IN FERNEM LAND

UN VÍDEO HISTÒRIC: JENŮFA A MUNIC 1970 (Hillebrecht-Varnay-Cochran-Cox-Rafael Kubelik)


Astrid Varnay (Sagristana a la Jenufa de Munic 1970)

Astrid Varnay (Sagristana a la Jenufa de Munic 1970)

Avui deixeu-me que aparqui la rabiosa i a vegades insolent i feixuga actualitat per regalar-vos una representació memorable gravada a Munic l’any 1970.

Com ja heu pogut llegir a l’encapçalament de l’apunt, es tracta de Jenůfa la bellíssima òpera de Leoš Janáček, protagonitzada per un quartet de cantants rellevants i per una meravellosament intensa direcció del gran Rafael Kubelik.

Del grandiós repartiment deixeu-me destacar a la immensa Astrid Varnay la cantant wagneriana que més estimo, la que jo considero la més gran Brünnhilde que jo hagi escoltat mai fins ara i una cantant dotada d’una grandiositat tràgica sense gaires rivals.

A l’any 1970 la Varnay tenia 52 anys, va néixer a Estocolm el 25 d’abril de 1918 filla de pares hongaresos i malgrat que la seva gran carrera es va iniciar al 1941 quan va substituir a la gran Lotte Lehmann al MET cantant Sieglinde i sis dies més tard debutava amb el que seria el seu gran rol de Brünnhilde substituint altre cop a la soprano titular, aquest cop a l’eminent Helen Traubel, la llegenda Varnay es va acabar de forjar amb la reobertura del Festival Wagner a  Bayreuth al 1951 i va perdurar durant els següents 17 anys on ella va cantar tots els rols de soprano.

A partir de 1969 va decidir passar a cantar rols de mezzosoprano aprofitant el poderós registre greu que tota veritable soprano dramàtica ha de tenir i un cop els seus poderosos i penetrants aguts dels temps daurats varen començar a ser un obstacle difícil de superar. Així doncs aquesta Jenůfa que avui us proposo pertany a aquesta etapa inicial del canvi de registre i podreu comprovar com en el esgarrifós monòleg del segon acte la Varnay treu tota la força i clava els aguts temibles sense gairebé portamentos, amb la seva característica i fascinant tècnica i esglaiadora capacitat dramàtica. Aquesta fascinant, dramàtica i exagerada sagristana  ens mostra encara a la gran cantant amb tot l’esplendor que anys enrere havia fet història en els més prestigiosos escenaris del món, principalment al MET i al millor Bayreuth.

Acompanyant a aquesta al·lucinada interpretació de la Kuesterin (la versió està cantada en alemany) trobem a la gran Jenůfa de Hildegard Hillebrecht i a dos tenors de gran anomenada durant aquells anys William Cochran i Jan Cox, Laca i Steva respectivament, i ambdós en un gran moment.

Però l’altre gran luxe de la representació és la direcció musical de Rafael Kubelik, un director que massa sovint oblido i que en aquest cas, un cop més, fa una direcció brillantíssima i carregada de dramatisme i lirisme.

La producció és absolutament clàssica i el vídeo és d’altíssima qualitat visual i auditiva, impensables en una retransmissió televisiva de l’època a casa nostra.

No us perdeu aquest joia (molt més que una perla) que per facilitar-vos les coses he deixat en un únic enllaç, encara que això suposi invertir més temps en la baixada.

JENŮFA

música i llibret de Leóš Janáček
versió alemanya de Max Brod

Hildegard Hillebrecht (Jenufa)
Astrid Varnay (Kuesterin)
William Cochran (Laca)
Jan Cox (Steva )
Lilian Benningsen (Alte Burya)
Raimund Grumbach (Altgesell)
Max Proebstl (Dorfrichter)
Charlotte Berthold (seine Frau)
Ingeborg Schneider (Karolka)
Hildegard Heichele (Jano)
Annelie Baas (Barena)
Monika Piper-Albach (Tante)
Gudrum Wewezow (Eine magd)

Cor de l’Òpera Estatal de Baviera
Dir: Wolfgang Baumgart
Orquestra de L’Òpera Estatal de Baviera
Director Musical: Rafael Kubelik
Director d’escena: Guenther Rennert
Escenografia: Alfred Siercke
Vestuari: Liselotte Erler

Òpera Estatal de Baviera, Munic 1970

ENLLAÇ:

https://rapidshare.com/files/987138605/Jenufa_1970_Munic__Kubelik_.avi

Per tal de que pugueu apreciar la qualitat del vídeo i també admirar a la grandiosa Astrid Varnay, us deixo un fragment del segon acte, després del duo amb Laca i abans de que la Sagristana cometi l’esgarrifós i brutal crim. Impressionant i “reclinatoriable” Varnay!

Espero que us faci il·lusió aquesta joia d’avui

24 comments

  1. Josep Olivé

    He estat força vegades a Suècia per la feina i encara no he pogut esbrinar quin és l’aliment que pren el jovent femení com per a que desprès resulti un cel plagat d’enormes estrelles wagnerianes. Perquè la d’actualitat, la Stemme, resulta que tambè és d’aquest pais. I és que tambè Nina Stemme ens va oferir fa pocs anys al mateix Liceu una Jenufa pel record. I el fragment del segon acte que acabo d’escoltar amb la Astrid Varnay (que no coneixia) és sencillament impresionant. Vaja Jenufa deu ser!

    M'agrada

  2. Les veus del nord són molt més sòlides que les meridionals, ells no tenen en canvi, veus tan líriques i solars com les que sovintegen per aquí, per sort ara no hi ha distàncies i tothom pot anar a tot arreu sense les dificultats d’anys enrere.
    Et recomano fervorosament que arrepleguis tot allò que puguis d’aquesta senyora, i especialment el Ring de Bayreuth de l’any 1956, el primer de les tres grans edicions (56/57 i 58) dirigides per Knappertsbusch, és pràcticament impossible superar aquell nivell orquestral i vocal. Ella s’erigeix com la més gran de les Brünnhildes, segons la meva subjectiva i discutible opinió.
    La seva Elektra és esgarrifosa,

    però és que la seva Klytämnastra fa molta por.

    Voldria fer una puntualització, en aquesta Jenufa ella canta el rol de la Sagristana, rol que en la magnífica versió liceista cantava Eva Marton. Segurament en la seva joventut també va cantar el rol de Jenufa com Stemme en la seva inoblidable presentació al Liceu.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Efectivament fa de Sagristana. He escoltat els altres talls (Brunhilde, Elektra, Klytämnastra…) i renoi, vaja qualitat, vaja nivell! I la Rysanek (aquesta si la conec) tambè vaja tros d’Elektra!

      M'agrada

  3. Elio

    Moltes gràcies Joaquim. Kubelik és un dels meus directors de referència, i en el repertori txec encara més. Llàstima que la versió estigui cantada en alemany, el txec és una llengua preciosa. A més, Janáček tenia molta cura a l’hora de musicar textos per tal de respectar en les melodies les característiques prosòdiques de la seva llengua, cosa que en la traducció alemanya es perdrà.
    De qualsevol manera és un gran regal que estic impacient per veure.

    M'agrada

    • Ja veuràs com Kubelik està senzillament fabulós, la versió és orquestralment esplendorosa i el que dius de l’alemany és cert, però és un mal menor davant de la notorietat d ela versió.
      ja m’ho sabràs dir.

      M'agrada

    • Me’n alegro Titus, ja sé que aquestes versions vintage són per a gourmets i no en tinc cap dubte que tu n’ets un i molt exigent.
      T’agradarà molt alhora que denotarà una vegada més que hi ha una raça de cantants que com els dinosaures s’han extingit, és molt difícil tornar a repetir unes personalitat vocals i interpretatives d’aquesta dimensió.
      Ara l’òpera és un altre cosa, i em sap greu dir, malauradament.

      M'agrada

  4. Jaume

    Deú meu quina veu! I amb quina insolència ataca les notes agudes! Per altra banda, la gesticulació i el treball actoral crec que són també de gran nivell malgrat la brevetat de la peça.
    Recordo que la vaig descobrir en aquell meravellós programa Gran Gala en el que en Jaume Tribó ens delectava amb el seu coneixement i ens sorprenia amb cantants o gravacions poc conegudes de cantants com la Varnay o la Gertrude Grob-Prandl de les que, en aquells moments, jo no en sabia res. Ara amb el teu bloc puc continuar descobrint fragments com aquesta Jenufa que em sembla una joia! Gràcies Joaquim!

    M'agrada

  5. colbran

    La Brünhilde de Varnay del “Siegfried” de 1951 es insuperable y no me cansaría nunca de escuchar la escena final de de la ópera en esa versión, pero en “Die Walküre” y “Die Götterdämerung” yo prefiero a Birgit Nilsson. No debo ser muy entendido en Wagner cuando digo esto, pero es que a mi la Nilsson me gusta tanto que me encanta escucharla incluso en su “I could have danced all night” (de “My fair lady”) en la gala del “Die Fledermaus” dirigida por von Karajan para la DGG.

    Estoy mencionando cantantes superlativas -ambas suecas-, de una categoría incuestionable, pero en la Varnay casi siempre encuentro
    notas que no me agradan, aunque su canto sea arrebatador -excepción hecha del “Siegfried” citado en el que está perfecta-, mientras que a la Nilsson no le encuentro defecto alguno y a esta sí que tuve el honor de escucharla en vivo y puedo certificar que poseía el volumen más grande de voz que yo haya oído en mi vida, acompañado de una belleza vocal inusitada y una emisión de agudos siempre perfecta y lanzada en directo, sin usar portamentos. Por decirlo en lenguaje vulgar: “clavaba” los agudos y se entregaba de lleno en todo lo que cantaba. Es una de mis cantantes preferidas del siglo XX.

    M'agrada

  6. colbran

    Me he ovidado de mencionar mi opinión sobre la la “Sacristana” de Astrid Varnay. Está espeluznante y dramática a tope, viviendo el rol con todas sus consecuencias, pero hay ciertas inflexiones de voz y notas emitidas de una forma que no me acaban de convencer (hay un agudo espléndido, no obstante), pero quizás Janacek quería que se cantara asi y por ello acceden a este rol las cantantes en su ocaso y yo exijo demasiado.

    M'agrada

  7. SANTI

    ¡Quina força més brutal tenia aquesta senyora!
    Impossible trobar avui en dia veus i artistes d’aquesta categoria i integritat.
    Els seus anys daurats van ser gloriosos, entre 1940 i 1960.
    A Bayreuth haurien de fer-li un monument al costat de Windgassen, Hotter i Knappertsbusch. Ells van liderar un grup imbatible que es recordarà sempre com la supramacia del cant wagnerià.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: