Faust a l'ONP, La Bastille, producció de Jean-Louis Martinoty, escenografia de Johan Engels
Aquí teniu l’àudio del tercer dels Faust que han coincidit a l’inici d’octubre. Al costat de Londres i Barcelona, ens faltava Paris, amb la nova producció (molt contestada) de Jean-Louis Martinoty com a responsable escènic i Alain Altinoglu a la direcció musical, substituint a Alain Lombard, sembla ser que protestat per Roberto Alagna per desavinences. No cal que us digui que em sembla força impresentable que salti el director musical, per afavorir els interessos d’un cantant, per molt que es tracti del divo tenor o soprano.
Un cop escoltats els tres repartiments, em puc reafirmar amb les suposicions que havia fet prèviament, i l’equip vocal de Barcelona és el millor i tan sols caldria canviar a Pape, excel·lent Méphistophélès a la ROH, per Schrott, que agradant-me, crec que no li arriba a fer mai ombra a l’alemany.
A Paris fa goig escoltar tota la partitura íntegra, amb l’escena de casa de Marguerite i amb l’ària de Faust al cinquè acte “Doux nectar”, que habitualment els tenors eviten, ja que és de tessitura exigent, poc agraïda i quan les forces ja defalleixen. .
Roberto Alagna no va tenir el dia (7 d’octubre) gaire fi. El seu cant va ser irregular i al costat de moments d’excel·lent musicalitat i línia exquisida, en altres es mostra més aviat poc delicat i rutinari, obviant notes compromeses o forçant els aguts de manera poc satisfactòria enlletgint l’emissió, la línia i escanyant les notes més compromeses de manera maldestre. Res a veure amb Beczala.
Inva Mula és una cantant molt eficient, però de petit format i a més a més la veu comença a mostrar senyals massa evidents de cansament i forçaments deguts segurament a repertoris poc adequats.
Paul Gay a qui crec que no havia escoltat mai, m’ha semblat de segon repartiment i un baríton dramàtic que no arriba ni a baix baríton i sinó, ja m’ho sabreu dir vosaltres, els seus greus són pures farinetes.
Tassis Christoyannis ideal en el repartiment amb Paul Gay, és a dir de segon repartiment, mai de primer en un teatre com Paris.
Ni la Siebel, ni la Marthe es poden comparar amb el repartiment del Liceu i tan sols la direcció del ignot
Alain Altinoglu m’ha semblat molt millor que la del Liceu, és clar que tampoc calia ser Prêtre o Plason per millorar el desastre del Liceu.
La producció discutible tant com es vulgui, és una producció de teatre, espectacular per la seva verticalitat i que passa íntegrament a la torre-estudi de Faust i malgrat que a vegades pagaria un calbot a Jean-Louis Martinoty si el tingués al davant, és infinitament millor que la versió de concert i retallada del Liceu. Com a curiositat us diré que al primer acte Alagna canta el seu rol, mentre el veteraníssim Remy Corazza, tota una institució, fa el corresponent play-back.
Jo us deixo amb Alagna cantant l’ària del cinquè acte (que no m’estranya gens que es talli), “Doux nectar”, que també us permetrà escoltar a Paul Gay i al final trobareu també els enllaços de tota la representació.
Charles Gounod
FAUST
Roberto Alagna, Faust
Paul Gay, Méphistophélès
Tassis Christoyannis, Valentin
Alexandre Duhamel, Wagner
Inva Mula, Marguerite
Angélique Noldus, Siebel
Marie-Ange Todorovitch, Dame Marthe
Avec la participation de Rémy Corazza (Faust II)
Orchestre et choeur de l’Opéra National De Paris
Director musical, Alain Altinoglu
ENLLAÇOS:
FAUST ONP 07_10_11 actes 1-2-3 mp3
FAUST ONP 07_10_11 actes 4 i 5 mp3
Aquest àudio prové de l’enregistrament televisiu del dia 7 d’octubre de 2011. He pensat si deixar-vos més endavant els arxius de vídeo, però penso que l’esforç i el temps que s’ha d’emprar, no ho mereixen.
IN FERNEM LAND 
Joaquim,
Totalment d’acord amb el que dius. L’Alagna no em va convèncer, l’Inva Mula, sense fer una Margueritte de somni, sempre és força eficient i la resta, pel meu gust exceptuant el Siebel de l’Angélique Noldus, de segon repartimen, com molt bé dius. L’orquestra no em va agradar, la direcció escènica encara menys i l’escenografia un pastiche inqualificable. Els intèrprets del Faust liceístic, infinitament millors, tots sense excepció, bé si la direcció orquestral.
M'agradaM'agrada
jesus alagna hijo q te pasó? factura las locuras , gracias ximo
M'agradaM'agrada
De nada. Pensemos que es una mala noche o noches.
M'agradaM'agrada
Vaig anar al cinema i no em va convencer.La producció es visualment atractiva pero s’hi barrejan tantes coses de forma poc efectiva que acaba per desinteressar.Roberto Alagna no tenia un bon dia doncs va mostrar diverses imprecisions tonals en el registre agut que ademès sonava com dius tú escanyat.Curiosament ell que acostuma a emprar temps lents va corre força en el “Salut”.Potser el fiato ja no és el que era.El Mephistophélès de Paul Gay(físicament feia patxoca) va ser força trist en tema vocal amb insuficiències en el registre tant a dalt com a baix que no van ser compensades per un legato poc reixit.Molt millor el Valentin de Tassis Christoyannis que malgrat el seu color força atenorat sempre canta amb convicció.La millor prestació va ser la de Inva Mula.La seva veu té una evident limitació en el registre greu pero el seu cant és molt acurat i musical , els pianísssims són de manual i l’agut és esplèndid.La direcció d’ Alain Antinoglou(el dia 11 per Catalunya Música l’orquestra del Liceu va estar força be) em va semblar notable, suposo dins de les coordenades que li van marcar els cantants.Totalment prescindible els couplets de “Doux nectar” i força insòlita la desaparició del ballet(tant que m’agrada) en una ciutat que obligava a Verdi i Rossini a composar-ne per poguer estrenar.
M'agradaM'agrada
Ostres! A Paris un Faust sense ballet???????? Per tornar l’entrada!
M'agradaM'agrada
Doncs, res, intentaré no perdre’m el Faust del Liceu amb Beczala.
M'agradaM'agrada
Faràs bé, ja m’ho sabràs dir.
M'agradaM'agrada
Mis impresiones en vivo, de la función presenciada el dia 10, con huelga escénica y eso sí, con movimientos actorales de los cantantes.
coros luciéndose y mucho como ya avancé, sobre todo en los pasajes más conocidos como los dos de la kermesse y especialmente el segundo…ainsi que la brise légère…, este vals donde P.Gay ( Mefistophèle) se marcó un buen vals con Angélique Noldu ( Siebel) y con una integrante del coro, acabando luego con el coro de los soldados…Déposons les armes.. más el de la nuit de walpurgis, todo muy bien coordinado y concertado desde el foso
2/ Alagna, si lució agudos seguros y bastante proyectados, además de su belleza tímbrica y bien cantar en otras partes quizá menos comprometidas que el..salut demeure…, como el …doux nectar …aria que sí cantó en el quinto acto con gusto y valentía, además del perfecto agudo en el …je t’aime …del segundo acto, marcándose con I.Mula ( ambos) un precioso duo lírico en toda la escena del jardín, destacando el pianissimo sostenido en ….eternelle… antes de empezar la segunda parte de este duo..O nuit divine….
Sin embargo, cantó de oficio el …salut demeure chaste et pure…., con un do cortito y posiblemente calado
3/ I.Mula, mucho mejor que en la floja Nedda que cantó en el Liceu. No es que sea muy expresiva vocal y escenicamente, pero tiene un timbre grato, canta con gusto y bastante clase, la voz ya se proyecta con más suficiencia que hace unos años, aunque el sobreagudo a veces pueda sonar un poco metálico y no es tampoco ninguna maravilla en las ornamentaciones ( trató de sortearla en el aria…de los bijoux…, que cantó más en plan lírico y con algo de fuerza que en plan de belcantismo exhibicionista y en cambio, estuvo magnífica en el recitativo previo del…o roi de thulé..). Se atrevió también, con el aria infrecuente del 4º acto…il ne revient pas… que cantó con mucho intimismo
4/ Paul Gay el más barítono, que Bajo Barítono, estuvo más cómodo vocalmente en sus partes más agudas y rítimicas (… el veau d’ or y en los concertantes ) que en aquellas partes más líricas y hasta de cierto dramatismo donde tiene que resaltar los graves ( estos, problemáticos porque son cortos y los emite con cierta estrangulación ronca, quedando a veces la voz algo atrás). Su serenata del 4º acto y en la Iglesia, estuvo insuficiente vocalmente y con problemas de fiato
5/ Tassis Christoyannis ( Valentín), pasó apuros de emisión ( la voz salía excesivamente cubierta y algo corta de proyección) en el…o sainte médaille…, para liberar un poco más el sonido en el ..avant de quitter ces lieux…, mejorando ya y mostrando una voz más homogénea en toda su escena del duelo y muerte del 4º acto.
6/ Angélique Noldus (Siebel) , emisión resulta incluso algo desagradable con bastante nasalidad. No me gustó
Repetir, la vibrante y lírica a la vez, pero con pulso, dominio y matices dirección orquestal de Alain Altinoglu, con una orquesta a sus órdenes de gran categoría mundial
M'agradaM'agrada
Muy generosa me parece tu crónica Alex, aunque estamos comparando funciones diferentes, este Faust parisino es muy mediocre, demasiado para ser de la ONP La Bastille.
M'agradaM'agrada
Orquesta y coros, francamente bien en una versión más completa de lo habitual del FAUST.
p.d. Joaquim y aunque no tenga nada que ver, házte con los enlaces del excelente TANHAUSER que allí se vio, con una extraordinaria Stemme y una gran concertación de M-Elder. Los demás, a notable altura también.
M'agradaM'agrada
Yo con decorados así…….. me trago hasta el Bisbal,… con perdón…..
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Pel que llegeixo, el refredat que em va fer optar per no anar al cinema va ser força oportú. I com valoro molt el que dius/dieu em sembla que tampoc no em prendre la molèstia (si m’ho permets, amic Joaquim) d’escoltar aquest àudio, perquè em va agradar molt el que vaig sentir per CM el dimarts, tot i les retallades (aquesta sí que és una infausta paraula!). I aprofito per fer una pregunta: com és possible que a un mateix senyor (em refereixo a Paul Gay) li ofereixin a un lloc (Múnic) el St. François de Messiaen i a un altre el Méphistophélès. Algú s’equivoca, no?
M'agradaM'agrada
I una altra: només m’ho sembla a mi, o l’Alagna renaissance va coincidir amb el seu temporal allunyament de Mme Cancel·lació?
M'agradaM'agrada
S’equivoca Múnic i també Paris. El senyor Gay és un cantant amb molta planta (ja hi tornem a ser!) i res més.
M'agradaM'agrada
Desgraciadamente a veces, es lo que prima hoy en día en los teatros : lo mediatico, lo guapo y la guapa, aunque cantar sea “secundario”.
Así es como verdaderos bluff del canto en el repertorio de bajos/barítonos ( no digo de la voz), canten en primeros teatros, llámense Schrott, Vratogna, etc..etc… ( P.Gay siendo discretito, canta mejor o menos mal que los dos citados).
M'agradaM'agrada
La Sra li exigeix mooooooooooooooolta dedicació 😈 🙂
M'agradaM'agrada
…pobriço…i amb lo diva que és…sicilianes abans d’anar a dornir…buf…a manta… 🙂
M'agradaM'agrada
El que jo deia ja fa dies, Joaquim. I a sobre la vaig veure sense decorats!!!
M'agradaM'agrada
Una llàstima Olympia, deixe-m’ho així.
M'agradaM'agrada
Comparat amb aquesta funció, en el 2004 un esplendorós l’Alagna potser va vendre realment la seva ànima al diable, perque no té res a veure.
Per lo llegit i escoltat em quedo amb el cast del Liceu amb els ulls tancats, tant pel que fa a la representació de La Bastille com a la de fa unes setmanes de la ROH. S’ha de reconeixer però que la Angela Gheorghiu i en René Pape són lo millor de lo millor (amb permis de Brian Terfel, és clar), però un superb Piotr Beczala s’encarrega de desequilibrar la balança.
M'agradaM'agrada
Jo no canvio Stoyanova per Gheorghiu.
M'agradaM'agrada
Ei, ei, ei…que jo no he parlat de canvis. És més, filant prim, de la meva afirmació es pot deduir (per lògica de Pitàgoras :-)) que trobo superior a la Stoyanova.
Efectivament: si la suma Stoyanova+Schrott equilibra a la suma resultant de Gheorghiu+Pape, aleshores, està clar qui ha de compensar…la descompensació! 🙂 🙂 🙂
I l’afirmació de “lo millor de lo millor” no exclou altres veus, que com la de la Stoyanova, venero. I em cau rematadament bé com a persona, cosa que no diria de la diva.
M'agradaM'agrada
Estic contenta que consideris que el repartiment del Liceu és el millor. Jo tinc previst anar-hi i encara que em sap greu que no es representi en la seva totalitat quasi prefereixo que ho sigui en versió concert que escenificada a la vista de la posada en escena a París, Ja saps que en aquest tema jo sóc molt clàssica. De totes maneres el que aquesta òpera es faci retatllada és un mal menor si pensen que hi ha retallatdes molt més importants com són les que afecten a Salut i Educació. Ja sé que ho he comentat altres vegades però és que jo, i en el cas d’aquesta òpera en concret, prefereixo veure la botella mig plena.
Pel que fa al Roberto Alagna hem de creure que va tenir un mal dia. Això li pot passar al millor dels cantants.
M'agradaM'agrada
Escuchemos los enlaces…¡Gracias, Joaquim!
M'agradaM'agrada