El dia 17 de març de 2011 al Tetro dell’Opera di Roma, es va celebrar el 150 aniversari de la unitat italiana amb una representació de l’òpera de Giuseppe Verdi, Nabucco, sota la direcció de Riccardo Muti, el director titular de l’òpera de la capital italiana.
Nabucco i el seu famós cor d’hebreus, no cal dir el que representa per a tots els italians i per tant considero l’elecció del títol tan previsible com inqüestionable.
Un cop es va acabar la interpretació del segon himne d’Itàlia, el “Va pensiero sull’ali dorate”, el públic es va desfermar amb un terrabastall de bravos i aplaudiments, en una claríssima febre musical patriòtica, que cal dir que el mestre Muti va administrar com ningú.
Després de la previsible insistència del públic per tal de que s’atorgués el bis i aprofitant el crit llençat des de les alçades (suposo) d’un VIVA ITALIA!, el mestre es va tombar encarant la sala i va dir més o menys això:
Si, jo estic d’acord amb aquest Visca Itàlia, solament que jo no tinc 30 anys i la meva vida ja l’he fet, i com italià que viatja pel món, estic molt preocupat per tot allò que està venint. Aleshores si jo us faig cas del que em demaneu de repetir el “Va pensiero”, no ho faig tant o només per raons patriòtiques, ja que aquest vespre mentre el cor cantava “Oh mia patria si bella e perduta!”, he pensat que si nosaltres matem la cultura sobre la que ha estat fonamentada la història d’Itàlia, serà veritat que la nostra Patria serà bella i perduda. Per tant com estem en un ambient molt italià i com succeeix moltes vegades Muti ha parlat als sords, m’agradaria fer una excepció, ja que estem a casa nostra, en el teatre de la capital i el cor i l’orquestra ho han cantat i tocat molt bé, i ara si voleu unir-vos, el farem tots plegats. A temps, però
Més enllà de la immillorable oportunitat i d’afegir-se a allò que el mestre Barenboim ja va reivindicar a la nit inaugural del Teatro alla Scala, jo aprofito les paraules del meu admirat mestre Muti, per tal de que traspassant les inexistents fronteres de la cultura i l’art, portar-vos aquell moment d’exaltació nacionalista i reivindicació contra les greus retallades que estan patint les institucions culturals italianes, per afegir-me des de In Fernem land, a la manifestació que tindrà lloc avui a Barcelona (19h a la plaça dels àngels, davant del MACBA), en contra de la retallada efectuada aquí, pels mateixos motius.
Personalment no hi podré assistir, però vull que tots els que passeu per aquí, sapigueu que per a mi no hi ha justificació possible per a retallar el pressupost a la cultura, una aportació que ja era la més baixa de totes les partides dels pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
“Oh mia Patria si bella e perduta!
“Per a tots vosaltres l’emocionant moment viscut el 17 de març a Roma, dirigeix la protesta, el mestre Riccardo Muti. Veurem aquí quants mestres es pronuncien o és que aquí els grans noms culturals tenen por de represàlies i perdre subvencions i poltrona? Em temo que si.
L’argumentació de primer la sanitat i l’educació em sembla demagògica, per tant que algú utilitzi altres arguments si em voleu convèncer que la cultura s’ha de retallar.
D’entrada que deixin de fer propaganda institucional (tots), que treguin les ambaixades catalanes i que eliminin les despeses de locomoció i dietes i les targetes VISA dels alts càrrecs, que s’estrenyin els cinturons, tenen molts més forats de marge que els de la majoria i que un mateix càrrec públic no pugui cobrar dos sous diferents d’administracions diferents depenent de la mateixa caixa o d’un altre.
Tots aquest números no ens els ensenyaran mai i no sé si ens estalviem molt o poc, però que ho facin, per coherència, honestedat i higiene democràtica. No pot ser que la política sigui un modus vivendi i que hi hagi persones que no hagin fet res més que viure del seu escó parlamentari, de la seva regidoria o qualsevol altre poltrona, des de la seva tendre joventut, fins a la seva jubilació. Més de 8 anys en qualsevol lloc públic no hauria d’estar permès i els expresidents no haurien de cobrar un sou a perpetuïtat, a part d’entrar a formar part de consells d’assessories vàries. Si cobren un sou de la privada, haurien de perdre l’assignació, com qualsevol aturat que sortosament troba feina.
Hi ha molts llocs on anar a retallar abans que la cultura, quan hagin acabat amb la petita llista que els proposo, que tornin a fer números i de ben segur que vosaltres m’ajudaríeu a trobar partides innecessàries per engreixar la caixa pública, que l’altre va farcida i no em fa patir gens.
IN FERNEM LAND 
Con o sin crisis, yo me manifestaría en contra de ciertas subvenciones, las de los festejos y las de los amiguitos, pero a favor de un apoyo serio a la cultura, y como ya dices, habría muchas cosas por eliminar antes de que le llegara el turno. Pero con o sin crisis, no sé si los recursos se emplean adecuadamente.
M'agradaM'agrada
Jo SI que hi seré… i si cal sortiré una mica abans de la feina. Animo a tothom que pugui que s’apropi a recolzar aquesta manifestació amb la seva presencia.
M'agradaM'agrada
sí a les retallades als paràsits, als gorreros i altres aprofitats. A fastos i quaderns propagandístics vergonyosos dela corp. metropolitana que acabem de rebre.
Mai a la cultura, que ja va massa justeta,
Allà hi serem!
19.00 al MACBA
M'agradaM'agrada
Molt emotiu veure el mestre Muti dirigint al públic, amb la gran resposta d’aquest.
M'agradaM'agrada
Una cosa són les subvencions i com es reparteixen i l’altra a que i com es destinen els diners del pressupost assignat a cultura.
La política de subvencions em sembla que s’hauria d’anar eliminant. Sempre serà injusta per aquells que no reben res, i insuficient per aquell afortunats que no sabran viure sense aquests diners caiguts del cel.
Altre cosa són les institucions culturals, els grans equipaments que han d’anar a càrrec del Govern. Em fa por que volen, com volen, passar part dels serveis sanitaris a mans privades i fomentin més les escoles privades amb concert, que les públiques, que a la llarga no acabin per privatitzar els grans equipaments i els nodreixin d’una part amb diners públics, però que s’hagin d’acabar privatitzant a l’americana.
En canvi, l’altre dia veia estorada que s’havien gastat no sé quants diners en una subhasta d’un quadre, si, la Generalitat de Catalunya. Em va semblar esotèric.
Jo aniré a la manifestació, jo que mai he rebut cap subvenció personal, que mai he hagut de menester un subsidi, però com diu Riccardo Muti en el seu emotiu discurs, correm el risc de perdre’ns si abandonem la cultura a la seva dissort.
M'agradaM'agrada
A tots els actes o reunions “oficials” siguin al Palau de la Generalitat, Ajuntament, Palau de Pedralves , Palauet Albéniz etc… aquets últims més intims però per aquest mateix motiu potser amb més llicencia… no falten mai a taula (o a les taules…) centres de flors i refinats i més que suficients ápats(sempre sobra i es llença) i jo sempre m’he preguntat si per plantejar , treballar i buscar solucions per temes respecte al nostre Païs, les flors , el refrigeri, el esmorçar “de treball” son realment necessaris ? tenim clar que per ministres o alts càrregs que siguin son funcionaris i han de funcionar segons les circunstancies del Païs, jo amb aquesta frivolitat veig un acte de provocació inmoral, tan ignorants ens veuen? sòc conscient que potser aquest detall de flors,etc no sembli prou important doncs es només un “detall” però per a mí es de denuncia , i ara per treurem una mica l’emprenyamenta vaig a escoltar el bombonet d’en Joaquim, que per molt escoltat que estigui aquesta versió promet, gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Subscric al cent per cent aquesta entrada. Es una vergonya que ens segueixin enganyant i justificant retallades quan el forat que tenen, no es bàsicament per la crisi sinó pel malbaratament que es fa del diner públic. Realment emotiu Mutti i aquest “va pensiero”, com en el seu dia ho va ser Baremboim. Com molt be dius, aquí no hi haurà ningú que faci el pasja que malauradament, la nostra cultura viu més de la subvenció que del talent.
M'agradaM'agrada
Gràcies,,gràcies,gràcies! no hi han paraules per tant sentiment….ho he viscut com altre integrant del cor , una abraçada amorosa Joaquim.
M'agradaM'agrada
Breus i emocionants paraules del mestre Riccardo Muti, d’altra banda aquest “va pensiero …”, tot plegat em remou i em rebel.la.
Em sumo, absolutament, a les argumentacions que fas respecte del retall de despeses global i de la permanència en càrrecs públics.
La nostra democràcia és molt jove, però amb crisi o sense crisi, està malalta.
M'agradaM'agrada
* * * * * * * * * * * * * * *! si puc, hi seré allí aquesta tarda
M'agradaM'agrada
Una puntualització: tot això del Muti va passar el dia 12, dissabte, que era la primera funció del Nabucco (per coses de feina, era a Roma i, ja posats, n’havia tret entrada). El 17, com que era l’aniversari de la unificació, hi havia la funció a la que assistia el president, però no crec que el Muti repetís fil per randa l’espontani discurs del dia 12, o que fes el bis. Com que era la primera funció, d’aquelles que els italians fan de gala (i, certament, hi havia un mostrari de vestits que ni una passarel·la, i gent de l’alta societat, se suposa, amb el Gérard Depardieu (per cert, amb la camisa descordada fins al segon o tercer botó), la Isabella Rossellini o la Silvana Pampanini a platea), i hi assistien autoritats. De fet, abans de començar, ja amb Muti al fossat, van sortir a l’escenari el director del teatre i l’alcalde de Roma, i aquest va llegir un manifest de protesta contra les dràstiques retallades que havien sofert teatres i orquestres, que amenacen seriosament la seva continuïtat. Ell mateix va esperonar a la protesta i es va posar al davant d’accions que es duguessin a terme per defensar l’Opera de Roma o l’Orchestra dell’Accademia di Santa Cecilia. Fou molt aplaudit i començaren a sentir-se els primers crits (el del costat meu, adreçant-se a la llotja de presidència, els cridava “Zingari!”). Immediatament, es reproduí el començament del Senso de Visconti: dels pisos alts començaren, quan Muti anava a començar, un munt d’octavetes entre crits de “Viva Italia!”, “Viva Verdi” i similars. Al començament, vaig pensar que es tractava de part del muntatge, però no… eren “espontanis”. Els papers tenien frases diferents en pro de la cultura, l’òpera i la música, contra els retalls… amb els noms de ciutats amb teatre o una amb un “Muti, senatore per vita” (el volen com a senador vitalici, està vist). Muti, llavors, com que veia que no podia començar, va prendre un dels papers, el va llegir i va dir el primer discurs, donant suport a l’alcalde i aprofitant que el paper deia alguna cosa d’Itàlia i la seva unitat, va comentar que la identitat i la unitat italiana es basaven en part en la música i l’òpera, patrimoni comú dels italians, i que calia lluitar per mantenir-lo. Després dels aplaudiments i de més Viva Italia, Viva Verdi i alguns Viva Muti, va començar. Val a dir que, de tota l’execució, el millor fou l’orquestra i la direcció, amb un ritme aclaparador, amb les cabaletes amb una velocitat de vertigen, però amb un efecte excel·lent. Les veus, penso que correctes, però que, en general, els calia una miqueta més de volum per poder lluir al nivell de l’orquestra o el cor. En arribar el Va pensiero, ja podeu veure el que va passar. Fou emocionant, certament. Després de dos o tres versos, el públic es posà dret, que això és com el segon himne de la nació, i continuaren cantant: no se la saben tota, que consti, però més o menys la seguien. Especialment, va sonar més allò d'”O mia patria, si bella e perduta”. Al final, els aplaudiments foren grans, i l’ovació de gala se l’endugué el Muti. Això sí, el del costat continuava cridant allò dels “Zingari” cada cop que podia. Ai, si hi hagués anat el Berlusconi!!
En fi, que fou una vetllada curiosa. No sé jo fins a qui punt ha pogut servir d’alguna cosa; es veu, però, que les retallades són molt salvatges i amb l’ambient polític que hi ha, ha fet que esclati per aquí. El mateix dissabte hi va haver manifestacions a tot Itàlia en defensa de la constitució i contra el primer ministre. Ara, potser que els teatres allí depenen molt més de les subvencions? Això ja se m’escapa.
M'agradaM'agrada
Molt tenen que canviar les coses.
Aquesta tarda era la manifestació en contra de les retallades en la cultura i, una mica mes i no arribe. Un discurs de mitja hora i prou. Bo, supose que anirem comentant mes coses. A lo millor,han fet pausa i al marxar m´he perdut la resta.No sé!
Bo!…La meua pregunta és, algú podria ocupar el lloc de Mutti al Liceu ( dic Liceu perquè a pasat a un teatre d´òpera) i fer un discurs semblant?…
M'agradaM'agrada
De los recortes en Italia se dice que un 37%…no se sí será cierto, es lo que he leido.
M'agradaM'agrada
Hola a tothom.
No he pogut anar, com preveia a la manifestació, ja m’explicareu tots aquells que hi hagueu assistit quina impressió us heu endut.
Bocachete, quin privilegi!.
Efectivament aquest vídeo és del segon dia, sinó no s’explica que el mestre Muti parli amb micròfon, segurament el primer dia va parlar sense amplificació, oi? i pel dia de la TV es va preparar a consciència.
Bernardo, lamentablement no, aquí no tenim cap personalitat de la categoria de Muti i tampoc amb la valentia de parlar per sobre del bé i del mal, com ho fa ell. Aquí encara depenen massa del poder, trist, però em sembla que és així, tots d’alguna manera o altre necessiten estar bé amb el poder.
Per altre part, el Director General del teatre, el Sr. Marco va dir a Catalunya Ràdio que no participaria d’aquest acte, ja que no serviria de res, semblava fins i tot que no hi estava d’acord. Ja ho veus!
Veure als coristes de l’Òpera de Roma emocionats d’escoltar al director musical del teatre, reivindicant la cultura per no perdre el rumb, és tota una experiència catàrtica.
M'agradaM'agrada
Jo si que he pogut anar a la manifestació. Poca gent com era d’esperar ja que el tema “CULTURA” no atrau a les masses. Vaig trobar a faltar molta gent que esperava que fes acte de presencia, sincerament. Érem tans sols uns pocs centenars de persones. Des de un escenari es van llegir poesies ja que ahir sembla que era el dia de la poesia… desprès es va llegir els 7 punts del manifest i es va informar que es te prevista una reunió amb Mascarell per tal d’evitar mes retallades a Cultura. En el meu Bloc, ahir vaig penjar 3 fotografies del ambient de la concentració.
https://voltarivoltar.wordpress.com/2011/03/21/no-a-la-retallada-economica-a-cultura/
M'agradaM'agrada
Així anem…tot i que coincideix en que, amb un grup tan reduït, poc es pot fer i de poc serveix.
Voldria haver vist milers de persones i representacions de totes les orquestres i teatres d´Espanya, no sols de Catalunya. La cultura és molt amplia, museus,cinema, teatre…i la retallada és a nivell Estatal. Poca representació per a unes 300 persones (mes o menys).
M'agradaM'agrada
Llavors fa trampa, que no improvisa!! : ) El dia 12, de fet, costava sentir-lo al començament; es va com arrepenjar a l’ampit del fossat i parlava cap a la platea, fins que es va adonar que no se sentia i continuà més alt, sense micròfon, diria. Després del Va pensiero, jo diria que no tenia intenció de repetir-lo (de fet, no donava gaire ocasió a aplaudir les àries, lligant de seguida el final de cadascuna amb l’escena següent); després de l’estona d’aplaudiment, i arran d’un crit (els crits venien tant de la part alta com de la baixa, però és cert que eren més “audibles” a dalt) que deia quelcom de “Libertà”, el Muti es girà i va venir a dir que sí, que la llibertat era essencial i que ell en faria ús: que lliurement faria el bis, però no per imposició (la del públic que la reclamava), sinó per convicció que el moment un demanava: llavors va lligar-ho amb el discurs del vídeo, i va dir allò de la pàtria cultural perduda que s’albirava a l’horitzó.
L’home parla molt bé i s’hi copsava una certa veneració per la seva figura en el públic: només sortir va rebre una ovació de les que fan època. Suposo que és qui és, que no calla res, el reconeixement unànim de la seva vàlua, que va anar a dirigir a Roma sense el consentiment dels metges (l’han operat fa poc), que la seva autobiografia s’està venent bé a Itàlia… Sembla que ha passat de ser un referent musical a quelcom més, com un referent ètic en un estat on el concepte d'”ètica” en l’àmbit públic està cada cop més desdibuixat. Ningú, per exemple, l’acusaria de dir tot això en benefici propi o del seu gremi, només. D’aquí aquest clam perquè sigui nomenat senador. Sí, costa de trobar un equivalent a casa nostra. De tota manera, insisteixo que el primer pas, que dóna lloc a la protesta (no crec que el Muti, sense això, hagués començat ell a parlar) fou la intervenció de l’alcalde i del, suposo, equivalent del Marco a l’escenari. No sé si també ho farien el 17, quan hi havia el president i suposo que algun ministre de cultura o similar. Segur que ni ell ni l’Hereu farien el mateix, per descomptat, ni per defensar el Liceu ni l’OBC, que és l’orquestra municipal, més lligada a l’ajuntament que no pas la Santa Cecilia al de Roma.
Un altre fet diferencial: el mateix dissabte, alguns diaris portaven dos o tres pàgines (d’aquelles grans de format de llençol) sobre el Nabucco, amb articles sobre l’òpera, la seva vinculació amb el Risorgimento, etc. Al dia següent, Il messaggero donava dues o tres pàgines completes de crítica: una per a l’escena, una altra per a les veus, altres de generals, una de “social” (qui va anar-hi, de VIP i similars), i informació sobre la “revolta”. I no era pel que havia passat, que si no hagués passat res, una pàgina sencera, o una i mitja, bé que l’haurien dedicat. Aquí, amb la mitja columna arraconada que surt, només de vegades, ja en tenim prou, i sovint, tampoc no diu gran cosa. Potser sí que tenen l’òpera en una altra consideració i els retalls els toquen més el voraviu.
M'agradaM'agrada
Per cert en aquestes funcions el rol d’Abigail l’havia de cantar la magnífica Elisabete Matos,que com tots sabem va fer un exitaç al Met cantant la Minnie fa pocs mesos.La seva substituta va ser Csilla Boross.Algú en sap el motiu?
M'agradaM'agrada
De ben segur Dandini, en Paulo ens en podrà informar amb més detall, però és per motius de salut. Espero que res greu.
M'agradaM'agrada
Aqui a Barcelona sona el “Va pensiero” per a rebre als Reis Mags. Si, heu llegit correctement. Sense comentaris, oi?
Doncs necessitem un Mutti català, que cridi ben fort i ben alt, que no som mes cultes per rebre als Reis Mags d’aquesta manera, sino que simplement fem el ridicul.
M'agradaM'agrada
el que podria fer el Muti es retallar el seu sou…
M'agradaM'agrada
En todo caso esto les corresponde reclamarlo a los italianos, no?
Lo nuestro lo reclamamos aquí que es donde vivimos…
M'agradaM'agrada