Jo no us puc dir res. La vaig adorar des de la primera vegada que la vaig veure al Lliure de Gràcia quan ella i tota aquella gent em van fer estimar el teatre per sempre.
Aquells primers anys van ser antològics, definitius
- 1976: Camí de nit, 1854.
- 1977: Titus Andrònic, Leonci i Lena, La cacatúa verda, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.
- 1978: La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, La nit de les tríbades, Hedda Gabler.
- 1979: La bella Helena, Les tres germanes.
- 1980: Jordi Dandin, El balcó.
- 1981: Operació Ubú.
- 1982: El misantrop, Primera història d’Esther.
- 1983: Al vostre gust, Advertència per a embarcacions petites.
- 1984: Una jornada particular.
- 1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
- 1986: La senyora de Sade.
- 1987: Lorenzaccio, Lorenzaccio, El 30 d’abril.
- 1988: La bona persona del Sezuàn.
- 1990: Maria Estuard, Un capvespre al jardí.
- 1991: El cántaro roto.
- 1992: Dansa d’agost, El dol escau a Electra, El parc.
- 1993: Roberto Zucco.
- 1994: Un dels últims vespres de carnaval, Les noces de Fígaro, Quartet.
- 1995: Arsènic i puntes de coixí.
- 1996: Lear o el somni d’una actriu, El temps i l’habitació.
- 1998: Quartet, Morir, Galatea.
- 1999: Tot esperant Godot, La nit de les Tríbades.
- 2000: L’hort dels cirerers.
- 2001: L’adéu de Lucrècia Borja.
- 2002: Escenes d’una execució, Testimoni Verdaguer.
- 2003: Homenatge a Josep Montanyés, El retorn al desert.
- 2004: Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns.
- 2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.
- 2006: Rosencrantz y Guilderstein són morts, Hamlet, La tempestad .
- 2010: Agost
Us deixo l’entrevista que la Cristina Puig li va fer a Gent de Paraula de la 2 de TVE.
Si premeu l’enllaç veureu la seva biografia: Anna Lizaran

Demà escoltare l’entrevista però no vull anar a dormir sense ser la primera-l’atzar que no existeix-de subscriure amb tu aquell amor imparable pel teatre que ella, al mig d’aquella meravellosa gent de Gràcia, ja viurà en mi i amb mi per sempre.
Tinc trist el cor, és clar.
M'agradaM'agrada
Quan estava a punt d’anar a dormir sense fer l’apunt, esperant la fita milionària, em va aparèixer una piulada que em va deixar el cor trencat.
No podia anar a dormir sense deixar-ne constància. Mai podré pagar amb prou agraïment el que Ella i tot el que va envoltar aquell Lliure generós i esplèndid, varen suposar per a mi i el corresponent amor infinit al teatre.
Era grandiosa
M'agradaM'agrada
La noticia me deja atónito. Anoche estuvimos viendo “Natale in casa Cupiello” y no mencionaron nada ni leyeron ninguna nota sobre su muerte. Una gran pérdida para la escena catalana!
M'agradaM'agrada
Seguramente se produjo más tarde o se supo más tarde.
Una infinita tristeza
M'agradaM'agrada
Què dius?!? No sabia res!!! Quin greu. Porca misèria. Si més no queda a tots el consol que va estar al peu del canó fins el darrer moment.
M'agradaM'agrada
De cop em van venint com un flash algunes de les coses més grans que he vist mai en teatre i sempre hi era ella.
M'agradaM'agrada
Una notícia molt trista. Va ser una gran actriu. Gràcies per la llista, Joaquim, m’ha fet recordar molts i molts moments teatrals que eren en el meu arxiu mental i que tu has fet obrir.
M'agradaM'agrada
Una llista que amaga el bo i millor del teatre català dels darrers anys.
Que surtin actrius d’aquesta mena costa molt. No es va fer gran amb els anys, sempre va ser gran, de jove ja era apoteòsica.
M'agradaM'agrada
un día triste…muy triste….
Gràcies Anna… donde estés……
http://florestanbcn.blogspot.com.es/
M'agradaM'agrada
Qué pena Emilio !
M'agradaM'agrada
😦 Ostres!! fa molta pena! 😦
M'agradaM'agrada
Jan, ella ens va fer a molts joves com tu ara, que ens enverinéssim amb el teatre. Va ser una actriu immensa que va esclatar en un moment gloriós del Teatre català amb la creació del Teatre Lliure de Gràcia al voltant d’un altre monstre, Fabià Puigcerver. Allò, lluny de nostàlgies ermes, va ser un moment tocat pels déus.
M'agradaM'agrada
Caram, quina pena. Inoblidable rostre angelical de jove, i de gran una grandíssima actriu. 😦
M'agradaM'agrada
De jove ja era una boníssima actriu.
Si mires els 9 primers anys de la llista, és a dir des que en tenia 32 fins als 41 (joventut), les seves actuacions van ser de traca (en negreta les que recordo cum laude)
1976: Camí de nit, 1854.
1977: Titus Andrònic, Leonci i Lena, La cacatúa verda, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.
1978: La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, La nit de les tríbades, Hedda Gabler.
1979: La bella Helena, Les tres germanes.
1980: Jordi Dandin, El balcó.
1981: Operació Ubú.
1982: El misantrop, Primera història d’Esther.
1983: Al vostre gust, Advertència per a embarcacions petites.
1984: Una jornada particular.
1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
M'agradaM'agrada
Dia molt trist per la cultura.
Gràcies pel link del video: avui és el moment adequat per tornar-lo a veure en memòria de la Lizaran.
Quina gran actriu que hem perdut!
Bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
L’entrevista és especial emotiva per a mi, ja que la Cristina Puig és la meva fillola.
M'agradaM'agrada
Hi ha buits més grans que d’altres, i aquest n’és un, perquè quan desapareix un artista ens quedem orfes.
M'agradaM'agrada
Tens raó, orfes i el pitjor, ara per ara el seu lloc queda buit.
M'agradaM'agrada
L’escena catalana ha quedat orfa d’una gran actriu,ÚNICA en el teatre del nostre pais. Que descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Jo crec que no hi ha dona al teatre, que m’hagi fet gaudir tant com ella.
Com la trobarem a faltar!
M'agradaM'agrada
Jo la vaig veure primer al Jordi Dandin… Ha estat tant ràpid… Jo confiava, la veritat, que es recuperés i que l’any vinent tornessin a fer La bête però aquest cop amb ella, com estava previst. Ja no podrem fer-ne la comparació.
M'agradaM'agrada
Jo a Camí de nit, no la recordo però la vaig veure, aquell espectacle ja va ser el primer i d’ençà d’aleshores no et sabria dir on em va agradar més, si que et podria dir on no em va agradar, però ara no toca.
M'agradaM'agrada
Ha marxat un “monstre”, una persona única pels valors i la sensibilitat que ha estat capaç de transmetre. Un gran buit.
M'agradaM'agrada
Quan ella entrava en escena no hi havia ulls per cap altre. Era magnètica i formidable. Un monstre de l’escena.
M'agradaM'agrada
Quina gran pena! L’Anna era genial. L’ultim cop que la varem veure fou a Dues dones ballant. Va estar magnifica. Era teatre en estat pur. Feia plorar, o somriure o riure segons calia. Sempre recordaré la seva bona persona de Sezuan, o el darrer capvespre de carvnaval…Descansi en pau!
M'agradaM'agrada
OH! aquell Goldoni! quanta sensibilitat sobre l’escenari, quin TEATRE feien tots plegats.
M'agradaM'agrada
Una gran actriu,una dona meravellosa i una millor persona.Ho he escoltat entrada la matinada i com en Joaquim m’he quedat sobtada encara que ja era notícia quan no va poder seguir amb La Bestia.Una gran pèrdua,sentirem nostàlgia i per més que volguem no hi haurà una altre Anna Lizaràn.Ella era única.
M'agradaM'agrada
Per això al davant portava l’article, tant sols les grans poden ostentar-lo amb dignitat LA LIZARAN
M'agradaM'agrada
Hola no es podrà oblidar mai la interpretació d’Agost” un “monstre” de la nostra escena, comparable amb Adolfo Marsilllach, Núria Espert en ‘Quien teme a Vigina Woolf” fermament arrelades en el record. També hi ha la peli-cula “Actrius” de: Ventura Pons
Amb: Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran, Mercè Pons, un repartiment de luxe per revisar-la de tant en tan.Aquesta pèrdua serveixi a les noves generacions d’actrius com exemple del que es saber interpretar.
M'agradaM'agrada
Aquelles Actrius d’Actrius eren les actrius que Benet i Jornet va pensar en escriure aquella mena de All about Eve a la catalana. Un luxe!
M'agradaM'agrada
“Una jornada particular” fue la primera obra en catalán que vi en Barcelona. Tuve la suerte de entrar en el camerino y que “La Lizarán” y “El Flotats” me firmaran el poster y luego se avinieran a tomar una cerveza como si fueran “personas normales” Desde entonces nunca dejé de ver obras con ella. Con la cantidad de mediocridad que hay, que se tengan que ir los genios…
M'agradaM'agrada
Hola Lillian, la recordo, amb aquella escena espectacular al terrat amb els llençols.
Vas ser molt afortunada de poder prendre una cervesa, aquestes coses et deixen un record de per vida, com el record que ens han deixat aquelles interpretacions gegantines de LA LIZARAN.
M'agradaM'agrada
Ho sento moltíssim. L’havia vista moltes vegades al Lliure de Gràcia i m’agradava molt. Vaig tenir un mal presentiment quan van dir els motius de salut pels quals no podia actuar. Li havia passat el mateix a una persona que coneixia bastant amb igual i ràpid final. Era única.
M'agradaM'agrada
I com a única mai serà oblidada i la historia en parlarà. Nosaltres som uns privilegiats que hem coincidit en el moment oportú amb ella, una immensa fortuna, i després ens queixem!
M'agradaM'agrada
No puc mirar la tele quàn donen aquestes notícies.Veure les cares dels companys,amics i colegues de l’Anna entrant al tanatori m’ha deixat tristissima.Res era comédia,l’estimen de veritat,ho lamenten,estàn dolguts i penso que enfadats per aquesta injustícia.La consternació que trasmetia la cara de Joel Joan m’ha colpit molt.
Descansa en pau,Anna,siguis on siguis trobaràs el teu lloc
M'agradaM'agrada
Jo la recordo amb aquella rialla immensa que sabia fer i que s’encomanava, o amb aquella Bella Helena sensacional, o aquells vespres de Carnaval. Aquests dies no vull recordar a la tràgica que també ens va fer plorar, ja ho ha aconseguit morint-se.
El seu lloc ja el té en el nostre cor i en el nostre record.
M'agradaM'agrada