IN FERNEM LAND

ANTONIO PAPPANO DIRIGEIX DER RING DES NIBELUNGEN A LA ROH (I)


Das Rheingold (Producció de Keith Warner – ROH)

Amics avui us porto el pròleg (Das Rheingold) i la primera jornada (Die Walküre) de la Tetralogia que els londinencs tenen la sort de gaudir en aquesta temporada 2012-2013, dirigida en la vessant musical per Antonio  Pappano i en l’escènica per Keith Warner (producció del 2004 que no ha agradat a quasi ningú).

La ROH ha programat 4 cicles del Anell dels Nibelungs

I Cicle 24 | 26 | 29 Sept | 1 Oct
II Cicle 2 | 4 | 7 | 9 Oct
III Cicle 16 | 18 | 21 | 24 Oct
IV Cicle 26 | 28 | 31 Oct | 2 Nov

Les gravacions que us deixo a disposició pertanyen a la transmissió que la BBC3 està fent del III cicle, per tant demà i el proper dimecres tindran lloc la segona i tercera jornada que espero a finals de la setmana vinent completar en un segon apunt.

No cal dir que la sana enveja em rosega en veure com el Covent Garden és capaç de programar 4 cicles sencers a part dels 21 títols programats.

Concentrant-nos amb aquest Anell i en les dues primeres jornades, cal destacar a part de la direcció lleugera, àgil a vegades mancada de la grandiositat transcendent amb la que Antonio Pappano fa front, el Wotan de Bryn Terfel. El baix-baríton gal·lès fa gala de la bellesa del so habitual d’un instrument que comença a denotar un cert cansament, però és tot un luxe escoltar-lo com perfila amb deteniment cadascuna de les frases i amb la intenció que llença sentències, pors i amenaces. Ell és l’eix central d’una producció de veus generalment sòlides, tot sabent que reunir un cast perfecte és una tasca àrdua i quasi impossible. En qualsevol cas comptar amb Sarah Connolly (Fricka), Eric Halfvarson (Fafner), Stig Andersen (Loge), Gerhard Siegel (Mime) i Eva-Maria Westbroek (Sieglinde), ofereix a la proposta una solidesa important, malgrat que el Hundig de John Tomlinson ja soni molt gastat (oscil·lant i amb sons fixes) tot i la imponent i temorosa presència sonora, que Simon O’Neill sigui massa pàl·lid i massa allunyat del heroic heldentenor que hom desitjaria malgrat la honestedat del seu Siegmund de sonoritats nasals i a la Brünnhilde de Susan Bullock malgrat la intenció i la gosadia, se li hagi passat definitivament l’arròs.

Ja ho voldria per a mi i el Liceu encara que després esmolés ben bé les eines.

Aquí us deixo els enllaços de les dues primeres òperes que conformen las Tetralogia, tot esperant les dues que tindran lloc demà i dimecres. Espero que siguin del vostre interès.

Eva-Marie Westbroek Sieglinde a la ROH producció de Keith Warner

RICHARD WAGNER
DAS RHEINGOLD (16/10/2012)

Woglinde ….. Nadine Livingston (Soprano)
Wellgunde ….. Kai Ruutel (mezzosoprano)
Flosshilde ….. Harriet Williams (mezzosoprano)
Alberich ….. Wolfgang Koch (baríton)
Wotan ….. Bryn Terfel (baix-baríton)
Fricka ….. Sarah Connolly (mezzosoprano)
Freia ….. Ann Petersen (Soprano)
Fasolt ….. Iain Paterson (Baix)
Fafner ….. Eric Halfvarson (Baix)
Froh ….. Andrew Rees (Tenor)
Donner ….. Peter Coleman-Wright (baríton)
Loge ….. Stig Andersen (Tenor)
Mime ….. Gerhard Siegel (Tenor)
Erda ….. Maria Radner (contralt)

https://rapidshare.com/files/1125882749/01_Das_Rheingold_ROH2012_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/976260558/02 Das Rheingold ROH2012 CD2.mp3

Bryn Terfel Wotan a la ROH, Producció de Keith Warner

DIE WALKÜRE (18/10/2012)

Siegmund…..Simon O’Neill (Tenor)
Sieglinde…..Eva-Maria Westbroek (Soprano)
Hunding…..John Tomlinson (Baix)
Wotan…..Bryn Terfel (Baix-Baríton)
Brünnhilde…..Susan Bullock (Soprano)
Fricka…..Sarah Connolly (Mezzo-Soprano)
Gerhilde…..Alwyn Mellor (Soprano)
Ortlinde…..Katherine Broderick (Soprano)
Waltraute…..Karen Cargill (Mezzo-Soprano)
Schwertleite…..Anna Burford (Mezzo-Soprano)
Helmwige…..Elisabeth Meister (Soprano)
Siegrune…..Sarah Castle (Mezzo-Soprano)
Grimgerde…..Clare Shearer (Mezzo-Soprano)
Rossweisse…..Madeleine Shaw (Mezzo-Soprano)

Orquestra de la Royal Opera House
Director d’orquestra, Antonio Pappano

https://rapidshare.com/files/568992432/Die_Walkure_ROH181012_A1.mp3

https://rapidshare.com/files/4000950369/Die_Walkure_ROH181012_A2.mp3

https://rapidshare.com/files/2114710556/Die_Walkure_ROH181012_A3.mp3

Abans d’acabar no podia deixar-vos sense un tast musical.He triat el sempre empocionant final de Die Walküre que ens permetrà escoltar a Bullock i sobretot a Terfel en el comiat de Wotan, acompanyats de manera esplèndida per Pappano. Com podreu escoltar, el públic del Covent Garden és d’aquells que tampoc tenen espera i aplaudeixen abans d’hora.

La setmana vinent ens espera el Siegfried del tenor alemany Stefan Vinke, veurem (millor dit, escoltarem) si supera la prova i el podem afegior a la llista de futuribles.

ACTUALITZACIÓ:

Aquí la segona part: ANTONIO PAPPANO DIRIGEIX DER RING DES NIBELUNGEN A LA ROH (II)

22 comments

  1. SAMUEL PINÓS

    Benvolgut Ximo: Els 2 arxiu de ‘Das Rheingold’ son el mateix (la segona meitat). Podries aconseguir i penjar el corrsponent a la primera meitat?
    Gràcies per endavant

    M'agrada

  2. Xavier C.

    És a dir: la Bullock millor que s´hi dediqui a fer pel•lícules, oi? 😆

    I nosaltres, què? Acabarem de fer la genealogia wagneriana que ens va quedar mig penjada abans de l´estiu? ❓

    M'agrada

    • Tema espinós, hi ha qui diu que la Bullock (Sandra) és un dels nyaps més imponents de la historia del cinema. No crec que sigui el mateix cas de la Susan a l’òpera, però és que aquesta soprano anglesa ha cantat un repertori molt exigent i jo crec que ha precipitat la davallada. La sortida del segon acte a Die Walküre és terrible i ella la fa terrible de veritat :evil:, després s’escalfa una mica però la veu ja està tocada i sense haver-la vista mai en directa i sense saber la potència i amplitud del seu instrument, no et puc dir gaire cosa més que, el que s’escolta és poc estimulant.

      M'agrada

  3. Mª Teresa Mir

    Si escoltant aquest final Die Walküre no se m’atura el cor és que el tinc a proba de mombes. És precióooooos, estic amb la pell de gallina.

    M'agrada

  4. Fernando S.T.

    Nos propones un grandioso domingo recogidos en casa. El tiempo acompaña.
    Agradecido una vez más y esperando la segunda entrega para completar el álbum de cromos.

    M'agrada

    • Si Fernando, yo también tengo ganas de ver si la segunda entrega está a la altura del reto. Los cantantes me dan un cierto pavor. Tomlinson a estas alturas haciendo Hagen me hace temblar y Bullock, despues de Die Walküre, también. El Siegfried una incognita.

      M'agrada

  5. Carlos R.

    No ha tenido demasiadas buenas críticas esta reposición del Anillo en Londres, precisamente por algunas de las voces protagonistas, a parte de la fallida producción, pero parece ser que el Siegfried de Stefan Vinke es notable, tengo ganas de certificarlo.
    Mientras tanto disfruto de Terfel, pese al inevitable paso de los años, que lo hace más sabio y de Westrobek. Susan Bullock hizo unas notables Elektra hace unos años y parece que vive de esa renda, a mi nunca me ha satisfecho del todo. Es de lamentar que el Coven Garden no haya podido disponer de Stemme o Theorin.
    En cuanto a Tomlinson mejor correr un tupido velo.
    En todas partes cuecen habas.

    M'agrada

  6. Marta B

    Moltíssimes gràcies Joaquim, ja tinc baixat l’Or del Rin i estic baixant la Walkíria. Wagner és un compositor que no em fa mai mandra d’escoltar. M’agrada moltíssim Terfel, i fent de Wotan encara més, el comiat de Wotan és un dels fragments que m’agrada escoltar i escoltar i no em cansa mai.

    M'agrada

  7. He escuchado con sumo interés esta “Despedida de Wotan”. Me ha gustado mucho la atmósfera que crea Pappano con la orquesta del Covent Garden, en estos maravillosos minutos finales de “Die Walküre”, que constituyen una de las escenas más emocionantes de toda la Tetralogía wagneriana.

    Oigo la grabación con un volumen muy limitado, ya que mi ordenador no da para más y no percibo las voces con toda su magnitud, pero no me ha gustado nada la Bullock, con una voz gastada, abierta y crispada y muy poco apropiada para Brünhilde -al menos en su estado actual-. En cuanto a Bryn Terfel siempre aporta la intención adecuada, pero su voz denota algo de un cansancio que
    puede ser pasajero o fruto del desgaste propio del paso del tiempo, con una ligera tendencia a la oscilación.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: