La vuitena simfonia de Gustav Mahler estrenada de manera triomfal el 12 de setembre de 1910 a la Neue Musikfesthalle de Munic, va ser l’última obra que va veure estrenar el compositor, ja que tant la novena simfonia com Das Lied von der Erde es van estrenar després de la seva mort.

Per a mi sempre ha estat una simfonia de contrasts extrems, amb un inici (Veni, creator spiritus) que detesto per la seva extrema confusió i els crits que acostumen a fer els solistes en totes les versions que conec i una segona part (escena final del Faust de Goethe), que amb els seus corresponents alts i baixos, m’atrau enormement, sobretot amb el climàtic final que em transporta més enllà del tocar de peus a terra.

La vuitena simfonia, popularment coneguda com la simfonia dels mil, per la quantitat de membres que es necessiten per interpretar-la, és d’una complexitat enorme i les forces necessàries per dur-la a terme són:

Corda:
violins primers i segons
violes
violoncels
contrabaixos
Fustes:
4 flautes
2 pícolos
4 oboès
1 corn anglès
4 clarinets
1 clarinet baix
4 fagots
1 contrafagot
Vent:
8 trompes
4 trompetes
4 trombons
1 tuba
Percussió:
3 timbales
1 triangle
3 címbals
1 caixa
1 tam-tam
campanes
1 celesta
1 piano
1 harmònium
1 orgue
2 conjunts d’arpes
1 conjunt de mandolines
Instruments a la sala
4 trompetes
3 trombons
Equip vocal
3 sopranos
2 contralts
1 tenor
1 baríton
1 baix
1 cor infantil
2 cors

No acostumem a poder assistir a interpretacions d’aquesta simfonia i que jo recordi, vaig assistir fa molts anys a una al Palau on tot semblava embotit com a la famosa i hilarant cabina dels Germans Marx i un altre excel·lent i molt més folgada a l’Auditori amb un Salvador Mas, substituint a un accidentat Franz Paul Decker, que va suposar l’únic concert que m’ha agradat de veritat aquest director català.

Jo avui, en un dia força especial per a mi, us proposo una versió del dia 27 de maig de 2011 a la Leipzig Gewandhaus, amb el director italià Riccardo Chailly al capdavant de la Leipzig Gewandhaus Orchestra i un equip important de solistes i cors. La versió em sembla magnífica, més enllà d’alguns solistes que com acostuma a ser habitual en el primer moviment i intentant traspassar el mur sonor que tenen al darrere s’estavellen.

Us deixaré escoltar, com a auto homenatge i ja em perdonareu, l’apoteòsic final des de “Komm! Hebe dich zu höhern Sphären!” que inicia Mater Gloriosa (Christiane Oelze). A Stephen Gould l’haureu de patir poca estona, però perdoneu-me i perdoneu-lo, de seguida entren els cors i…..també les Mater corresponents que fan de les seves, però renoi quin final!

Al final de l’apunt trobareu els habituals enllaços.

Veni, creator spiritus

Veni, creator spiritus,
mentes tuorum visita;
imple superna gratia,
quae tu creasti pectora.

Qui Paraclitus diceris,
donum Dei altissimi,
fons vivus, ignis, caritas,
et spiritalis unctio.

Infirma nostri corporis
virtute firmans perpeti;
accende lumen sensibus,
infunde amorem cordibus.

Hostem repellas longius,
pacemque dones protinus;
ductore sic te praevio
vitemus omne pessimum.

Tu septiformis munere,
dexterae paternae digitus;
Per te sciamus da Patrem,
noscamus Filium, spiritum
credamus omni tempore.

Da gaudiorum praemia,
da gratiarum munera;
dissolve litis vincula,
adstringe pacis foedera.

Gloria Patri Domino,
Deo sit gloria et Filio
natoque, qui a mortuis
surrexit, ac Paraclito
in saeculorum saecula.

Vine, Esperit Creador,
Allotja’t en el cor dels que et són fidels!
Omple de gràcia divina
Les ànimes de les teves criatures!

T’anomenen el Confortador,
Un regal del Déu més alt,
Font, flama i amor vivents,
Bàlsam espiritual.

Així doncs, enforteix els nostres febles cossos
Amb el poder diví!
Il·lumina els nostres sentits,
Fes rajar amor dins dels nostres cors!

Foragita l’enemic
I dóna’ns una pau duradora!
Guia’ns en el nostre camí,
A fi de poder evitar tots els perills!

Tu ets la sèptuple ofrena del Pare,
El dit de la seva mà,

Dóna’ns a conèixer
El Pare i el Fill!
Deixa’ns creure en tu per sempre,
L’Esperit que emana de tots dos!

Concedeix-nos els gaudiments celestials,
Dóna’ns la teva ofrena de Gràcia!
Fes de mitjancer en llocs on imperen
els conflictes, I porta-hi la pau!

Que Déu, el pare sigui venerat
Així com el seu fill ressuscitat
I l’Esperit confortador
Per tota l’eternitat!

Schlußszene aus Faust

HEILIGE ANACHORETEN – CHOR UND ECHO

Waldung, sie schwankt heran,
Felsen, sie lasten dran,
Wurzeln, sie klammern an,
Stamm dicht an Stamm hinan.
Woge nach Woge spritzt,
Höhle, die tiefste, schützt.
Löwen, sie schleichen stumm,
Freundlich um uns herum,
Ehren geweihten Ort,
Heiligen Liebeshort.

PATER ECSTATICUS (auf und abschwebend)

Ewiger Wonnebrand
Glühendes Liebeband,
Siedender Schmerz der Brust,
Schäumende Gotteslust!
Pfeile, durchdringet mich,
Lanzen, bezwinget mich,
Keulen, zerschmettert mich,
Blitze, durchwettert mich!
Daß ja das Nichtige
Alles verflüchtige,
Glänze der Dauerstern,
Ewiger Liebe Kern!

PATER PROFUNDUS (tiefe Region)

Wie Felsenabgrund mir zu Füßen
Auf tiefem Abgrund lastend ruht,
Wie tausend Bäche strahlend fließen
Zum grausen Sturz des Schaums der Flut
Wie strack, mit eig’nem kräft’gen Triebe,
Der Stamm sich in die Lüfte trägt;
So ist es die allmächt’ge Liebe,
Die alies bildet, alles hegt.
Ist um mich her ein wildes Brausen,
Als wogte Wald und Felsengrund,
Und doch stürzt, liebevoll im Sausen,
Die Wasserfülle sich zum Schlund,
Berufen gleich das Tal zu wässern:
Der Blitz, der flammend niederschlug,
Die Atmosphäre zu verbessern,
Die Gift und Dunst im Busen trug,
Sind Liebesboten, sie verkünden,
Was ewig schaffend uns umwallt.
Mein Inn’res mög’ es auch entzünden,
Wo sich der Geist, verworren, kalt,
Verquält in stumpfer Sinne Schranken,
Scharf angeschloss’nem Kettenschmerz.
O Gott! beschwichtige die Gedanken,
Erleuchte mein bedürftig Herz!

ENGEL (schwebend in der höhern Atmosphäre,
Faustens Unsterbliches tragend)

Gerettet ist das edle Glied
Der Geisterwelt vom Bösen:
Wer immer strebend sich bemüht,
Den können wir erlösen;
Und hat an ihm die Liebe gar
Von oben teilgenommen,
Begegnet ihm die sel’ge Schar
Mit herzlichem Willkommen.

CHOR SELIGER KNABEN (um die höchsten Gipfel kreisend)

Hände verschlinget euch
Freudig zum Ringverein,
Regt euch und singe
Heil’ge Gefühle drein!
Göttlich belehret,
Dürft ihr vertrauen;
Den ihr verehret,
Werdet ihr schauen.

DIE JÜNGEREN ENGEL

Jene Rosen, aus den Händen
Liebend-heiliger Büßerinnen,
Halten uns den Sieg gewinnen
Und das hohe Werk vollenden,
Diesen Seelenschatz erbeuten.
Böse wichen, als wir streuten,
Teufel flohen, als wir trafen.
Statt gewohnter Höllenstrafen
Fühlten Liebesqual die Geister,
Selbst der alte Satans-Meister
War von spitzer Pein durchdrungen.
Jauchzet auf! Es ist gelungen.

DIE VOLLENDETEREN ENGEL (Chor mit Altsolo)

Uns bieibt ein Erdenrest
Zu tragen peinlich,
Und wär’ er von Asbest
Er ist nicht reinlich.
Wenn starke Geisteskraft
Die Elemente
An sich herangerafft,
Kein Engel trennte
Geeinte Zwienatur
Der innigen beiden;
Die ewige Liebe nur
Vermag’s zu scheiden.

DIE JÜNGEREN ENGEL

Ich spür’ soeben,
Nebelnd um Felsenhöh’,
Ein Geisterleben.
Regend sich in der Näh’
Seliger Knaben,
Seh’ ich bewegte Schar
Los von der Erde Druck,
Im Kreis gesellt,
Die sich erlaben
Am neuen Lenz und Schmuck
Der obern Welt.
Sei er zum Anbeginn,
Steigendem Vollgewinn
Diesen gesellt!

DIE SELIGEN KNABEN

Freudig empfangen wir
Diesen im Puppenstand;
Also erlangen wir
Englisches Unterpfand.
Löset die Flocken los,
Die ihn umgeben!
Schon ist er schön und groß
Von heiligem Leben.

DOCTOR MARIANUS (in der höchsten, reinlichsten Zelle)

Hier ist die Aussicht frei,
Der Geist erhoben.
Dort ziehen Frauen vorbei,
Schwebend nach oben,
Die Herrliche mitterin
Im Sternenkranze,
Die Himmelskönignen,
Ich seh’s am Glanze,
Höchste Herrscherin der Welt!
Lasse mich im blauen,
Ausgespannten Himmelszelt
Dein Geheimnis schauen!
Bill’ge, was des Mannes Brust
Ernst und zart beweget
Und mit heil’ger Liebeslust
Dir entgegen träget!
Unbezwinglich unser Mut,
Wenn du hehr gebietest;
Plötzlich mildert sich die Glut,
Wenn du uns befriedest.

DOCTOR MARIANUS, CHOR

Jungfrau, rein im schönsten Sinn,
Mutter, Ehren würdig,
Uns erwählte Königin,
Göttern ebenbürtig.

CHOR

Dir, der Unberührbaren,
Ist es nicht benommen,
Daß die leicht Verführbaren
Traulich zu dir kommen.
In die Schwachheit hingerafft,
Sind sie schwer zu retten;
Wer zerreißt aus eig’ner Kraft
Der Gelüste Ketten?
Wie entgleitet schnell der Fuß
Schiefem, glattem Boden!

CHOR DER BÜSSERINNEN (und Una poenitentium)

Du schwebst zu Höhen
Der ewigen Reiche,
Vernimmt das Flehen,
Du Gnadenreiche!
Du Ohnegleiche!

MAGNA PECCATRIX (Luke 7)

Bei der Liebe, die den Füßen
Deines gottverklärten Sohnes
Tränen ließ zum Balsam fließen,
Trotz des Pharisäer-Hohnes:
Beim Gefäße, das so reichlich
Tropfte Wohlgeruch hernieder:
Bei den Locken, die so weichlich
Trockneten die heil’gen Glieder.

MULIER SAMARITANA (John 4)

Bei dem Bronn, zu dem schon weiland
Abram ließ die Herde führen:
Bei dem Eimer, der dem Heiland
Kühl die Lippe durft’ berühren:
Bei der reinen, reichen Quelle,
Die nun dorther sich ergießet,
Überflüssig, ewig helle,
Rings durch alle Welten fließet.

MARIA AEGYPTIACA (Acta Sanctorum)

Bei dem hochgeweihten Orte,
Wo den Herrn man niederließ:
Bei dem Arm, der von der Pforte,
Warnend mich zurücke stieß,
Bei der vierzigjähr’gen Buße,
Der ich treu in Wüsten blieb:
Bei dem sel’gen Scheidegruße,
Den im Sand ich niederschrieb.

MAGNA PECCATRIX, MULIER SAMARITANA, MARIA AEGYPTIACA

Die du großen Sünderinnen
Deine Nähe nicht verweigerst,
Und ein büßendes Gewinnen
In die Ewigkeiten steigerst:
Gönn’ auch dieser guten Seele,
Die sich einmal nur vergessen,
Die nicht ahnte, daß sie fehle
Dein Verzeihen angemessen!

UNA POENITENTIUM (sonst Gretchen genannt, sich anschmiegend)

Neige, neige,
Du Ohnegleiche,
Du Strahlenreiche,
Dein Antlitz gnadig meinem Glück!
Der früh Geliebte,
Nicht mehr Getrübte,
Er kommt zurück.

DIE SELIGE KNABEN (in Kreisbewegung sich nähernd)

Er überwächst uns schon
An mächt’gen Gliedern,
Wird treuer Pflege Lohn
Reichlich erwidern.
Wir wurden früh entfernt
Von Lebechören;
Doch dieser hat gelernt,
Er wird uns lehren.

UNA POENITENTIUM

Vom edlen Geisterchor umgeben,
Wird sich der Neue kaum gewahr,
Er ahnet kaum das frische Leben,
So gleicht er schon der heil’gen Schar
Sieh, wie er jedem Erdenbande
Der alten Hülle sich entrafft,
Und aus ätherischem Gewande and,
Hervortritt erste Jugendkraft!
Vergönne mir, ihn zu belehren,
Noch blendet ihn der neue Tag!

MATER GLORIOSA

Komm! Hebe dich zu höhern Sphären!
Wenn er dich ahnet, folgt er nach.

DOCTOR MARIANUS UND CHOR (auf dem Angesicht anbetend)

Blicket aut zum Retterblick,
Alle reuig Zarten,
Euch zu sel’gem Glück
Dankend umzuarten!
Werde jeder bess’re Sinn
Dir zum Dienst erbötig;
Jungfrau, Mutter, Königin,
Göttin, bleibe gnädig!

CHORUS MYSTICUS:

Alles Vergängliche
Ist nur ein Gleichnis;
Das Unzulängliche,
Hier wird’s Ereignis;
Das Unbeschreibliche,
Hier ist’s getan;
Das Ewig-Weibliche
Zieht uns hinan.

Escena final del Faust de Goethe

SANTS ANACORETES – COR I ECO

La forest trontolla,
Roques l’oprimeixen,
I arrels s’agafen a elles,
Els troncs d’arbres s’apleguen,
Brufar d’onada sobre onada,
La cova més profunda ens aixopluga,
Lleons que ronden emmudits,
Mansament ens envolten,
Reverenciant el lloc sagrat,
Refugi de l’Amor i de la Gràcia.

PATER ECSTATICUS (pujant i baixant del cel)

Foc extàtic, etern,
Fulgurant vincle d’amor,
Dolor ardent del pit,
Espurnejant èxtasi divina.
Fletxes, travesseu-me,
Llances, venceu-me,
Garrots, destrosseu-me,
Llampecs, caieu damunt meu,
Talment, la futilesa,
Ho volatilitza tot,
Fins l’esplendor de l’essència,
Més permanent de l’Amor.

PATER PROFUNDIS (regió inferior)

Talment, com si sota meu un precipici,
Es recolzés damunt abismes més profunds,
Com si mil corrents llampurnejant fluïssin,
Cap a espantós saltant, l’espurnejant torrent,
Com si del seu propi impuls l’arbre,
S’elevés en l’aire;
Així és amb l’Amor omnipotent,
Que tot forma, que de tot té cura.
Un ferotge bramul m’envolta,
Com si roques i boscos s’enlairessin!
I, tanmateix, gentilment davalla,
Aigua abundant per la gorja,
Tot just requerida per irrigar les valls;
Cauen llampecs de foc,
Per aclarir i purificar l’aire,
Que duia fums verinosos en el seu si:
Ells són missatgers de l’Amor proclamant
Allò què, eternament creant, ens envolta.
Podrien, així mateix, ablamar en el meu interior,
Els espais on, l’Esperit confús i fred,
Es turmenta presoner dels mesells sentits,
Com en el més punyent suplici dels grillons.
Oh Déu! Apaivaga aquests pensaments,
Il·lumina el meu cor necessitat!

ÀNGELS (flotant en l’atmosfera superior, portant
l’ànima immortal de Faust)

Adés, el noble membre
Del món espiritual ha estat salvat del maligne:
Aquell que contínuament aspira i persevera,
Serà redimit;
I si en l’Amor
celestial participa,
La sagrada congregació l’anirà a trobar
Amb la més efusiva benvinguda.

COR DELS BENAVENTURATS JOVENCELLS (en cercle damunt els cims més alts)

Mans entrellaçades
Joiosament en un cercle d’unió,
Alceu-vos i canteu
Amb els més sagrats sentiments!
Divinament alliçonats,
Podeu confiar;
En el què adoreu,
I així ho veureu.

ELS ÀNGELS MÉS JOVES

Aquelles roses, de les mans
De beatífiques dones penitents,
Ens ajudaren a guanyar la victòria
I a acomplir la sublim tasca,
De capturar aquest tresor espiritual.
Els esperits del Mal es retiraren, quan ens varem dispersar,
I els diables fugiren, quan els varem trobar.
En lloc dels habituals càstigs de l’Infern
Sentiren les penes de l’Amor;
I àdhuc el vell Mestre Satan
Fou fiblat per un intens dolor.
Alegreu-vos! Tot ha reeixit.

ELS ÀNGELS MÉS PERFECTES (Cor amb solo de contralt)

Ens queden encara residus de la Terra
Difícils de portar,
I, encara que fossin d’asbest
No són nets ni purs.
Quan poderoses forces espirituals
Han recollit i amalgamat
Els elements,
Ni tan sols un àngel podria separar
Natures bessones, estretament lligades
De les quals, el nucli intern;
Només l’Amor Etern
Podria desunir.

ELS ÀNGELS MÉS JOVES

Suara percebia,
Boirosa, en els cims rocosos,
Una Vida Espiritual,
Que s’atansava.
Jo veig una munió
De gojosos Jovencells apropant-se,
Lliures de cuites terrenals,
Replegant-se en un cercle,
I que joiosament es delecten
En l’esclat de la nova primavera
Del món superior.
Deixeu que sigui l’inici,
D’uns sempre creixents beneficis,
En llur companyia!

ELS JOVENCELLS BENAURATS

Joiosament el rebem ara
En l’estat de crisàlide;
I així assolim
Fermança angèlica.
Que es desprenguin els bocins de terra,
Que en ell s’han adherit!
Des d’ara ell és formós i magnífic
Gràcies a la Vida Divina.

DOCTOR MARIANUS (en la cel·la més alta i més pura)

Aquí la vista és clara,
L’Esperit elevat;
Enllà, hi ha dones que desfilen,
Surant en l’aire;
La més gloriosa de totes
Amb una corona d’estrelles,
La Reina del Cel,
La veig en el seu esplendor!
La sobirana del món,
Deixa’m contemplar el teu Misteri
En l’atzur extensió
De la teva volta celestial!
Assenteix en allò que, formal i tendrament,
Commou el cor de l’home
I, amb sagrat delit d’Amor,
Et porta al teu encontre!
El nostre coratge serà indòmit,
Al teu sublim comandament;
De sobte, el nostre ardor s’ablaneix,
Quan tu ens dónes la pau.

DOCTOR MARIANUS & COR

Verge, en el més formós sentit
Mare, digna de tots els honors
La nostra Reina electa
D’igual llinatge que els Déus.

COR

A tu, l’immaculada,
No és pertinent,
Que, els què una mica perduts
En tota confiança vinguin cap a tu.
Captius en llur feblesa,
Són difícils de rescatar.
Qui podria, de son propi esforç
Tallar les cadenes del desig?
No rellisca prompte el peu damunt
Superfícies polides i en pendent?

COR DE LES DONES PENITENTS (i una Penitent)

Tu, suspesa en les alçàries
Dels reialmes eterns,
Escolta les nostres súpliques,
Tu, misericordiosa!
Incomparable Donzella!

MAGNA PECCATRIX

Per l’amor que, als peus
Del teu glorificat Fill diví,
Deixà que fluïssin llàgrimes com bàlsam,
Malgrat l’escarni dels Fariseus;
Per el calze que tan copiosament
Deixà anar una plaent fragància;
Pels rínxols que tan suaument
Eixugaren els sagrats membres –

MULIER SAMARITANA

Per el pou, cap el qual
El vell Abraham conduí el ramat;
Per el bujol que, humitejant
Ells llavis del Salvador pogué tocar;
Per la pura, copiosa font,
Que, aleshores, en aquell lloc brollà,
I que, sobradament, sempre clara,
Flueix per tot el món –

MARIA AEGYPTIACA (Acta Sanctorum)

Per el lloc sagrat,
On Nostre Senyor fou davallat;
Per el braç que, des del portal,
Prevenint-me, m’empenyé enrere;
Pels quaranta anys d’expiació,
Que fidelment passí al desert;
Per la joiosa frase de comiat,
Que jo escriví a la sorra —

TOTS TRES

Tu, que a dones greument pecadores,
La teva proximitat no denegues;
I els beneficis de llur penediment
En l’eternitat acreixes,
Concedeix també a aquesta ànima benvolent,
Que, tan sols una vegada oblidà,
No adonant-se que pecava
El teu avinent perdó!

UNA PENITENT (també anomenada Gretchen, atansant-se)

Acosta’t, acosta’t,
Tu, Incomparable,
Tu, Verge radiant,
El teu semblant propicia la meva benaurança!
L’antigament estimat
Ja mai més afligit
Retorna cap a mi.

ELS BENAURATS JOVENCELLS (atansant-se en moviments circulars)

Ell ja ens sobrepassa
Amb els seus poderosos membres,
L’estipendi de la seva fidel cura
Ell retornarà amb escreix.
Ben aviat varem ser alliberats
De la comunitat dels vivents,
Però ell ha après:
I ens instruirà.

UNA PENITENT

Envoltat d’un sublim cor d’esperits,
El nouvingut no s’adona d’ell mateix,
A penes pot albirar la Nova Vida,
I així es confon amb la Sagrada Congregació.
Mira, com es desprèn del vell embolcall
Dels lligams terrenals.
I, enmig d’etèries vestimentes, la força
De la primera joventut se’ns manifesta!
Permeteu-me que l’instrueixi, encara,
Està enlluernat per la llum del Nou Dia.

MATER GLORIOSA & COR

Vine! Eleva’t cap a les altes esferes!
Si ell et copsa, et seguirà.

DOCTOR MARIANUS (pregant en la seva presència)

Vosaltres tots, febles penitents,
Mireu amunt, cap a l’esguard salvador,
Que, amb agraïment, us transforma
En un benaurat destí!
Amb els tots els millors sentits
Preparats per estar al teu servei;
Verge, Mare, Reina,
Deessa, roman sempre misericordiosa!

CHORUS MYSTICUS

Totes les coses transitòries
Són només símbols;
El que és insuficient,
Aquí esdevé un fet;
El que és indescriptible,
Aquí s’acompleix;
L’etern femení
Ens arrossega cap amunt.

Traducció catalana a cura de Salvador Pila

SIMFONIA NÚM. 8
Gustav Mahler

MDR Rundfunkchor
Chor der Oper Leipzig
GewandhausChor
Thomanerchor Leipzig
GewandhausKinderchor
Leipzig Gewandhaus Orchestra
Riccardo Chailly

Erika Sunnegårdh, 1. Soprano – Magna Peccatrix
Riccarda Merbeth, 2. Soprano – Una Poenitentium
Christiane Oelze, 3. Soprano – Mater Gloriosa
Lioba Braun, Alto – Mulier Samaritana
Gerhild Romberger, 2. Alto – Maria Aegyptiaca
Stephen Gould, Tenor – Doctor Marianus
Dietrich Henschel, Baríton – Pater Ecstaticus
Georg Zeppenfeld, Baix – Pater Profundus

ENLLAÇOS VUITENA SIMFONIA DE GUSTAV MAHLER  Leipzig Gewandhaus Riccardo Chailly

1. Vieni Creato Spiritus Riccardo Chailly 27/05/2011 mp3
2. Escena final del Faust de Goethe Chailly 27/05/2011 mp3