Janine Jansen
Avui viatjarem a Roma per assistir des de l’Auditorium Parco della Musica a la interpretació del concert per a violí i orquestra en Re major de Johannes Brahms, amb l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia sota la direcció del seu titular, Antonio Pappano i la violinista holandesa Janine Jansen.
L’any 1878 Brahms va escriure el concert per a violí que va dedicar al seu amic violinista Joseph Joachim.
Brahms havia pensat que aquest concert, com el segon de piano del que us en parlava diumenge en motiu del concert a Girona de Jorge Luis Prats amb Gergiev, tenia que constar d’un atípic quart moviment, un Scherzo però finalment el va descartar i el material va passar casualment al segon concert de piano.
La versió que us proposo compta amb la cadència que Joachim va crear pel primer moviment. Hi ha més de mitja dotzena de cadències per aquest concert, algunes amb noms tan prestigiosos al darrera com: Leopold Auer , Henri Marteau , Max Reger , Fritz Kreisler , Jascha Heifetz , George Enescu , Nigel Kennedy o Rachel Barton Pine.
El violinista Enrique Ricci va gravar un disc amb 16 cadències diferents.
Janine Jansen diu al final del vídeo que ella utilitza la de Joachim ja que és la que deixa més llibertat al solista.
Us deixo els enllaços del vídeo, però si voleu, també podeu escoltar el segon moviment, el bellíssim adago que he pujat al meu canal de Youtube.
ACCADEMIA NAZIONALE DI SANTA CECILIA
Auditorium Parco della Musica di Roma
Johannes Brahms
Concert en Re major per a violí i orquestra op. 77
Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Director: Antonio Pappano
Janine Jansen (violí)
ENLLAÇOS (vídeo):
http://rapidshare.com/files/1261499229/Brams_Jansen_Pappano_13.mpg.001
http://rapidshare.com/files/853188955/Brams_Jansen_Pappano_13.mpg.002
http://rapidshare.com/files/3588916972/Brams_Jansen_Pappano_13.mpg.003
http://rapidshare.com/files/2172863704/Brams_Jansen_Pappano_13.mpg.004
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/files/963978104/01%20concert%20viol%C3%AD%20Brahms.mp3
Espero que us agradi
IN FERNEM LAND 
Home,Joachim, amb aquests ulls verds, com no ens ha d´agradar? Ara, el violí ja sabeu que a mi…
M'agradaM'agrada
perdó: blaus. no sé on tenia jo la vista… digo… el pensament 😕
M'agradaM'agrada
O es la meva pantalla…però jo diria que son verds i en qualsevol cas irresistibles!
M'agradaM'agrada
Has mirat massa el violi 👿
M'agradaM'agrada
Ho tens fàcil, no miris el violí 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, el meu dia serà diferent havent-lo començat amb aquest adagio.
M'agradaM'agrada
És un dels grans moments, dels molts que ens va deixar Brahms
M'agradaM'agrada
Fenomenal Pappano, la Jensen no l’havia escoltat mai, però deu n’hi do!
Escoltar Brahms es un plaer i sempre et reconcilia amb el món, encara que només sigui l’estona que dura el concert.
M'agradaM'agrada
Pappano, que té uns tics bucals molt peculiars és un dels directors més complerts de l’actualitat, o potser el més complert i versàtil. M’agrada en quasi tot
M'agradaM'agrada
Per la foto que has posat de portada, ja deu ser interessant! Jajajaja
M'agradaM'agrada
I no has fet els deures i has escoltat l’adagi (com a mínim)?
M'agradaM'agrada
Quan tingui un ratet ho faré! 🙂
M'agradaM'agrada
D’acord, espero 🙂
M'agradaM'agrada
Cada vegada que escolto a Janine Jansen, m’agrada més.
La seva musicalitat i, sobretot, sensibilitat, al meu modest parer, son extraordinaries.
El mestre Pappano, em mereix les mateixes qualificacions.
Com sempre, escoltar Brahms, et porta a una altra “galaxia”.
Moltes gràcies, Joaquim, per els regals constants que ens dediques.
M'agradaM'agrada
M’agrada que les propostes que us deixo us inetressin, no sempre és fàcil, encara que aquesta era una aposta a cavall guanyador.
No hi ha de què Joaquim
M'agradaM'agrada
Una de les coses que no entenc dels gran solistes actuals és el per què no ens interpreten cadències originals de la seva collita. L’origen de les cadències és precisament aquest, que l’interpret, de manera fins i tot improvisada, ens ofereixi la seva propia versió. Això afegiria un plus d’interés a l’interpretació d’obres molt conegudes.
Bellissim adagio, del que hi ha l’anècdota de Pablo Sarasate, que es negava a interpretar aquest concert, no pas per la seva dificultat tècnica com d’altres en el seu temps, sino per pura gelosia…sí, sí, gelosia. “…però si el tema més extens i bell n’és protagonista absolut l’oboè!…”. Doncs no li faltava mica de raò a l’home. I és que en Brahms la part solista dels seus concerts està totalment integrada dins de l’orquestra formant un tot concertant gairebé simfònic. Fa tan sols dos dies em pogut llegir a IFL com Joaquim “dubtava” de qui acompanyava a qui en l’excels andante del segon concert per a piano, on el cello solista pren tan protagonisme com l’oboè en l’adagio del concert de violí d’avui. El tractament concertant de Brahms ja va causar moltes discusions i desaprovacions en el seu dia: simfonies amb obligato de piano o violí es va arribar a dir. Preneu atenció al tema principal del violí solista en el primer moviment. Apareix tan sols dues vegades, i desprès de moltes anades i vingudes, subtemes i més subtemes, i quan ja definitivament per fi ens arriba ho fa amb un lirisme meravellós, abassegador, penetrant, però compte que cal estar atents per disfrutar-lo perque aviat desapareix. Aixi és Brahms, en les obres concertants, pianístiques, de cambra i simfòniques. I aixi és com m’agrada tant aquest home.
Molt bona versió la que ens portes avui, amb una esplèndida Janine Jansen i un tot terreny Antonio Pappano que sembla haver assolit el do de l’ubiqüitat.
M'agradaM'agrada
“…fa tans sols uns dies hem pogut…”. Ara si. La “h” no sona però s’escriu, Josep! 🙂
M'agradaM'agrada
Magnífic comentari Josep, gràcies.
Diu Jansen que Joachim deixa molta llibertat a l’interpret i que per això tri la seva cadència.
Per a segons qui, deixar-li fe de les seves podria ser un perill, i resultar més llarga la cadència que tot el primer moviment 😆
M'agradaM'agrada
Pau i serenor, gràcies Joaquim, ens convé molt.
És un dels meus concerts i no sabria triar entre aquest o el de Beethoven
La versió, al menys de l’adagi i a l’espera de baixar-me el concert aquesta nit, m’ha semblat molt bona
Suposo que aniràs aquest cap de setmana vinent al concert de la Mullova amb l’OBC. jo en tinc moltes ganes.
M'agradaM'agrada
En principi no tinc previst a la Mullova, però mai se sap
M'agradaM'agrada
Gràcies per una altre perla, Joquim. Ja ens fan falta aquests raigs de llum que entran per la ventana IFL. una abraçada.
M'agradaM'agrada
És un plaer compartir-ho, ja ho saps, m’encanta fer-ho.
M'agradaM'agrada
Per mi, un dels millors concerts de violí. A Barcelona afortunadament l’hem vist interpretat per bons violinistes. Un treball acurat la versió de Jansen.
M'agradaM'agrada
És de traca i mocador, un concert que atrapa emocionalment i acaba de manera exultant. Perfecte!, sobretot en aquests temps
M'agradaM'agrada
Hola deixeu-me recordar un violí que no té res a veure en lo que esteu diguem, un violí d’or que recordo de fa molta temps:Stephane Grappelli no sé tan sols a on anat a parar aquest interpret, pro esta en el subconscient, per les emissores de la radio s’escoltava moltíssim,i el feia parlar pro no era concertista clàssic.Disculpeu si m’en vaig fora del tema.
M'agradaM'agrada
Grappelli va morir l’any 1997. Era un violinista de jazz magnífic i les gravacions que va fer amb Menuhin són de les que tinc com referencials.
M'agradaM'agrada
Io c’ero… (è il bello di aver casa a Milano e a Roma). L’ascolto dal vivo è stato emozionante. Il merito? di tutti: la Jansen ha mostrato qualità di interprete fenomenali, con una naturalezza di suono che raramente mi è capitato di sentire dal vivo e in disco. La sua interpretazione è stata così bella che ha fatto dimenticare la bellezza statuaria dell’interprete… o forse l’ha esaltata: ammetto, un amore a prima vista! L’orchestra era perfetta non solo per precisione ma soprattutto per qualità di suono, di colore: il colore di Brahms è tipico, scuro ma trasparente e i Ceciliani hanno saputo cogliere questa particolarità come quasi mai capita di sentire; più li ascolto, più mi rendo conto di quanto siano una delle orchestre top d’Europa e del mondo. Pappano: un architetto del suono. La sua direzione vibrante, perfettamente in linea con la solista ha sottolineato particolari che spesso scompaiono sommersi dalla massa sonora: il primo movimento è stato un diamante (spesso è opaco e pesante) con il “tempo giusto”. L’adagio quasi insuperabile e il finale… beh faceva venir voglia di alzarsi e ballare trascinati dalla musica.
Nella seconda parte del concerto Pappano ha diretto la 5° sinfonia di Prokofiev dimostrando capacità non comuni come interprete di musica russa. In particolare ricordo come ha saputo dosare il suono per far risaltare al massimo il rutilante finale.
M'agradaM'agrada
BRAVO ed auguri
Ho visto il concerto diverse volte e mi sembra veramente eccezionale.
Tu sei un uomo molto fortunato di poter godere dei concerti dell’Accademia Santa Cecilia con Pappano ed anche delle serate scaligere.
Mi sento un po ‘invidioso della tua ubiquità, anche se Falstaff alla Scala non mi è piaciuto molto. 👿
Grazie mille per la cronica
M'agradaM'agrada
Bene! se vieni in Italia organizziamo serata scaligera o ceciliana.
Non sono troppo d’accordo con te sul Falstaff (ma sono andato in un’altra serata) le mie opinioni te le invio nel post relativo.
Invidio il tuo italiano, mi insegni il Catalano?
Ciao e complimenti a te e a tutti quelli che scrivono qui: i commenti sono di qualità molto elevata.
M'agradaM'agrada
Caro Gianluca:
Mi piacerebbe fare una visita di ritorno in Italia, sia a Milano o Roma, ma per il momento non credo probabile, o per meglio dire, possibile.
Per quanto riguarda al Falstaff, Io non ho trovato le voci adeguate o, peggio, cantanti buoni, almeno al livello che penso dovrebbe avere il primo teatro italiano.
Non lo dico tanto per il protagonista, che è una presenza innegabile, ma come cantante è abbastanza generico, dico agli altri personaggi principali, Alice, Quickly, Ford e Fenton. Anni luce avanti di quello che penso dovrebbero essere i protagonisti di questa opera affascinante.
Resto in attesa della tua opinione che ringrazio tanto.
Un salutone
M'agradaM'agrada