L’OBC sota la direcció de Vasily Petrenko i amb la participació de la reputada violinista japonesa Midori ofereixen aquest cap de setmana a l’Auditori, un concert preciós que ha cridat l’atenció de la cadena televisiva Medici TV, que l’oferirà en directa i també via Internet de forma gratuïta, com ja va succeir en el concert inaugural de la temporada 2011-2012, aquesta tarda (14/04/2012) a les 19:00.
Ahir divendres l’Auditori presentava una bona entrada, sobretot si la comparem amb alguns concerts d’aquesta mateixa temporada on es veien unes alarmants zones buides. És evident que el nom de Midori és un bon reclam de taquilla.
El concert es va iniciar amb Sortilegis per orquestra de Xavier Monsalvatge (1912-2002), obra estrenada l’any 1992 d’uns 10 minuts de durada i que ens mostra l’habilitat del compositor gironí per orquestrar, així com per recrear móns i atmosferes, amb els recurrents ritmes sinuosos que ens remeten a la seva música antillana. És una obra que dóna la sensació de quedar-se curta, ja que tot just quan em va començar a interessar, es va acabae. Em va semblar que la primera meitat era una introducció massa llarga que no em va acabar de dir res, com si fos un brillant exercici d’orquestració, però en canvi la segona meitat prenia un interès, malauradament massa breu.
Tot seguit es va interpretar el bellíssim Concert per a violí i orquestra en re major, op 77 de Johannes Brahms, tenint com a solista a Midori. Quan un intèrpret ve precedit de la fama de Midori deu ser per alguna cosa. Jo crec que aquesta violinista (25 d’octubre de 1971) que va debutar als 11 anys gràcies a Zubin Mehta, no és l’artista idònia per interpretar el concert de Brahms. El seu so és delicat i petit, una filigrana d’intèrpret que malgrat que l’OBC es presentava en petit format, va quedar desbordada tant en el primer moviment, sobretot al inici, com el alegro giocoso final. En el moviment central (adagio), va poder mostrar la seva millor arma, la subtilesa sonora, però l’acompanyament de l’OBC sota la direcció de Petrenko no va estar ben equilibrat. Brahms no pot sonar lleuger, té el cos i la consistència que tots reconeixement, per tant per això m’atreveixo a dir i malgrat el prestigi que té, així com la categoria de la prodigiosa tècnica, que el so de Midori no és l’apropiat per aquesta magna obra.
Malgrat el retret i segurament també enduts per la justa fama que arrossega la violinista, el públic la va premiar amb intensos aplaudiments i ella ens va regalar un Bach de propina, on sense “l’inconvenient” que suposava tenir una orquestra al darrera, va mostrar un absolut domini tècnic i un so preciós, enlluernant a quasi bé tothom.
Jo crec que si Midori hagués vingut a interpretar Mozart m’hagués agradat més. Al seu Brahms li manca grandesa sonora i nervi, el que no vol dir que quan va poder, demostrés que és qui és per alguna cosa.
A la segona part l’OBC va interpretar les meravelloses Variacions sobre un tema original op 36 “Variacions Enigma” d’Edward Elgar.
Es va notar molt que Vasily Petrenko (no confondre amb Kiryl Petrenko) va treballar aquesta obra en profunditat, mentre que el concert de Brahms i segurament els Sortilegis de Montsalvatge, ho van merèixer la mateixa atenció i els resultats va ser més superficials o si ho voleu escoltar d’un altre manera, més genèrics.
Em va sorprendre alhora que agradar molt, una OBC al complert, amb un so ampul·lós i més aviat sec, mai embafador i sense concessions a la galeria, i és que la versió de Vasily Petrenko lluny de caure en la temptació que cauen molts directors quan dirigeixen les variacions, sobretot el meravellós Nimrod, va refusar posar-hi sucre i més aviat ens va regalar una versió de l’obra elgariana, austera, m’atreviria dir que molt russa, de so contundent i retallat en els metalls i tan sols atorgant més dolçor a les cordes vellutades que van permetre lluir a l’OBC un so molt diferent al d’altres vegades. Petrenko va donar personalitat i un segell que podria ser propi, un segell que hores d’ara manca a l’OBC i que un director com ell de ben segur li hagués donat després de una temporada i mitja de treball com a titular.
A Barcelona es va optar per un altre fórmula, i m’atreviria a dir que així ens va.
Demà podeu veure el concert per Internet prement aquest ENLLAÇ
Dioumenge a les 11 del matí s’emet el concert per Catalunya Música i a les 8 del vespre en diferit, el mateix concert per Radio Clásica
IN FERNEM LAND 
Anaves molt bé amb lo de ‘dolçor a les cordes vellutades’, i quan ja pensava que aquest cop acabaves sense cap garrotada de les teves, patapam: ‘un segell que hores d’ara manca a l’OBC i que un director com ell de ben segur li hagués donat després de una temporada i mitja de treball com a titular’. Ha, ha, ha… Ets incorregible i no te´n saps estar. Això sí que ‘és el que es diu personalitat i un segell (…) propi’. Gràcies per la treballada crítica. Diumenge tarda us dic si m´agustao o no m´agustao.
M'agradaM'agrada
No has pogut estar-te’n de llegir l’apunt, eh? ai, ai, ai
Ja ens diràs el què
M'agradaM'agrada
Coincidència plena!
“Sortilegis” em va saber a poc. Orquestració marca de la casa, amb ritmes i melodies volgudament poc definides i que, efectivament, de sobte s’acaba quan semblava que la cosa prenia cos.
Midori interpreta el concert de Brahms entre el pianíssim i el forte, no hi ha terme mig. Aleshores passa que Brahms, mestre absolut de la forma musical, sona pel desequilibrat i l’acompanyament orquestral ha de fer filigranes per a mantenir certa homogeneitat. Que és una violinista brillant, expresiva i tècnicament enlluernadora prou que ho va demostrar amb un Bach de somni. D’altre banda, destacar que va protagonitzar un fet molt infrequent. Durant el descans, es va passatjar per tot el foyer saludant a tothom qui volia acostar-se-li. I no es tractava de firmar programes o cds en una tauleta, ni vendre res de res, sino simplement de saludar, mantenir un cert diàleg amb la gent i copsar l’ambient de l’auditori. Primerament va causar certa sorpressa però poc a poc es va crear un molt bon clima, el que ella va propiciar. Agradable i captivador gest.
Les precioses “Variacions Enigma” van sonar molt i molt bé. Orquestra compacte. Em va agradar molt Vasily Petrenko.
M'agradaM'agrada
Llàstima que la senyora Midori no s’enfilés per les alçades, en qualsevol cas no sé pas que li hagués dit, no podia dir-li pas “ Senyora Midori per què toca Brahms si no té prou gruix sonor per fer-ho? i això m’hagués tret uns minutets de l’agradable xerrameca amb uns amics okupes d’una llotja.
Llàstima no haver coincidit
M'agradaM'agrada
Jo no parlaré de Midori. No hi entenc, que no m´agrada gaire el violí i em vaig agafar aquest concert per obligar-m´hi. Parlaré de Petrenko: renoi… quin fill de la gran pàtria russa!!! (amb perdó). Ja no és només com sonava avui l´OBC… és que fins i tot els músics semblaven entusiasmats!!!! Potser és suggestió meva però he vist una sinergia gens habitual: un trombó felicita l´altre tot just acabar i quan encara no toca, un violoncel agafa l´altre per les espatlles per parlar-li a cau d´orella, la trompeta fent broma amb els timbals… No els han apujat el sou a aquesta colla, no? Doncs llavors deu ser una altra cosa.
M'agradaM'agrada
Els músics amb un bon director, una solista que els dóna categoria i una projecció internacional com la que van tenir ahir amb la transmissió me Medici, tenen, com és lògic, l’autoestima enlairada. Han fet bona música i això traspasat les fronteres de l’Auditori. Què duri!
M'agradaM'agrada
Esto del equilibrio tampoco lo tengo muy claro. ¿Puede un solista aumentar el volumen a voluntad y sin límite? ¿Puede la orquesta hacer lo contrario sin dejar de ser un forte? Con el amplificador de mi casa, sí que se puede, pero en los conciertos, me da la sensación de que es la orquesta la que debiera bajar para no ahogar al solista.
Programa precioso, pero el cupo está cerrado. 😉
M'agradaM'agrada
Està clar que si Midori no té més força i no pot donar més volum en els moments culminants haurà de ser l’orquestra qui afluixi, però no fins convertir a Brahms en Mozart.
Petrenko va ser capaç de fer sonar a l’OBC amb pianíssim i fortíssim de manera admirable en Elgar, però segurament motivat per el número d’assaigs limitat, amb Midori no es va produir l’equilibri desitjat, tot i tenir en compte el que ja he dit, no per afavorir a la solista s’ha de d’adulterar el producte.
M'agradaM'agrada
Pero ¿creus que es un problema de manca de força física?
M'agradaM'agrada
Això ens ho hauria de certificar algun violinista, però jo crec que si, que hi ha violinistes que saben extraure més so que altres, no sé si és una qüestió de força física o de tècnica.
M'agradaM'agrada
La Sra. Midori no acabó de convencerme, por la sencilla razón que apenas la oía. Extrae muy poco volumen de su instrumento. Me gustó su bis de Bach, pero ahí actuaba sola y ningun otro instrumentista cubría su sonido. No puedo negar sus cualidades que indudablemente las tiene -de ahí su fama-, pero yo no valoro una fama sino una interpretación y la suya de ayer parecía emitida con “sordina”. Debe ser ideal para grabaciones y seguro que por la radio sonará de maravilla, pero en vivo me pareció carente de vigor, si bien es innegable que en los momentos en que la oí emitió sonidos purísimos y muy bien ejecutados.
Yo soy un fan de la música de Montsalvatge, pero la pieza que nos ofrecieron ayer carece de relevacia y parece inacabada, como si el compositor la hubiera comenzado con mucha ilusión y cuando tenía compuestos 10 minutos de partitura hubiera perdido el interés por la misma y decidiera poner punto final.
Las “Variaciones Enigma” fueron otra cosa. La orquesta ayer sonó bien en todo momento, pero especialmente destacable en esta obra de Elgar. La dirección musical de Petrenko me pareció muy convincente, pero globalmente el concierto de ayer no llegó a entusiasmarme. Esperaba mucho más.
M'agradaM'agrada
relevacia=relevancia. Perdón.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Jo tinc una amiga violinista. Quan ella era jove i tocava li deien que amb els ulls tancats es podia pensar que qui tocava era un home i, naturalment, no era una flor masclista sinò una lloança a la força del seu polç superior al comú de les dones per molt bones violinistes que fossin.
En part, no lamento no haver-hi anat tot i que les “Enigma” m’agraden molt. Ara me les posaré.
Salutacions per tu i tot el club.
M'agradaM'agrada
Siento que se esté dando una mala imagen de Midori que es una violinista genial, no discuto que por momentos el balance con la orquesta no fuese del todo acertado, puede que su sonido no sea enorme, pero creo que su actuación fue extraordinaria.
En cuanto a si las mujeres tienen menos “fuerza” para tocar doy algunos ejemplos de violinistas arrolladoras: Sara Chang, Kyung Wha Chung o Anne-Sophie Mutter.
M'agradaM'agrada
Yo creo Silvia que nadie ha dado una mala imagen de Midori, però lo que si se ha dicho es que su sonido no llega con la suficiente nitidez, como mínimo al segundo anfiteatro de l’Auditori. Nada que ver con lo que se escucha por radio en el momento de escribir este comentario o lo que ayer pudieron oir los espectadores de Medici TV.
Mientras que en directo hay muchas notas que se pierden, incluso en los pasajes más suaves con la orquesta, por radio se oyen absolutamente todos, por eso es lógico que la impresión sea un poco decepcionante, aunque la categoría nadie la haya puesto en duda, y precisamente por ello la hubiera preferido en un concierto donde la orquesta no hubiera tenido el grosor de Brahms, y así poder gozar mejor de su arte.
M'agradaM'agrada
No, no se ha puesto en duda la calidad de Midori en todo lo que he leido Silvia. Y no creo que el término “fuerza” sea el más indicado para valorar a violinistas. Se trata de tècnica, que debe estar al servicio de la expresividad y musicalidad. Y lo que creo que se ha debatido es que la expresividad de Midori aplicada al concierto de Brahms es demasiado ínteriorizada por la artista, ejecutando, a mi parecer, demasiados pasajes en pianíssimo, lo que da lugar a los efectos que se han descrito: descompensación con la orquesta y que asistentes mínimamente lejanos del escenario no la oyeran.
M'agradaM'agrada
Pel que es veu a Medici.TV (gràcies pel link Joaquim!!), el bis de la Midori no era de Bach, sino de Ysaye. Algú ho pot confirmar?? Sembla bastant “bachià”, i jo no conec gaire aquest autor belga.
M'agradaM'agrada
Autoresposta: Sembla que el concert de Medici.tv era el de dissabte, no divendres (bisos diferents!!). Perdoneu…
M'agradaM'agrada
Avui diumenge ha tornat a fer Bach.
M'agradaM'agrada
No sé… Jo no he sentit, avui, diumenge, també al segon amfiteatre, fila 7, que el violí quedés tapat: se sentia bé. En algun moment, potser, que l’orquestra està en un forte el violí no brilla, però no deixa de sentir-se. Pot ser que del divendres avui hagin corregit. Ha sonat bé.
La direcció, esplèndida. He sentit l’Elgar com un descobriment: és un orquestrador extraordinari.
Una cosa… trobo que d’un o dos anys ençà, els concerts es fan cada cop més curts. Que la segona part, per molt important que sigui l’obra, sigui només de mitja hora… no sé jo. Que potser no es tracta de farcir per farcir, però una peça més en la segona, ni que fos una de més breu (quinze o vint minuts) del mateix Elgar, no hagués estat malament. O del Montsalvatge, ja posats en centenaris.
M'agradaM'agrada
Potser avui ha tocat amb més decissió o ha esmorçat bé i divendres encara no havia sopat :-), ara això que dius dels concerts breus és molt cert, una segona part tan sols amb les variacions d’Elgar amb sembla una mica estafa.
M'agradaM'agrada
Los concierto acabaron exactamente a las 23:00/21:00/13:00, la primera parte duraba más de 1 hora (suelen ser de 45′, lo tenía controlado porque yo tocaba Elgar y estaba estudiando en un aula…) por lo que la segunda parte tenía que ser mas corta.
M'agradaM'agrada
¿Tenía?, ¿Está pactado eso? 😯
M'agradaM'agrada
No, no está “pactado”, es común que un concierto sinfónico dure 2 horas, a veces es más a veces es menos, aquí y en todo el mundo.
M'agradaM'agrada
Te raó la Silvia
Per cert. Vull un director com aquest!!!!!
M'agradaM'agrada
Tindrà raó, però de música vam escoltar aproximadament una hora i quart, molt curt. I saps per què es va fer curt?, la resposta Vasily Petrenko.
M'agradaM'agrada
Fueron 82′ de música con el bis (los que programan ya tienen en cuenta que el solista tocará un bis). Miro anteriores programas y todos tienen alrededor de 85′ de música, hay que sumar 20′ de pausa, cambios de escenario y aplausos, con lo que se llega a las 2 horas. Comprendo que el público de ópera esté acostumbrado a sesiones más largas pero no es justo tildar de estafa a lo que es totalmente normal en el mundo sinfónico.
Ahora, que a excelentes directores como Petrenko nos gustaría tener por más tiempo yo también firmo!
M'agradaM'agrada
Sin el bis (no hay que contralo nunca ya que es una concesión del solista) y sin los aplausos, no llegamos a 75. A mí me parece poco, aunque sea normal en las salas de concierto.
En cualquier caso estarás de acuerdo que este estaba en la franja baja y que al menos 90 minutos de música, con el precio de las entradas en l’Auditori, no es pedir algo inasumible.
M'agradaM'agrada
No. A la franja baixa estàvem avui. Primera part de 24 minuts (sí, sí, heu llegit bé: 24 minuts), i segona part de 36 minuts. Total 60 minuts i cap a casa. No vaig voler entrar l´altra dia en aquesta discussió perquè entenc que el que cal mirar no és el temps sinó la qualitat del que s´ofereix, però hi ha arguments que cauen pel seu propi pes. La realitat és que la durada va a la baixa es miri com es miri. I pitjor és que no és l´única cosa que va a la baixa: una vegada més, ni mitja entrada. Algun dia acabarem quatre i el gat.
M'agradaM'agrada
En este caso os doy toda la razón, nosotros también quedamos sorprendidos de lo corto que era, con un programa que en mi opinión es poco atractivo era de esperar poco público, tampoco se entiende hacer 4 conciertos con este programa…
M'agradaM'agrada
Ahir vàrem anar al concert i haig de dir que la Midori em va agradar força. Certament amb un so una mica fluix, però el magnific director que és Petrenko la va acompanayar molt bé. Em pregunto si la “culpa” de tot plegat no és en bona part de Brahms. Segons com es miri és una partitura “excesiva” per a un concert amb un solista. Em sembla que és més una simfonia amb violí que un concert, sobretot el primer temps.En fi, les grans arquitectures armóniques de Brahms, impressionants, poden ofegar al que sigui. Deliciós el bis de Bach. Probablement , com dius tu Joaquim , seria millor que es dediqués a compositors amb menys gruix orquestral i armónic. Molt bé Petrenko a les Enigma, i la orquestra bé, com sempre que té davant un bon director.
M'agradaM'agrada
Diumenge ho vaig escoltar per ràdio, i de la mateixa manera que per Internet el concert de dissabte, no tenia res a veure amb tal i com va arribar-me divendres a l’Auditori.
També diria que sonava més equilibrat, sobretot en el segon moviment del concert de violí.
M'agradaM'agrada
Hola amics,
Unes observacions.
Sembla que la Señora Midori Goto es una experta karateka, amb el que de força per a tocar el violi no crec que li falti, tot i el seu aspecte delicat.
El que crec es que no valoreu que tocar una de les peces mes romantiques per a violí amb un instrument de l’any 1734 no es correcte. El Guarnerius esta una mica fotudet (ho vaig poguer veure perque vaig anar a l’Auditori amb els meus prismatics mes potents), i necessita urgentment pasar per un luthier. Si la noia hagues tocat el Brahms amb un instrument modern y en bon estat crec que ens haguessim quedat bocabadats. Es molt bona. La vaig poder veure a Pamplona el 2010 en un programa de violí i piano i em vaig impressionar molt.
Pel que puc deduir (jo vaig anar diumenge) el bis va ser el mateix als 3 concerts: el primer moviment de la 2ª Sonata per a violi sol de Eugene Ysaye, “Obsession” que esta basat en un tema original de Bach. Us deixo un enllaç d’una versió al YouTube:
Finalment en Petrenko m’agrada pero no es res de l’altre diumenge. Sembla que va lluir diferents pentinats dissabte que surtia per la tele, que diumenge que se li va acabar la gomina.
Sou molt divertits. Continueu aixi.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies JaumeM.
El tocar amb més o menys potència de so no depén del sexe, hi ha dones violinistes o violonveñlistes amb una força brutal i homes que tampoc treuen gaire volum, però jo no sé si era per aquest vellet Guarnerius o per un altre motiu, però divendres, que és el dia que jo vaig veure-la en directa, el so era escàs.
Ara bé, amb la propina si que no et dono la raó, de cap de les maneres.
Divendres vaig ser-hi en directa i et puc dir que va tocar el Preludi de la partita número de J.S.Bach, com dissabte, tal i com es pot veure al vídeo si prems AQUÍ
Diumenge segons va dir Joan Vives va ser el segón moviment de la sonata per a violí núm 2 de JSBach
Com podràs comprobar-ho tu mateix si escoltes això
PROPINA DIUMENGE
https://ximo.files.wordpress.com/2012/04/03-propina_-2on-moviment-2c2ba-sonata-jsbach.mp3
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Tens raó en lo del bis. Diumenge al mati avans d’anar al concert MediciTV aseguraba a la seva web de que Midori va tocar la dita peça d’Ysaye y la vaig escoltar al YouTube perque no la coneixia gens bè.
Despres, al concert, els aires bachians de la peça de Ysaye em varen jugar una mala pasada, i m’ho vaig creure.
Ara MediciTV tambè ho deixa ben clar, es tracta de Bach !!.
Perdo per l’error.
M'agradaM'agrada
Suposo Jaume N que l’equívoc el motiva que l’obra d’Ysaye és una variació de la sonata de Bach que Midori va interpretar.
No t’he de perdonar res.
M'agradaM'agrada
Hi vaig anar dissabte i em va agradar molt,jo no puc notar aquestes imperfeccions,dec tenir l’oïda fluixa.El director esplèndid i maquissim,per cert.La segona part va ser magnífica (segons el meu criteri)Vasily ho ha treballat molt bé.Podrien contractar-lo més sovint..
M'agradaM'agrada
No són tant imperfeccions com manca de so, que és diferent.
Allò més important és que gaudissis molt del concert, això és el que cal.
M'agradaM'agrada