Sondra Radvanovsky (Aida) i Marcello Giordani (Radames) a l’Aida de la Lyric Opera de Chicago. Foto: Dan Rest Lyric Opera Chicago
Abans d’ahir el web del Liceu anunciava un canvi important en el repartiment d’Aida que a partir del 21 de juliol es representarà al teatre de les Rambles, per concloure la temporada més convulsa que es recorda des de fa anys i panys.
El esperat baríton Zelko Lucic no cantarà les funcions que tenia previstes en el primer repartiment, i en el seu lloc cantarà Joan Pons, Amonasro previst en el segon. El que surt beneficiat de tot això és Àngel Òdena, que cantarà les funcions del segon repartiment.
Després de la noticia que segurament no farà gaire feliç a tots aquells que continuem esperant el debut del baríton Lucic al Liceu, espero amb aquest apunt fer content, com a mínim al Jan i a molts d’altres Infernemlandaires que estan esperant el debut en el Gran Teatre del Liceu de Sondra Radvanovsky, la gran soprano nord-americana que canta Verdi com molt poques ho fan avui en dia.
Però com que a la gravació que us porto avui, efectuada el passat 30 de juny a la Lyric Opera de Chicago, el Radames és Marcello Giordani i està dirigida per Renato Palumbo, podríem dir que es tracta d’un assaig pre generals dels que ja s’estan fent al Liceu, i per tant he pensat que per començar a escalfar aquests motors verdians, podríem escoltar el “celeste Aida”, us hi apunteu?
No voldria fer cap comentari de l’ària que acabeu d’escoltar per Giordani, no cal, però no me’n puc estar de dir-vos que us fixeu en com el tenor italià diu “Il tuo bel cielo vorrei ridarti, le dolci brezze del patrio suol”, frase amb la que sempre em fixo per valorar un Radames com cal, i us adonareu de la manca absoluta d’estil en el fraseig i de la poca consistència de la veuen la zona central i greu, ja que Giordani, malgrat que ho canta absolutament tot, és un líric amb aguts potents que ha eixamplat la veu, perdent estabilitat en l’emissió a base d’obrir les sonoritats, per semblar el que no és, com han fet, fan i faran, tants cantants.
En la primera gran ària d’Aida “Ritorna vincitor”, Radvanovsky ens mostra tot un ventall de registres i possibilitat, de les que Giordani està mancat. La veu potser ha perdut morbidesa i s’ha tornat més metàl•lica, és clar que també podria ser fruit de la gravació radiofònica.
En el tercer acte, obvio tot l’acte segon en no ser gens interessant l’Amneris de Jill Groves, per escoltar a Radvanovsky en la difícil i compromesa “Qui Radames verrà…O cieli azzrri”. Sembla per la gravació, d’una qualitat discutible amb una interferència que recorda les antigues gravacions radiofòniques de RNE, que la veu hagi perdut vellut. Estic segur que en directe la impressió serà tota una altra. Continua exhibint un control de l’emissió magnífic, apianant i regulant el so, fins i tot en el compromès sobreagut en pianíssim que fa sense aparents problemes.
Com que la resta del repartiment fins i tot sense Lucic) no té res a veure amb el cast barceloní, passo per alt el magnífic duo que Verdi va escriure per Aida i Amonasro, així us estalvio patiments innecessaris. Tot i així, com que ara escoltareu des de el duo amb Radames “Pur ti riveggo, mia dolce Aida…”, fins al final de l’acte , podreu escoltar unes frases del descriptible Amonasro de Godon Hawkins i us serà fàcil fer-vos-en una idea, i el “Traditor!” de Jill Groves (Amneris) al costat del baix Raymond Aceto (Ramfis).
Per acabar aquesta aproximació al que poden ser algunes de les funcions d’Aida al Liceu, escoltem a Radvanovsky i Giordani, amb l’Amneris (Jill Groves) fent el corcó fins el darrer moment, cantant el duo de la tomba “La fatal pietra…O terra addio”
Radvanovsky amb l’ajuda D’Intino, i esperem que alguna latre cosa més, estic segur que ens farà oblidar els conflictes que una Aida sempre porta associats, i si s’embolcalla amb el papers pintats de Mestres Cabanes i la ridícula posada en escena de José Antonio Gutiérrez, encara més.
El segon repartiment pot oferir agradables sorpreses. Per a més informació de les funcions liceistes, amb moltes localitats disponibles, premeu AQUÍ
IN FERNEM LAND 
No volies fer cap comentari sobre l´ària de Giordani, però t´has acabat despatxant a gust 🙂 La veritat és que aquest senyor a mi tampoc no m´agrada gaire. Aprofitant el pentinat pastat (veure foto), i si el canviem per Alagna sense que ningú no se´n adoni?
M'agradaM'agrada
Només de sentir-ho a “O terra addio”, ja puc dir que no suporto el Giordani. Alt patiment.
M'agradaM'agrada
Vaja home, sense desmereixer en absolut a Joan Pons i Àngel Òdena que estic segur són dos grans Amonasros, ens has donat una notícia operística ben digne d’un humor de dilluns pel mati: Zelco Lucic out. 😦
Bé, podia haver estat encara pitxor, però veig que Sondra Radvanovsky ja està feliçment recuperada, donat que darrerament havia cancel.lat algunes representacions per malaltia. Lentament anem aixecant el dia. 🙂
M'agradaM'agrada
Bé, Joan Pons, bueno, no està del tot malament ¿no? Ai Radvanovsky que bona que ets!!! Quina pena el Giordani! Aquest home fa patir bastant, té l’agut, però té una veu molt, però que molt lletja!!!
A mi l’escena m’agrada, segur que hi ha molts errors, però els papers de Mestres Cabanes són una maravella! A mi em feia ilusió escoltar el millor Rigoletto de l’actualitat, però que hi farem! 😦
Sort de la Radvanovsky!!! 😀 A més sembla ser una bellíssima persona!
Si Joaquim em fa molta ilusió!!! 😀 😀 😀
M'agradaM'agrada
I la Luciana d’Intino, segur que serà una magnífica Amneris!!!
M'agradaM'agrada
Pues la baja de Lucic ( pese a que el Amonasro, solo tiene interés vocal en el acto del Nilo y circunstancialmente en el 2º -escena de los prisioneros etiopes) al que escuché un buen Rigoletto en París a finales de enero, es bastante sensible ya que es de los pocos o poquisimos barítonos actuales que saben cantar Verdi. ( no vamos a traer a Nucci o a Bruson como “frente de juventudes para el rol o bien a Domingo reconvertido en barítono)
Fuera ironías, estoy con Joaquim : tengo el audio de esta AIDA de Chicago que creo, era el debut de Giordani ( tenor que lo canta todo y trata de imitar a Domingo – aunque es solo un imitador por todo lo que canta y un mal imitador además -) que salvo aspectos puntuales donde exhibe solo su punto fuerte que son los agudos, muestra sus evidencias carencias de registro grave y casi central, su voz totalmente velada y sin brillo y su canto abrupto y escaso interés en el fraseo.
Esperemos que las señoras no cancelen y al menos salven la función, Radvanosky y ojo! me han hablado francamente bien de la Aida del 2º cast Barbara Haveman. ( de la mezzo del 2º cast que es Komlosi, no espero otra cosa que escuchar a una verdadera Chillona; mala cantante esta mezzo húngara)
A pesar de que en ciertos foros y lugares no se le reconozca debidamente y se diga de él que es un tenor sin interés, una pena que no se haya podido contar como Radamés con Marco Berti quien al menos, sí es voz de Radamés y nunca hace sufrir
M'agradaM'agrada
Pues a mi Berti no me gusta, solo me faltaria ese! Pues podrían haber cogido a un Alagna, marcelo Álvarez, o algun otro, como…(ahora seguro que me mataréis!) José Cura, pero Giordani o Berti NO! Que no somos la Arena di Verona! Somos el Liceu, y tenemos derecho a algo más que un Berti, Giordani, Armiliato!!!
M'agradaM'agrada
Me parecen bien tus gustos Jan ( o mal, ya que discrepo de ellos, siempre con la máxima cordialidad).
El rol de Radamés tiene una tesitura para lírico spinto y necesitas sobre todo una gran técnica de apoyos sostenidos en un consistente centro vocal y suficientes graves, además de una buena técnica del paso de la voz que no tienen ni Giordani, ni el citado Armiliato ni por supuesto el PESIMO cantante que es Cura ( voz sí pero que no sabe cantar, engolador nato, golpes de glotis constantes, agudos convertidos en chillidos abiertos,etc…)
Alagna ( entonces en baja forma vocal y sin la brillantez actual, fue un irregular Radamés y en una de las funciones, recibión dos o tres buuhs), es un lírico ancho pero no es voz de spinto para el rol y por supuesto, Marcelo Alvarez aunque cante (es un decir) el Radamés , es una voz totalmente inadecuada por ser demasiado lírico y es un tenor que dentro de poco, acabará como Villazón y se cargará su instrumento.
Berti que puede gustar o no ( escenica y expresivamente es muy aburrido o monótono), pero es voz homogénea y de spinto y sí es voz de Radamés. Y Ventre puede ser un correcto Radamés de 2º cast
EL “Somos el Liceu” me produce risa y tristeza a la vez ya que con los actuales mandatarios que tenemos, ya ves los problemas que existen y no se solucionan, siendo en estos momentos un teatro pero de “primera B” y muy alejado – desgraciadamente – de los de “Champions League”. ( Pero es otro tema, que no viene al caso)
M'agradaM'agrada
Pues segun una enquesta de una pag. Web, somos el 5o o 4o mejor teatro de opera del mundi, pero no se no se…
Si que es verdad que Cura canta que parece que tenga una patata en la boca, y que radamés no es para su voz, pero para mi, es mejor que Giordani, que parece que se queda sin voz, a Cura le ví el Pagliacci el año pasado y estuvo francamente bien, ya se que el rol de Canio no tiene nada que ver con Radamés pero…
Bueno, es que a mi Berti me aburre, todo y no ser una mala voz, peri la técnica se le va por ahí!
Marcelo Alvarez no se si le pasará como villazón, pero hace unos gestos de tan mal actor que bueno! El otro día compré el DVD de Il Trovatore gunto a Radvanovsky, y todo no ser mal cantante, a mi me aburre, y es que es tan mal actor! Jejeje
M'agradaM'agrada
Con lo del tema del actor !!
En un teatro de ópera, primero hay que cantar, luego interpretar escenicamente.
Para ver a Flotats , a Madaula o a Paco Morán, por citar 3 ejemplos de grandes actores , me voy al Poliorama, al Romea u u otro teatro alternativo.
En el Liceu u otros teatros de ópera, primero cantantes!
M'agradaM'agrada
Tienes razón, pero no crees que un rol, no solamente se canta, que también se interpreta! Yo soy de los que dicen que les gusta laópera como teatro! Porque si solamente es cantar, porque no hacemos todas las óperas en versión concierto!
M'agradaM'agrada
La respuesta, Jan, es muy clara por mi parte :
La ópera actualmente y con las altas tecnologías, es efectivamente un conjunto de todo. Pero existen prioridades y una fundamental, si no existe música y cantantes, no habría ópera ( es decir, actores sí pero antes cantantes )
Por mi parte, cierro el tema para no cansar a los blogeros con este debate a dos.
Por cierto y respecto a ese proyecto de AIDA mediática que citas, servidor será uno que no se gaste ni un céntimo de € en dicho verdicidio
M'agradaM'agrada
Lo fascinante és una buena ópera, bien cantada, bien escenificada y con una buena interpretación dramática. Y de estas cuatro variables, sin distinción entre ellas, y de sus buenas prestaciones, tanto individualizadas como de conjunto, depende el futuro de los teatros que tanto nos gusta ir. 🙂
M'agradaM'agrada
El que por mala suerte, creo que le pasará como a Villazón si no le ha pasado ya es Kaufmann, y mira que me gusta, pero lo veo fatigado, cuando lo oiga en Salzburg ese año ya os contaré.
Por cierto, Kaufmann y Gheorghiu han gravado un CD de Aida, que aún no ha salido a la venta, pero a que tiene buena pinta! A lo mejor será un buen Radamés! 🙂
M'agradaM'agrada
L’ esperat debut de Zelko Lucic al “Liceu” sucarrimat ja es va produir al teatre Victoria cantant el Belcore l’any 1998 al costat de Maria Jose Moreno i Juan Lomba.Un any abans havia guanyat el 1º premi Viñas.A part d’aquelles dues ocasions li he pogut sentir el Rigoletto a Dresden i el Michele al Met. Em sembla un baríton verdià fabulós al que el verisme no li escau tant bé.Respecte al Radamés em sembla un rol molt difícil que requereix veu,tècnica i estil.Actualment els millors tenors per aquest rol son segons la meva opinió Roberto Alagna,Marcelo Alvarez i Carlo Ventre,a més distancia.El Marcelo Giordani sempre m’ha semblat tenir una veu ben poc atractiva(poc sexy) i ha sons sords, l’estil és discutible pero voluntariós, és veu que té l’intenció de fer-ho be malgrat que no ho acaba d’aconseguir.El seu Celeste Aida no és massa reconfortant pero sí netament superior a la manca d’intencions estilistiques exhibides per Fabio Armiliato o Marco Berti.Evidenment si busqueu una mica veureu que el referent en aquesta aria torna a ser Carlo Bergonzi.Malgrat les opinions negatives generades per els èxits apoteòsics que tenía sempre al Liceu(Tú de quin bando ets? i altres tonteries).Deixant de banda el tamany del seu nas(una mica Castronovo),el seu atractiu físic limitat(res a veure amb Franco Corelli o Ismael Jordi) , la seva veu d’ex bariton que algú considera blanca i la seva dicció perfecte: se li entenen totes les paraules pero malgrat aixó resulten més expressius aquells que no s’els hi entenen(curiós oi?). Arriva aquell moment tant maco en que s’apaguen els llums i toca escoltar.Aixó és el que li ha generat l’admiració unánime jo diria que de la crítica especialitzada mundial i de milers d’espectadors.Perqué será? Molt simple escolteu amb deteniment i ja está.Simplement no es pot cantar millor.
M'agradaM'agrada
No crec hagi de ser excomunicat si et dic que el Radames de Bergonzi el trobo tou i no em fa el pes del tot, canta divinament, és clar, però si hem de portar els cantants del passat que tot sovint oblides, jo et proposo aquest
Amb això vull dir-te que no tot s’acaba amb el Verdi de Bergonzi, de immaculada concepció.
No crec que veiés a Lucic al Victoria, gràcies per recordar-ho, però per tant, continuarem esperant el seu debut liceista, ja que al Liceu no ha cantat, encara que ho hagi fet en el seu exili.
M'agradaM'agrada
Estoy con Joaquim y con lo que dijo el otro día Colbran, respecto al catedralicio Bergonzi : canto magistral , pero falta de squillo y monotonía.
También y antes que Bergonzi, prefiero los Radanés de A.Pertile, F.Merli, R.Tucker e incluso,M. del Mónaco.
¿Os gusta este, con una lección magistral del paso de la voz del centro al agudo y un registro alto de lo más squillante y heroico ?
M'agradaM'agrada
Muy bueno ese Celeste Aida de Richard Tucker!!! Muy bien elegido!!! 🙂
M'agradaM'agrada
¿Y este qué os parece?
Canto exquisito, fraseo inmejorable y dicción perfecta. Solamente en el “vicino al sol” final fuerza en exceso perdiendo elegancia el fraseo siempre perfecto, pero a pesar de ser un tenor lírico tenía un ímpetu spinto muy considerable.
M'agradaM'agrada
¿Flotats, Madaula, Morán? Em semblen absolutament incomparables. Igualment penso que un cantant d’òpera, de sarçuela, de musical o d’òpra ha de ser abans de qualsevol altra cosa, un actor que sap cantar. La cançó més senzilla exigeix uns mínims d’actuació.
Yo només he vist a Giordani en directe cantar una Traviata. Una sola frase “Ai cruda sorte” em va indicar que no sabia cantar i segons els comentaris, es veu que no n’ha après encara.
Ho sento per Radvanovsky que broda a Verdi pero, vist el panorama, em quedaré a casa.
M'agradaM'agrada
Mala noticia la baixa de Lucic per aquesta Aida, però amb la D’Intino i sobretot la Radvanovsky hi ha atractius suficients. Particularment prefereixo el moment de l’Òdena al del Pons, però no perdo l’esperança de que el menorquí se’n surti bé amb l’Amonasro.
No entraré en la discussió de tenors, però jo particularment, al Berti, ni en pintura!
M'agradaM'agrada
Anim a animar una mica la cosa. Val?
Dec ser un espècimen operístic molt rar, perque “Celeste Aida” sempre m’ha semblat una de les àries més poc inspirades de Verdi. Em mullaré una mica més. No conec la partitura, però em sona que lo que separa el “Ce” del “Celeste” del “da” de “Aida” és una octava, la mateixa octava que separa el “for” de “forma” del “na” de “divina”, i aixi tambè, rematadament igual amb la frase “del mio pensiero” i crec tambè que amb la frase “mistico serto”. Aquests salts d’octava tant repetits, no sé, a mi no m’agraden. Denoten molt poca inspiració. Però és que a més, les frases anteriorment esmentades acaben totes, però totes, de manera un cop més repetida i insistent amb salts de cuarta justa (crec, ja dic que no conec la partitura). Massa repetició intervàlica, i va d’un semitó que haguessim tingut quatre tritons en menys de dues frases, i això ni els de la segona escola de Viena, que ja és dir. Desprès, les dues variacions sobre el mateix texte “Il tuo bel cielo…etc…” em tornen al Verdi que a mi m’agrada. I aixi tot Aida. Una autèntica montanya russa entre el millor Verdi i el Verdi més discret.
La “pira”? No cal, ja hi vaig solet!
M'agradaM'agrada
A mi tampoc no m’agrada aquesta ària, i també m’ha semblat sempre molt repetitiva.
M'agradaM'agrada
A mi tampoc m’agrada aquesta ària i l’òpera se’m fa pesada. D’Aida en salvaria el tercer acte, que considero sensacional i, a diferència del què és habitual en Verdi, està magistralment orquestrat (influencia de Boito potser?).
M'agradaM'agrada
Tal com tinc entès que figura a la partitura el si bemoll final s’hauría de fer en pianíssim.Podriem argumentar que el rol de Radamés vol un tenor lírico spinto pero concretament en el Celeste Aida no demana segons Verdi una gran dosi de squillo o metall i potser més aviat un fraseig acurat i un domini excel·lent de l’afinació.Ens trovem per tant més a prop de” Parmi veder le lagrime” que no pas de “Ora e per sempre”.Aquesta montanya russa que nomena en Josep Olivé i l’acompanyement orquestral suau gairebe inaudible pels cantants ha provocat autèntiques divagacions tonals a grans tenor com Mario del Monaco o Luciano Pavarotti.Os deixo un “Celeste Aida” ben inhabitual. Ell no va cantar mai el Radamés(no hagués pogut) pero caram quan el sento dic quina llastima que no hi hagués cap tenor sobrat de squillo que sapigués cantar així de be.
M'agradaM'agrada
Podeu comparar amb l’enyorat Mario del Monaco a l’any 1961(es a dir en la seva bona època) on parlant amb claredat fa el ridícul.A mí personalment el seu cant en aquesta ocasió no em trasmet absolutament res pero qui sap potser hi haurá algú que l’emocioni.
http://www.youtube.com/watch?v=HqujqiTe8rg&feature=related
M'agradaM'agrada
Es un rol menor, pero otra cancelaciòn : el Ramfis, de Giacomo Prestia. Serà relevado por Vitaly Kowalovky y en el segundo cast, se ha fichado a Attila Jun.
Teniendo al barcelonés y solvente Stefano Palatchi en el cartel, ¿ Porqué no se le ha dado oportunidad de cantar el rol del Ramfis en uno de los dos casts, en lugar del insignificante rol del Re?
M'agradaM'agrada
És una bona pregunta, però jo encara diria més: per què no se’l va considerar com a Ramfis des del principi? Una bona mesura contra la crisi, i diria que fins i tot moralment obligada, seria confiar els papers secundaris a cantants locals de contrastada solvència. Segurament els catxets de Prestia i Kowalijow són més alts del què seria desitjable per un Ramfis, i així en molt altres casos.
M'agradaM'agrada