IN FERNEM LAND

EL MEMORY WALTZ de THE SNOWS OF KILIMANJARO


M’ho heu posat difícil, reconec que jo tampoc us ho he posat gaire fàcil, però a l’hora d’assignar el guanyador, m’ho heu posat complicat.

Us recordo que es tractava d’escoltar el fragment musical i esbrinar qui és l’autor i a quina obra pertany

Narro la seqüència dels fets, d’acord?, i vosaltres després jutgeu:

Publico l’apunt a la mitjanit

i a les 0:11 la Maria Teresa Figa m’escriu un e-mail i em diu

AUTOR:  BERNARD HERMMAN, The Memory Waltz.

La resposta és correcta, però no del tot, no em diu, com jo demanava, a quina obra pertany la melodia (M’heu de dir l’autor i l’obra de procedència d’aquest fragment.) La Maria Teresa no m’ho acabava de dir. Espero, tot just s’acaba de publicar.

A les 07:05 (ja sabeu que el xicot matina), en Xavier C em diu

ets un cab…asset de sorpreses.

Ni mu del que m’ha de dir. Espero, el dia és llarg i el termini són 48 hores.

A les 7:29 Roberto (un molt més que possible guanyador em contesta:

Hola Joaquím: No soy muy bueno en esto de adivinar temas y autores, pero nos arriesgaremos.
Puede ser Bernard Hermann.

NO POT SER!!!! Què ens està passant? Segueixo esperant

A les 9:44 en Colbran em diu:

Autor, BERNARD HERRMANN Film,  THE SNOWS OF KILIMANJARO (1952).

Perfecte, però no puc regalir-li les entrades ja que ell ja assistirà al  concert amb mi 👿

Disc gentilesa de Columna Música (Josep Vicent & the World Orchestra amb obres de Adams i Txaikovski) per a ell i continuo esperant.

A les 12:50 en Tristany m’escriu:

Si no vaig molt errat és un fragment de la banda sonora de The Snows of Kilimanjaro del grandíssim  i mai prou lloat Bernard Herrmann.
En el remotíssimament hipotètic cas que fos el primer en encertar-ho et pregaria que cedissis les entrades al següent que pogués anar-hi; prefereixo que algú gaudeixi d’un bon concert a obtenir el cd alternatiu que ofereixes.

😈  😈  😈  😈  NO, NO, NO !!! Què m’està passant. Entenc que en Tristany que viu lluny de Barcelona no es pugui desplaçar i el CD ja el té en Colbran 😈  😈  😈

A les 13:32 m’escriuen en Lluis Emili i la Timamót:

Després d’un itinerari de “em sona a”: Puccini, musica de Cine, Kornngold, Nino Rota, sembla Vértigo,  hem aribat a la conclusió que sembla el “Vals lent” del film Obsession de Brian de Palma de Bernard Herrmann.

Espero…

A les 13:51 la Maria Teresa Figa em torna a escriure i penso: Calla! si em diu la pel·lícula les entrades seran per a ella, i em diu:

Ara ja sé que ja he fet tard, però en entrar a internet ara he vist que al correu d’ahir em vaig oblidar de posar que és de la pel·lícula Ciudadano Kane.

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO 😥 😥 Espero

A les 14:18 en Lluis Emili i la Timamót insisteixen (potser ara….):

Ben escoltat i amb la pista de l’any que no haviem tingut en compte ja veiem que no.  :o( Ara a buscar per treure’ns l “Obsessió” de sobre

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO 😥 😥

A les 14:31 rebo un correu de l’Atticus (TARD, MOLT TARD, i mira que creia qyue seria el primer…, com tos sabeu viu a València 😥 😥 i em diu:

Mierrrrrrrrrrrrrrda
Hoy que llego tarde al ordenador y esta me la sé…
Es el vals del recuerdo de la banda sonora de Las Nieves del Kilimanjaro de mi amado Bernard Herrmann
Qué preciosidad…
Què faig! jo visc a un primer pis i si em lleço pel balcó no em faig prou mal 😥 😥 Atticus quieres asisitir? 😥 😥
A les 15:26 m’arriba un altre e-mail dels que jo espoerava molt més aviat, en José Luis i em diu:
…. i Amazon em permet descansar en pau, amen:  ¡Puc seguir fent concursos sense que se’m caigui la cara de vergonya:
http://www.amazon.com/gp/product/B000Q3IKWG/ref=dm_mu_dp_trk3
Memory Waltz, de The snows of Kilimanjaro, BH, of course. I felicita a Atticus
És a dir, si l’Atticus no les aprofita, en JOSÉ LUIS enviant la resposta a les 15:28  S’ENDÚ LES ENTRADES 😆 😆 .lol: 😆 JA ERA HORA!!!!
A les 16:58 en Lluis Emili i la Tiomamót, insisteixen, això és fidelitat!!!! 🙂 , i m’escriuen:
Donat que no és l’himne del XXXV Congreso Eucarístico Internacional i que aquell any jo anava al cole que hi havia on ara hi ha la UPF i a la tanca de les obres que feien al c. Balmes tocant a Mallorca per fer el nou edifici per la distribuidora de la Fox, tanca que aprofitaven per pintar ¡a mà! anuncis de pelis, i que l’anunci de Las nieves del Kilimanjaro va apareixer amb una pintada de les de brotxa i quitrà que deia PORNOGRAFIA!!, només pot ser el  “Memory waltz” del repetit Bernard Hermann de la banda sonora de “The snows of the Kilimanjaro”.
Oi que si?
SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i com diu la Violeta Valery al tercer acte de la Traviata “É tardi!”
A les 22:52 rebo un e-mail d’un altre Hermannià reconsagrat i m’escriu:
Bones!
Suposo que ho haurà encertat molta gent, però la peça és de Bernard Herrmann. El que no sé és si correspon a Les neus del Kilimanjaro o a una altra obra…
Salut!
Llàstima Wimsey, castigat per no saber del cert que efectivament era d’aquesta pel·lícula. 🙂

A les 10:43 d’ahir diumenge en Xavier C que va passar un dissabte “distret” m’escriu:

Hola,
Arribo al Memory Waltz de Bernard Herrmann per la banda sonora de Las nieves del Kilimanjaro
Bon diumenge!

BRAVO!

I a les 11:24 d’ahir diumenge Maria Teresa Masip (sembla ser que si no et dius Maria Teresa les noies no participen :cry:) m’escriu:

Ho sabía, sabia que l’havia sentit moltes vegades!!! Es el Memory Waltz de Bernard Herrmann, de Las nieves del Kilimanjaro!!
Aquesta musica la varem fer servir a l’escola de les meves filles per fer una funció (jo era de un grup de mares que feiem teatre amb els nens) i ademés era l’encarregada de gravar les músiques en un cassete (quins temps!) així que me’n feia un fart de sentir la mateixa música mil vegades.
La memoria encara funciona! (quan li dona la gana)
Segur que no soc la primera, pero m’ha fet il·lusió trovar la resposta. Es preciósa aquesta peça!

No em digueu que aquest darrer e-mail no és deliciós

A les 18:26 la Maria (aquest cop sense Teresa) m’escriu:

crec que la opera del concurs és Wuthering Heights de Bernard  Herrmann.
salutacions
No Maria, demanava autor i obra, no el nom de l’única òpera de Hermann.

Us agraeixo moltíssim a tots la vostra participació, espero que no us sabrà greu que hagi transcrit literalment els vostres correus, alguns són perles i penso que tots estareu d’acord amb la decisió que he pres, però si algú vol fer al·legacions, ja que tot plegat ha esdevingut una decisió complexa, s’accepten esmenes, i no em digueu que la seqüència dels fets no hagi estat complicada, oi?

En qualsevol cas, jo demà per la nit enviaré l’adreça electrònica del guanyador de les entrades a Joventuts Musicals de Sabadell, que es posarà en contacte directament amb ell.

Atticus! Si decideixes pujar i venir al concert de Sabadell el proper divendres, FEM FESTA GROSSA!

Ah! I posats a fer festa grossa, no cal dir que tots els que vulgueu podeu assistir-hi. No estaria gens malament trobar-nos al Principal de Sabadell per assaborir el deliciós programa que el QUARTET GERHARD ens té preparats.

Gràcies de veritat a tots.

Us deixo altre cop amb el deliciós Memory Waltz, de The snows of Kilimanjaro de Bernard Hermann, estrenada l’any 1952. Recordeu que aquest imprescindible compositor tan sols va escriure una òpera: Wuthering Heights, l’òpera de Bernard Herrmann

Apunt relacionat: DUES ENTRADES EN JOC

Bona setmana a tothom!

Un comentari

  1. Roberto

    Hola Roberto i no t’arrisques a dir alguna cosa més….

    Gràcies per participar

    Ya que has copiados nuestros emails yo he copiado aquí la respuesta que me enviastes al mío, que la verdad, no me pareció muy acertada, ya que al menos me había arriesgado y había acertado el autor. Probablemente por las prisas en contestar no había caído en que también pedías la obra a que pertenecía dicha melodía.

    M'agrada

    Respon
  2. Xavier C.

    Què bé que us ho passeu tots, canalles! Una seqüència molt divertida per resoldre un concurs que per mi va ser molt difícil (potser hauré de tornar a veure la pel·li, que volta per casa, perquè no recordava haver sentit mai la melodia!!! 😦 )

    Moltes felicitats al guanyador Atticus/José Luís/Maria Teresa/Roberto/Colbran/Tristan/… 😕 ostres… quin embolic!

    M'agrada

    Respon
  3. colbran

    Yo comencé mis averiguaciones a partir de la aparición del apunte, pero enseguida me cansé y me fui a la cama. Como duermo tan poco y mal a las 6 de la mañana ya estaba otra vez delante del ordenador. De buen principio me sonaba a música de cine y además de autor conocido. Busqué en mi biblioteca qué autores contaban con una sola ópera. La melodía sugería una banda sonora y fui buscando: Steiner, Copland (tiene varias óperas), Tiomkin, Korngold (tiene también varias óperas), …hasta que recordé el título de “Wuthering Heights”. Bernard Herrmann sólo compuso esta ópera. Como la otra pista era la fecha de composición (1952) de la pieza propuesta llegué a la conclusión de que podía tratarse de un fragmento de la banda sonora de “The snows of Kilimanjaro”. La melodía me era familiar pero no sabía si podía pertenecer a este film o a otro anterior. Fui a YouTube (casi nunca me acerco por ahí) y localicé el tema y envié el e-mail a Joaquim, considerando que ya debería ser el cuarto o quinto en acertar.

    Total que empleé más de 4 horas (entre la madrugada y la mañana) para atreverme a contestar.

    Como ya dispongo de entrada para Sabadell, gracias por el disco y a quien corresponda que disfrute también del Quartet Gerhard que estoy seguro que tendrá una actuación memorable porque Joventuts Musicals de Sabadell programa auténticas perlas.

    Me sorprende negativamente tan poca participación en el concurso, cuando los visitantes a este blog demuestran siempre tanto interés por ellos.

    M'agrada

    Respon
    • simone

      Es que no estaba nada fácil el acerttijo, Fede! Yo iba perdidísima y, aunque me encantara el fragmento, jamás habría caido en música de cine…. además, estaba de celebración de cumple y no tenía tiempo de investigar. Seguramente habría tenido que invertir aún más tiempo que tu porque mis conocimientos musicales son ínfimos al lado de los habituales de ste blog! una barazo y bon dilluns a tothom i todona!

      M'agrada

      Respon
        • Xavier C.

          Ni parlar-ne! Aquí res d´abaixar el llistó 😈 Simone, creu-me: a més perdut vas, més divertit és. Jo, darrerament i amb més o menys aspirines, començo a veure quin peu calça l´amic Joaquim i alguna que altra cosa li encerto, però riure-riure… quan després de dies i dies de buscar i trobar respostes al voltant de Lucia di Lammermoor, de cop i volta apareix un escut de Brabant 😯 i t´adones que allò anava de Lohengrin i que tu t´ho has inventat tot des del principi 😕 No se m´oblida! 👿 👿 👿

          M'agrada

    • Joaquim

      Poca participació?. No, no sent d’òpera jo trobo que ha estat molt bé.
      Com que hi ha problemes amb les entrades, crec que et trauré el disc i et donaré, com a guanyador que ets, les entrades i tu les regales als amics que et sembli. Hi estàs d’acord?

      M'agrada

      Respon
  4. maria teresa

    jejeje…m’ha agradat molt aquesta seqüència de mails, enhorabona al guanyador de les entrades, d’una manera especial; perque participant,tots hi guanyem! Es divertit 🙂
    Gràcies Joaquim!!

    M'agrada

    Respon
  5. Atticus

    Jajajaja… Vaya, pues esto sí que no me lo esperaba yo… Para empezar daba por hecho que Colbran habría dado ya con todo lujo de detalles la respuesta (como así era), y teniendo en cuenta lo madrugadores que son algunos suponía que no menos de 7 u 8 habrían dado ya la solución correcta.
    Normalmente los sábados suelo acercarme al ordenador a primera hora, pero este no pude hasta la hora de comer. Pinché el archivo sin mucha esperanza de identificar la música y menos aún de concursar… pero… cuando empezó a sonar, tuve muy claro que era una BSO de Bernard Herrmann y por el año tenía que ser Las Nieves del Kilimanjaro, así que no podía dejar de contestar.
    Me encantaría acudir el viernes a Sabadell, con entrada premiada o pagando, da igual, y fer festa grossa… pero muy lamentablemente no podremos ir, así que espero que las disfrute JL, a quien por cierto yo daba por seguro que estaría entre quienes se me habrían adelantado…
    Un fuerte abrazo y espero que pronto podamos vernos y montar una más grande que la faja de Helga Schmidt.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Bueno Atticus, acabo de decidir poner las cosas en sus sitio y por lo tanto las entradas se las queda Colbran como ganador y como tampoco quisiera que el CD se quedará sin justo destinatario, cuando nos veamos, como muy tarde para la Iolanta, te lo entrego. Es un Cd estupendo!
      Un saludo cordial, y solamente de pensar en el perímetro de la faja, me…troncho.

      M'agrada

      Respon
      • Atticus

        Hombre, Colbran era un justo destinatario del CD… pero vamos, que estoy encantado de que venga a mis manos. Y lo que más me motiva es que nos tengamos que ver para recogerlo. En Iolanta seguro, pero a ver si pudiese ser antes.
        Otro abrazo

        PS. El perímetro de la faja de Helga no es fácilmente mensurable, hay quien afirma que entre la cadera izquiera y la derecha cambia el huso horario.

        M'agrada

        Respon
  6. Concep

    Jo el vaig trobar inabastable tenint en compte els meus coneixements musicals. Vaig pensar en una banda sonora, però quina?
    M’ha divertit participar i l’original manera d’exposar el resultat.
    No sé a qui felicitar, ja que encara no tinc gaire clar qui ha guanyat.
    Felicitats a tothom, en sabeu molt.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Diguem que allò que importa és participar, passar-s’ho bé i gaudir de la música.
      Ja hauràs vist que he esborrat l’altre missatge.
      Ha guanyat en Colbran i després hi ha molts resultats d’empat, amb més o menys etapes, però allò que importa és arribar.

      M'agrada

      Respon
  7. José Luis

    Je je, encara m’estic rient. De bon matí ja podia fer una tesi doctoral sobre els compositors del segle XX amb una sola ópera, Bloch, Messiaen, pero ni a tiros, i he desistit. Aquest migdia, per pur plaer, dic: vaig a sentir amb calma alló, que es molt maco, i aquest mati ho he posat molt fluixet. I amb els dos primers acords dic: Hitchock; vull dir, Herrmann. No he localitzar el tros exacte, pero com que segur que ja no guanyo, es igual. Les neus del Kilimanjaro i “White Witch Doctor” tenen trossos que se semblen molt. Potser es d’un altre obre, però es Herrmann. O un plagi.
    –
    Aquest es el primer missatge que vaig enviar a Joaquim: Una hora sentint de tot, lligués o no, inclús Messiaen (Le merle noir, para flauta y piano, 1952), o Bloch, un Concerto grosso, que ja em direu, però, per alló de que “piensa el ladrón que todos son de su condición” malfiava d’en Joaquim, i per deformació professional vaig oblidar-me de la música: Llista d’autors del segle XX i tornem-hi. Al final descobreixo que Bloch te una cosa escrita al 1952 que es diu “In memoriam” (quina coincidència!) i que no trobo a Youtube, però com que es de cambra i ja estic desmoralitzat, plego. Al migdia, quan la escolto com si fos un esser normal i no com un “poseso”, veig que es Herrmann (Vertigo) i amb aixo i la wiki, chupao, encara que la peça no es a Youtube (cosa que mai passa a “altres” concursos) i ha de passar una estona per que me’n recordi de que a Amazón hi es tot.

    Joaquim, divertidíssim, ahir i ara, però no puc desplaçar-me cap divendres a Sabadell, si es que em consideres el guanyador, que tampoc ho tinc clar…. podries fer un concurs. I no m’ho mereixo ni boig. Hi ha cua de gent davant que ha endevinat l’autor; per la peli, o la recordes, o es qüestió de google. I a qui li donaria com a mínim un premi virtual dels meus es a Timamot i Lluis Emili, per el comentari del Congres Eucarístic i fer-nos recordar aquells cartells de l’edifici de la Fox!

    Fede: No sé com t’ho vas fer; jo a Youtube nomes vaig trobar un “Interlude” que ja te l’aire, però no el vals. Avui, sí, però un potpourri de piano titulat (Ghosts of Bernard Herrmann), que vaig deixar passar.

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      José Luis yo sí que encontré el tema en YouTube. Quizás sea como tu dices el “Interludio” (lo comprobaré), pero en ese interludio -si es que lo es- ya está el tema del vals. Escuché al mismo tiempo el tema propuesto por Joaquim con el encontrado en YouTube y coincidían.

      M'agrada

      Respon
      • José Luis

        Si, suena el tema pero no el vals, y como Herrmann se parece a Herrmann, y había otra película, “White Witch Doctor” cuyo tema lento también recordaba un pelín el del vals, estrenada en 1953, pero el dato era “als voltants de 1952”, a lo mejor la música la escribió el año anterior y es conocida la perversidad de Joaquim…

        …fué cuando se me ocurrió entrar en Amazón y buscar la BSO de Las nieves del Kilimanjaro, y allí, esplendoroso, encontré un título con la palabra “waltz”, “Memory Waltz”, le dí al click y bingo.

        Aprovecho para insistir en que Joaquim haga una votación (por ejemplo, volviendo a poner los cesáreos pulgares 😆 ) para decidir quien se lleva el premio (los ganadores sois Atticus y Tu), que por saberlo sin internet ni ná, también se lo merecería Maria Teresa Masip

        M'agrada

        Respon
        • Lluis Emili Bou

          JL veig que no sóc sol a tenir el XXXV Congreso Eucarístico etc a la part del cervell que no s’esborra amb l’edat. Ni els cartells de cine pintats a ma.
          Jo, ja vaig explicar al meil el procés d’associació començant, com sempre, per “Em sona a …”. No conexia la música ni crec haver vist la peli (se’m trabuca amb Mogambo). Però si que ho vaig trobar a Youtube , el que passa és que era un tall que començava amb els títols de crèdit i calia tenir paciència un minut i mig, però com que anunciava un vals vam esperar. Ja ha reproduït el gran Ximo que la primera intuIció va anar al vals d'”Obsession” on Herrmann crec que va autoplagiar-se.
          El dia que ens trobem cantarem allò de “De rodiillas señor ante el sagrario que guarda cuanto queda…” (JM Peman) que és l'”Asturias patria querida” de la meva (nostra?) generació.

          M'agrada

        • José Luis

          Nostra, “cielos y tierra”! I “honor y gloria” també. Que vells que som! ¡Quin vertigen! (per cert, la peli que més em recorda aquest valset) Una abraçada, company 😉

          Per cert: ¿La UPF no era el Forum i residencia dels jesuïtes? ¿Hi havía cole allá?

          M'agrada

        • Lluis Emili Bou

          La seqüència de l’edifici va ser: 1er Fronton Condal cap als anys 20 es va convertir-se en col·legi dels jesuïtes especialitzat en Comerç amb el curiós nom d'”Instituto Comercial de la Inmaculada” : ICI . Passat el parèntesi dels anys 30 que va ser alguna cosa relacionada m la sanitat, va tornar a ser ICI, Aquí (48-52) hi vaig anar jo. El 52 van tancar la paradeta i l’edifici va allotjar les Congregaciones Marianas i el Fòrum Vergés. I molt després la UPF.
          Ho sento, la Timamót m’acusa, amb raó, de Cebolleta…

          M'agrada

        • Xavier C.

          Una votació amb polzes?!?!?!? Ha, ha, ha!!!… I també haurem de fer campanya electoral??? Bueno: si més no, les sigles del meu partit (Pel Palanganero) serien fàcils de recordar 😆 🙂 😆 Sí, sí… ara us en foteu…, però compte amb el vot ocult, que encara me´n vaig a Sabadell!!!

          M'agrada

        • José Luis

          Xavier, has de saber que una vegada, fa moooolts anys, aquí hi havien uns polzes que salvaven o condemnaven als gladiadors, però Joaquimus Cesar va creure que es feia massa sang i ens varem quedar sense aquest ingredient del Circus, amb gran pena per part dels més combatius, tot i que sortíem moltes estomacats, com servidor, que una vegada vaig rebre 16 vots a favor… i 18 en contra. Eren temps en el que les respostes no anaven “nidades”, a cadascun la seva, t’ho havies de llegir tot, i tenia les seves avantatges, però sobre tot, els polzes eren genials, un icona del blog per mi, un monument a la discrepància, encara que també en això discrepàvem…

          M'agrada

    • Joaquim

      Cert! havia obviat el primer per no fer-ho tan llarg 🙂
      Com arribeu al final, em sorprèn. mai tinc en compte, en el cas d’una música, si es pot trobar o no a Youtube, de fet la xarxa ofereix moltíssimes possibilitats. Si et saps moure una mica…

      M'agrada

      Respon
  8. Wimsey

    Oooh. Castigat?
    De seguida vaig tenir clar que era Herrmann, perquè tinc tots els CDs que va treure la Naxos amb les seves bandes sonores, i a sobre les seves repeticios són molt característiques. Dit això, coses de viure en un altre país, no vaig trobar els arxius d’àudio per comprovar si era el Kilimanjaro o no, i no se’m va acudir entrar a Amazon… En fi.

    M'agrada

    Respon
  11. colbran

    Ha desaparecido “misteriosamente” el montaje “Africa dedicado a la monarquía española” que está en YouTube y contiene el “Memory Waltz” de “The snows of Kilimanjaro” y que había trasladado al blog Jose Luis y que es donde yo hallé el tema tal como lo incluyó Joaquim para el concurso. En YouTube, debajo de la pantallita a la izquierda te indica Bernard Herrmann y el título del tema y la procedencia por si quieres comprarlo.

    Aunque todos los concursos tienen su dificultad -y algunos mucha dificultad!!!- éste para mí ha sido sencillo, pero creí que a la hora que comuniqué el resultado (9:44 de la mañana) ya se me habrían adelantado unos cuantos “infernemlandaires” con el resultado correcto, a lo largo de ese espacio de tiempo de casi 10 horas.

    Yo también recuerdo el Congreso Eucarístico famoso. Pasó por delante de mi casa un procesional de coches que durante horas no avanzaba ni un metro de distancia. Toda la familia lo contemplaba desde nuestros balcones y ventanas…Yo lo encontré una exageración, pero la Iglesia y sus manifestaciones siempre han atraído al público ibérico -y más en aquellos tiempos de “bajo palio”-, pero a mí no, ya de pequeño.

    M'agrada

    Respon
  12. Maribel i Victor

    Felicitats als encertants.
    Gràcies Joaquim pel concurs, hem passat una tarda molt divertida amb els comentaris de tots. Hem de felicitar-nos pel bon humor d’aquesta gran família.
    Nosaltres ni ho varem intentar, no teníem ni idea i els dissabtes són dies atrafegats per la compra setmanal etc..

    M'agrada

    Respon
  13. Wimsey

    Aprofito per recomanar a tothom que parli anglès la fabulosa biografia de Herrmann, A Heart at Fire’s Center: The Life and Music of Bernard Herrmann, de Steven C. Smith. Exhaustiva, apassionant, amb un gran amor per la seva música.

    M'agrada

    Respon
  14. Leonor

    ¡Felicito al vencedor y a Joaquim! Por supuesto que la conocía: ¿Hermann y mi Ava Gardner con MI Gregory Peck? Vamos…Lo malo es que vivo una mijitilla lejos…¡EN MÁLAGA! Os he dejado participar. ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    Respon
  15. SANTI

    No vaig participar doncs si no en tens ni idea, millor no fer el ridícul, però si que vaig estar una bona estona entretingut, fins que tip de donar pals de cec vaig determinar deixar-ho estar.
    No ho hagués endevinat a la vida. La pel•lícula aquesta la recordo com bastant pesada i la música no la tenia gens present. Aquest fragment és molt bonic.
    Felicitats als guanyadors, em sembleu tots uns cracks.

    M'agrada

    Respon

Deixa una resposta a Roberto Cancel·la la resposta