IN FERNEM LAND

LES ALES DEL SILENCI de Glòria Abras Pou


Les ales del silenci (2012) ©Olga Xirinacs i Diaz

Les ales del silenci (2012) ©Olga Xirinacs i Diaz

Suposo que tots em perdonareu que avui no us parli de música, si bé la poesia també és música.

Ahir vaig tenir l’honor de ser convidat a la presentació d’un llibre, d’un llibre escrit per una amiga, una amiga que tots coneixeu com a comentarista a IFL i alguns també  coneixeu prou bé mitjançant el seu selecta racó blogaire, Arbre de foc, on en cada apunt flueix l’extrema sensibilitat d’una dona nascuda per escriure.

El llibre és un petit poemari de vint-i-cinc perles que vaig llegir-me quasi d’una glopada i després vaig deixar reposar. Abans d’anar a la presentació que va tenir lloc ahir al vespre a l’acollidora llibreria Saltamartí de Badalona, hi vaig tornar, ara de manera més reposada, a glopets.

Sóc amic de la Glòria  i això, vulguis o no, condiciona a l’hora de parlar del seu llibre, ja que no vull caure en allò tan previsible de desfer-me en lloances que poden semblar més fruit de l’amistat que de la sinceritat que se suposa que tindria si m’hagués topat amb aquest llibre en una prestatgeria de qualsevol llibreria, l’hagués fullejat, comprat i després n’hagués fet un apunt, sorprès per aquest reguitzell de sensacions i vivències provocades per la lectura d’uns poemes senzills, íntims, intensos i sincers que denoten una feminitat orgullosa i sensible.

A mi m’agrada molt com escriu la Glòria, ella ho sap, li he dit moltes vegades i ho he deixat escrit en molts comentaris que he fet en el seu Arbre. Ella quan escriu prosa ja fa poesia, i ella sap com ningú, crear un món amb un petit traç, quelcom que jo, barroc i  desordenat com sóc, valoro i admiro moltíssim. La Glòria amb una frase et situa, et descriu, et fotografia un sentiment, un paisatge o una emoció, i això em fascina. No li calen gaires paraules a l’estimada Glòria per tenir-me allà on ella em vol portar.

La Glòria poetessa és com la Glòria narradora, si bé la poesia sabem que utilitza uns codis diferents, codis que requereixen unes pautes d’expressió i una utilització del llenguatge divers, i aquesta diversitat en a mi m’obliga a trobar el moment propici per saber-ho llegir i assaborir com cal, quan el trobo ho gaudeixo . M’agrada la poesia, però quan en tinc ganes, la prosa mai em fa por, la poesia si, potser perquè va massa directa al cor i em regira, la Glòria també ho ha fet, les seves fràgils bestioles vives regiren, i tant com ho fan!.

Les ales del silenci és un llibre que m’ha semblat magnífic, m’ho esperava coneixent la Glòria, però que m’agradi molt com a narradora no significava que m’hagués d’agradar com a poetessa i en canvi també m’ha guanyat. La sensibilitat brolla en cada mot, en cada gir, en cada punyent retret, i mira que en fa molts!, però no sóc capaç de fer més valoracions, no sé com fer-ho. Jo us recomano que el llegiu.

M’emociona que una amiga publiqui un llibre, m’empipa que hagi trigat tant, m’il·lusiona pensar que no serà l’últim i m’agradaria veure-la sempre radiant, com ahir, envoltada d’amics, feliç de mostrar amb orgull que després de tants anys d’haver-nos privat del plaer de llegir-la, la seva obra llueixi magnífica al darrera dels aparadors de les llibreries.

Em penso que no em renyarà si us deixo aquest tastet

DELIRI

El jardí inexistent
exhalava
de terra i flors
un fals perfum.
venia d’una pluja somiada
que,
traïdora,
fingia que el regava

© Glòria Abras Pou

Les Ales del Silenci Editorial Òmicron

i  en llegir la pàgina 53, em vaig desfer.

Petons estimada

presentació de Les ales del silenci, llibreria Saltamartí, Badalona 28 de febrer de 2013 - Gloria Abras i l'editor Israel Clarà

presentació de Les ales del silenci, llibreria Saltamartí, Badalona 28 de febrer de 2013 – Gloria Abras i l’editor Israel Clarà

15 comments

  1. Mai et podré agrair tanta generositat però si dels meus versos algun t’ha tocat la pell s’ha acomplert la missió.Què fa un poema negre sobre blanc si ningú no el llegeix? Què fa un lector delerós de poesia si no troba el missatge anhelat?
    Moltes gràcies, Joaquim i bona matinada.

    M'agrada

  2. Conociendo como conozco a Gloria estaba seguro que un día publicaría un libro. Ha tardado un poco en decidirse y espero que el próximo vea la luz no tardando demasiado. Los apuntes de su blog tan especial rezuman poesía por todas sus frases y además Gloria posee un sentido de la síntesis y la descripción que seducen. En nuestras frecuentes conversaciones he podido detectar una sensibilidad a flor de piel, como queda patente en ese rosario de 25 poemas que ha titulado tan originalmente “Les ales del silenci”, gran parte de ellos amorosos y algunos algo crípticos que obligan a una segunda y tercera lectura para profundizar en los matices y las metáforas. No obstante, de todos ellos quisiera destacar uno que es mi favorito: “Oració” -en la página 22 de este ejemplar libro- que es una deformación poética del “Padrenuestro”, dedicado a su madre, y que muy bien pudiera subtitularse “Marenostra” o “Maremeva”.

    Enhorabuena, Gloria. Espero con impaciencia tu segundo libro.

    Libro totalmente recomendable para personas con gran sensibilidad y para todos los amantes de la poesía.

    M'agrada

  3. Moltes gràcies a tots i, en especial, a Colbran que fa una anàl·lisi molt generosa dels meus poemes demostrant saber com sóc i animant-me a continuar a treballar amb el paperi el llapis.
    Salutacions a tots.

    M'agrada

  4. Juli carbó i montardit

    El món de la literatura és molt complexe i més el de la poesia. De poetes i poetesses ni han molts però que destaquin ni ha pocs. Cal ser bo de veritat per donar-te a conèixer, tot i això si no hi ha un recolzament per part d’un intel·lectual o una editorial que s’arrisqui són poques les oportunitas d’assolir una popularitat.
    Jo sóc capdavanter d’un grup poètic i estic immers en aquest àmbit en el qual he conegut poetes rellevants però malauradament no han passat de ser populars o coneguts solament que per una minoria de persones.
    Per això malgrat que no la conec personalment celebro l’èxit de la Glòria Abras i l’encoratjo perquè no deixi mai d’escriure poemes o proses o narratives. No em canso mai de dir que la poesia és l’expressió dels sentiments humans escrits o recitats.
    Ara mateix estic preparant els Jocs Florals deCiutat Vella en el que hi participen poetes i poetesses d’arreu de Catalunya, amb això vull posar de manifest la meva dèria per la poesia.
    Enhorabona Glòria.

    M'agrada

  5. Amb la poesia de la Glòria he entrat a un univers íntim de belles paraules. El poema Espia que ens va llegir m’emocionà, però rellegit és encara més bonic. Estic feliça de tenir el seu llibre a les mans i espero tenir-ne més.
    Felicitats, Glòria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: