Gràcies al programa de Catalunya Música, Només hi faltes tu, ahir vaig assistir al tercer concert del Quartet Casals a la temporada de L’Auditori 2012/2013. Un regal magnífic abans d’assistir-hi, i un regalàs després de gaudir per enèsima vegada de l’art interpretatiu d’aquesta formació de cambra tan privilegiada.
TERÀPIA MOZART
Ahir no tenia un bon dia, em vaig anar carregant sense motiu aparent, per res en concret i per tot en general, tant va ser així que anant cap a L’Auditori esgarrapava.
Tot va ser seure a la comfortable Sala 2 (Oriol Martorell), que no presentava ni molt menys, un aforament a l’alçada de l’ocasió, i sonar les primeres notes de l’Allegro vivace assai del Quartet núm 14 en Sol major de Mozart, i produir-se l’efecte terapèutic que tants atribueixen a la música del genial Amadeus.
D’acord que l’obra és una meravella, però és que el Casals, que en cada concert milloren la interpretació precedent, han assolit un nivell d’equilibri i intensitat, enlluernador. En aquesta obra el primer violí va anar a càrrec d’Albert Tomàs, mentre que en les altres sempre va ser l’enèrgica Vera Martínez-Mehner qui va assolir el compromís de lideratge, si bé a l’hora de la veritat, tots quatre han arribat a un gran tan gran de compenetració, que tot sovint sembla que és vagin passant el testimoni els uns als altres, en una contagiosa i evident demostració de gaudi musical.
El Mozart del Casals no és gens ensucrat, ni tou, i no per això o potser per això, no deixa de ser encisador, terapèutic i balsàmic en la seva claredat, en l’enjogassat contrast i en les dinàmiques explosives i en el aparentment senzill entramat harmònic d’una complexitat tan sols a l’abast dels grans. Amb el deliciós Molto Allegro final ja era tot un altre, ja estava disposat a sotmetrem a la prova dels 12 Microludis, op 13 de György Kurtág, un compositor hongarès nascut l’any 1926 del que no coneixia res.
El Quartet Casals va encerclar amb intel·ligència a la més que interessant obra de Kurtág, entre el vitalisme classicista de Mozart, i l’arrauxat romanticisme de Schumann.
La proposta del compositor hongarès és radical, no és fàcil però alhora és summament atractiva, ja que les 12 microludis presenten un continuo joc tímbric i sonor, que exigeix un mestratge consumat per mantenir la tensió i també el lirisme en aquest sorprenent univers tan allunyat dels altres dos que integraven el programa. La força, la precisió, el so, el joc tímbric, les suggeridores pulsacions i els efectes assolits em van interessar més que la pròpia música, que segurament hauria d’escoltar més vegades per acabar d’assaborir quelcom més que una interpretació majúscula d’una obra per a mi poc compresa.
A la segona part ens esperava el contundent Quartet número 1 en La menor de Robert Schumann. Una música exaltada, romàntica fins al moll de l’os i interpretada al màxim, sense concessions, portada al límit de la tensió emotiva i de la força expressiva, amb un segon moviment, l’Scherzo presto, que no em permetia donar a l’abast entre les desbocades, però sempre equilibrades interpretacions dels membres del Casals. Va ser un goig sensorial, anar seguint amb deteniment el relleu temàtic que anava passant dels violins a la viola i al cello, en un crescendo intensíssim. Potser em va sorprendre tant, que en l’adagio em va semblar percebre una certa relaxació en la concentració, ràpidament recuperada en l’espectacular Presto final que ens va deixar a tots sense alè.
Amb un intens Schubert el Quartet Casals va agrair la intensitat dels nostres aplaudiments. Un concert magnífic.
OFF TOPIC:
Ahir em vaig assabentar que sóc droga dura. M’explico:
Tot just començar el Mozart, un veí del darrera intentava obrir sense gaire encert una capseta de pastilletes balsàmiques i reparadores per la gola, però ai las!, la capseta era metàl·lica i l’efecte maraques va ser inevitable. Vaig deixar passar uns quants intents infructuosos, però tement que en un esforç desesperat per obrir-la tot acabés saltant pels aires, vaig tombar lleugerament el cap, sense emetre cap so intimidatori, ni cap senyal, res, HO JURO!, tan sols el cap, és clar que la mirada jo no me la veia, i com que encara el Mozart no havia fet l’efecte necessari, potser era airada, temible, assassina. El cas és que a la mitja part, apunt d’iniciar l’obra de Schumann i sense estar gaire atent al que deien, he escoltat una frase similar a: vaig a treure unes pastilles per la tos no fos cas…no he escoltat res més, suposo que la cosa anava de mirades i rialletes que jo intuïa al clatell, per acabar escoltant, ara si, “si és droga dura”, i és clar, ho he captat a la primera, això si que ho tinc…parlaven de mi. I jo sorprès i després satisfet, he pensat que avui havia fet una mica de pedagogia, ni ha estossegat, ni ha necessitat de caramels.
Atenció: El proper dimarts (14 de maig) tornen a actuar a L’Auditori, però en aquesta ocasió acompanyats del pianista Alexandre Tharaud i amb un programa ben diferent:
F. COUPERIN: Passacaille (8e ordre); Les Ombres errantes (25e ordre); Bruit de guerre (extrait de La Triomphante, 10e ordre); Le Carillon de Cithére (14e ordre); Le Tic-Toc-Choc ou Les Maillotins (18e ordre) D. SCARLATTI: Sonata K132 en Do major; Sonata K29 en Re menor; Sonata K380 en Mi major; Sonata K3 en La menor; Sonata K514 en Do major; Sonata K481 en Fa menor; Sonata K141 en Re menor C. FRANCK: Quintet amb piano en Fa menor
IN FERNEM LAND 
Sí, noi. Ens encanta mirar això només aixecar-nos, o abans d´anar a dormir. Ets droga dura.
M'agradaM'agrada
Jajajajaja, no crec que aquests passin per IFL, si ho fan ara deuen pensar, fixat, tan bon noi que semblava… 😉
Van fer un altre comentari abans de l’obra de György Kurtág que m’estelvio per no ser cruel 👿
M'agradaM'agrada
Com diu el meu col•lega palanganer, de que ets addictiu no hi ha dubte. Però la droga dura de que parlaven eren les seves juanolas, i tu, més que addictiu, els hi resultaves una cosa que comença per acoll, i acaba en idor. I no es precisament acollidor. 🙂
Dimarts tinc previst anar a sentir el Quartet, que ja em toca conèixer’ls , i diumenge treure el meu “preparant” (ja que no addictes, veiem si piquen els curiosos) 😉
M'agradaM'agrada
Si ja toca, jo no crec que hi vagi, però llegiré el teu apunt amb interès.
M'agradaM'agrada
Molt bona l’anècdota “off topic”, Joaquim 😉 m’has fet riure molt de bon matí. Per cert, no t’has fixat que la gent sempre espera que soni la primera nota per començar l’operació caramel?????? No ho fan mai abans…no siguès cas que passin desapercebuts!
Respecte al Quartet Casals, una excel·lent formació i ho han demostrat cada cop que pugen a l’escenari, com ja ho van fer l’estiu passat a Vilabertran.
Bon dia!
M'agradaM'agrada
Siiiiiiii, i tant, és automàtic, comença la música i aleshores van a la recerca i captura del caramel dins del bossa de mà, que ha de tenir cremallera musica també, i ple d’altres bosses de plàstic que impedeixin la localització directa del dolç, amb el corresponent rebombori de bosses de plàstic, paperets, claus i altres foteses que totes aquestes Mary Poppins porten allà dins.
Ho fan amb música ja que aquesta esmorteix la fressa, no fos cas que ho fessin quan encara no ha començat i aquell terrabastall semblés impertinent.
Els Casals són un bàlsam, sort en tenim
M'agradaM'agrada
Sense cap mena de dubte, tant les Juanolas (de hierbabuena) com aquest blog son igualment adictius. Gràcies per la crónica, m’has donat moltes ganes d’anar a escoltar aquest quartet. Quan sigui gran vull ser com tu i en Fede per poder asistir a tants concerts 😉
M'agradaM'agrada
No te’ls perdis, quan puguis hi has d’anar i noi esperis a ser gran, que falten molts anys 😉
M'agradaM'agrada
Tens raó Joaquim, es tot un plaer escoltar en aquest fabulós “Quartet Casals ” que per fi tenen el reconeixement que mereixen per part del públic de casa nostre i també, per el que sé, d’altres paissos, jo vaig tenir la sort ( fa uns anys però no pùc calcular quants…) d’escoltar-los per primera vegada a ” Caixa Forum”, i recordo que em van entusiasmar amb un programa de Haydn, a la sortida veníen l’únic CD que llavors havien gravat ( suposso…) no eran gaire o gens coneguts, joves i més bé timits, era un plaer observar la comunió i seguretat entre ells i més encara la manera d’interpretar a Haydn… “pell de gallina”… aquell dia era ella, Vera M. la que marcava les entrades, ara els escolto moltíssim per radio i m’alegra saber dels seus éxits tot recordant aquell fabulós dia que em van deixar bocavadada i així segueixo quan els escolto….
Felicitats i llarga vida per aquets músics de casa nostra.
M'agradaM'agrada
Jo també fa molts anys que vaig començar a sentir parlar-ne a Catalunya Música i sempre bé. quan vaig tenir l’oportunitat i els vaig descobrir vaig quedar-ne enganxat. Ho fan cada dia millor i és un plaer escoltar-los.
Gràcies Glòria per ser tan entusiasta
M'agradaM'agrada
Amb uns altres preus m.hauria vist tot el cicle. 😥
M'agradaM'agrada
Si :-(, però al menys un…
Jo aquest, i per gentilesa de Només hi faltes tu en participar al seu Facebook, em va sortir de franc. Un gran negoci 🙂
M'agradaM'agrada
Sí, però l’any passat amb l’abonament de cambra (de preu reduït) vaig poder veure’n tot el cicle a un preu molt raonable 😦 Me n’alegro molt de la iniciativa de catalunya música per contribuir a que la sala no estés tan buida I em sembla un despropòsit aquesta política de preus. Molt content de llegir-te i de saber que els valores molt tot i ser de casa 🙂 en lloc de, per exemple… francesos. Deixa’m dir que anyoro també els Brodsky que abans venien, aprofitant que els de l’auditori et llegeixen.
😀
M'agradaM'agrada
Catalunya Música en els diferents programes de la graella sempre ofereix entrades de molts concerts, en aquest cas jo en veure que eren pel Casals vaig participar i…BINGO!, la 6/49 no e toca mai, però aquest cop si.
El quartet Casals m’agrada moltíssim, que siguin de casa 3 de 4 és un plus, però no em condiciona, m’enorgulleix és clar, però si fossin italians o de Kansas penso que m’agradarien igual.
Els de l’Auditori no sé si tindran en compte la teva previsió, de fet, crec que els Casals l’any vinent no tenen cicle, o sigui que la cosa pinta fatal.
M'agradaM'agrada
😦 primera mala notícia doncs. Estic esperant amatent el post de la temporada col.lateral a l’auditori més o com es digui l’any vinent.
M'agradaM'agrada
A veure si trobo el moment…
M'agradaM'agrada
Si Joaquim , es una de les poques coses bones que té estar jubilada, hi há temps quasi per tot….. jo he participat en dos concursos de Cat-Música i he tingut la gran sort de guanyar les dues vegades, una entradeta per el Palau i un recull de cançons de la estimada René Fleming, CD que m’encanta doncs es molt complert amb entrevista i biografia. Hauriem de recolçar a la nostra CAT- radio / CAT- Música etc….. també están patin seriosos problemes , sería dolorós que alguna d’ellas hagués de tancar porta, per mí especialment si ho fes CAT-MÚSICA , no vull ni pensar-ho……..
M'agradaM'agrada
Les emissores de la corporació i la TV3 perillen.
Espero que els “socis” de govern siguin tan implacables en la seva defensa com en altres aspectes, tot sembla que el Sr. Godó és el previsible beneficiari d ela desfeta, i si TV3 ha d’acabar sent territori Arus, i Catalunya Ràdio la nova seu dels Clapés & Cia, segur que ens hem d’oblidar de l’emissora musical.
Espero que entre tots tinguin prou seny.
M'agradaM'agrada
Jo el diumenge dia 5 vaig anar fins a Manresa a escoltar los i veure’ls en directe, per a mi per primer cop.Una experiència extraordinària. Ja havia escoltat per radio algun del seus concerts, però a mes veure’ls tocar quasi com si foren un sol, va ser un tot un espectacle.
Llàstima que la sala solament estes a un terç del aforament, però aixi i tot i gracies (penso) a les mostres de satisfacció dels assistents ens varen obsequiar amb TRES precioses propines.
!Quina qualitat musical i humana¡
M'agradaM'agrada
Me’n alegro que hi anéssiu i sobretot que us agradés tant, però no em sorprèn.
Espero que us visitin més sovint i que les properes vegades s’ompli l’aforament, ja farem propaganda des de IFL
M'agradaM'agrada