IN FERNEM LAND

COSÌ FAN TUTTE A LOS ANGELES


Saimir Pirgu (Ferrando), Ruxandra Donose (Dorabella), Aleksandra Kurzak (Fiordiligi) i Ildebrando D'Arcangelo (Guglielmo). Foto: Robert Millard LAO

La temporada de LA Opera, és a dir Los Angeles Opera acaba de començar i ja han presentat dues de les sis òperes que la integren, Eugene Oneguin i el Così fan tutte que avui us proposo escoltar, la resta de títols operístics són, Rómeo et Juliette, Simon Boccanegra, Albert Herring i La Bohème. Com podeu veure la crisi també ha arribat als teatres americans, tot i que allà tot es fa representat amb tots els ets i uts.

M’ha cridat l’atenció, sobre el paper, el repartiment equilibrat, barrejant  figures emergents, com la de Kurzak, amb altres consolidades com D’ArcangeloRegazzo, però la direcció orquestral, com s’ha confirmat després d’escoltar-la, és el gran punt feble d’aquesta representació. No li negaré a James Conlon alguns mèrits quan ha fet front al repertori massa oblidat de les òperes de Alexander Zemlinsky, però en general és un director que no m’agrada i en el cas que ens ocupa avui, gens, ja que li manca, segons el meu parer, allò essencial, l’ànima que ha de saber combinar a l’entremaliat, burleta i aquí cínic compositor, amb el melangiós, poètic i enamoradís, tot amanit amb la genialitat d’un esperit jovial fent música d’una transcendència que va molt més enllà d’un pulcre acompanyament. Conlon llegeix i no sempre de manera prou convincent, i sempre em dóna la sensació que mai vagi més enllà, que no intenti esbrinar que hi ha al darrere dels sis personatges i l’entremaliat i pervers joc.

Jo us deixaré un fragment de cadascun dels sis personatges, ja que el nivell és desigual i sota el meu punt de vista favorable a l’equip masculí en front del femení, que denota en el cas de Kurzak, el temor de que estiguem davant d’un producte prefabricat i destinat a durar de Nadal a Sant Esteve, tan de bo m’equivoqui, però masses dubtes i mancances tècniques en un rol que crec que vocalment la sobrepassa, ja quer en les dues grans àries en prou feines pot acabar, tan mancada de fiato com denota el seu cant. Donose i Constantinescu compleixen a la perfecció i potser amb un director capaç d’extraure les essències, el nivell podria assolir una categoria superior. N’estic convençut.

Molt bé D’Arcangelo, en un rol que canta i domina magníficament i del que sap extreure molt més del que se li demana des de el fossar. També Regazzo controla el difícil rol de Don Alfonso, amb una veu poc seductora que li escau magníficament al rol. Saimur Pirgu ha de lluitar massa amb si mateix per tirar endavant les dues grans àries que Mozart li regala, tot i que la veu és bonica, en general semble que no acabi de dominar tots els paranys.

Insisteixo que els mateixos cantants amb un altre direcció, podrien haver donat molt més la sensació de solvència mozartiana.
Comencem amb el famós i cinematogràfic tercet “Soave sia il vento”, malaurat per la manca d’extasiada i melangiosa quietud que Mozart proposa i que Conlon menysprea miserablement. Escoltem a Regazzo, Kurzak i Donose.

Aleksandra Kurzak (Fiordiligi), Ruxandra Donose (Dorabella) Foto: Robert Millard LAO

Tot seguit us presento a la Dorabella de la romanesa Ruxandra Donose amb la seva airada primera ària “Smanie implacabili”

I ara la Fiordiligi de la polonesa Aleksandra Kurzak, cantant la meravellosa i gran ària del segon acte “Per pietà ben mio perdona”

Saimir Pirgu (Ferrando), Ildebrando D'Arcangelo (Guglielmo) Foto: Robert Millard LAO

Escoltem ara a Ildebrando D’Arcangelo cantant “Donne mie, la fate a tanti a tanti”. Vocalitat i estil ideal. nascut per cantar Mozart.

I no pot mancar la magnètica “Un’ aura amorosa” tot i que Saimir Pirgu queda massa lluny de les versions refrencials que tots tenim al cap.

Roxana Constantinescu (Despina) Foto: Robert Millard LAO

Us presento la Despina de la romanesa Roxana Constantinescu cantant la deliciosa “Una donna a quindici anni” que obra el segon acte.

Saimir Pirgu (Ferrando), Ildebrando D'Arcangelo (Guglielmo), Ruxandra Donose (Dorabella), Aleksandra Kurzak (Fiordiligi). Foto: Robert Millard LAO

COSÌ FAN TUTTE
Wolfgang Amadeus Mozart – Lorenzo Da Ponte

Fiordiligi Aleksandra Kurzak
Dorabella Ruxandra Donose
Ferrando Saimir Pirgu
Guglielmo Ildebrando D’Arcangelo
Don Alfonso Lorenzo Regazzo
Despina Roxana Constantinescu

Director musical James Conlon
Director escènic Nicholas Hytner
Director del cor Grant Gershon

LA Opera, 18 de setembre de 2011.

ENLLAÇOS:

Què vagi de gust!, ara feia molts dies que no teníem a Mozart de invitat.

20 comments

  1. Sense ser un grandiós “cosí”, crec que no està malament. Pel meu gust, el millor i de llarg, Ildebrando d’Arcangelo.La Donose no l’havia escoltat i m’ha agradat força. No tant el Pirgu i la Kurzak, tot i que aquesta es molt jove i penso que, si no li pugen massa els fums pel marketing que te darrera, pot arribar a ser força bona.

    M'agrada

  2. alex

    No quiero opinar de este COSI porque ni lo he escuchado ni soy precisamente, demasiado mozartiano.

    Pero si me gustaría opinar algo y quizá voy a ser algo más drástico que Joaquim con la “mini voz” de la polaca Alecksandra Kurzak de la que escuché hace un par de temporadas una Matilde di Shabran en la ROH junto a JDF ( muy musical, pero poca cosa más en cuanto a expresividad )
    Esta soprano de voz más que pequeña y practicamente sin peso vocal donde la orquesta le puede hacer estragos, tiene anunciadas según leí en una entfrevista en Opera actual que se quiere meter ya en Gildas y Violettas. Si lo intenta, creo que se queda sin voz en 4 dias.

    M'agrada

  3. La Kurzak cuando vino a L’Elisir de Valencia el año pasado ya me dio esa impresión que comentas de que lleva más marketing detrás que valores canoros consolidados. Me gustó tirando a muy poco. Pero espero que evolucione sin prisas, y sustituya los malos hábitos por estudio de la técnica.

    Respecto a Soave sia il vento, añado: “Mar Adentro”, “Una casa en el fin del mundo” y “Happiness”.

    M'agrada

  4. dandini

    Em sembla que en Samir Pirgu(m’ha fet una mica de llàstima) es posa les piles o patirá una soptada indisposició a ran del seu Rodolfo liceista al costat de Angela Gheorghiu i será substituit…Per cert l’ Aleksandra Kurzak per lo vist está contractada per fer Violetta Valery al Liceu alternant amb Patizia Ciofi i Natalie Dessay.De entrada em sembla una bona cantant que sap fraseijar, dificil de carregarse-la desde el punt de vista musical malgrat tenir un fiato limitat.Veurem que passa un cop sobre l’escenari.Ildebrando d’ Arcangelo com sempre llueix veu en un rol que en demana poca pero sí molts matisos.Jo tinc ganes de sentir-li un Mefistofele/Mephistophelès per exemple a veure com s’en surt.

    M'agrada

    • amante de opera

      Cerca fins i tot abans del segon acte “, es va burlar traïda” i el duo de Fiordiligi i Ferrando es pot jutjar per si mateix !!!!! No em sembla que posar una veu ferida. Pirgu a cantar Rodolfo a Barcelona i estimats amics, no va a creure les seves oïdes

      M'agrada

  5. colbran

    Si las tres próximas “traviatas” del Liceu son Ciofi, Dessay y Kuzark, a mí ya me han amargado el pastel (creí que estaba incluída también Mariola Cantarero). Escénicamente pueden estar apropiadas, pero vocalmente inadecuadas las tres. Yo creía que los tiempos de las ligeras y lírico/ligeras cantando el rol de Violetta había pasado a la historia, pues no, volvemos a principios del siglo pasado, cuando este tipo de voces lo cantaban casi todo.

    En este “Cosí…”, a pesar de los graves que Kuzark ataca no creo que le corresponda cantar este rol, más propio de una voz más densa, más dramática, aunque esta ópera sea una comedia. A la zona aguda llega bien, pero no es Fiordiligi, ni mucho menos. No obstante, gracias a los posibles trucos, repeticiones, empalmes y amplificaciones, en su disco comercial aparecido hace pocos meses me ha gustado bastante. Me hubiera agradado escuchar a Aleksandra Kuzark en “Come scoglio”, mi página favorita del “Cosí…”, para juzgarla en esta ocasión con más conocimiento de causa.

    Una pena que Saimir Pirgu no haya desarrollado adecuadamente su voz y su canto, pues la impresión que tuve de él cuando le vimos en Pésaro fue muy buena. Quizás no estuviera en óptimas condiciones en esta función o Mozart no le vaya.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Hace dos años justamente pude presenciar a Patrizia Ciofi en una Traviata, y lo mejor, lo mejor, lo mejor de la función fué…el maravilloso teatro. Si, era La Fenice. No és que tampoco me defraudara mucho, ni que estuviera mal. En absoluto. El problema és que jo esperava más. Como bien dices, escènicamente Ciofi siempre hace unos papeles creibles, pero su canto dista de ser una Violeta que impacte o que se recuerde.

      M'agrada

  6. Josep Olivé

    Agradolça òpera, que de comèdia només en té a la seva superficie, i que reparteix missatges encriptats per a tothom, intèrprets i públic. Meravella musical de cap a peus, possada al servei del llibret més pervers del ja de per si pervers Da Ponte. Demà sentiré els fragments del post aviam que tal. Però és de les òperes que ha de quadrar tot, que una bona interpretació la fan excelsa i et fa sentir deliciosament cautiu del seu joc, i que en canvi una de discreta la poden convertir en una tonta farsa. Potser va ser això, i certa excesiva trascendència musical el que va fer que Beethoven ni Wagner la menyspreessin.

    De la Fiordiligi d’Aleksandra Kurzak no espero gran cosa, aquesta és la veritat. En una Susanna recent que li vaig sentir (és un dir) en viu i en directe vaig estar una bona estona pensant que o tenia les oïdes taponades o que el meu lloc al teatre no tenia bona acústica. No la sentia gens. Però gens. Com que sentia correctament a l’orquestra i al seu novio, obviament vaig deduir que el poblema no el tenia jo ni el meu lloc. El problema era ella i la seva veu. Desprès, a mida que avançaba la funció ja l’anava sentint una mica més, i al tercer i quart actes doncs la cosa va millorar. Com que era la primera vegada que la sentia li donarem més oportunitats. Ara, no la veig fent de Violeta. No. “Sempre libera”…però no “audible”.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Hi ha una frase a la meva entrada que un cop rellegida no s’enten massa i per tant la vull revisar: “Potser va ser això, l certa trascendència en el pensament musical de Beethoven i Wagner, el que va fer que aquestos la menyspreessin”. Ara potser s’enten més el que volia dir. Això espero.

      M'agrada

  7. dandini

    Be posats a nomenar la soprano que fa més Traviatas als gran teatres del món, aquesta seria sense dubte :Ermonela Jaho(1974).Ella ha fet la Violetta aconseguin èxits apoteòsics al Covent Garden, Met ,Zurich,Berlin,Verona,Napols,Munich,Viena,Lyon.etc,etc.Crec que a la llista només manquen el Liceu i La Scala. A veure si hi ha sort…

    M'agrada

    • Josep Olivé

      M’apunto a comprovar i constatar l’evolució positiva de Ermonela Jaho en aquest paper des de que un bon dia del Juny del 2007 la vaig sentir al San Carlo de Nàpols. Però de totes maneres aviat la podem escoltar en viu i en directe a casa nostra, si bé amb un rol diferent, el de Margarite (segon cast del devaluat e “infaust” Faust del Liceu).

      M'agrada

  8. Anem a pams:
    La Luna és una pel·lícula que en el seu moment em va agradar molt (havia d’agradar si o si Bertolucci), i ara m’han agafat ganes de re visionar. No recordava el “Soave sia il vento” de la seva banda sonora, un motiu més per buscar-la.
    A la Kurzak si té problemes “greus” de projecció, es limita molt la seva carrera i si ha de confiar en la industria discogràfica, ha nascut en mal moment. La cosa està en que per ésser llançada amb disc inclòs, trobo que en els directes denota masses carències. No totes les sopranos són Anna Netrenbo, que ja en el seu primer CD va deixar-nos esmaperduts i les discogràfiques van buscant la nova diva ANUAL, que com tots sabem és impossible, ja que amb una mica de sort això va per dècades.
    A la Jaho, que trobo una cantant molt correcta, fins que no vegi en directa al inFaust Faust (genial Josep!), no em pronunciaré més. El seu cant no m’arriba a inquietar el borrissol, malgrat que els èxits assolits a la llarga llista de teatres que ens anuncia Dandini, cantant La Traviata sigui clamorós. Violetta és un rol molt complicat que òbviament no és resolt tan sols amb les notes ben col·locades i a to.
    Finalment voldria creure fervorosament que Pirgu serà substituït o cancel·larà, però més aviat penso que veurem el seu inadequat Rodolfo i en canvi ens quedarem sense la Mimi de la Gheorghiu. Lamentablement això sembla més probable, no us sembla?
    Gràcies a tots per els interessants comentaris.

    M'agrada

  9. Marta B

    Ahir al vespre el vaig dedicar a escoltar aquest Cosí fan tutte. Per a mi el millor Ildebrando d’Arcangelo, de llarg. Personalment crec que val la pena escoltar aquesta versió només per escoltar-lo a ell.

    M'agrada

    • Hola Kormgold.
      No hay ningún inconveniente en bajar los archivos, lo he probado como si fuera un externo y he podido. Inténtalo otra vez ya que los de RapidShare ponen inconvenientes si no eres cliente, pero si eres tozudo, podrás, Suerte!

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: