IN FERNEM LAND

I EL CAPITÀ DE L’AUDITORI?


Ara que Catalunya és com un gran vaixell governat per un expert mariner que ha de fer front a la tempesta perfecte que estem travessant, amb un onatge d’impressió, llamps i trons de proporcions dantesques i sobretot un mar de fons que atemoreix als més vells i experimentats llops de mar, s’ha posat de moda parlar amb termes mariners, és allò que ara ven i tots aquells que van a remolc del poder o dels “coolhunter” (creadors de tendències) de torn, utilitzen termes mariners per apropar-se al gran capità, sense adonar-se’n que si no ets tu qui crees la tendència, ja no ets ningú i que emprant termes mariners, com si tots els catalanets tinguéssim un amarratge en algun dels centenars de ports que infecten la maltractada costa catalana, quedem més aviat “ofegats”.

Doncs bé, seguint la terminologia de moda i tenint present que l’immens edifici situat entre els carrers Lepant, Zamora, Ali-Bei i Ribes, denominat L’Auditori, tot i que hi han altres infraestructures associades, és com una immens transatlàntic que travessa els oceans remoguts del món musical, ara resulta que després que el fins ara capità, el Sr Joan Oller, hagi abandonat el vaixell (els capitans no ho han de fer mai, malgrat que la marxa d’aquest ha provocat alguna que altre canonada de satisfacció) per fitxar de manera quasi inexplicable per una nau més petita per bé que històrica i carregada de pèrdues d’aigua ocasionades pel rumb pervers del seu antic capità, ens hem quedat sense l’autoritat que porti a bon port el nostre preuat vaixell insígnia.

Es va convocar un Concurs públic per cobrir la plaça vacant i es van presentar 29 candidats, tot i que no estar gaire clar si al final van ser-ne 28 perquè sembla ser que algú va abandonar abans d’hora. D’aquests es va fer una primera tria, atenent a l’adequació del currículum al perfil sol·licitat i en van quedar 17, que un cop llegida la memòria que varen presentar cadascun d’ells amb el projecte, es van reduir fins a 6 i d’aquests, l’equip triat per trobar al anhelat capità que vol la naviliera, van declarar deserta la plaça, al no trobar ningú amb les capacitats suficients.

Cal saber que els membres encarregats de fer aquesta tria eren Eva Vila i Xavier Antich designats per l’Ajuntament de Barcelona, Norbert Tomàs i Josep Borràs per la Generalitat de Catalunya, i dos capitans de vaixells similars al català, Louwrens Langevoort, de la Filharmònica de Colònia i Paul Dujardin del Bozar de Brussel·les.

Tots ells semble que no havien tingut cap relació directa amb l’Auditori de les etapes anteriors i això que en principi podria semblar una bona decisió per tal d’oblidar amb saba nova, els embolics del passat a la institució, ha resultat si més no frustrant, ja que no han sabut trobar a ningú.

És clar que això pot estar motivat pel baixíssim nivell dels candidats, és possible, no dic pas que no. Cal tenir en compte que els grans noms (nacionals o internacionals) que en un moment donat es poguessin sentir temptats pels cants de sirena, segurament van valorar la situació econòmica actual i van pensar que posar-se al capdavant d’un vaixell com aquest seria com un vessament de fuel-oil en mig del mar.

Sobta també, que per donar un punt de vista de la situació, s’optés, encara que sense dret a vot, per comptar amb el dimissionari Sr. Oller, que no hauríem d’oblidar que malgrat les sinergies que jo reclamo entre equipaments i institucions, potser no era la persona més adient en aquest moment. Tots sabem que el Sr. Oller amb la seva gestió i pel que fa a l’OBC en particular, no s’ha guanyat gaires simpaties. Potser haurà dotat a l’equipament de moltes activitats i sales de concert, diversificant continguts i generant també dèficits que ara haurà d’assumir el successor, a part que pel que fa a la direcció musical de l’OBC, no és que s’hagi distingit per un treball brillant. Tan sols cal repassar les hemeroteques i veure que va passar amb els mestres Decker, Foster, Martínez Izquierdo i Oue.

Potser hagués estat més intel·ligent comptar a la veu experta de François Bou, que és el gerent de l’OBC i coneix les inquietuds i problemàtica de l’orquestra i té una experiència contrastada en altres equipament internacionals. Potser és millor saber el que pensa una persona de l’equip vigent que no pas algú que ja ha deixat la casa.

I és que si hagués sortit un nou capità, no tindria dubtes, però ara, algú em pot dir què pot passar?, Què succeeix quan en un concurs públic es presenten uns candidats i no en surt cap?, S’ha de tornar a convocar? o és que ara és podrà escollir algú a dit?. No ho crec que succeeixi, seria un escàndol, o no, perquè veritablement a algú li preocupen aquestes coses? i amb la que està caient, potser menys. Qui sap si tot és una bona estratègia per assignar a una persona de confiança una plaça com aquesta. Una persona ben connectada i amb el suport del polítics, que ja sabem que molts s’estimen més no fitxar grans gestors i vosaltres ja en traureu les conclusions que més us agradin, i tenir capitans perfectament adoctrinats.

No demano un nom mediàtic, ni segurament el podem pagar, ni és el que ens convé. Per altre part l’experiència dels nostres amics valencians amb Frau Schmidt hauria de servir d’exemple del que no s’ha de fer en un equipament cultural, si bé tota la culpa no és seva, ella hagués hagut de demostrar que un gran director artístic i un millor gestor, malgrat tenir un xec en blanc, no ha d’estirar mai, més el braç que la màniga. Demano algú que pugui donar un altre empenta a l’Auditori, que sàpiga dotar a cadascuna de les àrees de gestió, d’un nou impuls i sobretot, que sàpiga donar una empenta a l’OBC i que no deixi malmetre el que s’ha fet i per altre part que amb un projecte viable, convenci als polítics que l’Orquestra Nacional de Catalunya i deixeu-me que obvii per un moment el distintiu municipal, que malgrat que la marca Barcelona vengui molt, en un moment com aquest pot encasellament a l’activitat estrictament municipal, és molt més representativa de la Nació, que no un despatx institucional a New York o a Paris.

Redreçar la JONC, enfortir l’ESMUC, preocupar-se més per omplir les sales amb propostes que aportin valor afegit, comptant amb els joves músics catalans com a principals protagonistes, abans que obrir més sales i farcir-les de concerts de dubtosa qualitat. Promocionar les activitats i les formacions existents.

Les possibilitats són moltes i en canvi la sensació externa és que l’equipament és un conjunt de sales que es poden llogar per fer-hi activitats musicals de tota mena, i on l’OBC, malgrat portar el gruix del públic, és la formació que omple l’activitat dels caps de setmana i prou.

Reconeixent que la situació és complicada i que es necessita algú amb la idees molt clares i un esperit de sacrifici notable, no sé si realment hi poden haver ments preclares disposades a donar-ho tot per poc, segurament no, però em fa por que aprofitant aquest buit, ens col·loquin a dit (costa creure que en una segona convocatòria i després del èxit de la primera, es presentin perfils més idonis) un personatge gris, un comptable buròcrata que quadri els precaris números, deixant-se assessorar per “experts” coneixedors de la casa i que tot acabi sent, a l’espera de temps millors, un vaixell ancorat, que segur que no naufraga, però que sense un rumb prefixat, s’acabi rovellant en les tranquil·les aigües d’un port sense activitat o pitjor encara, un vaixell fantasma.

I per tal de no deixar-vos amb les meves cabòries, però sense música, us convido a escoltar l’obertura de Der Fliegende Holländer, també coneguda a França i per mimetisme cultural, també a casa nostra, com El Vaixell Fanstasma.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
Obertura
Philharmonia Orchestra
Director: Tomás Netopil
Festival Hall London 10 de març de 2011

i l’enllaç per si us ha agradat, AQUÍ.

Bon dijous infernems!

11 comments

  1. Lakitou

    Molt graciós lo dels termes nàutics!!

    Poc a afegir al teu post. Crec que dones al clau quan dius que tot “és una bona estratègia per assignar a una persona de confiança una plaça com aquesta”. Efectivament, al govenr li interessa un treballador obedient, suficientment capaç per portar la maquinària i políticament suficientment correcte per donar la cara, pero lo suficientment passiu per fer el que li diguin i acceptar les influències que li vinguin des de dalt.

    Jo personalent no tinc gaire esperança. Tot plegat, una pena! Tan de bò m’equivoqui!

    M'agrada

  2. bocachete

    En teoria, el que tocaria és tornar a convocar la plaça amb caràcter d’urgència, potser canviant algun requeriment segons l’experiència passada. Mentrestant, si funcionés com altres administracions, la direcció interina hauria de caure en l’Ollé (que suposo que no pot) o, si no, en qui hagués per sota, un vicegerent o alguna cosa per l’estil. No crec, però ho desconec, que els estatuts prevegin una designació a dit; podria donar-se de manera interina, mentre no es resol el concurs, però per fer això caldria tenir molt clar qui pot designar-ho, i no sé jo si l’organigrama Auditori-OBC és gaire clar en els nivells alts.
    Esperem que mentrestant, el vaixell no trobi icebergs en la travessia…

    M'agrada

    • colbran

      Ay, Bocachete, eso de la dirección interina me parece que es lo que pretenden, para que así esté todo dirigido por las mismas manos. En ocasiones soy muy mal pensado y esto me suena a premio por cambio de orientación de ideas.

      M'agrada

  3. Jordi C.

    D’acord amb en Collbran.
    L’Auditori està passant pel moment de deixadesa més gran de la seva curta vida. En oller va marxar (gràcies a Deu!) deixant-lo tot embolicat i sense molestar-se en fer de conexió amb el seu succesor. Queda una orquestra en situació crítica, amb gegantines retallades, canvis de programació per no poder pagar el previst, músics molt descontents i atemorits, un munt de sales i de petits concerts i activitats col.laterals sense públic i un director (al meu parer) que no està al nivell, ni de kkuny, de la seva orquestra, això sí, amb un catxet força alt.

    M'agrada

      • manu,et deixo que t’ho miris com t’agradi més:
        1 Si està tan bé, deixarà d’estar-ho si no hi ha un Director General de l’Auditori
        2 Si no ho està, segons tots aquells que diuen que no ho està, perquè ho estigui.
        En tot cas el problema rau en que un equipament com l’Auditori no pot estar sense direcció o amb una direcció interina o un director “titella” al servei del criteri del polítics de torn. En això tampoc estàs d’acord?

        M'agrada

  4. …i en dos anys ens toca al Liceu. Aleshores, també es farà un concurs obert a candidats especialitzats en la materia i amb experiència en la gerència de Teatres d´ópera?.
    Supose que, si al final es designa algú a dit…ostras!!, i perquè no es va presentar a aquest concurs?. Si està qualificat, seria més disimulat,no?

    Pense, que al capdavant de qualsevol empresa o institució hi ha que posar gent que entengui el que porta al seu càrrec. Per això hi han les diferents especialitats en les universitats. No es correcte posar un metge al capdavant de l´Auditori com a un músic al capdavant d´un Hospital. Sembla que ací ( dic Espanya) és possible.

    Tot error està en la base ( o en lo més amunt).
    No dic que lo de València estiga bé. Com a valencià ho veig una burrada i sense cap ni peus però, sobreviu. Allí van apostar per lo millor i per a d´això van donar un xec en blanc. Així som els valencians: ” què val?…xé, jo pague!!”…és un dir,clar. A la llarga es vorà el resultat.
    També entenc la política de l´Auditori i el Liceu, estalviar. Si jo fora empresari i al capdavant d´aquestos dos emblemes de Barcelona doncs, també ho faria.

    A quasevol músic de les dos orquestres que li preguntes et donarà diferents possibilitats per a estalviar i que això no influeixi en la productivitat i calitat. Podrem estar més o menys equivocats però, al entendre la professió sabem què és viable i què no. Tot i així…”de todo hay en la viña del señor”.

    El pensar que l´important és la institució… estic totalment d´acord…….però…és un error. Si lo important son els cosos interns de les institucions i aquestos son la image i el centre de tot, les institucions seran molt molt més grans i els problemes que existeixen, anys i anys, serien molt molt inferiors o no hi haurien. En això vull dir, que per molt gran que siga l´OBC o l´orquestra del Liceu, si no son el més important, no hi ha res a fer.
    Si saps conduir una empresa o institució però no que fer amb el que tens a dins…no anem enlloc.

    El que pase a l´auditori serà un avaç per a d´aci dos anys al Lcieu. Tots estarem pendents.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Les raons per les que l’Oller ha anat al Palau no poden ser altres que el resó mediàtic i polític que te aquella casa, per els motius de tots coneguts. No hi ha cap altre. Com equipament musical, que es de lo que es tracta, el Palau no té res a fer amb l’Auditori, i des del punt de vista profesional i musical es un pas enrera deixar aquesta casa per a anar-s’en a l’altre.
    No tinc base suficient per poder opinar en relació a la seva gestió, però es curiós que amb en Foster i Oue hi han hagut problemes, i jo crec que tots dos directors han fet molt de bé a l’OBC. El primer, gràcies als seus contactes, ens va proporcionar la presencia de grandissims solistes (no crec que Baremboim, amic personal de Foster, vingués a tocar ara l’Emperador, sincerement). I el segon va aixecar sens dubte el nivell de qualitat de l’orquestra (la novena de Mahler, els Gurre-Lieder de Schonberg van ser concerts per a ser gravats a la memoria…per cert, crec que la fotografia correspon a aquest concert, però em puc equivocar). I què va passar amb el concertino Angel Jesús Garcia? Era de gran prestigi, molts anys de concertino a Bayreuth i no sols era un gran violinista sino tambè un bon pianista. Algú m’ho pot dir? A les últimes temporades no hi aparexia mai i ara ja fa massa temps que aquesta plaça esta ocupada en cada concert per un solista diferent. Són de bona qualitat la majoria, cert, però no dona una bona imatge que una orquestra tingui tants problemes en ocupar la plaça del solista més important. D’altre banda la presencia dels primers solistes no es gairebé mai coincident, i crec que hi han obres que es mereixen la millor “alineació”. O no?
    Si amb tot això l’OBC té el bon nivell que té, com sería en el cas de treballar en óptimes condicions, amb més suport institucional, i amb un director de prestigi i estable! No estic gens descontent amb el Pablo González, es bon director, ens ha ofert ja bons concerts (la sisena de Mahler, per exemple), però em pregunto, ara que venen les eleccions, perque el gran “projecte” de ciutat amb el que el senyor alcalde es tant i tant pesat no inclou la projecció internacional de la nostra orquestra, amb una millora de la seva qualitat i amb la colaboració d’un director de gran prestigi internacional? O és que la “B” de l’acrònim no vol dir Barcelona? I la Generalitat tres quarts del mateix, s’en ha adonat que la “N” vol dir Nacional?
    Respecte del Liceu estic pel més tranquil. Tampoc no massa, no creieu (alguna cosa s’ha de fer per a millorar el nivell de l’orquestra) però tinc confiança amb Josep Pons. No sols és, en la meva opinió, un bon director, sino que ha demostrat ser un bon gestor artístic. A la capital (del Reino) en donen fe.
    Ara si per acabar, a més de “Vaixell fantasma” tambè hagués pogut ser “Auditori errant”…oi?

    M'agrada

    • Josep, em sembla que el concertino Angel Jesús Garcia va deixar l’orquestra per malaltia, no ho sé segur, altre cosa són les paraules que va adreçar al públic, en el seu darrer concert. Paraules que denotaven o deixaven entreveure un malestar contra el Gerent i el Director General d’aquell moment.
      Un està ben lluny i l’altre…no n’estic tan segur.

      M'agrada

    • si, Angel Jesús Garcia ho va deixar principalment per malaltia. Per a mi ha sigut un dels grans concertinos.
      Josep, els problemes que comentes sobre la plantilla de l´orquestra i eleccions de mestres directors tots son donants per qui regeix les institucions. Amb el tema de la crisi, encara més.Estic segur, com dic abans, que si parleu amb els músics, coincidiran en molt amb vosaltres, però ells son un treballadors i poc podem fer.
      Amb Josep Pons jo tinc molta confiança i espere que qui estiga per damunt d´ell entengui el que és un teatre d´ópera i ho done tot per això.

      M'agrada

  6. raimon

    Tens la virtut, Joaquim, de posar comentaris i parlar de temes que ens preocupen a tots. I és ben veritat que el futur de l’Auditori i de la nostra orquestra ens preocupa i està en greu perill.
    Ara que l’orquestra estava en un magnífic moment, a comptes de la crisi, la retallada i altres excuses, hi ha el perill que tot vagi en orri.
    Fa molta ràbia que quan hi ha problemes econòmics la única solució sigui baixar sous, disminuir concerts, deixar mesos sense programació .. tot això ens porta a un futur desastrós.
    La imaginació no ha estat mai una virtut dels polítics i menys pel que fa a la cultura. No pensen en millorar la qualitat, en fer més concerts i a més llocs, en fer concerts atractius i amb solistes atractius; no pensen en utilitzar les seves emissores de ràdio i televisió per engrescar a la gent. Fa una ràbia immensa veure que tot és retallar i mai augmentar ingressos, lluitar per augmentar-los: són els ineptes de la creació.
    Pel que fa al Palau i al Sr. Oller, doncs tot normal. Amb una Presidenta que ja era al Palau quan va passar tot i potser solament dormia o no anava a les reunions (com tants altres, clar), ara es poden permetre pagar sous estrafolaris a gerents contrastats (¿?): pobre Palau.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: