Vaig veure ja fa una pila d’anys (1996) a Michael Aspinall a Barcelona, en el desaperegut mini teatre Artenbrut, portagonitzant La forza del desatino o de cómo aprender a reirse y amar la ópera. El record encara perdura com un dels espectacles més brillants i hilarants que he vist mai a l’entorn de l’estimada i omnipresent òpera.
Anys més tard, al 2004 i en la primera visita que vaig fer a Pesaro, en Fede i jo vàrem coincidir amb ell a l’hotel i jo el vaig tenir assegut al costat a la Semiramide i el millor Stabat mater que he escoltat mai, ambdós espectacles al Palafestival, l’antic Palau d’Esports de la ciutat i seu de part dels espectacles del ROF en aquells temps. La sorpresa no va acabar aquí ja que la traducció a l’anglès dels magnífics texts dels documentats programes estaven realitzades per ell i buscant per Intenet he vist que és també autor erudit de molts artíocles dedicats a l’òpera i als cantants, poca broma amb el Sr. Aspinall. Un personatge brillant es miri com es miri.
Ahir mitjançant el Facebook vaig topar-me amb un dels Youtubes que us he deixat en aquest apunt i vaig decidir que ja era hora que Michael Aspinall protagonitzes una de les entrades de In Fernem Land.
Per a tots aquells que no heu tingut la sort de conèixer a Aspinall en directa, us deixaré dos fragments de la seva capacitat creativa i a tots aquells que ja el coneixeu, estic ben segur que us agradarà molt tornar a gaudir del seu art.
Comencem per la seva faceta liederística, cantant un clàssic, Der Erlkonig de Franz Schubert
I ara la faceta operística i més dramàtica amb el Suicidio! de La Gioconda, amb tonalitats “Callas”
Ambdós fragments provenen d’un recital de l’any 1987 al Town Hall de New York i a youtube podeu trobar altres perles tot i que el segon acte de Tosca ha desaperegut avui mateix i creieu-me quan us dic que amb 14 minuts no faltava res, és genial!.
Demà ens espera la confirmació de la temporada 2012-2013 del Liceu amb poques variacions al que ja us vaig anticipar, però amb un afegitó al mes de novembre amb més Elisir d’amore amb un altre repartiment i una òpera belcantista amb dues sessions en forma de concert i repartiment segurament atractiu per a molts.
Me’n vaig a fer vaga, hi haurà serveis mínims, no us amoïneu
IN FERNEM LAND 
Não conhecia. Surpreendente 🙂
M'agradaM'agrada
Quin crack! I jo que tenia com excusa per no dedicar-me a l´òpera la veu que Déu m´ha donat…
Bon dia de vaga a tots,
Xavier C.
M'agradaM'agrada
Muy divertido! Buena manera de comenzar este día tan conflictivo.
M'agradaM'agrada
No coneixia el Sr.Aspinall. Magníficament parodiats els “recursos” suicides.
Esperem amb candeletes la informació de la propera temporada del Liceu, ja va sent hora de coneixer-la amb pels i senyals i veure quines “sorpreses” ens depara l’excelsa i clarivident gestió del DG pels propers mesos.
M'agradaM'agrada
Hilarant, si senyor, jejeje. Molt bo…i sa pels temps que corren!
M'agradaM'agrada
Menudo gamberro… tronchante
M'agradaM'agrada
boníssim, a més un gran músic!
M'agradaM'agrada
Muy bueno y divertido!
Por cierto regresado a casa y satisfecho de haber ejercitado mi derecho ….pero al trabajo
M'agradaM'agrada
Ja m’has descobert una altra cosa! I és que ets un pou sense fons. M’ha agradat molt i retinc el seu nom per possibles futures ocasions.
M'agradaM'agrada
M’ha encantat el “suicidio”, just el que necessitava per començar el dia d’avui: riure! Gràcies
M'agradaM'agrada
ed è anche un musicista a cui grandi cantanti si affidano per variazioni e cadenze
M'agradaM'agrada
Aún recuerdo su “fabulosa” interpretación de fragmentos de “Thaïs”, desde el aria del espejo hasta la famosa “Meditation” y muerte de la famosa -e histórica- hetaira, en el pequeño teatro Artenbrut.
Para hacer estas “amimaladas” se ha de ser un músico como la copa de un pino. Su cuerda natural es de barítono y tiempo atrás intervino en diversas óperas y grabó algún disco. Pero ama tanto la ópera que se permite ridiculizarla de un modo muy sano e hilarante.
Considero un honor haber estado tan próximo a él en Pesaro, tanto en el hotel, donde coindíamos en el desayuno, como en las representaciones que ha citado Joaquim. Como a mí no me gusta dirigirme a personas que desconozco, me quedé con las ganas de cruzar algunas palabras con él que seguro que las suyas hubieran sido muy interesantes.
Hace tiempo que no sé nada de él. Confío y deseo que goce de buena salud ya que es un auténtico antídoto contra el aburrimiento y la tristeza.
M'agradaM'agrada
És genial.
Jo el recordava d’aquell espectacle a l’Artenbrut que em va fer tronxar de riure.
No sé si està en actiu, però de bon grat veuria un recital ara mateix.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt que us hagi agradat.
Aspinall és sorprenent, un gran músic i un estudiós de l’òpera i de les vocalitats, tot això es nota molt en les seves genials “bretolades”.
Crec que ja està retirat.
És molt terapèutic
Gràcies Paulo, xavier C., Roberto, Josep, Josep Olivé, José Luis, Kalamar, Àlex el treballador, Olympia, Nurpamina, Pio, Colbran i Santi per comentar.
M'agradaM'agrada
De rès Joaquim, aunque con nuestra habitual ironía diría que mes que treballador el passat dia 29, ni huelguista ni por supuesto “piquetista”
M'agradaM'agrada