IN FERNEM LAND

MEMENTO UN CD SOLIDARI AMB CANÇONS DE MIQUEL ORTEGA


Ahir em va arribar el CD que avui us presento, tenia moltes ganes d’escoltar-lo, i alhora parlar-vos d’aquest projecte solidari a favor dels nens amb neuroblastoma, un càncer infantil molt agressiu del que encara se’n sap molt poca cosa.

El disc que porta per títol Memento és un recull de cançons del compositor Miquel Ortega, amb texts de Federico García-Lorca, Josep Carner, Joan Teixidor, Joan Salvat Papasseit, Lope de Vega i Miguel Hernández.

És d’agrair que Miquel Ortega sense cap tipus de complexa i demostrant una sinceritat sense embuts, escrigui en el follet que acompanya el disc que la música ha de ser pensada i dirigida al públic. Diu Ortegala meva música està pensada per arribar al públic, a l’oient que s’apropa a una sala de concerts i espera que alguna cosa nova li cridi l’atenció i fins i tot li permeti sortir recordant fragments del que acaba d’escoltar“.

No em direu que no és revolucionari i fins i tot agosarat un plantejament artístic d’aquest tipus?. Ortega s’alinea amb altres compositors com Albert Guinovart o Salvador Brotons que han volgut reivindicar la melodia, deixant de banda aquelles cotilles dogmàtiques que per ser cotilles i dogmàtiques, han fet més mal que bé.

L’opció de tots aquests músics és tan vàlida com la contraria, i la veritat és que quan he escoltat el disc m’he emportat una agradabilíssima sorpresa, que m’ha fet re escoltar-lo de manera immediata.

Certament el mestre Ortega fa un desenvolupament estilístic i melòdic molt ampli, depenent de si està musicant Miguel Hernàndez, García Lorca o el Bestiari de Carner (una joia), però sempre tenint cura de la melodia, segurament de caràcter poc trencador en molts casos, tot i que també juga amb sorpreses dissonants, melòdiques i expressives, sobretot en les 10 cançons del Bestiari de Carner.

Qui sap si per influències cap a un gènere que el mestre Ortega estima tant com la zarzuela, m’ha semblat fins i tot trobar alguna inspiració de Moreno Torroba al “Romance de la luna, luna”, i també a l’òpera amb alguna recurrència al “Lamento de Federico” de l’Arlesiana de Cilea, “A la Gacela de amor maravilloso”, ambdues amb text de Federico García-Lorca, referents estètics i emocionals que no m’han incomodat gens en aquest magnífic recull de 23 cançons (una tercera part de la producció de lied escrita fins ara per Miquel Ortega), i que estic segur arribaran directes a tots els oients.

És clar que en això hi té molt a veure el magnífic treball del baríton Enric Martínez-Castignani acompanyat al piano per Carlos Aragón.

Martínez-Castignani es caracteritza per un treball exhaustiu en facilitar que el text arribi a l’oient sense deixar-se cap síl·laba, cap coma, ni cap accent. S’entén tot i també es caracteritza per un minuciós treball expressiu, quelcom essencial en el cant, i en el lied en particular. Això moltes vegades el porta a sacrificar la bellesa sonora, si ell creu més necessari fer èmfasi en determinades paraules i frases (El gat del bestiari), mentre que en altres és capaç d’emetre sonoritats extremadament dolces i líriques (L’enamorat li deia)

No sé si totes les cançons han estat pensades per ser interpretades per la vocalitat de baríton, ja que la tessitura aguda d’algunes sembla que hagin de ser més còmodes per a un tenor. En qualsevol cas Martínez-Castignani demostra versatilitat vocal i expressiva en tot l’ample ventall d’escenaris que els diferents mons literaris musicats pel mestre Ortega, proposen.

Un disc sensible i solidari, sorgit d’un compromís personal del baríton amb la Fundació NEN, que vol apropar a dues víctimes de les retallades com són la cultura i la investigació i recerca, tot ajudant amb la venda d’aquest disc a fer-ho possible, ara que cada vegada sembla que aquesta classe d’iniciatives s’hauran d’imposar davant una administració abocada a donar-nos l’esquena.

Felicitats a tots els que han fet possible que un somni com aquest s’hagi materialitzat.

Us deixo amb Enric Martínez-Castignani i Carlos Aragón en la cançó que obra el disc, “Memento“, amb text de Federico García-Lorca i música de Miquel Ortega

Cuando yo me muera
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.
Cuandi yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.
Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.
Cuando yo me muera!

El disc l’ha editat KlassicCat i ja es pot trobar a Spotify, Itunes i Amazone, així com a les botigues que distribueixen Diverdi.

10 comments

  1. Rosa

    Gràcies, Joaquim, com sempre per fer-nos conéixer les darreres novetats. i en aquest cas, per difondre aquest CD solidari i dir-no on podem trobar -lo a fi que aquesta solidaritat sigui molt compartida.

    M'agrada

  2. Concep

    Ho tindré present, fas venir ganes d’escoltar-lo i el primer tall que has posat m’engresca. Que sigui un disc solidari acaba per arrodonir la proposta.

    M'agrada

  3. assur

    Bon dia i dues coses… No, no; tres!:

    La primera, l’enhorabona més entusiasta per la feina dels que han fet possible aquest disc.

    La segona, demanar-te si saps on es pot adquirir.

    I la tercera, fer-te arribar l’alegria que em produeix que entre els temes triats hi hagi algun dels petits poemes del “Bestiari”, de Josep Carner. Una joia, com molt bé el defineixes, que té publicada l’editorial Barcanova. Aquí teniu un tastet:

    EL DRAC

    És la primera vegada
    que ataco un erro molt vell:
    No he mai topat un Sant Jordi
    ni mai tastat un anyell,

    ni he volat damunt les serres
    ni he fet cap mort ni ferit,
    per la raó, tan senzilla,
    de no haver mai existit.

    Capireu que no tinc culpa
    ni em sabríeu condemnar
    si un poruc va somiar-me
    i un pintor se’m va empescar.

    I vegeu si en són d’estranyes
    les manies d’un boirós;
    com em reca de no veure’m
    com em veien els pintors!

    Òndia!… Que content, però que content estic que algú hagi pensat en aquest “Bestiari”!

    M'agrada

  4. maac

    En esta época de recortes y de tanta injusticia con los más desfavorecidos se agradecen iniciativas solidarias como la de este disco, ahora a esperar que haya colaboración ciudadana con la propuesta.

    M'agrada

  5. Amics infernems, no voldria equivocar-me però a les botigues de discs (cada vegada menys nodrides, és cert) dels grans magatzems o a les botigues especialitzades en clàssica, no hi hauria d’haver cap problema per trobar-lo, així com en els canals virtuals que ja us he esmentat a l’apunt: Spotify, Itunes i Amazone.

    Assur, el bestiari és una joia poètica i en aquest cas musical, les cançons de Miquel Ortega li fan justícia.

    M'agrada

  6. Olave

    Si es verdad que para una muestra sólo hace falta un botón, este lied de esa brevísima y bella poesía de Lorca hace presagiar que todo el disco será de esa gran calidad. ¡Qué placer…!

    M'agrada

  7. Benvolgut Quim i amics tots,

    no sabeu la il.lusió que em fa aquest post que has penjat i els bons comentaris que ha rebut la iniciativa. El bon amic Quim, sempre tan encertat amb els seus comentaris, fa una descripció perfecte del que ha estat el projecte, la música i l’energia per tirar-ho endavant. Sense vosaltres que esteu recolçant projectes com aquest ni que sigui expressant que us agrada, no seria possible. Ens dona els ànims per seguir lluitant amb el nostre art per causes tan nobles i enriquidores com aquestes. Amb el permis de l’amic Quim, si algú vol profunditzar més en el projecte, aquí teniu uns post que us aproparan al que ha estat el procés.
    http://travelwithopera.wordpress.com/category/memento-cd/

    Rebeu una fortissima abraçada i tota la meva estimació pel vostre suport. Visca “In Fernem Land”!

    Enric

    M'agrada

    • Enric
      Ja vaig dir l’altre dia tot contestant un comentari de Ricardo Llorca a l’apunt de “Las horas vacías”, que era un privilegi obtenir un comentari dels artistes que són els responsables que escrigui un apunt.
      Que t’hagi agradat em tranquil•litza i més enllà del fet artístic, en aquest cas hi ha un projecte solidari que mereix tota l’atenció i difusió, però sobretot TOT el suport possible.
      Gràcies per el que has fet i com ho has fet i perdona que m’oblides l’enllaç (ho volia fer i se’m va anar el sant al cel) que ens porta al teu apunt i que expliques millor que ningú tot el que representa aquest disc.
      VISCA!

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: