uno de los mejores de todos los tiempos. Tiene la particularidad de escribir tanto la letra como la música de sus canciones, como también lo hicieran otros dos grandes: Irving Berlin y Cole Porter. Por consiguiente cuantos homenajes se le tributen y premios se le otorguen son absolutamente merecidos.

    Considero “Send in the clowns” no sólo la mejor canción de Sondheim sino de todas cuantas se han compuesto para el género de la comedia musical. Es muy arriesgado decirlo, pero yo lo tengo muy claro. Nunca he escuchado un tema tan unido a tan inteligente letra y para una situación dramática clave dentro de una obra. No es “mi” canción, pero casi. La mía por motivos muy personales es “Evr’y time we say good-bye” y especialmente cuando está cantada por Ella Fitzgerald. Yo creo que podría hacer un ex-aequo.

    Betty Buckley, la extraordinaria actríz cantante con diversos Tonys a cuestas, fue la Norma Desmond del musical que más me ha emocionado en vivo: “Sunset Boulevard”, y que conste que he visto varios cientos. Ahora ya no está para muchos trotes, pero en esta función que nos ha propuesto Joaquim tenía toda la fuerza y la intención para comunicar emociones, con su depurado canto y espléndida voz.. Ahora quizás haya encontrado en el budismo (su actual religión) el alivio al mal trago de la merma de facultades con el irremediable paso del tiempo.

    Otro grande está a su lado, el eminente barítono de musicales Keith Mitchell, a quien tuve la suerte de ver en Londres, en plena forma física y vocal en “On the twentieth centyuy”. En este “A little night music ya no poseía el vozarrón de sus buenos tiempos…

    También están Maria Friedman y Simon Green. Dios mío, qué reparto! Y para colmo Margaret Courtenay, a quien descubrí como Vera Charles en el fabuloso musical “Mame”, junto a la glamourosa Ginger Rogers a sus espléndidos 58 años (1969). No me gusta mirar atrás, pero hay que ver qué estrellas circulaban por los escenarios!

    Felicidades, Stephen Sondheim, eres el último de los grandes Grandes!

    M'agrada

  5. Roberto

    “A little Night Music” es, sin lugar a dudas, una espléndida partitura y uno de los mejores musicales de todos los tiempos y siempre es una delicia poder oírlo una y otra vez. Lógicamente, este premio y cualquier otro que le den a Stepehn Sondheim es totalmente merecido. Desconocía esta versión, así que Joaquím lo considero un buen regalo anticipado. ¡Muchas gracias!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: