IN FERNEM LAND

UN REFERENT: BAMBERG i LA BAMBERGER SYMPHONIKER


Concert Hall (1993) d0e Bamberg, seu de la Bamberger Symphoniker

Concert Hall (1993) d0e Bamberg, seu de la Bamberger Symphoniker

El proper dilluns 25 de febrer L’Auditori de Barcelona rebrà a la Bamberger Symphoniker dins el cicle d’Ibercàmera, i ens oferirà sota la direcció del seu director titular,  Jonathan Nott, el concert per a violí i orquestra de Mozart, amb la violinista Alina Pogostkina com a solista, i la quarta simonia de Gustav Mahler amb la participació de la soprano Christiane Karg.

Vàries coses a dir al respecte:

L’orquestra va ser fundada l’any 1946 amb molts músics alemanys expulsats de Txecoslovàquia degut als decrets de Beneš. El seu primer director va ser Joseph Keilberth, que va ser anomenat l’any 1950, i hi va romandre al capdavant fins la seva mort, ocorreguda l’any 1968 a Munic mentre dirigia una representació de Tristan und solde. Després de la mort del mestre Keilberth l’orquestra no va tenir director titular durant 11 anys fins l’arribada de James Loughran (1979-1983),  el va succeir Horst Stein (1985-1996), que seria nomenat el segon Director Honorari en la història de la Simfònica de Bamberg. Molts altres grans directors han treballat amb l’Orquestra i van ajudar a crear la seva personalitat, el so i la categoria que ostenta ara, entre ells: Rudolf Kempe, Hans Knappertsbusch, Clemens Krauss, Sir Georg Solti, Christoph von Dohnányi, Witold Rowicki, Günter Wand, Witold Lutoslawski, Ingo Metzmacher, Giuseppe Sinopoli o Christoph Eschenbach, així com el seu primer Director Honorari, Eugen Jochum, i des del mes de març de 2006 Herbert Blomstedt que ostenta aquest valuós honor.

Des de gener de 2000, la direcció artística de l’orquestra ha estat assignada al director anglès Jonathan Nott (25/12/1962), i a l’inici de la temporada 2010/2011, es va assignar al jove i talentós Robin Ticciati el càrrec de  Principal Director Convidat.

Amb aquesta llista i aquesta nòmina no ens haurà d’estranyar que aquesta orquestra hagi esdevingut una de les agrupacions simfòniques més considerades d’Alemanya, convidada a prestigiosos festivals i sales de concert.

Amb Jonathan Nott la Bamberger Symphoniker ha estat convidada al Festival de Salzburg (2004), el Festival de les Nits Blanques de Sant Petersburg (2007), el Festival de Música de Beijing (2008), als Proms de Londres (2009) i la Setmana de Música Gustav Mahler (2009). Durant el 2003 va ser l’orquestra del Festival Internacional d’Edimburg, tornant al 2005 i al 2011 per oferir com orquestra resident, cinc concerts. Cal afegir també una residència a la Philharmonie de Colònia (2008/2009), i al Festival de Lucerna (2007), on Jonathan Nott va ser també “artista estrella”.

Bé, em direu que és quelcom normal sent una orquestra alemanya, però tot i així no és una orquestra, al menys a casa nostra, reconeguda, tot i que a Barcelona és recordada per els operòfils wagnerians com l’orquestra que va acompanyar l’any 1955 la visita històrica del Festival de Bayreuth al Gran Teatre del Liceu.

No totes les orquestres alemanyes exhibeixen un nivell com el que creiem quan darrere del seu nom hi pengem l’etiqueta d’alemanya, no fa  gaires anys a Terrassa vaig assistir a un concert d’una orquestra d’aquell gloriós país, que us asseguro que al sentir-la feia enrajolar.

La de Bamberg no sé quin lloc ocupa en el rànquing de les orquestres alemanyes, però de ben segur comparteix excepcionalitat amb les més anomenades, com demostra tot el que he dit d’ella fins ara, però per si no en teniu prou evidències, heu de saber  que la Bamberger Symphoniker dirigida per Jonathan Nott ha estat escollida pel Festival de Lucerna del 2013 per interpretar el Ring en versió de concert, que d’aquesta manera es commemorarà el bicentenari wagnerià en el prestigiós festival suís.

Els intèrprets previstos per aquest esdeveniment són:

Richard Wagner
Der Ring des Nibelungen

Bamberg Symphony Orchestra
Berlin Radio Choir (led by Eberhard Friedrich)
Jonathan Nott conductor
Albert Dohmen Wotan 
Thomas Laske Donner
Thomas Blondelle Froh
Adrian Eröd Loge
Mikhail Petrenko Fafner | Hunding | Hagen
Christoph Stephinger Fasolt
Johannes Martin Kränzle Alberich (Das Rheingold)
NN Alberich (Siegfried und Götterdämmerung)
Peter Galliard Mime
Elisabeth Kulman Fricka | Waltraute (Götterdämmerung)
Meagan Miller Freia | Sieglinde
Christa Mayer Erda
Martina Welschenbach Woglinde | Ortlinde | Third Norn
Ulrike Helzel Wellgunde | Waltraute (Die Walküre) | Second Norn
Zoryana Kushpler Flosshilde | Schwertleite | First Norn
Klaus Florian Vogt Siegmund
Petra Lang Brünnhilde (Die Walküre und Götterdämmerung)
Eva Johansson Brünnhilde (Siegfried)
Danielle Halbwachs Gerhilde
NN Helmwige
Katja Pieweck Siegrune
Kismara Pessatti Grimgerde
NN Rossweisse
Torsten Kerl Siegfried
Sophie Bevan The Wood Bird
Michael Nagy Gunther
Jutta Böhnert Gutrune

30 d’agost de 2013: Richard Wagner Das Rheingold
31 d’agost de 2013: Richard Wagner Die Walküre
2 de setembre de 2013: Richard Wagner Siegfried
4 de setembre de 2013: Richard Wagner Götterdämmerung

Fins aquí unes dades de l’orquestra, però si en voleu més, tant sols heu de prémer AQUÍ

I si voleu més informació del Ring de Lucerna, AQUÍ

Per tal de que gaudiu d’aquesta orquestra, del seu director i d’una excel·lent versió mahleriana, compositor del que han esdevingut referents, us deixo la Sisena simfonia, Tràgica, tal i com la van interpretar el 12 de gener de 2012 a Bamberg.

Mentre la baixeu us deixo un tast, l’allegro energico ma non troppo, inicial

GUSTAV MAHLER
Simfonia núm 6  en La menor (Tràgica)

Bamberger Symphoniker
Dircetor: Jonathan Nott
8 de gener de 2012, Konzerthalle Bamberg (Sala Joseph-Keilberth)

ENLLAÇ (mp3)

Konzerthalle de Bamberg, seu de la Bamberger Symphoniker

Konzerthalle de Bamberg, seu de la Bamberger Symphoniker

REFLEXIONS A L’ENTORN DE BAMBERG I LA SEVA ORQUESTRA

Ara bé, cal que analitzem un altre cosa. Tot això sorgueix a Bamberg, una ciutat bàvara que en prou feines supera el 70.000 habitants, és a dir, prenent les dades del cens de població i extrapolant-les a Catalunya, resulta que la ciutat alemanya és comparable amb aquestes ciutats catalanes

Granollers Vallès Oriental 60.658
Castelldefels Baix Llobregat 63.139
el Prat de Llobregat Baix Llobregat 63.499
Viladecans Baix Llobregat 64.737
Vilanova i la Geltrú Garraf 66.905
Rubí Vallès Occidental 73.979
Manresa Bages 76.589

Sent Vilanova i La Geltru, i Rubí les que més s’aproximen per sota i per sobra

No ens imaginem en les nostres ciutats petites una formació així, oi?, ni per la qualitat, ni per l’activitat, ni per a res de res, és més caldria veure si l’estimada OBC pot compatir amb ella.

Algú em dirà que l’OBC amb seu a Barcelona està a molt poca distància de Vilanova o Rubí i per tant els rubinencs o els vilanovins poden anar perfectament al Cap i Casal a gaudir les excel·lències de l’Orquestra Nacional de Catalunya, ho accepto. El cas és que ni a Girona, Lleida o Tarragona tampoc es disposa d’una orquestra d’aquestes característiques, amb temporada estable. A Catalunya tenim l’OBC i la del Liceu, totes les altres orquestres són de caràcter privat, i ni l’una ni l’altre acostumen a fer concerts  pel territori, penso que no els hi agrada als directius, ni tampoc motiva gaire als musics.

Bamberg es troba a uns 230 quilòmetres de Munic, a 212 de Frankfurt, a 284 de Dresden, a 240 de Stuttgart, a 251 de Leipzig, a 400 de Köln, a 407 de Berlín, a 63 de Nürnberg, a 66  de Bayreuth. Tret de les dues darreres poblacions, prou conegudes però no pas per les seves orquestres simfòniques, es constata que tenir una orquestra d’aquest nivell a més de 200 quilòmetres de les altres ciutats amb orquestres de reconegut prestigi, és una decisió estratègica, intel·ligent i d’important calat cultural. Tenint en compte el territori català algú em podrà dir que seguint la mateixa tònica, quasi tot el territori queda cobert per l’OBC, però tots sabem que això no és així ja que ni les infraestructures, ni les comunicacions, ni la pròpia oleografia del nostre país facilita les comunicacions ràpides entre el territori, i per tant, més enllà del nivell de les nostres formacions simfòniques difícilment comparables avui per avui amb les d’Alemanya, el dèficit com en tantes altres coses és notori.

Tret de l’OBC i la del Gran Teatre del Liceu, ambdues amb seu i activitat quasi estrictament a Barcelona, Catalunya compta amb tres orquestres més de caràcter simfònic, l’Orquestra Simfònica del Vallés, que també fa temporada a Barcelona (Palau de la Música) a part de Sabadell (a 35 quilòmetres de Barcelona) on centra la seva activitat, l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i L’Orquestra de Cadaqués, La primera és una societat anònima laboral, l’única orquestra de l’Estat Espanyol amb aquesta organització empresarial, els seus músics i treballadors són accionistes i propietaris. La segona està promoguda per la Fundació Privada Julià Carbonell, si bé rep el suport de la Diputació de Lleida i de La Paeria. Pel que fa a la tercera és totalment privada i participa activament en la programació de L’Auditori de Girona, però o jo vaig molt poc informat, o no sovinteja gaire els auditoris catalans, tret dels de Barcelona. Les altres orquestres que tenen activitat a Catalunya, moltes, som de cambra, abracen molts repertoris i activitats, tot i que les temporades són irregulars i tenen poca repercussió.

Com s’ho fa un Tortosí o un Trempolí per escoltar una orquestra simfònica?, o una  simfonia de Mahler o Xostakóvitx? Quina orquestra cobreix les necessitats dels aficionats de Tarragona o Reus?. És clar, algú em dirà que a 100 quilòmetres de Barcelona poden apropar-se a l’Auditori o al Palau. En principi semblaria lògic, però entrem en un altre dimensió, entrem-hi?.

El magnífic Auditori de Girona té un petit cicle privat (Ibercàmera) amb quatre concerts de caire internacional que ha obtingut una bona resposta per part del públic en forma d’abonaments, ai això podria fer preveure una futura ampliació d’aquesta temporada i en lloc d’un concert cada 4 o 5 setmanes, per què no ampliar la freqüència?

L’Atlàntida de Vic ofereix algun concert interessant aprofitant la visita d’un artista o orquestra a Barcelona, però potser la proximitat amb la capital limita molt l’activitat personalitzada.

Els concerts simfònics de caire internacional es celebren a Barcelona entre setmana i en  un horari més aviat còmode pels barcelonins, Palau 100 a dos quarts de nou, i Ibercàmera a les 9 de la nit. La programació de l’OBC roman inalterable els camps de setmana, divendres a les 9 de la nit, dissabte a les 7 de la tarda i diumenge a les 11 del matí. Aquests horaris són pràctics per a tots aquells que viuen a més de 100 quilòmetres de la capital?, quan s’acaba un concert quina opció de transport tenim? Si  a vegades els mateixos barcelonins mirem el rellotge si un concert i una representació d’òpera s’aproxima a la mitjanit per por a perdre el darrer metro, com s’ho ha de fer algú que viu lluny d’aquests centres d’activitat?. L’única opció és el transport privat, però dubto molt que si jo visqués a Tortosa o a Puigcerdà m’animés a agafar el cotxe per assistir a aquest concert del proper dilluns, o a organitzar-me un cap de setmana, qui sap si amb nit d’hotel inclosa, per assistir a un concert matinal. Conec qui ho fa.

Semblaria lògic pensar que una orquestra que paga tota la ciutadania, pugui ser gaudida per a tots els que participen amb el seu manteniment, però això ni és així, ni sembla que ningú tingui cap interès per que ho sigui.

De la mateixa manera que tenim un aeroport pràcticament abandonat, tenim una xarxa de magnífics auditoris repartits per  a tota la geografia, anava a dir pagats, però millor dir construïts, per Ajuntaments que compatien amb el veí per veure qui feia l’infraestructura més ostentosa, morts de fàstic, en els quals no hi aterra mai cap orquestra simfònica amb cara i ulls i per a més desgràcia, fixeu-vos bé amb la foto que encapçala l’apunt, a Bamberg, a la magnífica sala Joseph Keilberth tenen el forat de l’orgue ocupat.

Motius de reflexió, oi?, i dilluns quan sortim del concert, de ben segur encara en tindrem més. És un altre galàxia i la cultura els fa rics en molts sentits, no cal dir com ens van a nosaltres les coses i per on retallen les tisores implacables dels nostres governants,  aquells que en temps de bonança enlairaven auditoris motivats per interessos especulatius molt allunyats del presumible destí per el quan es construïen

Què tingueu un bon divendres.

23 comments

  1. Josep R. Noy

    Tens raó: ens cal molta reflexió, si bé les conclusions són evidents. La cultura aqui no es veu com una riquesa, quan per descomptat ho és; i no sols espiritual, sinó també económica. Es veu com una despesa prescindible, i naturalment la primera que cal retallar quan van mal dades. Aquesta visió curta de vista ens castiga durament a tots nivells, fins el punt que no valorem ni potenciem el poc que tenim. Un exemple clar és la OBC: una orquestra amb grans possibilitats si se la “cuida” una mica, cercant-li grans directors, omplint les vacants que té (concertino, per exemple),etc. Diumenge passat vaig sentir una magnifica versió de la 5ª simfonia de Tchakowsky per la OBC, sense anar més lluny. Per qué no explotem el turisme cultural? no sols amb museus i monuments sinó també amb concerts i òperes que facin que molta gent ens visiti per aquest motiu? Però per això cal invertir temps, diners i sobretot coneixements, que si els tenim dediquem a altres coses. En fi no vull ser un “jeremies” però em temo que no ens faran cap cas els que haurien de fer-ho. Caldria també potenciar les bases de joves estudiants de musica arreu del territori, de joves cantants, de corals, que ja hi són però molt deixats de la mà de deu, etc. En fi caldria amor i il·lusió per a treballar per la música i la cultura. Quan serà tot aixó? Uuuuuuuuuuuuuuuuuuh! que diria el germà llop….

    M'agrada

    • És un problema d’educació i tot el que hem dit moltes vegades, però tan sols manca voluntat per potenciar el que ja tenim, però ni així.
      Falten professionals davant de les institucions, i els polítics al marge.
      La regeneració amb boca de tots ells durant els darrers dies no canviarà res, no la poden fer ells, ja porten molts anys demostrant que no serveixen, al menys aquests.
      Em costa creure que una temporada itinerant de l’OBC, no un cop a l’any, congregui a poc públic en els auditoris de Catalunya, ara, si no es fa bé, si no es programa i promociona bé, és inútil.
      Hi ha molta gent a Catalunya que els agrada molt la música i necessiten anar a concerts simfònics, i no tots viuen a Barcelona i rodalies.
      Si fóssim un país amb vàries orquestres repartides pel territori, potser no caldrien aquestes gires que no motiven gaire als membres de l’OBC, però no és el cas. Potser el problema és que l’OBC no és prou coneguda fora de Barcelona, com si ho és Jordi Savall, per exemple.
      Els directius de l’Auditori, històricament ho han fet fatal.

      M'agrada

  2. A l'ombra del llardoner...

    Bravo! I pensar que alguns cobren en diaris i no escriuen ni una línia que vagi tant directe… Cal fotre canya al país i adonar-nos que Europa comença als Pririneus i així seguirà, mentre allò que havia estat un país i que es creu nació, s’ensorri. A uns se’ls desfà a les mans, a altres als peus.

    PD: La de Barmberg a més té una de les integrals Mahler més interessants del segle XXI. Òbviament per damunt de la mediocritat del Gergiev (bon director però no és cap déu com alguns es creuen). Espero molt d’aquesta 4a de Mahler pq la perfecció tímbrica, el lírisme, la transparencia i la intensitat de Nott són magníficament vehiculables en aquesta obra.

    M'agrada

    • La Bamberg té una organització referencial, els resultats i fruits d’aquesta organització haurien de ser copiats o adaptats a la nostra realitat. Ens queda molt.
      Ha esdevingut un referent en Mahler, però em sembla que ho pot ser de tot el que es proposi.
      Dilluns ho gaudirem. segur!

      M'agrada

  3. Josep

    Absolutament d’acord Joaquim. Jo visc a Lleida de fa 28 anys i ja les he vist de tots colors. Antigament (fa uns 20 anys)i quan encara no hi havia cap auditori construït, La Caixa, entre altres organitzaven concerts extraordinaris amb: I Musici, la ONE, la Petite Bande, Jordi Savall, etc. La Seu Vella s’omplia a rebentar per a escoltar-les. Va ser construir l’auditori i deixar en mans públiques el que abans era en mans privades i bona voluntat i es va acabar tot. L’orquestreta aquesta Julià Carbonell, amb tots els respectes, no pot competir amb cap de les que esmentes.
    Per mi, l’arrel profunda del problema és la educació, i per tant, la tradició, musical. És molt més fàcil (i barat) construir un auditori, que dóna vots a cabassos, que no replantejar-se a mig o llarg termini que els ciutadans puguin tenir la necessitat d’escoltar una obra de Bach, Mozart, Beethoven o qualsevol altre. Això requereix modificar profundament les lleis i les polítiques educatives, la qual cosa, a curt o mitjà termini no es farà mai perquè no “els hi” dóna vots.
    Gràcies

    M'agrada

    • Bé, la Julià Carbonell juga a un altre divisió, té uns mitjans molt més precaris i la temporada té una continuïtat relativa, però si es potenciés més la seva tasca és imprescindible.
      Estem d’acord, l’educació és l’arrel de tot, però amb el nivell precari que tenim, jo estic convençut que es pot gestionar millor, poca educació i gestió cultural precari=misèria.

      M'agrada

  4. Concep

    És així mateix, però potser la situació alemanya no es repeteix en cap altre país d’Europa.
    És clar que Holanda, un país més petit que Catalunya, té una situació envejable, amb unes orquestres fenomenals.

    M'agrada

  5. La educación es fundamental, es por allí donde habría que encararlo, de poco sirve movilizar una orquesta, por ejemplo la OBC, para luego tener 200 personas en el público (y no sólo ahora por la crisis)

    No se puede comparar la cultura y tradición el pueblo alemán para quienes las música es una parte fundamental de sus vidas. Allí que los niños estudien un instrumento como actividad extra escolar es tan común como aquí llevarles a fútbol; hay infinidad de orquestas, grupos de cámara o corales amateur; la gran mayoría no se dedicará profesionalmente pero serán un público cualificado. Cada pequeña ciudad tiene su orquesta y por lo general de buen nivel. Allí las Radios son muy poderosas y tienen orquestas propias, con sueldos bastante superiores a los que tenemos aquí. Aunque en los últimos años varias orquestas se han fusionado por motivos económicos.

    Estuve trabajando unos meses en Alemania antes de aterrizar en Barcelona, recuerdo un concierto que tocamos en un pueblo muy cerca de Frankfurt, una misa de un compositor poco conocido (la verdad un tostón), afuera hacia -15 C… había tal cantidad de público que vendieron entradas para el ensayo general y luego el concierto también estaba lleno. Es sólo una anécdota que me quedó en la memoria, no me podía creer que esa gente hubiese salido de casa en una noche fría para sentarse en un duro banco de iglesia para escuchar un concierto!

    M'agrada

    • Ja, ja, ja!!! Anava a fer un comentari dels meus, però no cal que m´encaparri, que avui això de “tocamos una misa de un compositor poco conocido (la verdad un tostón)” ja no ho supero. Boníssim!!! 🙂

      M'agrada

    • No pretendo que sea igual, pero buscar soluciones allí donde funciona bien, lo que aquí no, me parece interesante.
      ¿Cómo se promociona la orquesta de Bamberg i la OBC?
      ¿Qué presupuesto tienen una y la otra?
      ¿Qué organización tienen ambas?
      No creo que todo se conteste con un mayor presupuesto, aunque seguro que el de la Bamberger Symphoniker debe ser muy superior al de la OBC, y quizás eso no debería ser normal, siendo la OBC la Nacional de Catalunya i la única. Pero para Mascarell no debe ser una prioridad, como no lo ha sido para ningún Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

      M'agrada

  6. bocachete

    Algun altre cop ja ha sortit al bloc aquesta qüestió i seguim igual, sense cap proposta. Jo penso que l’OBC està obligada a sortir i hauria de fer potser dos dels concerts setmanals a Barcelona i altres dos, per exemple, fora, alternant auditoris arreu de Catalunya: potser no pot cobrir totes les ciutats, però sí que hi ha una xarxa de teatres i auditoris que donen per a una programació estable: cada dues o tres o quatre setmanes podria programar en Lleida, Girona, Manresa, Tortosa, Tarragona, etc., alternant diverses sales d’aquestes.

    Un altre element a considerar és que l’orquestra de Bamberg és recent, de 1946, com la de Barcelona, i durant vint-i-pocs anys té un mateix director de prestigi, com la nostra amb Toldrà. No cal pensar, doncs, que les orquestres “bones” són només les de gran tradició i un segle al darrere: està vist que la diferència ve d’altres factors. I no deu ser aliè la llista de grans noms que han dirigit la de Bamberg amb asiduïtat, que en el nostre cas ha estat molt més casolana. Òbviament, hi ha un factor essencial que sí que és de tradició, però de tradició de públic i de suport i consideració institucional de la música: en això, no hi ha res a fer, i Alemanya és Alemanya i nosaltres, nosaltres. Ja no sé si la música és entreteniment o cultura…

    M'agrada

    • A part del problema d’educació, el que manca en els responsables i dirigents és sensibilitat.
      Si l’autoritat grava amb un 21% d’impostos la cultura, és impossible plantejar-se coses de més profunda repercussió.

      M'agrada

  7. Josep Olivé

    No podré anar a aquest formidable concert. La Bamberg i Mahler! Un gran post, per a tenir molt en compte i llegir atentament. Pel que fa al desplegament geogràfic (ara en diuen pel territori) cultural de un pais com Alemanya doncs que en el teu apunt mateix està tot dit. I pel que fa a teatres i companyies d’òpera dons lo mateix que amb les orquestres. Aviat visitaré tota la Selva Negra i en set dies intentaré estar al menys en cinc teatres, alguns de prestigi (Baden baden, Sttugart, Strausburg de França però que esta al costat de Baden, Fribourg, Kalsrue…) amb funcions, algunes d’elles, de renom. Estem parlant d’una àrea ben delimitada d’Alemanya que no es tarda més de dos/tres hores d’anar d’una punta a l’altra… Que no, que no hi ha res a fer. La diferència no és tan sols cultural. És política, econòmica i social. Es tenir clar els valors amb que es contrueixen els pobles. Potser la frase m’ha quedat molt solemne però per solemnitat que porti no li treu gens de veritat. A Alemanya s’accepta immediatament la dimissió d’una ministra que sembla ser va copiar una tesi doctoral, i aquí una ministra, per motius escandalosament molt més greus, insoportablement més greus, ens respon a la cara en xuleria i prepotència que ni plega ni plegarà i el seu cap l’analteix com exemple a seguir. Només els hi falta ensenyar-nos el dit, com fa el extresorer. Tot molt brillant. Brillant i sense remei. I més val que torni a la feina que em possaré de mala sang.

    M'agrada

    • “La diferència no és tan sols cultural. És política, econòmica i social”
      HABEMUS FRASE
      Fins i tot penso que per la majoria de públic assistent a l’Auditori o al Liceu o a qualsevol sala, el que allà es fa és entreteniment, ni més, ni menys, entreteniment prescindible si les coses van maldades.

      M'agrada

    • Josep Olivé

      Fa poc es va contraprogramar amb el Tsar i Netrebko. Són uns craks. Estaré fora, o sigui ni un ni l’altra. Però de totes maneres, Joan, escoltaràs a un gran pianista, Lars Vogt, en en un gran concert, l’Emperador.

      M'agrada

      • I no hagués estat una bona idea fer aquest concert a L’Auditori de Girona, per exemple?, L’emperador amb Lars Vogt dirigit per Pons era una bona manera d’entrar en el circuit gironí i apropar el Liceu a aquella ciutat, però no, competència deslleial.

        M'agrada

      • Joan

        mhhh sí… segon emperador consecutiu (després del de Gabriela Montero al mateix palau – enguany ho borden -) A Lars Vogt en directe no l’he escoltat encara i em fa il.lu. Com també vaig optar per la Netbrenko en el seu moment vaig agafar entrades x el Rachlin i x aquest. Amb una promo de 2X1, I com q tot no pot ser, doncs adéu Bamberg!

        M'agrada

  8. jaumeM

    Aquest apunt i els seus comentaris m’ha posat de mes mal cos que qualsevol “telenoticies” actual.
    No se a on està el problema, però es evident que aquí hi ha menys “cultura” i mes corrupció que la majoria de països europeus.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: