Joaquim Molins, nou President del Patronat del Gran Teatre del Liceu
Abans d’ahir ja es va fer oficial i ja tenim nou President del Patronat del Gran Teatre del Liceu, fins ara a càrrec del President de la Generalitat, serà el Sr. Joaquim Molins, un home de partit (Convergència, és clar), retirat de la vida política i empresari de reconegut prestigi.
També ocuparà el càrrec de President de la comissió executiva del Teatre, fins ara era el Conseller de Cultura, per tant sobre les espatlles del nou càrrec sembla que recaiguin responsabilitats més executives que aviat hauríem de veure en acció. ç
Portem molt endarreriment, molt temps perdut i una situació econòmica insostenible que de ben segur marcarà l’agenda del Sr. Molins en els propers mesos.
El patronat incorpora quatre vicepresidències, el Conseller de Cultura de la Generalitat, el secretari d’Estat de Cultura, l’Alcalde de Barcelona i el President de la Diputació.
A més a més, i per si no en teniem prou, cada institució col·loca el seus homes i dones, que a partir d’ara són: Pilar Pifarré, secretària general del departament de Cultura; Jordi Sellas, director general de Promoció i Coordinació Cultural i Josep Maria Busquets, vocal representant de la Generalitat de Catalunya; Santiago de Torres i Francisco Gaudier, representants del Ministerio de Cultura; Àgueda Viñamata, de la Societat del Gran Teatre del Liceu i finalment per part de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell de Mecenatge, continuen els mateixos que hi havia fins ara.
Jo no sé si aquest és un Patronat realment eficaç i viable, tampoc conec si els membres cobren per fer aquesta feina, ni que sigui dietes, de fet, què fan?. Fins ara ja em direu de què ha servit el Patronat, a part de signar els comptes i el diferents Pla Directors. Crec que ha servit de ben poca cosa i quan han signat no crec que s’ho hagin mirat gaire. Sembla que amb els nous estatuts aprovats el mes de juliol passat, i que han permès aquests canvis, el President tindrà com a principal objectiu buscar finançament privat que pugui equilibrar la retallada d’aportacions públiques i per tant se li gira feina, molta feina, però no estaria gens malament que mirés també altres temes pendents i que s’arremangui una mica més. Potser ja és hora que comencin a pensar amb un nou Director General, per tres mesos que falten per acabar el contracte, que mantinguin l’actual, després de més d’un any d’haver demanat la seva dimissió i malgrat que hem sentit noms i cognoms per substituir-lo, encara ocupa el seu despatx a La Rambles i sobretot si no tenim ni per pagar els rams de flors d’agraïment als artistes a les nits d’estrena, concerts o recitals, no ens podem permetre el luxe de pagar una una indemnització que deu ser d’escàndol, dic deu ser, ja que el sou de l’equip de direcció del Gran Teatre, malgrat ser una institució pública, sempre ha estat envoltat d’un secretisme absolut. Sabem el que cobren els “nostres” Presidents, però no el que cobra el Director General del Gran Teatre del Liceu i és fàcil suposar que les clàusules de rescissió de contracte deuen ser draconianes, per tant després de tant temps i només per ajudar a no fer més gros el forat, ja ens podem esperar, però per Sant Joan hauríem de fer una revetlla sonada.
El Liceu necessita molts diners, molts més dels que la plataforma Actuem pel Liceu pugui aportar. Aquesta plataforma engegada presumptament des de la societat civil, però impulsada pel propi teatre, té la missió de remoure consciències per tal de recollir diners de manera poc engrescadora, mitjançant unes aportacions disfressades de micro-mecenatge mal entès, a les que hem de sumar a partir d’ahir, els ingressos recollits amb una sèrie de Concerts (els auditoris escollits no permeten gaire recaptació) amb aportacions lliures dels assistents.
És clar que molts em direu, com ja m’heu dit, que tot ajuda, però la sensació que em dóna en a mi és que s’han cremat les naus, unes naus que eren molt importants per tal de que aquells que poguessin i volessin donar diners pel Liceu, ho fessin convençuts i decidits a donar suport a la institució sabent on anaven a parar els diners que es recaptaven i sobretot que serien ben gestionats. Si qui hi ha al capdavant ha donat mostres de poca habilitat alhora de fer-ho bé, difícilment ara per ara ens recaptaran els diners necessaris.
Els comptes del Liceu no són suficientment clars. Hi ha dèficit, bàsicament per la reducció sobtada de les aportacions de les institucions públiques, però ja estem segurs que els particulars i empreses podran equilibrar la baixada d’ingressos?. No voldran conèixer abans els números?. Potser aquest Patronat fins ara existent, que ho signava tot, no s’havia aturat mai a revisar que hi havia al darrere dels comptes aprovats. Si ara demanen que les empreses i particulars ens involucrem amb el teatre, més del que ja ho estàvem com a abonaments i comprant entrades, no seria del tot profilàctic que sabéssim per què servirà cada cèntim d’euro de les nostres aportacions?. Demanar diners sense saber que hi ha al darrere, sense saber quines són les necessitats reals, quin és el forat real que té el teatre, i si ja estem generant dèficit per la temporada 2013/2014, no em sembla que sigui una bona manera d’engrescar-nos.
Desconec que s’ha recaptat fins ara de la campanya Actuem pel Liceu, no sé si hi ha algun lloc on consultar-ho o si aquesta és una informació que es fa o farà pública. L’objectiu era recaptar 1.500.000 d’euros, però ningú ens ha dit quines mesures d’estalvi i reducció de costos s’han fet, a part d’allò que ha sortit en premsa referent als pactes amb els treballadors i que res tenia a veure amb la creació de la plataforma. Gran part del deute existent és degut a les indemnitzacions dels acomiadaments i em fa por que no s’estigui generant una pilota, amb crèdits per pagar interessos (més o menys com està succeint amb el deute públic espanyol i català), i que en canvi no s’hagi fet tot el possible per racionalitzar la despesa.
A la presentació de la temporada 2013-2014 no es va presentar cap xifra, cap balanç. Aquesta opacitat no és bona per obtenir la confiança dels liceistes,
Té molta feina per endavant el Sr. Molins i cal que s’envolti del millor equip per donar credibilitat al projecte. Tenim un projecte musical liderat pel mestre Pons, molt ambiciós, un projecte que atorga al projecte artístic unes possibilitats engrescadores, però compte!, un projecte artístic que caldrà que no perdi ni el prestigi assolit en els darrers anys, encara que els costi reconèixer-ho a uns quants, gràcies a la tasca del Sr. Joan Matabosch, ni que rebi pressions per part d’aquest capital privat que a partir d’ara s’ha d’augmentar, si tot va bé i una llei de mecenatge que mai arriba, ho permet.
Em fa por que l’entrada d’aquest capital privat no acabi obligant un determinat criteri que condicioni la llibertat de la programació. Penseu que el percentatge de participació privada augmentarà molt i potser molts es creuran amb el dret d’exigir un repertori determinat i unes produccions escèniques determinades. També aquest projecte per recaptar diners d’empreses nord-americanes (Liceu US Foundation), que encara no el tenim prou explicat, liderat per l’empresari local Sr.Francisco Gaudier, membre del Cercle del Liceu alhora que representant del Ministerio, em fa por que no condicioni l’arribada de les possibles donacions, a retocs deguts al gust estètic dels donants. Sabent que el Sr Gaudier està més a prop del Metropolitan pre Gelb, tot em fa témer una onada de conservadorisme amb l’excusa dels nous benefactors.
El Liceu ha de canviar de dalt a baix, aquell Liceu de tots que va enlluernar amb aquelles xifres d’abonats admirades arreu, s’ha d’adaptar a noves fórmules i a models de gestió menys onerosos, més àgils i creatius, amb perfils professionals molt potents i s’ha de treure de sobre una llarguíssima llista de noms i càrrecs que cobren una nòmina però que no aporten res més que despeses a la institució. S’ha de refer el model de temporada i el model d’abonaments. També s’han de refer els convenis laborals i sobretot s’ha de seguir mantenint el prestigi guanyat durant tants anys.
Creure que una temporada plena de noms il·lustres ja és suficient per catalogar-la d’excepcional no s’ajusta al que hauria de ser el Liceu, sobretot si al darrere no hi ha un projecte de creació i divulgació ben definit, una gestió immaculada, transparent i rendible. Potser ara no ens ho podem permetre, però algú ens hauria de dir que demà passat, l’activitat del teatre serà plenament pròpia i que la institució no esdevindrà com ara, un espai més a lliure disposició de l’activitat de tercers, que de la pròpia activitat creativa que hauria de generar un centre de producció artística com el Liceu.
Lògicament no tot això recau sobre el Sr Molins, però a ell li serà més fàcil trobar els recursos, si s’envolta de creadors i gestors que facin d’aquesta importantíssima institució cultural, un centre de creació artístic modèlic i d’avantguarda.
Li desitjo molta sort
IN FERNEM LAND 
Espero que el senyor Molins llegeixi aquesta crònica. Segurament algú li haurà parlat fa temps d’aquest bloc que reflecteix tan bé el que sembla el Liceu i el què, en realitat, és.
M'agradaM'agrada
Jo m’estimaria més que no el llegís i ja tingués ben clar des de el primer dia el que s’ha de fer, voldria dir que coneix bé quina és la problemàtica, qualsevol que s’estima bé el Liceu, i sembla que el Sr. Molins ho coneix, tenim la radiografia feta.
M'agradaM'agrada
Malgrat ser-ne abonat (abonat modest, però indiscutible), econòmicament no conec el cas del Liceu. Que nomenin un polític que ha compartit ecosistema amb en Millet, la veritat és que tampoc em fa cap gràcia. Al menys és empresari, empresari de l’empresa del papà, és clar (Cementos Molins), que és el que es porta en aquesta classe política que tenim.
El que sí que sé és que tots aquests anys he hagut de menjar-me merdes insignes a raó més o menys d’una per temporada. Al preu que van i amb els temps que corren, això acaba per emprenyar. En la meva opinió, el Liceu es rentabilitza senzillament combinant unes quantes actuacions: poda despietada de mamandúrries, que segur que hi són, captació a mort de turistes amb una campanya agressiva (i amb preus atractius!) als hotels, amb funcions extra dissenyades a tal efecte per a aquest públic, i eliminació de xorrades alternatives, òperes gay i altres parides que hem patit.
M'agradaM'agrada
Las óperas de temática gay (“Death in Venice”, de Britten, por ejemplo) tienen tanto derecho a ser representadas como las que no lo son, otra cosa es que sean auténticos bodrios, pero de esto hay más de temática no gay que gay, por la sencilla razón que de éstas hay muy pocos títulos compuestos y de las otras la inmensa mayoría.
M'agradaM'agrada
Em sembla que en Jaume fa referència a un “Così” que es va fer al foyer fa temps (que em sembla diferent d’aquest nou “Fun” i no a Britten, Barber… Comparteixo l’opinió de que la programació no hauria d’anar per aquí (Pel meu gust, és clar.)
M'agradaM'agrada
Doncs no; parlo de “Les Mamelles de Tirèsias”, i no tinc absolutament res contra l’art gay (sembla que ho eren Miquel Angel i Lleonard, per exemple) sempre que sigui agradable, cosa que per desgràcia l’esmentada òpera no era.
M'agradaM'agrada
Les mamelles va ser un espectacle esplèndid i divertidíssim, recordo un gran èxit de públic.
Art gay?, no ho acabo d’entendre, la llista de gais en tots els àmbits de la vida es tan llarga i honorable com la dels heteros, què ens està passant? 13 anys del segle XXI i encara estem amb aquestes etiquetes?
M'agradaM'agrada
Ah doncs el muntatge de “Les mamelles” em va semblar esplèndid. Això a mi, és clar. De totes maneres al SXX no sempre l’autor pretén agradar ni l’oïda ni la vista: agafa Hindemith per exemple o la recent Krol Roger de Szymanowski. El que potser no va ser bona idea és incloure-la dins un torn reduït i popular o potser hi va haver gent que només anava a escoltar la Bayo sense saber molt bé en què.
M'agradaM'agrada
“Les mamelles de Tirèsies” va ser un espectacle magnífic. D’altra banda, Miquel Angel i Lleonard art gay?????? Valgue’m deu, tot un cònclave de cardenals reunit aquesta setmana sota un sostre de meravellòs art gay per a triar nou Papa! Vade retro!
M'agradaM'agrada
Sota el sostre si que hi havia molt gai, sense gaire art, per cert.
M'agradaM'agrada
Company Josep, en questió de gustos no hi ha res escrit; potser a tú i a uns quants més us va agradar allò de les mamelles, com també li devia agradar a qui ho va programar, però tinc tota la sensació que sou minoritaris. Sensació que baso en els comentaris que vaig sentir el dia que hi vaig anar, que van ser més d’un i més de dos i més de tres. I sense ànim de polemitzar, Josep, el que vinc a dir és precisament que Lleonard i Miquel Angel m’encanten, hagin estat o no homosexuals, gais o com en vulguis dir. L’opinió que em sembla més encertada és la d’en Joan: per un criteri que trobo funest, al segle XX ha deixat sovint de pretendre’s agradar la oïda. A qui li agradi, que ho compri, però ficar-ho a cops de martell en un torn popular és pràcticament fer mobbing operístic. Suposo que en el fons aquesta mena d’abonats no interessem, no sé. En aquesta línea, suposo, enguany tindrem tres operes i no quatre com ha estat l’habitual des de fa més de deu anys; suposo que algun dia rebré alguna explicació al respecte. O potser igual no la rebré i l’hauré d’anar a buscar en algun lloc de la xarxa, mai se sap.
M'agradaM'agrada
Quisiera decir algo sobre “Les mamelles de Tirèsias”. Esta ópera no es en absoluto gay, aunque su compositor lo fuera, sino todo lo contrario. Se trata de una ópera sarcástica, de humor algo grueso, que critica el fenómeno que se produjo en Francia entre 1900 y 1918, en que los matrimonios franceses no procreaban o si lo hacían era muy poco. Se basa en la obra que Guillaume Apolinaire escribió en 1903 y estrenó en 1917, precisamente sobre la carencia de nacimientos, fenómeno acuciado por la primera Guerra Mundial de 1914, en la que murieron varios millones de varones, muchos de ellos franceses.
Manuel Penella, el extraordinario compositor valenciano de brillantísimas óperas y zarzuelas, estrenó en 1912 “Las musas latinas”, zarzuela arrevistada en un acto, y en el cuadro de la musa francesa incluyó los couplets de “Le petit Parisien”, donde haciéndose
también eco de esa falta de nacimientos en Francia cantaba la citada musa francesa: “Hoy está Francia atravesando muy difícil situación, pues de seguir así los franceses se va a quedar sin hombres la nación…” y seguía indicando que las francesas por conservar el tipo no querían parir…
Poulenc al componer “Les mamelles de Tirèsias” que estrenó en 1947, se hizo eco de lo citado por Apolinaire, acrecentado por la muerte de nuevos varones en la Segunda Guerra Mundial del 1939/1945, y sarcásticamente -sacando hierro de un tema muy serio- ridiculizó la situación haciendo que un hombre pariera más de 40.000 niños en un día, ya que su mujer Tirèsias no quiere parir y hace campaña para que las mujeres no queden preñadas, pero al final el matrimonio se reconcilia y todos los intérpretes de la obra se dirigen al público cantando_: “Ecoutez ô Français les leçons de guerre et faite des enfants, vous que n’en faissez guère. Cher public: faites des enfants”. Por lo tanto esta obra de gay no tiene absolutamente nada, es una manifestación lírica en favor de la procreación.
M'agradaM'agrada
Vaya; por un momento pensaba que habíamos visto una opera distinta, pero si he de creer a la Wikipedia, dice literalmente sobre ella que “cuenta la historia de Teresa, que cambia de sexo para obtener el poder entre los hombres […] El estreno de la obra, abundante en travestismos, juegos de palabras y salidas de tono, constituyó un escándalo”. Algo habrá de lo que digo, no?
Pero el tema no es si es o no es gay (lo cual en el fondo me importa un comino), el tema es si la música es agradable o no, y lo siento, pero para muchos no lo era en absoluto. La misma trama exactamente, en manos de Mozart hubiera sido una delicia, en manos de Donizetti hubiera sido algo hermoso y en manos de Wagner hubiera sido algo espiritualmente elevado… pero… estaba en manos de Poulenc, alguien que gustará a unos cuantos, pero que no es un compositor digamos “digerible” para mucha gente. Cuado todo va viento en popa, pues mira, adelante; pero cuando van mal dadas, jugarse la audiencia a semejantes ruletas rusas no me parece prudente, la verdad. Y esto es lo que vengo a decir, y lo mantengo, a cuenta de la situación económica del Liceu, que es de lo que iba en el fondo mi post.
M'agradaM'agrada
Pero Jaume, amb el comentari de la Sixtina no volia molestar, en absolut. Anem a lo important. Parles de música agradable i compositors digeribles. Però com definir quina música és agradable? Com establir quin compositor es digerible? No són conceptes inadequats per a explicar el fenòmen musical? Són tan “versàtils” aquest termes, tant “manipulables”, que no saps la de música agradable que se’m fa indigerible! 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Sóc fan d’en colbran. Comment que fa, cosa que aprenc. És com una mena de libro gordo de Petete. Tinc “las musas latinas” perquè m’agrada la zarzuela i ara que l’han reeditat és fàcil d’aconseguir-la però encara no l’he escoltat.Quan ho faci, buscaré aquesta similitut que dius.
M’atreviria a recomanar-li a en Jaume “Dialogues des Carmelites” que és un Poulenc molt diferent (És que a mi sí m’agrada Poulenc) De tota manera en el fons ho veig igual. Part de la programació del Liceu és (sortosament diria jo) minoritària. Jo també esperava tal i com estan les coses una temporada de Barbero/DonGiovanni/Rigoletto/Traviata/Tosca/Valquíria/Sonnambula… però no. Per a mi perfecte perquè m’agrada descobrir coses noves com il Prigioniero ara bé crec que és una oportunitat perduda de captar nous abonats i possibilitar a les noves generacions veure aquests títols que en una temporada de crisi com aquesta no estaria de més,només cal veure l’ocupació dels diferents títols per entendre-ho.
M'agradaM'agrada
Els espectacles del Foyer omplien sempre, va ser un greu error eliminar-los. Un dels grans nyaps del Sr. Marco.
M'agradaM'agrada
Doncs sembla que tornen… Què són aquests concerts en petit format del link que ens adjuntes sinó una reedició d’allò?. Això sí aquells no eren de “gritesjits”sinó programes estudiats d’àries alternatives on hi hauries trobat per exemple els altres contes de Hoffmann.
M'agradaM'agrada
Res a veure, això oficialment no ho programa el Liceu ni formen part d ela temporada, ni res de res.
M'agradaM'agrada
Benvingut Jaume.
En totes les temporades de tots els teatres del món, es menja de tot i en el Liceu també. Curiosament les xorrades alternatives, les xorrades gay i les parides que hem patit, no és el pitjor que ha sofert el Liceu.
M'agradaM'agrada
Sabem quina ha estat fins ara la relació de Molins amb el Liceu? O cau de nou i li interessa l´òpera el mateix que a mi la física termonuclear?
M'agradaM'agrada
És un bon aficionat que coneix i sovinteja el Liceu i algun concurs de cant patrocinat per un conegut tenor i amic, en aquest sentit molt millor que altres. Veurem!
M'agradaM'agrada
Exacto!
M'agradaM'agrada
“La mitad está hecha cuando tienen un buen comienzo las cosas” (Fernando de Rojas)
Gràcies a tots dos per resoldre´m el dubte.
M'agradaM'agrada
Gràcies! Tenia la mateixa pregunta al pap (sobre la melomania de Molins).
Quant a l’art fet per gais, si heu llegit “El ruido eterno” recordareu que Ross escriu que “els homes homosexuals, que suposen aproximadament del tres al cinc per cent de la població general, han tingut un paper desproporcionadament rellevant en la composició en el curs dels darrers cent anys”
En realitat, sense els homosexuals i sense els jueus (o les dues coses alhora) la música i l’art en general serien una altra cosa i clarament inferior a la que ha estat.
S’han fet muntatges gai insuportables (que no obres, pobre Haydn) recordo amb pavor “Il mondo de la Luna” encara a l’exili del Liceu cremat. Però he gaudit molt amb els Britten, o Szymanowsky, o Korngold per exemple.
M'agradaM'agrada
Yo no veo nada claro en el Liceu. Todo me parece tan oscuro como una de esas producciones que vemos sobre la escena (“Les contes d’Hoffmann” por ejemplo). Comenzando por la situación del actual Director General que concluyéndose su actual contrato en junio/julio de este año va por ahí proclamando que continuará cinco años más -jubilándose en este cargo-, cuando ha sido protestado local e internacionalmente y se ha pedido su dimisión oficialmente con más de 2.500 firmas. Es que nadie hace caso de las protestas de los ciudadanos? Es esto democracia?
Se recortan puestos de trabajo de diversas plantillas del Liceu y sin embargo ahora se incorporan nuevos cargos. Serán remunerados u honoríficos? Todo sigue siendo oscuro: dirección, gestión, sueldos -aunque algunos se comenten sotto voce, pero oficialmente nada de nada-,…Esa “peculiar” sucursal en Nueva York no me acaba de convencer; se están explicando sus resultados? Porque mantener una oficina en Mannhattan no es lo mismo que mantenerla en la Rambla…
Y vamos…, lo de esos recitales/conciertos gratuitos, pidiendo a la salida una limosna, como en las puertas de Santa María del Mar, me parece bochornoso. Y que cantantes profesionales y con carrera notable como Lola Casariego y Marta Almajano, de sobras conocidas en el Palau, Auditori y teatros de ópera de la Península e internacionales se presten a ello, no habiendo sido invitadas a cantar en el Liceu todavía, me parece inaudito e indignante.
Estamos dando una imagen tercermundista de nuestro Liceu verdaderamente lamentable, coincidiendo con una crisis increíble y que no cede, aunque no creo que ello sea óbice para que se deje de entregar un ramo de flores de 40/50 euros a una solista como Joyce DiDonato, mientras se ha gastado una buena cantidad de euros -no creo que haya sido regalo de un mecenas, o al menos no se ha dado a conocer que así sea, como casi nada que pasa en este teatro- en esos cuadernillos de cartón que se entregan en cada función desde hace bastantes semanas, para intentar conseguir ayudas económicas que yo también quisiera saber a qué cantidasd ascienden en este momento y en qué se han empleado. No hubiera sido más económico incluir una indicación en la miserable octavilla de cada función?
Enfín, al Sr. Molins se le presenta una buena papeleta. Deseo que su incorporación al Liceu sirva para algo porque todo es muy oscuro…
M'agradaM'agrada
El Liceu està molt malament, més del que la propera temporada podria deixar entreveure a algú que tan sols llegeixi els noms dels artistes que venen. La lectura amb més detall de la temporada és prou significativa.
El Sr. Molins pot entrar com a buscador d’inversions i res més o ser més incisiu en el seu objectiu i alhora que busca diners, neteja la institució per fer-la molt més atractiva als futurs inversors. Com que me l’imagino intel·ligent i llest, tinc l’esperança que ell ho tingui tan clar com jo.
M'agradaM'agrada
Sempre que sona un “habemus” ressona una mica d’esperança dintre meu……
Sort i inspiració Sr. Molins
Salut!
Nacho
M'agradaM'agrada
Jo també he encès un ciri gros.
M'agradaM'agrada
En brevísimas palabras, hasta que el Liceu no se desburocratice y exista una profesionalidad total en la gestión ( basicamente, un director general profesional y competente, sin etiquetaje político o burocrático), ni funcionará.
Y estoy con Joaquim en algo que él ha manifestado: si el Liceu es de tots, ¿ porqué no se conocen por tots el detalle de las cuentas ?
M'agradaM'agrada
Un Director General bueno, si no puede echar a unos/as cuantos/as inútiles que no hacen nada y cobran mucho, no nos sirve.
M'agradaM'agrada
Si no puede adoptar tales soluciones respecto a los “inútiles” , es que ese Director Geeneral o no es bueno o tiene limitados sus poderes desde más arriba
M'agradaM'agrada
bona entrada, Joaquim! estic d’acord amb la transparència. Y por favor, menos “séquito”…
M'agradaM'agrada
Hi ha una partida molt exagerada de despesa improductiva, que comenci per aquí. He dit improductiva, que ningú es confongui
M'agradaM'agrada
No sé si tindrà suficients poders per nomenar, fer i desfer. Si és només un cognom de prestigi per convèncer als amiguets a que cedeixin diners al Liceu, però tot continua igual, no veig gaire futur. Ara bé si acaba amb l’estructura actual i posa bons professionals que li assegurin una imatge atractiva per la inversió i mecenatge, aleshores penso que la tria és bona.
Que els representants de les diferents administracions quedin com a garants de la bona gestió, sense cobrar absolutament res per fer-ho, seria l’ideal i finalment, que la memòria econòmica fos pública i amb ella coneguéssim fil per randa en que es gasten els diners, partida per partida, de manera transparent, el Liceu ja semblaria un teatre europeu de primer nivell.
M'agradaM'agrada
Això no ho acaba de saber ningú, jo espero que sigui un home amb amplis poders per fer un anàlisi ràpid i efectiu de tot el que cal fer, i sobretot que actuï.
M'agradaM'agrada
Estos repartos de cargos a los ex, se llamen Molins, Roca o Cullell, no creo que sean muy higiénicos.
Esperaremos acontecimientos y vamos a darle unos días para ver como se desenvuelve
M'agradaM'agrada
Pocs dies, si des de fóra ja ho veiem bastant clar…
M'agradaM'agrada
De todos modos y volviendo a reflexionar sobre el futuro del Liceu, en voz alta y pensando diría
1/ Por mucho que sea ejemplar y fructífera la labor del Sr. Molins y su equipo ( solo añadir que Joaquim Molins aparte de todos sus “curriculums políticos y empresariales”, es un gran aficionado y amante de la ópera y de la música clásica en general), la problemática actual de crisis económica generalizada en todo el país y la crisis política/administrativa por todas las corruptelas que van apareciendo cada día, NO AYUDA en nada.
2/ La labor de la platafoma SALVEM EL LICEU, por muy buena voluntad
M'agradaM'agrada
sigo se ha cortado… por muy buena voluntad , empeño y conocimiento que está poniendo el Dr. Graell y sus colaboradores, cae por su propio peso al estar impulsada desde la dirección general actual del Liceu ( el Sr. Marco para mi , no tiene ninguna credibilidad en estos momentos por toda la serie de estropicios que ha cometido durante su mandato)
3/ Como es inviable mantener ingresos via administraciones públicas ( todo lo contrario, porque estas subvenciones públicas van a irse reduciendo cada año), economica y financieramente solo caben dos soluciones : o bien reduces gastos o bien incrementas ingresos para cuadrar las cuentas.
La única forma de incrementar ingresos no es via abonados ( ya que si encareces abonos, vendrán inmediatas bajas), sino buscar la via privada de ingresos : tal como están la mayoría de empresas españolas y catalanas salvo excepciones, como no busques y consigas sponsors y mecenas internacionales y hagas una política profesional a ” lo Peter Gelb” en cuanto a implicación de los medios audiovisuales ( ingresos por divulgar el Liceu por los cines a todo el mundo, dvds, retransmisiones en directo, etc..etc..), lo tenemos muy
crudo!
4/ En cuanto a las cuentas de los últimos años que me imgino deben estar auditadas, sí me gustaría conocer por interés prticular, la diferencia evolutiva de los gastos estructurales separados los de la parte administrativa, de la parte artística.
Y de la parte artística si fuera posible, lo que han costado separadamente los gastos vocales/orquestales ( es decir, coste contrataciones cantantes y directores de orquesta ) y por otra parte, las nuevas produciones/coproduciones operísticas del propio Liceu y la contratación en general de todas las producciones/regias que se han visto por el Liceu.
M'agradaM'agrada
7 òperes per 12 mesos és una activitat ridícula i residual, encara que al darrere portin els millor noms possibles. No ens hauríem de enlluernar amb això. La situació és greu i cal actuar ràpidament per fer creïble el projecte i fer possible una finançament privat.
M'agradaM'agrada
Molt bon article, Joaquim. Molt bé.
El futur molt incert. Les novetats no semblen anunciar grans i bons canvis.
M'agradaM'agrada
Doncs si no hi ha canvis el futur no és incert, senzillament NO SERÀ
M'agradaM'agrada
Malgrat la nefasta situació del Liceu i, unes perspectives decebedores, dono confiança al Sr. Molins. Tinc l’esperança d’un canvi substancial en l’organització del teatre. És el que toca, no hi ha altra solució. És una papereta difícil però espero sàpiga sortir-se’n.
Referent a les aportacions econòmiques, s’han donat lliurament, amb il·lusió i, de manera gairebé romàntica, amb la voluntat d’ajudar-lo d’una o altra manera, pel que signifíca el Liceu per nosaltres, i completament convençuts de no fer el “el camel·lo”.
Què no s’arribarà a la recaptació desitjable? Estava cantat, són molts diners i gairebé tothom té els seus propis problemes econòmics. Però si serveix per pagar alguna mensualitat, la factura de la llum o simplement tapar un forat, haurem ajudat a contribuir si més no, amb el granet de sorra.
No facis sentir-nos, com quan has donat una almoina a un pobre per comprar pa i, ha servit per veure vi. Imbecils!!
M'agradaM'agrada
Vull entendre, benvolguda Isolda, que en l’última frase i abans del Imbècils amb admiració que la tanca, hi hauria d’haver una coma i no un punt, ja que el sentit de la frase canvia radicalment.
Jo no us faig sentir de cap manera, cadascú s’ha de sentir bé amb els seus actes i estic convençut que vosaltres ho feu pel bé del Liceu. Jo, en canvi, crec que aquesta campanya d’ajuda es va llençar massa aviat i malament. Aviat perquè mentre hi hagi el Sr Marco al capdavant del Liceu no crec que la ciutadania hagi d’ajudar més del que ja hem ajudat al Teatre. Molts vam demanar al Conseller i a la resta de membres del Patronat que el cessessin i no van fer res. La situació durant el darrer any s’ha agreujat molt i ara resulta que nosaltres hem d’ajudar a pagar la factura de la llum o una petitíssima part de la immensa nòmina d’una institució que ens estimem moltíssim però que té unes fuites que els nostres pedaços mai podran arreglar, és més, els agreugen i aquestes ajudes encara seran una medalla que el Sr. Marco es voldrà col·locar en el seu haver, si l’operació surt mínimament decent.
No saber on van a parar els diners que es recapten, això és una pura almoina i que una institució de la importància del Liceu s’hagi d’ajudar d’aquesta manera tan poc clara i transparent és quelcom que jo trobo incomprensible i inadmissible, i que la Conselleria ho permeti, una vergonya.
Jo també crec que amb la meva actitud ajudo molt al Liceu que tant estimo i t’asseguro que no em sento gens imbècil, ans al contrari, em sento segur i valent. Tinc arguments tan sòlids com els que pugui tenir la plataforma i no tinc cap dubte, per si de cas, que el meu pobre no caurà amb la temptació de prendre un got de vi, no li dono l’oportunitat.
T’ho dic amb tota l’estima que saps que et tinc
M'agradaM'agrada
Bom artigo! Somente posso também desejar boa sorte a esse senhor. Minha torcida pelo Liceu
é grande.
Abraço.
José Carlos
M'agradaM'agrada
Perdó, perdó, naturalment haria d’haver una coma en lloc d’un punt abans de la paraule , Imbecils!!.
M'agradaM'agrada
A veure… comfiem-hi! 🙂 però a qui han de canviar és al JF Marco!!!!!!
M'agradaM'agrada
Jo volia fer un comentari que tinc al cap des de fa temps i que crec que va relacionat amb la gestió del teatre i la economia del mateix. Sempre m’he preguntat perquè si des de fa anys que hi han localitats que no s’omplen pràcticament mai, només en ocasions molt determinades, no canvien la catalogació de preus. No parlo de que siguin més econòmics o no, que això seria una altre cosa, sinó que perquè val el mateix la fila 1 que la fila 20 de platea?, o les llotges laterals del primer pis que si hi han 100 o 150 seients i si s’omplen 20 és un miracle, o algunes zones del tercer pis i llotges prosceniques. I segurament que me’n deixo algun. Per tant al no vendre-ho ja de forma habitual fa perdre una quantitat de diners enormes al llarg de la temporada n’estic segur. I si algú ho vol comprovar que ho miri a la pàgina web del liceu i ja ho veurà com és així en la majoria de representacions. Amb això volia fer una reflexió de que no només és una falta de diners sinó que també és una mala gestió amb els recurssos que tenim. I que aquest només és un exemple dels molts que segurement podriem trobar.
M'agradaM'agrada
Muy interesante lo que apunta Oriol, sobre los precios fijos del Liceu sobre Plateas y Anfiteatros, sean laterales, centrada,filas 1 o filas 20.
Efectivamente y en teatros más serios en cuanto a gestión ( leáse, Berlín, Viena y Paris, por ej.), tienen como mínimo, tres o cuatro precios diferenciados ( y más baratos que en el Liceu o en casi en cualquier teatro español), según la ubicación de la localidad.
En Berlín y por menos de 48€, he preseciado en platea ( filas traseras), un DON CARLO bastante bueno y un esplendido PARSIFAL (Domingo, Meier, Baremboin) y en Paris Bastille, las plateas van de precios categoria 1 a categoria 5.
¿Porqué falta esa imaginación en Liceu y T.Real?
M'agradaM'agrada
Això que proposa l’Oriol seria allò normal en un teatre on la majoria de localitats tinguessin una visibilitat superior al 90% però al Liceu no és així i la majoria tenen una visibilitat molt dolenta i seguint aquest criteri lògic, els preus haurien de ser molt més baixos del que són.
Si la fila 20 de platea ha de ser més barata que la fila 5, imaginat les butaques laterals de tots els pisos.
Algunes localitats s’haurien de regalar directament, com per exemple les llotges de platea de visió ridícula i audició deficient.
Això que proposes té difícil solució, a no sé que el truc sigui apujar molt les que actualment tenen una visió de l’escenari del 100%, però no vull donar idees d’aquesta mena.
M'agradaM'agrada
perdona que no t’hagi respòs abans, vaig una mica de bòlid amb el comentaris i quan m’endarrereixo una mica se m’acumulen i perdo el fil.
Tens raó, les tarifes segons les localitats necessiten una remodelació de dalt a baix i del lateral al centre, però em temo que no hi ha voluntat per fer-ho.
M'agradaM'agrada
No ens queda una altra que esperar que aquest cop hagin trobat la solució correcta, però no tinc gaires esperances.
M'agradaM'agrada
Diré d’entrada que li desitjo molt sort al Sr. Molins.
Ara bé, no és un empresari sinò un professional de la política. Si no tinc mal entés, el seu germà és el bon gestor del negoci familiar i aquest Molins ha viscut dels pressupostos alimentats per tots una pila d’anys.
I no m’agrada que el Patronat segueixi estan en mans dels polítics amb carnet més o menys declarat.
Tan difícil seria fer un Patronat on cada institució anomenés persones de reconeguda trajectòria que pugui fer una bona feina sense preocupar-se dels seus?
Bona nit!
M'agradaM'agrada
Mentre ells es reservin la majoria, ni que sigui el 51% a 49% del repartiment de donacions, voldran tenir el control del Patronat, però caldrà veure si el capital privat no voldrà tenir més veu i vot en els designis del teatre.
Al Sr Molins no li tocarà la gestió directa del Teatre, jo li reclamo que reclami un gestor potent i competent que sàpiga fer un equip guanyador amb la direcció artística i musical de la casa, això li facilitarà molt l’obtenció de recursos.
M'agradaM'agrada
Fa dies que em ronda pel cap quina mena de comentari deixar en aquest apunt, ara mateix llegeixo el teu i el subscrit al 100%
M'agradaM'agrada