Avui ja em perdonareu, però seré breu, m’esperen les primeres pàgines de Jo confesso, l’esperada novel·la de Jaume Cabré que ja em crema a les mans tot esperant fruir-la.
Jo no sé que passarà en els propers anys, masses incògnites, masses incerteses, masses temors, però que voleu que us digui, per molt sofisticats que siguin els nous suports, no hi ha res comparable a tocar un llibre i flairar el seductor perfum que ens envaeix quan l’obrim per primer cop.
No em volia embolicar i ja ho estic fent massa llarg.
Avui us proposo escoltar a l’estimada Eva-Maria Westbroek cantant a un altre estimat, Leonard Bernstein, en la que potser jo considero la millor de les seves cançons, Dream with me, acompanyada al piano per Ronald Brautigam i al violoncel per Pieter Wispelwey
Dream with me, és una cançó escrita per a Wendy, la co-protagonista del musical Peter Pan (1950), però finalment i de manera inexplicable van decidir que el personatge tornaria a repetir Who Am I. Inexplicable perquè ja us he dit que per a mi, és potser la millor cançó que mai va escriure Leonard Bernstein, i això que en va escriure moltes i extraordinàries.
Eva-maria Westbroek emfatitza massa la gran veu de soprano que Déu li ha donat i tot i que està escrita per a una veu lírica, la seva Wendy sona molt atronadora, però com que sóc un westbrokià irreductible i un bersteinaddicta, no podia faltar aquest Youtube a la meva col·lecció i tampoc aquesta interpretació podia quedar-se sense un apunt.
Aquí el teniu, gravat al Prinsengrachtconcert d’aquest any 2011, que és aquell concert que se celebrava cada any, al bell mig dels canals d’Amsterdam.
Dream with me tonight.
Tonight and ev’ry night,
wherever you may chance to be.
we’er together, if we dream the same sweet dream.
And though we’er far apart,
Keep me in your heart
And dream with me.
The kiss we never dared
We’ll dare in dreaming
The love we never shared
Can still have meaning.
If you only dream a magic dream
With me tonight
Tonight and ev’ry night
Wherever you may chance to be
Close your lovely eyes and dream with me.
The kiss we never dared
We’ll dare in dreaming
The love we never shared
Can still have meaning.
If you only dream a magic dream
With me tonight
Tonight and ev’ry night
Wherever you may chance to be
Close your lovely eyes and dream with me.
Us faig el salt, les criatures d’en Jaume Cabré m’esperen i de ben segur em tindran forces dies enganxat amb les 1005 pàgines que de ben segur, em faran assaborir alta literatura.
IN FERNEM LAND 
La Westbroek, opulenta, potser massa.
Espero notícies teves després de la lectura del Cabré. No el conec, però no m’acabo de creure aquest rebombori.
M'agradaM'agrada
L’opulència de la Westbroek i les primeres 50 pàgines de la confessió cabreriana m’ha portat de bòlid durant aquest dijous de tardor.
Allau, promet molt aquest rebombori, és clar que jo fa molts anys que sóc un cabrerià quasi obsessiu.
Ja us ho faré saber, però poc a poc assaboriré l’extremada riquesa d’aquest escriptor eminent. Em sembla però, que espantat per el gran èxit popular de Les veus del Pamano, en aquesta ens ho posarà una mica més difícil i això, ja m’agrada.
M'agradaM'agrada
Si te has propuesto tenerme permanentemente genuflexo… lo has conseguido.
Que maravilla.
Pienso como tú que posiblemente sea la canción más inspirada de Bernstein.
Otra pieza más para nuestra colección westbroekiana.
Mil gracias
Por cierto, con esta impetuosa Wendy no iba a hacer falta ni Peter Pan ni cocodrilo alguno para que el Capitán Garfio saliera por piernas de Neverland…
M'agradaM'agrada
Hombre, de vez en cuando puedes estirar las piernas, no te creas. Como Wendy no cuela, pero cantando…déjame sitio que me “genuflexiono”.
M'agradaM'agrada
Pues no conocía esta canción.¡Fantástica! Bernstein es uno de los grandes melodistas del s.XX. Gracias por el regalo.
M'agradaM'agrada
hay un disco de Kim Criswell (EMI), dirigido por el malogrado McGlinn, titulado Loreley, donde la canta acompañada con orquesta, en una versión magnífica.
es una canción bellísima y con unos giros tonales, muy a lo Bernstein. Me encanta.
M'agradaM'agrada
No coneixia aquesta cançó ni sabia que a Peter Pan estava prevista, es molt maca tot i que no imagino la Wendy amb aquesta veu.
Coincideixo amb tu en que a la hora de la lectura no hi ha res com un llibre en paper i espero ja en candeletes la teva opinió al Jo confesso.
Gràcies mil.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Imma, tot just he començat i ja faig babes. Ho reconec, no sóc, com acostuma a passar, gens objectiu.
Jo frueixo amb la prosa d’en Cabré com en cap altres escriptor actual, hi ha quelcom en la utilització dels mots que em fascina.
Pel que fa a Peter Pan és un musical menor, que no va assolir gaire èxit, però amb cançons molt valuoses com aquesta que és, ja ho he dit, potser la millor que va escriure Bernstein.
M'agradaM'agrada
Tinc ganes de saber què n’opineu en Assur i tú, Joaquim, d’aquest Jo confesso, que us heu possat amb el llibre acabat de sortir del forn de seguida. (Mentrestant jo penso en la magnífica pel.lícula de Montgomery Clift..)
M'agradaM'agrada
Bé la pel·lícula ja em perdonaràs però és d’Alfred Hitchcock, això si, amb Montgomery Clift de prota. És molt bona, angoixant com li agradava al genial director.
El llibre promet molt i no ens ho posa gens fàcil en Cabré. En cinquanta pàgines ja he passat per tres històries diferents en èpoques dispars, encadenades com si fossin seqüències cinematogràfiques, que et fan estar totalment pendent, amb el risc de despistar-te a la mínima i tenir que tornar a llegir tot un paràgraf pensant que hi ha hagut un error d’impremta. És un geni.
M'agradaM'agrada