Tantes vegades m’he enfurismat amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que em sembla que toca, malgrat que no vaig assistir als concerts d’aquest cap de setmana a l’Auditori i després de tornar a escoltar la gravació de la cinquena simfonia d’Anton Bruckner que va interpretar, sota la direcció del seu director titular Michael Boder, rompre una llança a favor d’aquest treball, ja que la gran dignitat de la versió presentada en una obra gens fàcil, s’ha imposat per sobre de tota la problemàtica que arrossega aquesta orquestra i que sembla congènita i en perill d’agreujament, en aquest marc de retallada generalitzada en que es veu sotmès el Gran Teatre del Liceu i el que això suposa per les dues formacions més importants de la casa, l’orquestra i el cor.
Per a una orquestra encotillada a l’estret fossar del teatre, avorrida de tantes funcions d’un mateix títol (Anna Bolena per exemple) i sense cap altre motivació personal que esperar una òpera que els ofereixi la possibilitat de lluir-se amb notorietat, com poden ser les funcions de Parsifal que acabem de gaudir, pujar al hemicicle d’una sala gran, on l’amplitud dels espais els permetrà que el so surti molt més alliberat del que és habitual a la sala gran del Teatre del Liceu, deu ser una satisfacció i un estimul.
Segurament per això, tot i que el concert mereix altres anàlisis que a mi se’m escapen, el resultat de l’audició m’ha satisfet per la gran dignitat d’aquesta interpretació i tot i sabent les limitacions evidents de la formació, la versió m’ha semblat esplèndida i treballada, amb especial cura, com ja succeïa al Parsifal, en les secció de la corda, que sosté tota l’impressionant arquitectura sonora d’aquesta magna simfonia.
Tots els metalls també semblen respirar amb més llibertat i sense la por de l’esgarrada i això atorga a tota l’audició una especial rellevància, que de ben segur si no sabéssim que és l’Orquestra del Liceu la que estem escoltant, no estaríem tan pendents de les esgarrades, que alguna que altre hi ha.
De tot plegat en puc treure algunes conclusions que en tot cas m’agradaria que m’ajudéssiu a triar.
El mestre Michael Boder, sense fer gaire soroll i sempre en el repertori que li escau, ha signat magnífics treballs i amb ell, l’orquestra ha obtingut els rendiments més satisfactoris, demostrant que amb més mitjans (ja hi som!), amb més dedicació i amb una programació més imaginativa (no estic parlant de títols) alhora de repartir l’activitat, i uns directors pencaires, més que grans noms (almenys de moment i no tan sols per la qüestió monetària), es poden fer coses interessants.
Per què aquest concert de Bruckner sona digne i el concert de Brahms amb el gran Fabio Luisi va ser un nyap?
No parlaré de qüestions sindicals, sempre problemàtiques i subjectes a convenis amb privilegis que haurien de ser discutibles en les circumstàncies actuals, on jo crec que hauria de primar la millora del nivell artístic per sobre de qualsevol altre prebenda.
Si els musics de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu poden sonar així de dignes, hem d’exigir que el nivell no baixi d’aquí. Què cal doncs perquè no soni, sobretot en repertoris de menys exigència, com una orquestra poc motivada i amb errades imperdonables?
De ben segur que amb més actuacions fora del àmbit operístic, un dels objectius que el mestre De Billy no es cansava de repetir en els seus objectius inicials al assumir el càrrec de director musical, volent imitar (de manera possiblement més modesta) la política duta a terme pel mestre Levine al MET, l’orquestra agafaria una confiança i autoestima que relegada als títols operístics i a un parell o tres de concerts mal preparats, és difícil assolir.
El problema dels directors musicals que hem tingut fins ara, sobretot els dos darrers, és que en realitat no han assolit, em sembla a mi, les responsabilitats que aquest càrrec comporta, limitant-se a ser els directors que més títols dirigien, més algun que altre concert i a mi em sembla que la direcció musical d’un teatre té altres responsabilitats i objectius, que o bé no han volgut assolir, o no els han deixat.
Sé que quan s’han proposat neteges necessàries, cap d’ells ha volgut agafar el toro per les banyes i enfrontar-se amb un conflicte que va molt més enllà de la vàlua d’un music per ocupar un determinat lloc en una orquestra, pensant que ho faci un altre, en una clara irresponsabilitat.
El mestre De Billy quan va començar a iniciar aquesta desagradable i segurament necessària tasca, va rebre les protestes inexplicables d’una part del públic. Protestes que mai vaig entendre fins que algú una mica coneixedor de la problemàtica, me’n va fer cinc cèntims. Injust, absolutament injust.
El mestre Weigle, molts diuen que amb un futur molt prometedor (ja ho veurem), va passar com si fos el principal mestre invitat i alhora d’arremangar-se, em penso que va passar de puntetes, relegant les responsabilitats que calia prendre, a un consell “senatorial” que dictés sentencia del que crec que ell mateix hi pertany (juntament amb el mestre Ros-Marbà i el mestre Pons)
El mestre Boder, més expert i gat vell (ja em perdonarà), ha signat uns treballs sense tanta expectativa mediàtica i amb un resultats de qualitat i dignitat. Haurà resultat un honest passavolant que amb les seves direccions ha fet notar les possibilitats d’una orquestra que amb més mitjans, ens podria donar més satisfaccions de les que ens ha donat fina a dia d’avui.
Ara ens queda l’enèsima aposta. El mestre Pons ha demostrat per allà on ha passat, que sap fer orquestres, i aconseguir-ho amb la ONE era un repte quasi impossible. Altre cosa és si serà un bon director musical d’un teatre d’òpera (tasca que em penso que no ha fet mai) i quines responsabilitats porta afegides el seu nomenament (aquesta és una incògnita molt interessant i que ningú s’ha dedicat a explicar-nos, per ara).
Tot això ja es veurà, però del que no tinc cap dubte, és que té molta feina amb l’orquestra i aquesta estarà encantada que algú es dediqui a ella amb cos i ànima, ja que si ha de ser un altre principal director invitat, la cosa no té solució possible.
Si voleu escoltar-ne un fragment, aquí teniu el tercer moviment el Scherzo, molto vivace, amb aquesta exultació del contrapunt brucknerià.
Us deixo l’enllaç de la simfonia núm. 5 en Si bemoll major, d’Anton Bruckner, tal i com la van interpretar el diumenge 20 de març a l’Auditori de Barcelona, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Michael Boder, gràcies a la gravació que em va proporcionar en Colbran (Catalunya Música)
1 Adadgio – Allegro
2 Adagio: Sehr langsam
3 Scherzo: Molto vivace (Schnell)
4 Finale: Adagio – Allegro moderato
Com que tinc el privilegi de ser visitat per membres de l’Orquestra del Liceu, a ells, si volen, els correspon estirar-me les orelles si he desbarrat molt en aquestes reflexions.
Fins demà!
IN FERNEM LAND 
Jo vaig ser-hi el diumenge al mati i no vaig treure la mateixa conclusió que tu Joaquim… es mes vaig sortir emprenyat, molt emprenyat. De fet el meu emprenyament principal, es perquè no entenc el perquè si jo compro un abonament per l’OBC (que es l’orquestra que m’agrada i per la que pago), em posen un concert d’una orquestra a la que evito fora del recinte del Liceu, on no puc evitar escoltar-la.
No dubto que en aquest concert No estigues malament del tot, però a mi no em va agradar, i especialment el que es refereix al metall. Vaig poder comparar, aquesta vegada amb un altre concert molt proper amb la mateixa obra, concretament amb la retransmissió de la 5ena de Bruckner interpretada per la Berliner Philarmoniker el dia 12 de març. No es poden comparar aquestes dues orquestres i se que queda malament fer-ho…. però ho sento NO HI HA COLOR.
La propera vegada que dins del meu abonament em fiquin un concert de l’orquestra del Liceu, la canviaré sense dubtar-ho.
No soc l’únic que ho fa…. ja que la platea estava especialment buida (molt mes del normal), i molts, moltíssims forats a la resta de localitats mes econòmiques.
M'agradaM'agrada
Doncs sí, Joaquim. Jo hi era diumenge i en efecte vaig trovar que la interpretació fou molt digne. I el mestre Boder em va confirmar el que després d’escoltar el seu magnífic Parsifal ja sospitava: que és un excel·lent director. Molt bé conduint la corda, tant important sempre, i amb Bruckner segurament més. Hi va haver alguna errada, és cert, però incapaç de perjudicar el cabal de bona música que estàvem sentint.
Estic d’acord en que la programació hauria de ser molt més estimulant per a aquesta orquestra. Però el problema em temo que és que ningú s’agafa gaire seriosament el paper d’aquesta formació: el que es vol es que en la majoria del casos vagin sonant de música de fons i acompanyament al lluiment dels grands divos de l’òpera. Visió totalment grotesca i depassada, però sospito que molt real.
En fi, quan tindrem directius musicals a l’altura?
Quan tots plegats ho exigirem i no ens resignarem a no tenir la nostra “Filarmonica de Berlin”?
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser també diumenge i vaig sortir contenta de com se n’havia sortit l’orquestra del Liceu, amb una partitura tan complicada i tan allunyada del seu repertori habitual. Tant de bo sonés sempre així, i d’aquí cap amunt,…
Miquelgascon, cada temporada escoltem dins de la temporada de l’OBC altres orquestres, la del Liceu però també l’ONE o l’OSE; a mi em semblen interessants aquests intercanvis.
M'agradaM'agrada
Jo també estic d’acord de que els intercanvis son bons i per aquesta raó vaig anar …. però malauradament com ja he comentat abans penso fer a partir d’ara el que fa molta gent ….canviar les entrades per un altre concert de l’OBC…. i si no… perquè estava tan buit ?
Si vull veure una orquestra determinada, no et preocupis que ja compraré l’entrada fora d’abonament , cosa que faig sovint.
M'agradaM'agrada
Miquel, si vas a un concert d’una orquestra d’aquí, ni que sigui la millor, escoltant prèviament la Filharmònica de Berlín, el més normal és que surtis molt decebut, per no utilitzar el teu emprenyat.
Em temo que no ets gaire just amb l’orquestra del Liceu, al menys en aquest concert, on és veritat que va denotar carències, però també les seves possibilitats i els seus punts forts i les ganes de fer-ho molt bé. Jo firmaria ara mateix que sempre sonés així al teatre, com a mínim, és clar.
Michael Boder va fer una bona direcció i la visita a la temporada de l’OBC és un intercanvi bastant habitual amb altres orquestres i no és la primera vegada que es fa. L’OBC vindrà al Liceu a tocar Daphne de Strauss aquesta temporada.
Si l’orquestra del Liceu tingués l’oportunitat de sortir més sovint, seria un bon estímul. Tocar a les fosques i el que els protagonistes siguin uns altres, deu ser ben trist.
Estic segura que amb la cinquena de Bruckner i l’OBC també haguessis vist molts forats per tot arreu, ja que Bruckner no té gaires simpaties entre el públic.
Joaquim què vols dir amb:
“quines responsabilitats porta afegides el seu nomenament (aquesta és una incògnita molt interessant i que ningú s’ha dedicat a explicar-nos, per ara)”, quan parles de Josep Pons?
M'agradaM'agrada
No puc fer servir un altre paraula que “emprenyat “perquè es el que sentia el diumenge a la sortida i es el que tinc que expressar quant escric el que realment sento.
Fa molts anys que soc abonat als concerts de l’OBC i se perfectament com funcionen els intercanvis de que en absolut soc pas contrari. El que no entenc es el fer-te empassar en un abonament una cosa que no vols ni et be de gust.
…i ara parlo tant del Auditori com el del Liceu (que per exemple em van fer empassar un “concert” el dia 11 de març, on en teoria cantava Measha Brueggergosman i que quant jo marxava fastiguejat als 50 minuts de començar el “concert” encara no havia aparegut…. el Liceu desolat, amb poques cadires plenes….això si….la gent desapareguda fins i tot avanç de començar).
Aquesta manera de vendre un producte que d’entrada saps que no te acceptació, es la causa de que jo m’emprenyi.
En el meu comentari he dit que “No estigues malament del tot”… i poder tenia que haver dit “que em va decebre, encara que no tant com acostuma a fer-ho en el Liceu”.
Va ser casualitat que tan sols una setmana abans escoltes la mateixa obra per la Berliner Philarmoniker, i estic d’acord amb tu que també hauria vist diferencies notables amb l’OBC…. però d’això no en tinc la seguretat, perquè l’OBC acostuma a agradar-me casi sempre.
M'agradaM'agrada
Miquel, quan compres un abonament ja saps que tot no serà del teu gust, per això és millor comprar aquells concerts o espectacles de la temporada que et facin més patxoca i estalviar-te els diners i les emprenyades.
Una temporada és fruit de molts factors, tendències, gustos, compromisos i serveis, tant al ciutadà com a la pròpia cultura.
Jo encara no entenc com en fan comprar espectacles de dansa si m’agrada l’òpera.
S’ha de programar Bruckner (malgrat que no agradi a la majoria), i s’ha de programar un concert de música del segle XX o XXI com va ser el cas d’aquest que intervenia la senyora Measha Brueggergosman al costat d’una formació i un director de gran categoria, que com era d’esperar va fer fugir en bandada al tradicional públic del Liceu.
L’Orquestra del Liceu mereix aquesta i tantes oportunitats com facin falta per esdevenir quelcom més que el conjunt que fa xim pum, en les òperes belcantistes.
Aquesta era una oportunitat i si creus que no és mereix figurar a la temporada de l’OBC com a orquestra invitada, venent l’entrada tot arreglat.
Però caram! quantes vegades has sortit, al menys jo, poc satisfet d’un concert de l’OBC i no per això els condemno a l’oblit i molt menys a comparar-los a la que possiblement sigui la millor orquestra del món. Estic d’acord que hem d’agafar els millors referents, però potser que comencem per posar el llisto a la mateixa OBC, tu i jo ja firmaríem on fos perquè el nivell de la del Liceu fos el de la OBC, oi?
Tan de bo al mestre Pons el deixin treballar i ho pugui fer possible.
M'agradaM'agrada
Se perfectament que quan compro un abonament existiran concerts que m’agradin mes o menys… inclús que no m’agradin. Així i tot soc partidari de continuar amb el meu abonament, perquè em permet descobrir moltes vegades musiques que no coneixia i això per mi, que no soc tan coneixedor com tu, es com una escola de musica.
Fins i tot tu mateix dius “Jo encara no entenc com en fan comprar espectacles de dansa si m’agrada l’òpera”; tothom a vegades al veure quelcom que no ens agrada pensem… recoi el abonament !!! … però a mi ja m’està be, perquè normalment m’agrada tot. Mai he escridassat a ningú si no m’agrada …. aplaudeixo, crido Bravos si cal…. però en cas de que no m’agradi el màxim que he arribat a fer es no aplaudir i com a molt marxar en silenci en un descans.
La musica contemporània no es el meu fort però he escoltat molts concerts d’aquest tipus i fins i tot m’han agradat forces. Lo de l’altre dia al Liceu en el teòric concert de la soprano canadenca Measha Brueggergosman, que no vaig arribar a escoltar…. per mi va superar tot el que jo he viscut. No dubto pas que la formació “Ensemble Intercontemporain” sigui reconeguda internacionalment i que el seu director Peter Eötvös sigui extraordinari…. no ho se. El que si se, es que per mi va ser insuportable.
Tant insuportable per dir-te que es el segon cop a la meva vida que no he acabat de veure un concert i que en un descans he desaparegut. L’altre va ser fa molts anys veient una Opera XINA al Teatre Principal de la Rambles, interpretada per la millor companya d’òpera xinesa del mon, la de Pekin.
He fet malament i ho reconec en voler comparar una orquestra amb l’altre (Berlin-Liceu), però crec que in Fernem Land esta oberta fins i tot a persones com jo, amb pocs coneixements musicals. Soc molt basic i se quant una cosa m’agrada o no i poc mes…., si em fa “vibrar” o no. El que volia dir en el meu primer comentari es que amb la orquestra del Liceu no vaig “vibrar”, mes aviat el contrari i en canvi el dia de la retransmissió de la Berliner vaig gaudir moltíssim… i era la mateixa obra.
Tu mateix molts cops no t’ha agradat l’orquestra del Liceu…ho has publicat i no ha passat res. Reconec un cop llegides les opinions de tots els que han escrit, que amb tota seguretat estic equivocat i el concert va ser magnífic, però deixeu-me també expressar el que jo vaig sentir al escoltar-ho el diumenge al mati al Auditori. El que jo sento es el que escric i no pas per portar la contraria a ningú.
Mai he venut la meva entrada, perquè mai ha estat el meu estil i si algun cop tenia entrades les he facilitat als meus amics. De totes maneres no se si saps que els abonaments del Auditori permeten canviar-les per un altre dia, cosa que possiblement faré a partir d’ara si intueixo per avançat que em puc estalviar un disgust.
M'agradaM'agrada
No ha estat malament!
Fins i tot,m´he sorprés en escoltar-nos en la grabació de Catalunya Música. No és el mateix escoltar-ho a dins de l´escenari que de públic.
De tot el que has escrit no puc afegir molt més, tan sols remarcar que tens molta raó en el sentit que no deuriem de ser tan sols una orquestra de fossat i el meu únic dessig és poder gaudir d´això.
Els canvis que es volen introduir i que espere que siguen una realitat faran augmentar i molt el nivell.
Tal vegada és un somni però fer com Gergiev al Mariinsky ( bo!, no tan dictatorial però…allí funciona), o Levine al Met (com comentes), o Fabio Luisi a Dresde ( tot i que aquesta és una orquestra que funciona sense l´autoritat del mestre director,sols per a afegir el seu caracter) això voldria per al Liceu i,per al públic també.
Voldria veure com el públic que omple actualment les sales del Liceu,Auditori i Palau quan ens visita una orquestra internacional d´ópera (com el Mariinsky, que ho fa asiduament ),o una Orquestra simfónica com Londres, Viena, Berlin, Nova York…( ostras, em repeteixo!!), omplira les sales quan toca l´Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu o la mateixa OBC, sense perjudicis i sabent que va a escoltar un gran concert.
Parlem de somnis o de possibles realitats però no comparem. No podem comparar-nos amb orquestres com la Berliner Philharmoniker i res mes m´agradaria que això. Lamentablement és el que tenim i no és per la qualitat dels components ( que de tot hi ha,clar ), la gent pensa que és això però, no pensa en el treball de la institució, de la administració i bla,bla,bla..que porten orquestres com Berlin.
Els mestres directors, és dificil evaluar-los. Com tot, acaba siguent un gust personal i pots coincidir en una majoria o una minoria. A mi, personalment, m´importa el resultat.
En quan a Pons…Joaquim no em tires de la llengua 🙂 Sols vull, de tot cor, que el deixen treballar.
Del concert, tot dir que, ens falta molta rutina als simfónics. Uns en tenim més altres menys però, l´important és el grup. Tenim que millorar molt, i es farà, clar que si.
M'agradaM'agrada
Senyor Bernardo, si us plau, dues preguntes:
1. Quin problema hi ha amb el mestre Pons? En aquest mateix espai he intentat dues o tres vegades inquirir en el seu nomenament i mai s’em contesta, i quan es parla del tema els comentaris freguen l’esoterisme. És bo o dolent aquest senyor?
2. Barcelona capital no arriba al mil·lió i mig d’habitants; és per tant una ciutat petita. Deixant de banda la comunitat valenciana on el nivell musical forma part de l’ADN de la població… no creu vostè que amb una OCB i amb l’esmentada del Liceu ja n’hi ha prou? Tots voldriem més i més, però la societat local és la que és, i estic prou maravellat com a un lloc tan petit tenim el Palau, el Liceu i l’Auditori. No som Berlin, ni NYC, ni Vienna, ni Paris, ni Londres…
Gràcies per contestar.
M'agradaM'agrada
Em permets pianista?
Tot esperant la contesta d’en Bernardo voldria dir-te que la cultura que es fa a Barcelona no és tan sols pels habitants de Barcelona, és per a tots els catalans i els passavolants que puguin visitar-nos.
És la capital de Catalunya i per tant circumscriure-la al àmbit municipal em sembla molt poc ambiciós.
Barcelona i les ciutats que l’envolten tripliquen el milió i aleshores potser és més fàcil imaginar de que estem parlant, però si afegim l’àmbit nacional, aleshores hem de parlar per més de set milions de catalans com a possibles consumidors del que fan aquestes macro infraestructures. Potser si que ens podem comparar amb altres ciutats i amb altres ambicions i no ens hauríem de quedar, crec jo, amb una imatge provinciana, tipus ciutat francesa de primer nivell.
Pel que fa al mestre Pons, jo crec que és un gran director i la seva tasca al davant de l’Orquestra de Granada i la ONE ho acrediten, a part de la gran tasca feta amb aquell somni anomenat orquestra del Teatre Lliure, que va ser un goig.
Tinc els meus dubtes, ja que no ha dirigit mai un teatre d’òpera, amb saber quina serà la seva tasca i aquí és on jo volia anar a parar i de moment en Bernardo no deixa anar res.
Jo penso que si el mestre Pons ha accedit a venir al Liceu, deu ser perquè esdevindrà també director artístic, i aleshores que passarà amb el Sr. Joan Matabosch?, doncs aquí tinc els meus dubtes i m’agradaria que algú m’ho me’n fes cinc cèntims.
És clar que tot això podria ser d’un altre manera i perfectament podrien conviure el mestre Pons i el Sr. Matabosch.
M'agradaM'agrada
Oi tant!
Moltes gràcies, moderador. Sí, ho planteixes molt bé i estic completament d’acord amb tu, és cert.
Si em permets un moment frikie, m’agradaria apuntar una frase d’aquell senyor que es deia José Luís de Vilallonga (que era el que tu vulguis però en tenia de bones) en la que venia a dir que els barcelonins (per extensió els catalans) teniem més moral que l’Alcoyano, ja que vivint en una bufona ciutat petita teniem la barra de competir de tu a tu amb autèntiques metròpolis com Paris. En el fons és el leit-motiv del meu post anterior.
Gràcies doncs per a contestar-me ambdues preguntes.
PS: a “l’Oracle” (CR) han estat parlant del d’ahir.
M'agradaM'agrada
Joaquim, clar que sé moltes coses que ha firmat Pons. Per això no puc ( bo!, diria mes: no vull) comentar res. Mes fàcil seria entrar en un altre nick i dir-ho tot., però no em sembla correcte fer públic una cosa que no em pertoca. Ho sent.
Encara que no ha sigut titular de cap Teatre d´ópera, és un treballador i tot persona que treballa pel que creu correcte, ho aconsegueix. Del resulta s´en parlarà,segur. Bé o mal, no ho sé.
Portar una orquestra simfónica no és el mateix que un teatre d´ópera però el més important es tindre una idea clara,molt clara del que és tot el món de la música. La resta es que tinga l´ajuda de tots per a poder-ho fer. Per això dic, que el deixen treballar.
M'agradaM'agrada
Al mestre Pons no hi ha cap problema. El conec personalment perquè he tocat baix la seua batuta moltes vegades. Com a persona puc dir que és una magnífica persona. Com a director, està la seua valua demostrada allà on ha anat.
Com a músic professional no done la meua opinió de Pons, com no la done d´altres perquè el meu treball es limita a seguir les seues directrius,siguen bones o no tan bones, jo tinc que donar el 100% o més en cada concert simfónic o funció d´ópera.
Barcelona es ven com a un producte de l´avantguarda al exterior. Gaudi, sense necesitat de nomenar a ningú mes. Per mi, com a artísta, no tinc prou amb dues orquestres.Voldria que aquestes orquestres entraren en el paquet de venda de Barcelona. El Liceu es considerat un dels Teatre d´ópera més importants del món,no es llógic que tingués una Orquestra a la alçada dels demés teatres d´ópera?…i molt millor per al públic supose,no?. Per a l´OBC també,clar que si.
Hi ha un turisme a qui sols se li dona la festa, no se li mostra la cultura, no estaria bé canviar-ho?.
No sé ben bé quans habitants te Londres però el Barbican center (sede de la temporada de la LSO) l´he vist moltes vegades mig buit .Per contra, parlem d´una de les millors orquestres del món,no?
Si donaren tot el que es deuria de donar per la cultura i, es clar, administrar-ho correctament, potser estariem parlat que dos de les millors orquestres de món tinguessin sede a Barcelona i així el públic i els músics o gaudirien cent vegades mes i, per altra banda es vendria un producte ( les Orquestres de Barcelona ) arreu del món. Tal i com es ven el Barça ( no volia fer comparativa futbolística però he caigut ).
No som Berlin,ni NYC,ni Vienna, ni Paris,ni Londres però…..perquè no?
Ostras!, això del Pais Valencià m´ha arribat. Portar-ho a l´ADN,no ho sé però de xicotets ens donen el món de les Bandes de Música i tinc que admetre que enriqueix molt però es perjudicial també.Això és altre tema.
i parlam de tú…el vosté em fa mes major.
M'agradaM'agrada
Molt bona explicació.
Agraeixo molt tot el que TU has exposat; és cert que ens agradaria a tots tenir el màxim nivell d’excelència, però llegint tot el que escrius m’agafa un… “subidón” d’autoestima sensacional.
Ah!, m’oblidava; per al que a mi respecte, per a cada gran catedràtic d’Oxford hi ha a milers de mestres rurals que fan la seva feina amb tot l’amor i vocació. Pot ser un fossar és un lloc poc vistós, però la contribució sonora genera a l’oidor unes hores de plaer. No tots podem ser Glenn Gould. Ni ganes.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amics Bernardo i Joaquim. L’area metropolitana de Barcelona som més de tres milions d’ànimes. Berlin no en té més, i encara s’esta recuperant del terrible trauma de la seva divisió, sobretot a nivell econòmic. I té les orquestres que té, els teatrtes d’òpera que té (3 d’importants), els cors i formacions musicals que té i la majoria a un nivell més que estimable i en algun cas altíssim, amb directors com Rattle, Baremboin, Inbal,…. Per què Barcelona no? Els beneficis de tot ordre serien enormes com dius bé, Bernardo. Tots sabem que no és fàcil però cal que ens posem en camí d’una vegada.
No hi ha res tant estimulant com un bon concert per a un intèrpret, perque escoltar bona musica ben tocada és molt gratificant i emocionant a vegades, però tocar-la i que surti bé és un goig incomparable que fa que cada cop et superis més.
Bernardo, sort i bons concerts i òperes!
M'agradaM'agrada
Solamente unos apuntes para recordar que en La Scala, ya llevan muchos años programando 6 o 7 Conciertos sinfónicos por Temporada, con variedad de Directores.Normalmente entre semana y entre títulos, siempre en la misma Sala de La Scala, que dicho sea de paso, tiene una acústica maravillosa, y que no tiene nada que ver con el Liceu.En Paris también suelen programar conciertos sinfónicos en La Bastille e incluso en la Salle Pleyel, con la Orquesta-doble de la Opera de Paris.Baremboin en Berlin también suelen hacer varios conciertos sinfónicos, además de giras, con programa sinfónico.
Pienso que Josep Pons, algo copiará de éstos teatros, además de hacer alguna que otra salida al extranjero en plan sinfónico.
Creo que sería una política acertada, ésta de programar conciertos sinfónicos, principalmente para estímulo de los músicos, y porqué no, en el Auditori, por tener una acústica mucho mejor que el Liceu, para sinfónico.
M'agradaM'agrada
Hola Toni, et prodigues poc, menys del que m’agradaria.
Em temo que les sortides del Liceu hauran d’esperar que el fil i l’agulla apedacin les retallades, tan de bo m’equivoqui i no triguem gaire.
M'agradaM'agrada
Jo era a l’Auditori el dissabte i “em va fer el pes”.
Interpretació molt digne i bona direcció, malgrat alguns errors de les cordes al primer moviment, però la resta de la simfonía francament bona.
Posats a “colar” coses que no toquen en els abonaments, haureu de reconeixer que aquesta simfonia per l’orquestra del Liceu és perdonable si es compara amb el concert de la Brueggergosman del Liceu, on molts no sabiem el que en realitat anavem a veure. I així va anar: majoria tocant el dos emprenyats a la mitja part
Bona nit a tots
M'agradaM'agrada
Ho reconec…. tens tota la raó. No es comparable. El concert de l’orquestra del Liceu era digne, molt digne… encara que a mi no em va fer el pes.
El concert de la Brueggergosman, de jutjat de guàrdia.
M'agradaM'agrada
Vaig anar a l’Auditori tremolant. No fa pas massa vaig aisitir a un concert simfònico-coral amb obres de Brahms, Stravinsky i Ravel al mateix Auditori de l’Orquestra i Cor del Gran teatre del Liceu amb Boder de director i va ser decebedor. Tampoc va ser massa galdos el recent concert Brahms al mateix Liceu, dirigida l’orquestra aqueta vegada per Fabio Luisi.
Encara que soc dels que penso que son en les obres classiques on es pot percebre millor la qualitat d’una orquestra, la cinquena de Bruckner es una bona oportunitat per a calibar el seu estat, i el del director que la dirigeix.
Doncs ves per on, vaig sortir bastant satisfet i content del concert. La sonoritat i la instrumentació de les simfonies de Bruckner, tant repetitives i constants en totes elles, son aclaparadores i han de sonar plenes, has de sentir com t’envolten per tot arreu, els adagis (un quans de sublims) possen a prova les cordes i de quina manera, i els seus finale caracteristics, amb l’acord com suspes en l’aire han de ser molt ben executats. Doncs tot això tant i tant carecteristic d’aquest compositor ho vaig sentir amb qualitat mes que acceptable i em va confirmar el molt bon nivell mostrat amb Parsifal. I exactament el mateix puc dir d’en Boder, que tant en Parsifal com en aquesta cinquena m’ha agradat força, la veritat. D’altre banda vull remercar que en Boder sempre m’ha semblat un bon director i una gran persona. Amb que em baso per a dir això ultim? Doncs no ho se, es lo que em transmet.
Jo si que crec enormament positiu aquests intercanvis entre l’OBC i la orquestra del Liceu i no entenc massa aquesta mena d’intrangigencia en que aquesta no pogui formar part de la temporada de l’OBC. Penso jo que ja prou abandonades estan ambdues orquestres (si, abandonades) per part de les institucions del nostres pais com perque tambè els mes fidels no els hi donguem suport. No vull dir que no haiguem de ser exigents. En absolut. Com mes exigents millor, però negar d’entrada la possibilitat de que poguin oferir concerts fora dels seus llocs habituals pel sol fet de no creure en les seves prestacions em sembla si mes no una mica dur.
Perdoneu l’extensió de la meva parrafada avui però es aquest post dona molt de si! I el d’ahir tambè, però estic fora de casa i el meu temps es molt limitat. Una cosa mes doncs.
Aviam, vull ser simpàtica ara, o sigui, no vull que ningu se m’enfadi amb mi, val?
Quan algu m’esta comparant les nostres orquestres amb la Berliner Philarmoniker es que ha pres alguna cosa, no? Que tinguem una OBC que ens agrada, que creiem que te un molt bon nivell, no vol dir que hagem de ser uns somiatruites. Barcelona i Catalunya no tindrán tant bones orquestres com Berlin i Alemanya fins que les prioritats culturals i musicals de Barcelona i Catalunya no siguin les mateixes que les de Berlin i Alemanya. Vull dir que molt probablement molta gent viatge a Berlin per passar dos setmanes i disfrutar al menys de deu o dotze espectacles musicals de primer ordre, mentre que a Barcelona veig molta festa de cap de setmana, per un modic preu i ben regada amb alcohol. No se si m’explico.
M'agradaM'agrada
Obviament el que vull ser es simpàtic i no simpàtica…jajajajaj… Brutal l’errada! Si es que hi han temes que m’alteren! Crec que necessito un descans…jejejej.
M'agradaM'agrada
Dius….“Vaig anar a l’Auditori tremolant. No fa pas massa vaig aisitir a un concert simfònico-coral amb obres de Brahms, Stravinsky i Ravel al mateix Auditori de l’Orquestra i Cor del Gran teatre del Liceu amb Boder de director i va ser decebedor”
Josep Olivé… veus son gustos, a mi aquell concert en el que vaig estar present, em va agradar força. Vull dir-te amb això que a vegades es un mateix que segons el seu estat d’ànim veu les coses d’un color o d’un altre.
També dius….“no entenc massa aquesta mena d’intrangigencia en que aquesta no pogui formar part de la temporada de l’OBC”
Crec que no es intransigència, el dir que no m’agrada pagar per veure una orquestra que d’entrada no em be de gust… es simplement la meva opinió tan respectable com la teva.. En tot cas crec que he deixat molt clar que soc partidari dels intercanvis entre institucions.
Per acabar de arrodonir-ho comentes …” Quan algu m’esta comparant les nostres orquestres amb la Berliner Philarmoniker es que ha pres alguna cosa, no?”
T’asseguro que el diumenge a les 11 del mati, no havia pres encara cap got de vodka i que precisament acostumo a anar al mati perquè estic mes despert, i descansat. El que vaig escriure es el que sentia en aquell moment i ja he deixat clar que em vaig equivocar al intentar comparar les dues orquestres. Quant escric, estic retransmeten sentiments i no pas fent una tesina doctoral de final de carrera.
El que si m’agradaria comentar-te es que no se perquè Catalunya no pot somiar en tenir orquestres amb un nivell similar a les de Alemanya.
Com ja he comentat en la contesta a en Joaquim….. Reconec un cop llegides les opinions de tots els que han escrit, que amb tota seguretat estic equivocat i el concert va ser magnífic, però deixeu-me també expressar el que jo vaig sentir al escoltar-ho el diumenge al mati al Auditori.
Una abraçada Josep Olivé
M'agradaM'agrada
Cert, es cert, llegint be el teu escrit no es intrangigencia la paraula correcta. Et demano disculpes. No se, tot sovint la falta de vocabulari en fa fer errades semàntiques…i d’ortografia tambè, en el meu cas massa sovint. Decensis per no poder escoltar la cinquena de Bruckner amb la orquestra que desitjaves probablement es mes aproximat al que volia dir. I si això tampoc es aixi aleshores ja em callo, jajajaja. No era tampoc un critica “severa” al que tu havies dit. Mes aviat era una reflexió personal lligada al tema que havies tret.
Bé, ja vaig escriure que volia ser simpàtic amb l’expressió…” Quan algu m’esta comparant…” i en absolut m’agrada provocar ni ser mal educat. I crec que aixi, de manera simpàtica t’ho has agafat i m’en alegro molt. Però anem a la questió: i tant que podem somiar, Miquel, i tant, has respos a un somiador nat, però si volem que els somnis poguin ser realitat haurien de canviar moltes coses…moltes. Catxis, i es que a mes a mes de somiador em pasa que soc pel pessimista!
Hi ha una cosa que dius que m’encanta. T’aseguro que si m’agrada frequentar aquest blog i possar el meu granet de sorra es perque començan pel seu creador i continuant pels que hi participan trobo que es descriuen molts sentiments…musicals, per descomptat. 🙂
Una abraçada miquel.
M'agradaM'agrada
Gracies per la teva mesurada i pensada resposta.
Accepto les teves disculpes, perquè he vist que ara si has entès el fons del que jo pretenia explicar en el meu escrit i crec que es bo que no ens tinguem que arribar a “tirar els plats pel cap” per tenir opinions diverses. A la fi, tots estimem el mateix.
En la teva resposta a mes de “sentiments musicals”, almenys a mi m’has retransmès molta sensibilitat i tendresa. Gracies Josep Olive per la teva mesurada i amable resposta.
Jo també soc assidu seguidor d’aquest Bloc, que m’ajuda molt a intentar entendre una mica millor el mon de la “Musica”.
Ens veiem per In Fernem Land.
Una abraçada molt forta Josep.
M'agradaM'agrada
Por fin volvimos a la normalidad después de un parón por motivos de salud.
El domingo estuvimos en l´Auditori y disfrutamos con la interpretación de la orquesta del Liceu .
Bruckner es un compositor que no gusta a todo el mundo. A nosotros nos gusta mucho y no nos perdemos ningún concierto en el que se interprete a este compositor y este concierto ha sido muy digno, como bien expresas en el titulo.
Me adhiero al deseo de Bernardo para que algún día no muy lejano, Barcelona pueda tener llenas todas sus salas de concierto, de ópera, museos etc.…
¡Ojala Barcelona fuese famosa por todo esto, además de por todo lo que ya lo es!
El turismo cultural enriquece a las ciudades que sin objeto de sus visitas.
Quizás si todos formulamos este deseo con gran intensidad crearemos una corriente positiva que hará que se cumpla
M'agradaM'agrada
Espero que estigueu ben recuperats.
Darrerament hi han masses malalts i això no pot ser.
Gràcies per ser-hi
M'agradaM'agrada
M´habia oblidat i aquesta nit entre somnis i dolor muscular de coll m´he enrecordat d´una cosa.
A mi m´agrada tot tipus de música i per damunt de tot tinc a uns compositors que intente tindre´ls a prop dia a dia. No sóc fan de Bruckner per moltes coses però bó, el meu treball és així. La de música contemporània que hi ha que tragar de vegades. Per cert, i és on volia arribar, a mi m´agrada la música contemporània i, treballant al Liceu,no m´he enterat del Ensemble Intercontemporain. Sabia que venien però, em vaig oblidar i no he vist senyals de cap mena que m´anunciés la vinguda ( pense que a l´entrada del Liceu estaba anunciat però, no estic segur). Podia haber tingut accés als assajos que és el que mes m´interessa però.
Amb tot aquest rotllo vull dir que amb aquesta falta de publicitat passa el que passa. Estic segur que en una ciutat com Barcelona i voltans hi haurà públic suficient per a plenar el Liceu amb el Ensemble Intercontemporain i no tindre que possar-ho dins dels abonaments. Entenc que la gent deu de poder triar el que vol veure i no ser un instrument per recaudar diners. Ho comentaba en un altre article del Joaquim, hi ha que vendre un producte i saber-ho fer. Hi ha que captar nou públic i donar diferents coses a tots.
La publicitat en l´època que vivim és fonamental. En una ciutat a les portes d´Europa ( això diuen) com és Barcelona no entenc com la cultura està sota mínims. Per el que he llegit, sé que visiteu moltes ciutats d´Europa i enteneu del que parle.
Personalment, ja tinc ganes que arribe Ligeti 🙂
M'agradaM'agrada
Ligeti és un autor que difícilment es programaria en una temporada privada, per això és tan necessari un pressupost públic, en una temporada pública, d’una institució pública. M’agradarà més o menys, però s’ha de conèixer i l’obligació de portar-ho a terme, recau en les institucions publiques que ens han de garantir el seu coneixement.
M'agradaM'agrada
També m’agrada treure’m l¡abonament complert encara que d’avegades aprofitant que es poden fer 4 canvis en faci algún per motius especials, com també púc comprar altre entrada que no tingui res a veure amb l’abonament, però sigui com sigui el que jo pago i vull es veure a la OBC ,i ho diu ben clar a la agenda de má, ” TEMPORADA de L’OBC” altre cosa es quue es convidi a bons solistes i Orquestres d’altres llòcs, que aportin alguna cosa més que mediocridat, descobrir i apendre es bó , encara més, es necessari , per aquest motiu jo estic més que contenta amb la meva OBC que concert a concert em fa sentir tantes emocions i el més important, cada vegada a millor… pertant i amb tot el respecte, Gran Orquestra del Liceu ? no cal, gràcies.
M'agradaM'agrada
uff!…Gloria A.,voldràs dir que no cal un intercanvi o que no voldries tenir una bona orquestra del Liceu?…aleshores, tampoc podria vindre l´OBC al Liceu?…Tal vegada deuria posar “temporada de l´Auditori”,no et dic que no però, com es tracta d´un intercanvi signat doncs s´anomena així, en certa forma també ho veig normal.
Pense que el tema no es tracta de comparar orquestres, no sols les de Barcelona si no les de qualsevol lloc.
M'agradaM'agrada