Lluís Sintes a Per tu ploro. Foto: Miky Pons
Ahir dimarts es va estrenar al Teatre Gaudí de Barcelona (C/ sant Antoni Maria Claret 120) el recital dramatitzat o teatralitzat del baríton menorquí Lluís Sintes, anomenat Per tu ploro i que amb un nexe d’unió perfectament intuït, dramatitza un seguit de cançons catalanes, algunes prou conegudes i altres ja oblidades malgrat que en el seu moment van ser molt populars.
Cançons que com diu el programa són hereves dels nostres pares, avis o besavis, i que en molts casos es van enregistrar en vells discs de pedra. Ara són rareses que tan sols per això ja valdria la pena acostar-se al Teatre Gaudí, però el que Lluís Sintes ens proposa amb senzillesa i molta honestedat, són més coses i coses que toquen la fibra encara que vulguis fer-te el dur fent veure que allò forma part del passat i que esdevé com una relíquia, un treball fins i tot de recerca. Res més lluny. És també un treball de recerca, em consta, però sobretot és un vehicle per demostrar-nos la capacitat de connectar, de dir, de cantar i expressar amb sincera emoció histories, banals, romàntiques i poca-soltes, o profundament dramàtiques i en tots els casos sincerament sentides.
Hi ha un espai escènic, una mínima escenografia, una acurada i senzilla ambientació lumínica (Dani Gener), un atrezzo, un vestuari (Mar Muñoz), alguna projecció i la proximitat que facilita un teatre de petit format, alternatiu que se’n diu ara, que facilita molt les coses. Sintes entra sobtadament en escena i ens ofereix quasi sense solució de continuïtat, tan sols interrompuda pels lògics i merescuts aplaudiments motivats per la seva gran expressivitat i sentiment, una història que Eles Alavedra, responsable del guió i la dramatització de les cançons, ens deixa intuir amb unes lleus però suficients pinzellades, una historia dramàtica, molt dramàtica i que serveix per tal de que amb un teatralitzat crescendo, se’ns acabi fent un nus a la gola.
Sentiments i reivindicació, ja que tot el recull arrossega també un crit, quasi un gemec de defensa de la llengua i la identitat catalana, que ves per on ens bé la mar de bé i malauradament mai està fora de context.
Musicalment l’espectacle és rodó, ja que les cançons com ja us he dit són precioses i algunes prou conegudes i populars, altres, hores d’ara ja oblidades, són delicioses i tenen aquell regust nostàlgic que no ho dubto que us portaran imatges i records associats a éssers molt estimats i propers. Molts hem escoltat cantar a les nostres mares el Per tu ploro, la deliciosa sardana de Pep Ventura i Joan Maragall.
Vocalment Lluis Sintes va començar una mica insegur, neguitós diria, els nervis de l’estrena i veure el públic tan a prop deu imposar una mica. És un gran professional, no cal dir-ho i domina l’escenari i tots el registres vocals i escènics amb sapiència. A mida que el recital va anar progressant, va refermar la veu en principi una mica oscil·lant, mostrant mitjans i intenció, tot fent-nos anar d’un sentiment a un altre a plaer i quan ja ens tenia ben enganxats va arribar el “Per tu ploro” i que va ser el moment on a mi se’m va desfer el nus que s’havia anat concentrant a la gola. Pura emoció
La dramatúrgia “obliga” a utilitzar un piano més aviat de so escardalenc, però que Pau Damià Riera el pianista que s’alternarà amb Josep García, va fer que donés quelcom més que l’imprescindible suport musical d’un espectacle que mereix ser vist per a molta gent i que estic segur que si aneu ho gaudireu molt, des de la senzillesa i l’honestedat que l’emoció de Lluís Sintes transmet en cada nota i en cada vers. Què més es pot demanar?
RECITAL:
Llengua (poema de Lluís Sintes)
La puntaire (lletra J.M.Bello, música Ll.Badosa)
La Cançó de Mestre Jan (lletra F.Pelagi, música J.Altisent)
Cançó de Taverna (lletra i música Apel·les Mestres)
La font de l’albera (lletra Violet i Pons, música Enric Morera)
Minuet (lletra i música Apel·les Mestres)
Confidència (lletra i música Apel·les Mestres)
Romança sense paraules (lletra Maragall, música J.Vilà Miró)
Estel del dematí (lletra Sagarra, música Morera)
Clavell del balcó (lletra Sagarra, música Morera)
Dimecres de Cendra (lletra Maragall, música J.Vilà Miró)
La cardina encara salta (lletra J.Serracant, música Vicenç Bou)
Cançó de Traginers (lletra Sagarra, música F.Longàs)
Per tu (lletra i música Deseado Mercadal)
La Font (lletra Sagarra, música Morera)
Cançó de lladre (popular harm.: J.Vilà Miró)
Per tu ploro (lletra Maragall, música Pep Ventura)
Llengua (lletra Lluís Sintes, música Francesc Salse)
L’espectacle es fa tots els dimarts i dimecres a tres quarts de nou del vespre i té una durada d’una hora i deu minuts. En principi estarà dos mesos al Teatre Gaudí. El teatre és petit, per tant no us adormiu, que després el boca boca farà difícil trobar entrades, n’estic segur i s’acosta Nadal i…ja esteu avisats
IN FERNEM LAND 
Ah, doncs sembla d’allò més interessant… El programa és poc habitual, amb autors que poden ser un autèntic descobriment i peces que ara mateix no hi ha manera de sentir ni en disc. Ni que sigui perquè al darrere hi ha una tasca important per dur aquest treball a terme, es mereix d’anar-hi. Ni me n’havia assabentat, però, i és possible que, a la cartellera, un “Per tu ploro” no m’hagués cridat l’atenció. Gràcies, doncs, per la informació: segur que hi anem, que a sobre tenim el teatre (francament, no exageres: és mooooooooolt petit, o sigui que caldrà seguir el consell d’anar l’abans possible) prop de casa.
M'agradaM'agrada
Un mai sap què trobarà aquell dia a In fernem Land, però no deixes de sorprendre´ns amb una cosa o l´altra. Gràcies.
M'agradaM'agrada
Exceptuando el último tema, todas las canciones que Lluis Sintes interpreta con tanta intensidad se las había escuchado cantar a mi madre y a mi “yaya”. Volverlas a oir cantadas con tanto amor me ha vuelto a la memoria escenas de mi vida más infantíl. Me ha emocionado y hecho muy felíz, especialmente “La canço del mestre Jan”, “Cançó de taverna”, “Cançó de traginers”, pero muy particularmente esas maravillas que son “La cardina encara salta”, “Cançó del lladre” (mi madre la cantaba maravillosamente con su hermosa voz de soprano) i “Per tu ploro”.
No os perdáis este espectáculo entrañable y que va directo al corazón de todo catalán. Sería de agradecer que de ahí surgiera un CD, pues aunque algunas de estas canciones figuran en discos de Emili Vendrell, por ejemplo, todas reunidas no se consiguen hoy día.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt pel Lluís, que és un tros d’artista i a qui el Liceu -deixa-m’ho dir- penso que no ha tractat amb justícia després del seu fantàstic Ping inaugural.
M'agradaM'agrada
Plenament d’acord: és un espectacle ple de poesia, tendresa, emoció… i amb el regal d’una gran veu! No us el podeu pas perdre.
M'agradaM'agrada
Molt interesant saber que Lluìs Sintes actua al Tetre Gaudí de Barcelona, intentaré anar-hi. Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Gràcies per informar-nos .
M'agradaM'agrada
Ui! Tant de bo, com diu Colbran, sortís un cd d’aquest recital. Anem molt faltats de cantants joves que recuperin la música de sempre. “Per tu ploro” em sembla un somni.
Gràcies, joaquim!
M'agradaM'agrada
Catxis! Redeu, et juro que quan hi ha dies que estic fart de viatjar i de la feina, desitjaria que em donguessin el “pasaport” i aixi no perdre’m ni una sola de les sugerències de IFL. I sense que això passi, a aquesta hi penso anar.
M'agradaM'agrada
Joaquim, mercès per la teva recomanació. Hi vaig anar i subscric tot el que ens vas dir. Em va agradar la seva veu, les cançons i el sentiment amb que les cantava. La dramatització la justa però totalment entenidora.
M'agradaM'agrada
Benvolguts amics!! Sóc en Lluís i acabo de llegir els vostres comentaris. Motíssimes gràcies pels vostres elogis, i sobretot gràcies al meu nou amic Joaquim!
Sobre la possibilitat d’enregistrar un CD, ja hi havia pensat, però avui per avui això costa diners, si trobo finançament o algú que ho esponsoritzi, ho faré!!
Referent al Liceu, bé, jo ja estic prou content amb les 130 i pico de funcions que hi he arribat a cantar, algunes interessants The Lighthouse, La Boheme, etc, però està vist que no soc del gust del Matabosch i amb això no s’hi pot fer res..
Però que carai! si em voleu recolzar ja sabeu que el heu de fer, estaré al Teatre Gaudi fins després de Nadal, i des d’ara us dic que si truqueu a taquilla de part meva us faran un 50% de descompte 9€ (93 603 51 52)
Això sí, després m’heu de saludar eh!!!
Una salutació cordial
Lluís Sintes
M'agradaM'agrada
Benvolgut Lluís, gràcies per comentar, ens honores amb la teva visita.
Què caram! així m’agrada, decidit i segur, ja que tens un espectacle magnific que és el millor aval i si tothom et ve a veure, la resta anirà venint, esponsors,contractes i un cd que clama al cel la seva gravació.
Sempre que vulguis pots passar per aquí i comentar, has de saber que In Fernem Land és com per a tots els que el visiten, casa teva.
M'agradaM'agrada