IN FERNEM LAND

THE CAVE OF THE FORGOTTEN DREAMS


Que les dues darreres vegades que he anat al cinema sigui per veure documentals potser diu molt de com està el panorama cinematogràfic, al menys aquell que m’interessa en a mi, i de ben segur que a part d’alguna d’aquelles pel·lícules delicioses que acostumen a estrenar-se durant l’estiu i que el boca orella fa que esdevinguin fenòmens de taquilla, la resta de la cartellera està farcida de cavallers obscurs, prometheus i altres bestioles que a aquestes alçades de la meva vida no m’acaben d’interessar com abans. El pas del temps és inexorable!

El cas és que buscant una bona excusa per passar una estona més que fresquets al cinema, em vaig topar amb aquest documental, “The Cave of the forgotten dreams” (La cova dels somnis perduts) del cineasta Werner Herzog, i això ja em va semblar una garantia. També que fos en 3D li afegia un plus de interès i ens retornava a aquella fórmula que en el vell IMAX tant ens havia enlluernat. Per cert que se’n ha fet del IMAX del Port Vell de Barcelona?.

The Cave of the forgotten dreams és un documental filmat a la Cova Chauvet a França. Aquesta cova descoberta l’any 1994 per tres arqueòlegs francesos: Éliette Brunel-Deschamps, Christian Hillaire i Jean-Marie Chauvet, conté fins que no es confirmi la dubtosa antiguitat d’altres troballes posteriors a Nerja, que les més de 600 mostres pictòriques trobades, són les més antigues fins ara descobertes (de 30.000 a 32.000 anys) i malgrat que existeix una controvèrsia entre la certesa d’aquestes xifres, l’arqueòleg Christian Züchner diu que són de fa “tan sols” 28.000 anys, la veritat és que impressiona pensar que aquella perfecció i concreció pictòrica s’hagi conservat d’aquesta manera tan meravellosa.

Werner Herzog va obtenir els permisos necessaris del Govern Francès per accedir a la cova amb un petit equip de filmació durant un període de temps molt curt i en unes condicions molt restrictives, i filmar les fascinants imatges que durat més de 90 minuts que dura el documental, ens aniran fent reflexionar sobre tantíssimes coses que ens venen al cap.

No em puc arribar ni a imaginar el que va suposar per els tres arqueòlegs que van entrar per primer cop a la cova i trobar-se amb aquell immens i meravellós espai fossilitzat, ple a vessar de restes de vida humana, petjades, fòssils de la gran quantitat d’animals que van habitar-la, alhora que la impressionant transformació geològica que l’aigua ha anat fent i deixant, fent de tot l’entorn un impressionant palau natural.

Herzog i el seu equip filmen fins allà on els deixen, ja que per no fer malbé el sòl argilós de la cova i de les restes en ell dipositades, que ha estat testimoni d’óssos de les cavernes juntament amb grans depressions arrodonides, que es creu són els nius “on els óssos dormien”, no els és permès de trepitjar i passar per llocs extremadament interessants a l’hora que molt sensibles. L’itinerari està escrupolosament senyalitzat per una passarel·la que els encotilla. En qualsevol cas ells improvisen un sistema per poder filmar els 360º d’una pintura extraordinària d’una “Venus” representada parcialment de mig cos en avall, mostrant la part genital, efectuada sobre una estalactita.

Els ossos fossilitzats són abundants en tota la cova i també inclouen els cranis d’óssos de les cavernes i el crani amb banyes d’un íbex. Quan la càmera va recorrent, violant quasi m’atreviria a dir, tot aquest espai i ens mostra aquests valuosos vestigis, és impossible pensar en tot allò que ens amaga la historia i en el poc que coneixem malgrat que ens pensem que ho sabem tot. Quant ens queda per descobrir?

Són molt interessants les reflexions que ens fan els testimonis (historiadors i arqueòlegs) que es van intercalant en la narració del propi Herzog i les imatges de la cova. El cineasta s’atreveix a plantejar-nos preguntes sense obtenir respostes immediates i d’aquesta manera sortim del cinema tan meravellats com inquiets. Quin és el veritable significat d’aquesta cova i les pintures que s’hi allotgen?, Què ens volien transmetre els artistes que les van fer?. Els inicis de l’home, o més ben dit de l’anima de l’home, ens obren mitjançant la càmera i les preguntes del cineasta a una hàbil exploració del passat o qui sap si del futur.

reproducció de la flauta trobada a la cova de Chauvet

Impossible creure que tot es remunta a els darrers 5000 anys de la historia més recent.

I m’he deixat una cosa pel final. Entre els objectes trobats dins de la cova hi ha una petita flauta pentatònica. Amics, és molt emocionant, emocionant fins el calfred, tan sols recordar les imatges i pensar que fa més de 30.000 anys uns homes al sud de França dins d’una cova interpretaven música. Us ho imagineu? Talment com Siegfried quan intenta parlar amb l’ocell del bosc que el guiarà fins al cim on l’espera Brünnhilde. Absolutament fascinat!

Potser les preguntes no ens portaran enlloc i potser hi haurà qui no trobarà res d’especial en unes restes o les mateixes pintures, més enllà de la curiositat de comprovar com fa més de 30000 anys uns artistes van aprofitar les formes de la roca per donar volum i mobilitat a les imatges gràcies a la llum oscil·lant de les mateixes torxes.

Ah! i envoltats de música, és que no m’ho puc treure del cap.

Precisament la utilització d’una banda sonora reiterativa i massa present, entre new-age i minimalista, obra d’Ernst Reijseger,  és un dels pocs elements negatius que he trobat a la pel·lícula. Hi ha un moment en que un dels arqueòlegs guies demana silenci a dins la cova per tal de que els visitants se’n adonin de la veritable dimensió històrica del lloc i també per copsar l’impressionant aïllament extern que ha permès preservar aquest lloc. Ens diu que arribarem a escoltar el batec del propi cor, i és en aquest moment on em vaig adonar que la reiterada i insistent partitura de Reijseger molestava molt i era excessivament present. Tampoc li calia a Herzog ser tan poc original i fer-nos escoltar un batec aliè, de ben segur al cinema algú va arribar, ni que fos en la imaginació, a sentir el seu propi cor.

Hi ha un epíleg massa críptic o que vol obrir més incògnites encara, arran d’una reserva de cocodrils que hi ha a prop de les coves aprofitant el microclima d’una planta nuclear propera i que ha fet aparèixer uns cocodril albins, que ben mirat s’ho hagués pogut estalviar. Amb la impressionant cova de Chauvet ja n’hi ha prou per anar-te’n cap a casa tan impressionat com inquiet, sense necessitar de fer una el·lipsi, si més no, discutible.

No us la perdeu!

Aquí el tràiler

ENLLAÇOS INTERESSANTS:

El web de la pel·lícula, AQUÍ

Aquí el web (anglès, francès i castellà) de la Cova Chauvet

Aquí, un web amb moltes fotografies de les pintures de la cova

Aquí fotografies de gran qualitat

 

Recordeu que ja s’ha editat la segona pista del concurs del mes d’agost que trobareu a la columna de la dreta i a dalt de tot. Per contestar-la heu d’escriure a ximowb@gmail.com,  i si algú encara no ha contestat a la primera que sàpiga que també ho pot fer, malgrat que de si la resposta és correcta valdrà la meitat dels punts. La tercera pista s’editarà a mitjanit del diumenge 12 d’agost.

SORT!

13 comments

  1. maribel i victor

    Impresionant de debo. Van apareixen coses de mils d’anys enrrera que demostren que sempre hi han artistes i cultura. I que al final la cultura es lo que queda i es la cultura la que fa recordar als artistas (inclus els anonims).
    Victor i Maribel

    M'agrada

  2. Juli carbó i montardit

    Una exploració sumament interessant i fantàtica. De ben segur que qui hagi tingut la sort de poder veure-la la recordarà tota lavida. Ara com a simple curiositat he observat que gairebé en totes les coves aquells prehistorics habitants solien pintar animals no obstant no en sé de cap que hi haguessin pintat figures humanes, al menys de les que he vist no n’he vist cap. És probable que potser n’hi hagi alguna però fins ara ho desconec

    M'agrada

    • Xavier C.

      Si et pot servir d´utilitat, Juli, un bon exemple de figuració humana el tens a la Roca dels Moros de l´Abric de Coguls (Lleida). També era molt comuna la impressió de mans (sovint també en negatius). Potser la més coneguda (el seu nom no porta a engany) és la Cueva de las Manos del Rio Pinturas (Argentina). Salutacions.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    L’anterior documental (“El fossat”) ja va caure en el seu dia…i aquest ho farà aviat! Molt interessant! Molt emocionant tambè la troballa de la flauta pentatónica i subtil la referència que fas amb els motius dels ocells del bosc de Sigfried. Moltes gràcies!

    M'agrada

  4. Oh Joaquim ! ” m’ estava llepant el dits mentre et llegia i ja tenia ganes d’estar a dins del cinema quan he arribat al punt en que dius
    ” em vaig adonar que la reiterada i insistent partitura de Reijseger molestava molt i era excessivament present”.
    Ara m’ha agafat por …….
    Respecte de la flauta penso, naturalment, que és una troballa molt interessant i que està en consonància amb la perenne necessitat de l’art . Quines altres manifestacions artístiques devien representar els nostres avantpassats i de les quals no ens han arribat restes ?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: