Nina Stemme
Per avui havia previst Les Contes d’Hoffmann inaugurals a Chicago, amb Polenzani, Morris, Fons, Christy, Wall i Cambridge en el rols principals, però m’estimo més estalviar-vos aquesta penitencia i per tant he improvisat una raresa que no deixa de ser una curiositat, un experiment si voleu, però aprofitant que divendres es farà el primer dels 9 nyaps previstos per inaugurar la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb aquest invent dels fragments en versió de concert del Faust de Charles Gounod, m’ha semblat interessant portar-vos a la soprano sueca Nina Stemme, una Marguerite inimaginable a primer i segon cop d’ull, però precisament per això i ja que no faré cap apunt dedicat a aquesta òpera, doncs el que ens faran res té a veure amb l’obra de Gounod, servirà aquesta rara avis, per recordar-vos que a partir del divendres 7 fins el divendres 28, el Liceu es cobrirà de glòria amb aquest infaust Faust, com genialment el va descriure en Josep Olivé, amb dos repartiments molt interessants, que de ben segur ens donaran prou motius per parlar-ne durant uns quant dies.
Nina Stemme no sé si ha cantat molt aquesta òpera, jo crec que no, però és ben curiós com una soprano de colors i sonoritats mercurials, s’apropa al paradigma de la soprano lírica francesa.
Escoltem l’escena del jardí de l’acte tercer: “Je voudrais bien savoir…il était un roi de Thule…Un bouquet!…O Dieu! que de bijoux!” tal i com va cantar-la a l’Òpera de Frankfurt el 18 de febrer de 2005, dirigeix l’orquestra Johannes Debus.
Si, d’acord, va lenta, la veu pesa massa i és como si Brünnhilde fes exercicis d’escalfament abans de fer la temible sortida del segon acte de Die Walküre, però curiós ho és i si voleu el model de Margueritte, durant unes quantes setmanes el tindreu a disposició en el bagul de la columna de l’esquerra.
Escolteu ara el tercet final, amb Andrew Richards (Faust) i Mark S. Doss (Méphistophélès)
ACTUALITZACIÓ: Ara si, ara podreu escoltar tot el tercet i el final sense necessitat de treure el cronòmetre, imagino que m’ho sabreu perdonar.
Aquesta Marguerite no passarà a la historia, més aviat no, però ja que Chicago m’ha jugat una mala passada i Nina Stemme és també una de les residents a In Fernem Land, m’he permès la llicència. Suposo que li sabreu perdona a ella i també a mi.
IN FERNEM LAND 
He tingut la paciència de cronometrar els aplaudiments del III acte d’aquesta obra amb Andrew Ricahards i Mark S. Doss en “Méphistophélès ( 4.03 minuts ). o jo sóc realment profà en la materia o considero exajerada la passió, almenys envers a aquesta.
No sé si els aplaudiments feien referència al conjunt de l’obra o simplement al final d’aquest acte.
Sigui com sigui trobo exagerada la resposta del públic.
Ho sento seguidors de l’òpera però crec que de vegades la vostra passió us traIciona.
M'agradaM'agrada
Perdó, m’he equivocat en el cronometratge dels aplaudiments del tercer acte de l’òpera referida anteriorment. No són 4.03 minuts si no 4,68 minuts.
Insisteixo, si els aplaudiments estan dedicats a tota l’obra em sebla correcte però si només van dedicats al fragemnet del tercer acte, sincerament em sebla desproporcionat l’apassionament del públic.
M'agradaM'agrada
Ja em perdonarà, però en la dimensió espai-temps en què (de moment) vivim, 4,68 minuts és impossible.
M'agradaM'agrada
Perdoni, pero es que m’agrada la gresca: 4m 68s serien 5m 08s, pero 4,68 minuts es absolutament posible: 4 minuts i 40,8 segons (si es que 0,68 x 60 son 40,8, que em penso que sí) 😉
Joaquim: seré un paletu 🙂 pero la Stemme m’ha agradat molt (encara que allunyada)
M'agradaM'agrada
Doncs no ho entec, li hauré de manllevar la foto de l’ase…
(Joaquim, perdona les digressions, som incorregibles…)
M'agradaM'agrada
Apa que no ens agrada a totos pocs la conya… Doncs així les coses, m´he anat a la font (del gat, i al tall que ens ha penjat Joaquim (segurament per a que paressim atenció a una altra cosa ben diferent a aquesta) els aplaudiments comencen exactament a 2’35”, i es tallen (sembla que al teatre continuarien) a 7’05”. Això és exactament 4 minuts i mig (4,5 minuts, altrament dit 4’30”).
Apa, siau!
Xavier
P.S.: Qualsevol dia Joaquim tanca la paradeta i ens envia a tots plegats a Can Pistraus
M'agradaM'agrada
No ho dubtis ni un moment, benvolgut Xavier
M'agradaM'agrada
Ja prou m’enprenyen,
ventalls i vinocles,
que aviat veuré cronòmetres,
als teatres d’òpera!
M'agradaM'agrada
Molt bé per la Stemme però no puc evitar pensar en la gran superba Marguerite de la Victoria dels Àngels, que la tenim aquí al costat, columna esquerra. I és que la Stemme és mi Brünnhilde.
Pels que aneu al Liceu a infaustar, que disfruteu dels fragments, i paciència, que igual a la gent li dóna per aplaudir entre peça i peça i peça.. 🙄
M'agradaM'agrada
La Stemme té de Marguerite el que Victoria hagués tingut de Brúnnhilde.
No en tinguis cap dubte, entre ària i ària, duet o cor de soldats, aplaudiments. Serà un gran concert!
M'agradaM'agrada
Xavier, tranquil, en Joaquim ni tancarà la paradeta ni ens enviarà a can pistracs perquè és prou conscient de que una mica de broma és bo de tant en tant. Però fixa’t quin guirigall he armat amb el rotllo dels 4 minuts.
Ara va en serio. Si a aquesta representació la van apludir tant de rato és perquè s’ho mereixia. Altra cosa és les diverses opinions sobre la Stemme. Sincerament jo no puc opinar perquè no la conec. Podrem opìnar quan canti al Liceu i ho faci amb les màximes condicins.
M'agradaM'agrada
No perdré ni un segon del meu temps en cronometrà res, però és que no he pogut comprovar-ho fins ara i evidentment el fragment està equivocat.
Quan em parlaves del 4 minuts d’aplaudiments pensava que no podia ser. També en Colbran m’ha dit que el tercet no acabava i ara he vist que el que vaig penjar està malament, m’haureu de perdonar, però ahir per la nit no estava gaire bé.
Ara us deixaré el tercet sencer, sense els maleits aplaudiments. Ai Senyor!
Ara que t’has aficionat al YouTube te’n deixo uns quants de la Stemme al Liceu:
La fabulosa jenufa del 2005
El gran recital amb el mestre Pappano al piano
La impressionant escena final de Salome al 2009
De moment tenim això, però tornarà….
M'agradaM'agrada
Jo, si tot va com ha d’anar, tinc entrada pel dia 25 i l’espero amb certa il·lusió que In fernem Land no em robarà. Recordaré sense vergonay, potser no en tinc, que fins no fa massa anys em feia por adquirir òperes completes i escoltava highlights amb total devoció. Ara continuo pensant que moltes òperes van sobrades de farciment però no és el cas del Faust que, de principi a fi, em sembla un seguit de precioses melodies.
Ja sé que tinc el NO per respota però, Joaquim, seria fantàstic que comentessis alguna de les funcions barcelonines.
Pel que fa a Stemme, la veu és molt rodona. La Marguerite demana una veu més prima i àgil. Però, qui gosar criticar la magna Stemme?
M'agradaM'agrada
Olympia, jo també he escoltat a casa i al cotxe fragments, o a vegades fins i tot d’una versió íntegra vaig saltar trossos per anar a allò que més m’interessa, però un teatre d’òpera té l’obligació de presentar les obres de manera íntegre i representada, tot i que a vegades una versió de concert pot ser molt més efectiva que representada segons de quina manera. Ara bé, el Faust, que segons com pot ser una carrincloneria insuportable, retallat i en versió de concert, per inaugurar una temporada d’òpera és un nyap, UN NYAP vergonyant. 9 versions de concert!!!! els cantants deuen al·lucinar, però pagant…..
Pel que fa a la Stemme, quasi podria fer el diable…això si, divinament
M'agradaM'agrada
Bé, ja d’entrada em sobtava la Nina Stemme fent el paper de Margarite, i un cop escoltada doncs no m’ha desagradat. No és la Margarita dels meus somnis, ni molt menys, però ja dic, d’entrada pensava que la cosa grinyolaria, i no.
Sempre hi haurà perdó si la protagonista del post es Nina Stemme. Si a més el post serveix per a recordar una de les funcions més memorables del Liceu d’aquests època (Jenufa) aleshores no es tracta de perdonar-te, sino de beneir-te! En el nom de Jenufa, de Salomé i de l’Esperit Sant! 🙂
M'agradaM'agrada
Joaquim, me has dado un susto al leer el titular!
La Steme como Marguerite , he pensado ¿donde? pero si el domingo espero escucharla como Elizabeth del TANHAUSER en París!! y efetivamente, lo que has puesto un acercamiento de la sueca a este role del FAUST, je..je..
Por cierto y de la sonrisa al enojo que llevo encima con la tomadura de pelo que nos espera a partir ya de hoy a las 20h! triste apertura de la temporada liceistica 2011/12, con un infausto FAUST.
Recalco lo de infausto o hasta indecente, por presentarse un trozo o highlights del FAUST de Gounod, a mismo precio de taquilla ( se le ha recortado a 2 horas de espectáculo cuando esta ópera entera dura casi 4 horas) que si fuera una función de verdad.
Esto en mis consideraciones lo concibo como una tomadura de pelo para los que pagan la entrada ( quedan bastantes butacas por vender) , rayando la casi estafa. Ante tal hecho, ¿ Se atreveràn los liceistas serios de toda la vida a protestar publicamente por haber recibido “gAto por liebre”?
A partir del 18 que es mi abono por alli estaré y espero poder manifestar mi indignación si los veo, a los Sres. Marco y Matabosch
M'agradaM'agrada
Soy de los que siempre desean las versiones íntegras, tal y como fueron concebidas. En algunas ocasiones puedo transigir, y aceptar las limitaciones que pueda tener un teatro. Por ejemplo, el no tener un cuerpo estable de danza, con lo cual, mucha òpera francesa se queda sin su “obligado” ballet. Faust puede ser uno de esos casos. Bueeeno. Pase. También a Faust se le suele “decapitar” la primera escena del tercer acto, mostrando directamente la escena de la iglesia. Mmm…no se si aceptarlo. Vale. Puedo aceptarlo, pero menos. Todo lo demás, todo corte más es absolutamente inaceptable. Por tanto, entre balle y escena cortados el tiempo puede reducirse en aproximadamente 30 min, no más. Qe el Liceu me diga que va a durar dos horas es para devolver la entrada y pedir indemnización por daños y perjuicios.
M'agradaM'agrada
Tienes toda la razón. Yo creo que todos los aficionados a la ópera que frecuentamos el Liceu estamos indignados. No me sirve ninguna explicación. Tuvieron tiempo para sustituir este título por otro en versión de concierto, por ejemplo ese “Jo, Dalí” que tanto pavor me da y escenificar en su lugar “Faust”, o si. irremediablablemente, tenía que ofrecerse en versión de concierto lo fuera con la partitura íntegra y durante la música de ballet podían descansar los cantantes…
M'agradaM'agrada
No olvidemos que se trata de una obra maestra, fundamental en la historia de la Opera y no un título que no sabemos dónde irá a parar después de un eventual estreno…
M'agradaM'agrada
Tienes toda la razón Colbran!
Pero dejando el beneficio de la duda al director artístico, no se lo dejo al actual director general Sr. Marco que más que ejercer su cargo profesionalmente, parece lo ejercita como un comisario político.
Me reconfortaré presenciando ( si no hay huelga del personal de la escena) el FAUST parisino del próximo lunes
M'agradaM'agrada
Jope… Tannhauser, Faust…en Paris…mmmm… envidia mes das.. jejejejej
M'agradaM'agrada
Deseo rectificar que el corte de la escena es la inicial del cuarto acto, no la del tercero como indicaba yo mismo por error. Efectivamente: obra maestra absoluta, trascendental en la història de la òpera, que merece ser tratada con la máxima dignidad.
M'agradaM'agrada
Exacto Josep! Y según anuncia la propia Stoyanova hoy en el previo que aparece en EL PERIODICO, sí cantará en este FAUST mutilado, el aria de soprano que frecuentemente se elimina…il ne revient pas…
( justo antes de la escena en la iglesia)
M'agradaM'agrada