IN FERNEM LAND

OTELLO A LA ROH (Antonenko-Harteros-Gallo;Pappano)


Aleksandrs Antonenko (Otello) i Anja Harteros (Desdemona) a l’Otello de la ROH, producció d’Elijah Moshinsky. Fotografia © ROH/Tristram Kenton 2012

El proper dissabte tenim una cita amb l’Otello de Verdi al Metropolitan Opera House de New York, gràcies a aquest gran acord entre el teatre novaiorquès i les sales cinematogràfiques de mig món, que han trobat en aquesta iniciativa una nova i reeixida font d’ingressos quan ja semblava que les sales cinematogràfiques estaven condemnades al tancament. Qui ho havia de dir que seria l’òpera la que hauria de salvar al cinema!!!

Per preparar i fins i tot comparar aquesta proposta del MET, avui us porto una transmissió radiofònica que la BBC acaba de passar per les ones angleses (el passat 20 d’octubre) provinent d’una representació del final de la passada temporada a la ROH (18 de juliol) amb Antonio Pappano dirigint i el tenor letó Aleksandrs Antonenko, que fa ben poc el teníem cantant el Dick Johnson de La fanciulla del West, acompanyat per la polifacètica Anja Harteros com a Desdemona i l’horrorós Lucio Gallo com a Iago.

Recordeu que al MET seran Johan Botha, Renée Fleming i Falk Struckmann, dirigits per Semyon Bychkov.

A Londres la parella protagonista, així com la direcció són rellevants, però no m’atreviria a dir que magnífics. El tenor té una veu veritablement d’Otello i la seva interpretació d’ençà la producció de Salzburg amb Muti, ha anat madurant i recreant amb matisos i intencionalitat un personatge tan ric, complex i difícil des de qualsevol dels seus vessants, com aquest. Tot i així no posseeix aquella columna vocal íntegra, compacta i sense fissures que hom espera d’aquest rol i notareu en algun moment com la veu s’escanya i perd la imponent presència que denota en la majoria de les seves impactants intervencions.

Aquesta és la seva famosa entrada “Esultate! l’orgoglio musulmano”

Anja Harteros, al marge de les seves freqüents, enutjoses i preocupants cancel·lacions, és una cantant extraordinària, amb una veu carnosa i ample, que assoleix amb sumptuositat aquest rol verdià, no exempt d’alguna que altre desavinença amb l’afinació.

Així canten Antonenko i Harteros, el líric duo que finalitza el primer acte “Gia nella notte densa”. Els esforços del tenor per apianar i reduir la veu són notoris. No sempre se’n surt del tot, però crec que passa la prova amb nota.

En ambdós casos serà interessant la confrontació amb Botha i Fleming, ja que en el cas de la soprano nord-americana en fa una creació referencial des de fa molts anys.

Malauradament el cas de Lucio Gallo, ja l’hem comentat alguna que altre vegada, és tot un altre i sota el meu punt de vista, lamentable. Diguem que és un cantant que vol seguir les passes de Tito Gobbi, donant la màxima rellevància al cant declamat, ja que és incapaç de cantar legato i mantenint una noblesa en la línea que ell confon amb un declamat verista absolutament allunyat dels grans Iago. Quan s’oblida el cant per parlar sobre música, està tot perdut.

Us deixo la gran escena final del segon acte des de “Tu? Indietro! Fuggi!”, on podreu comprovar els límits i als virtuts esmentades d’ambdós intèrprets. En el cas de Gallo no he sabut trobar cap virtut i dels límits ben aviat us en adonareu.

També us vull fer escoltar el gran i dramàtic duo del tercer acte entre Desdemona i Otello “Dio ti giocondi”, on Harteros fa ostentació del seu ampli registre i la seva faceta més dramàtica, acostumats com estem a escoltar-la en rols més aviat tous. El sacrifici a aquesta interpretació més vehement el trobem en la dubtosa afinació d’algun inici de les seves frases. Antonenko llueix de manera un tant genèrica una interpretació estandarditzada, si bé absolutament consolidada en la tradició histriònica d’aquest rol.

Finalment us deixo el deliciós “Ave Maria” d’Harteros i el conclusiu “Niun mi tema” d’Antonenko.


*

OTELLO
Giuseppe Verdi-Arrigo Boito

Otello…..Aleksandrs Antonenko 
Desdemona …..Anja Harteros
Iago…..Lucio Gallo
Cassio…..Antonio Poli
Emilia…..Hanna Hipp
Roderigo…..Ji-Hyun Kim
Montano…..Jihoon Kim
Lodovico…..Brindley Sherratt

Royal Opera House Orchestra
Royal Opera House Chorus
Conductor, Antonio Pappano

18 de juliol de 2012
Royal Opera House, Covent Garden, London

ENLLAÇOS mp3

https://rapidshare.com/files/3460471375/Otello_ROH_180712_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/2182513881/Otello_ROH_180712_CD2.mp3

Espero que us agradi

34 comments

  1. Xavier C.

    Quan sento que l´òpera ha salvat les sales de cinema, em pregunto com. Un parell de sales cada quinze/vint dies, que ocupem cinc hores (dues sessions) per una entrada només un 50% més cara que la projecció normal de cinema. No prenem (a Déu gràcies) ni crispetes ni coca-coles, i el cànon a pagar al MET no deu ser petit. De veritat que no entenc com els hi surten els números.

    M'agrada

    • No tinguis cap dubte que deu ser un negoci quan tothom s’ha apuntat a l’òpera, ja sigui en directa o diferit, ara bé, el gran avantatge del MET és el dia i l’horari. Un dissabte per la tarda garanteix una plena ocupació. Un dia laboral a mitja tarda ho complica molt, o limita l’assistència a un públic no ocupat.
      Les sales de cinema tan sols omplen l’aforament en determinades pel•lícules i durant un cap de setmana i suposo que estan obligades a mantenir-les durant un cert període de temps. En el cas de l’òpera això no succeeix, omplen dues sales, fan molt calaix i segur que els queda un bon marge, malgrat que el consum de crispetes deu ser molt inferior, de moment i per sort.

      M'agrada

  2. SANTI

    No m’acaben de fer el pes cap dels dos.
    Les veus són adequades però el cant no tant.
    Esperaré a escoltar-me tota la gravació.
    El que has posat de Gallo és per denunciar-lo, ja li agradaria apropar-se una mica a Gobbi, que sense ser sant de la meva devoció, feia un Iago temible.

    M'agrada

      • SANTI

        M’he quedat una mica sense saber que dir. No està malament però hi ha alguna cosa que no et sabria definir que m’ha acabat per deixant-me fred.
        Ell té força, però qui sap si és per poca comprensió idiomàtica, el cas és que en el segon i tercer acte sembla que allò que canta no vagi amb ell.
        Ella és més Maria Boccanegra que Desdemona. En el tercer acte, i això ja m’ho va semblar ahir en el fragment, trenca la uniformitat de l’emissió, ja que el seu registre no és prou spinto. En el concertant m’ha agradat més i al quart acte també.
        Pappano és molt teatral i això m’agrada. Jo diria que és l’hereu de Levine, però per sort quan dirigeix Wagner no s’ador

        M'agrada

  3. alex

    Gracias Joaquim.
    Escuché por la BBC3 el sábado , el tercer acto y toda la escena de ella del cuarto.
    Antonenko pese a que vez en cuando “se desboca ” y aprieta demasiado ( muy en la línea, de lo que hacía hace unos años su compatriota Galoutzine), es para mi gusto la mejor voz actual para el rol del moro. A mi me gustó Antonenko el sábado ( le escuché en París hace dos años, con el mismo Gallo y la Renée)

    Harteros es actualmente tanto para el repertorio alemán como para el repertorio italiano, una de las mejores voces de lírica/lírica amplia que existen; la voz es amplia, homogénea, con proyección, matiza y tiene gusto en su canto; solamente y tu lo has mencionado, a veces aprieta excesivamente sin necesidad aparente (¿ por cuestión de interpretación ?) y se pelea con la afinanción. Es una magnífica soprano que desgraciadamente, no ha pisado practicamente los teatros españoles

    De Gallo, es un horror como cantante. Tiene timbre baritonal pero en lugar de cantar, declama y sí tiene problemas serios de afinación.

    Muy bien Pappano y coros. de lo poco que escuché

    M'agrada

    • Yo creo que Antonenko matiza más que Galoutzine, aunque este tenía un vozarrón más impresionante.
      Harteros, al menos este día, tenía algún problema con la afinación, a pesar de ello su voz es poderosa y su canto muy atractivo. Le falta un pelín de implicación para arrebatar, pero ojalá la hubiéramos tenido en el Liceu.
      Gallo es insoportable

      M'agrada

  4. Concep

    M’agrada més Fleming que Harteros per a la Desdemona.
    No sé si Botha ho canta prou bé, però aquest Antonenko Déu n’hi do lo bé que ho fa.
    Si puc dissabte aniré a veure el del Met.
    Com sempre, gràcies per mantenir-nos tan ben nodrits i al dia.

    M'agrada

  5. Mª Teresa Mir

    Prefereixo no fer comparacions quan hi ha un bon nivell. M’ha agradat la Desdemona d’Anja Harteros, i malgrat alguna desafinada d’Antonenko, per mi és un molt bon Otello. No sé si escoltar-los al teatre sonen igual!!

    M'agrada

    • Les comparacions Teresa són inevitables i ens serveixen per saber el que està bé i malament dels diferents cantants, no ho veig gens malament. De fet són inevitables, ho tenim sempre present, conscient o inconscientment.

      M'agrada

  6. No sé cómo estara ahora Renèe Fleming como Desdemona, pero cuando la cantó hace años con Plácido Domingo estaba sensacional; su desgarradora despedida de Emilia me pone los pelos de punta cuando la recuerdo y además como actríz siempre ha sido muy convincente.

    De acuerdo con todo lo dicho y que se diga de Lucio Gallo; es un desastre.

    En cuanto a la pareja protagonista, es difícil juzgar una actuación en vivo a través de un audio, el gesto acompaña mucho a la voz y la escena crea el clima. A juzgar por lo escuchado, Antonenko me gustó más en su versión de Salzburg dirido por Muti y en cuanto a Anja Harteros canta bien pero no me entusiasma, parece algo distante, no sé cómo explicarlo, tiene todas las cualidades para gustarme, pero me llega muy poco cantando en italiano; la prefiero cantando en alemán y en este rol Fleming estaba y quizás aún esté muy superior a Harteros -coincido con Concep-. La solución el próximo sábado.

    Pappano muy bien, pero me decanto por Muti.

    M'agrada

    • Jo crec que Desdemona, i ja ho veurem dissabte, és un rol que encara pot fer molt bé, tampoc és que sigui de gran dificultat vocal i en la gran escena de l’acte quart ha de demostrar més sentiments que no pas facultats. Ella té una especial cura en recrear, com feia la Caballé dels millors anys, els sons nostàlgics i eteris d’una escena tan introspectiva com aquesta.
      Per altre part si un dia podem disposar del vídeo d’aquesta funció ho podrem comparar amb més justícia, ja que una versió vídeo té molts més avantatges que una tan sols d’àudio.

      M'agrada

  7. He pogut escoltar només els fragments del post i tant Harteros com Antonenko m’agradan bastant però sense entusiasmar-me (tampoc és un dia que pogui està massa musicalment receptiu). Molt bé ella en l’Ave Maria (que en directe deu sonar molt millor ja que trobo descompensació amb l’orquestra en la gravació), però l’agut final sona destemplat, i li surt massa intens. I que no hagis triat el més famós fragment per a aquest Iago és una demostració palpable de que, a diferència d’ell, tu no creus en un deu massa cruel… 🙂

    M'agrada

  8. OLYMPIA

    Tinc espatllat el so de l’ordinador però em baixaré el regal que ens fas ja que Harteros m’agrada molt, m’interessa Antonenko i del gall procuraré passar-ne. Lamento que un paper tan important no es dongui a algú que tingui alçada per cantar-lo.
    Gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  9. simone

    Gràcies Joaquim. Ahir m’ho vaig descarregar i escoltar la primera part. Es la primera vegada que escolto l’Otello de Verdi. Volia veure la rentransmisio de la Met al cinema però ens coincideix am un viatget a Suissa i encara que alli també la retransmetrán no ens hi cap al “programa” cultural que tenim. 😉 Per cert, et vam veure l’altre dia a la sortida de l’Elisir pero anavem en cotxte i estavem una mica lluny. Una abraçada!

    M'agrada

    • Crec amiga simone, que tens altres opcions abans que aquesta, però en qualsevol cas el nivell és prou bo per fer-te una idea d’aquesta òpera. En qualsevol cas t’aconsellaria que escoltis alguna versió amb Mario del Monaco, és definitiu i si la Desdemona és Renata Tebaldi, millor que millor.
      Qui sap, potser d’aquí a uns mesos podràs descarregar-te aquest Otello del MET a IFL.

      M'agrada

  10. alex

    Esperemos que con el deseado OTELLO que irá por los cines desde el Met el próximo sábado ( espero escucharlo aunque sea parcialmente, por la radio via internet), cante Botha que ha cancelado ya alguna función estos días pasados.
    Si todos hemos coincidido que Gallo es un mal cantante y un Jago irrelevante, tampoco soy muy optimista con Struckmann ya más que veterano y bastante fuera del estilo verdiano ( el año pasado creo, cantó en el Met el rol de Scarpia – rol que en algunas escenas, es bastante similar al de Jago – y de lo escuchado, estuvo deficiente vocalmente y como dicen los italianos, “fuora di rolo” estilisticamente )

    M'agrada

  11. dandini

    Caram que maco! Moltes gràcies.Una parella protagonista de primeríssim nivell per disfrutar de l’obra “a tope”.La direcció d’Antonio Pappano em sembla fabulosa.La parella protagonista deixant comparacions estèrils em fa gaudir de forma plena del text i la partitura.Per cert Aleksandrs Antonenko és letó i no pas rus( com per exemple Maija Kovalevska o Elina Garanca) i és un Otello fantàstic de veu i d’intenció que domina el rol perfectament. Anja Harteros és una de les meves debilitats (igual que la Rénee) i m’entusiasma el seu so spinto tipus Tebaldi,Millo,Vaness,Marton etc. Li vaig sentir el Iago a Lucio Gallo al ROH el 2005 i no em va desagradar ni a mí ni al públic assistent. Ara la veu sona més gastada.Es un rol difícil de distribuir.En les darreres edicions Riccardo Muti (l’etern portador de la torxa verdiana) ha escollit a Carlo Guelfi i a Nicola Alaimo. Per cert el prometedor tenor Antonio Poli (1986) que fa el Cassio és també un cantant molt defensat per Muti.

    M'agrada

    • Te olvidas del fabuloso Yago de Carlos Alvarez en Salzburg con Muti. Por cierto el mejor de todo el reparto, Antonenko incluído. Lo cual es comprobable vía DVD pues aún está a la venta. Con una estupenda Poplavskaya además.

      Comparaciones estériles sueles hacer tú constantemente, Debieras haberte ahorrado esta frase, en mi opinión. Y yo que creía que estarías contento de que te valoráramos -tanto Concep como yo- a Fleming cantando Desdemona!

      M'agrada

    • Això de les comparacions estèrils, com he comentat abans a Teresa, forma part del nostre bagatge, de la nostra formació i del nostre criteri. Com sinó podríem saber si Gallo ho fa bé o no, si abans no haguéssim escoltat a Warren, Cappuccilli, Stracciari, el sensacional Tibbett o al mateix Álvarez.
      La coincidència de l’emissió d’aquesta representació del passat mes de juliol, amb la transmissió de la funció del MET m’ha semblat molt interessant i encara que et sembli estèril, no et càpiga cap dubte que comparar Botha amb Antonenko serà un exercici molt interessant i sobretot comparant-los posteriorment amb Del Monaco, Domingo o Tamagno i Merli.
      Gràcies per corregir-me la nacionalitat d’Antonenko, ara ho canvio.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: