EL PRIMER CONCURS DEL 2013


pista 1

Avui us convoco a un nou concurs, però com que cal trencar-se el cap per ser innovador, no repetir-me a mi mateix i no copiar a ningú (m’estimo més que em copiïn), us proposo el següent:

Jo us aniré donant pistes durant aquesta setmana i també us faré preguntes que no m’heu de contestar , però que si encerteu us conduiran amb pas ferm a la resposta final, d’aquesta manera no importa l’hora del dia que llegiu l’apunt, ja que el que és important és arribar al final sense defallir i potser si avui no en teniu ni idea, la pista de demà us anirà bé per arribar al final i alhora descobrir o intuir la d’avui. Totes estaran interrelacionades, encara que potser alguna de manera forçada amb calçador.

El darrer dia us faré la pregunta fatídica que s’haurà de contestar per correu en el termini que jo us digui, però com que encara falten dies, no cal posar-se nerviós abans d’hora.

La primera pista és: El fragment que escoltareu pertany al ballet d’una òpera que es va estrenar al Hofoperntheater de Viena entre 1845 i 1875

La primera pregunta, que NO HEU DE CONTESTAR ARA, és: qui és el personatge que encapçala l’apunt i que té a veure amb la música que acabeu d’escoltar?

Apa, ara cal descobrir qui és aquest senyor, gràcies a la música que de ben segur serà de gran ajuda, és clar que també podria ser a l’inrevés i ser el gravat qui us porti a l’òpera, ambdues coses seran necessàries l’últim dia? N’estic segur.

No us dic quantes pistes i quantes preguntes hi haurà, caldrà estar atents als apunts que es vagin publicant aquesta setmana, no fos cas que algun porti una pista amagada.

No cal dir que el guanyador/a rebrà un premi amb cara i ulls, i que qualsevol comentari indiscret pot ajudar a “l’enemic”, tot i així deixo els comentaris oberts per si em voleu fer preguntes, i jo em reservo el dret de contestar despistant o ajudant, però sempre contestant.

Espero que la fórmula funcioni i ens ho acabem passant bé, que és del que es tracta.

Bona setmana a tots

Un comentari

Deixa una resposta a Josep Olivé Cancel·la la resposta