IN FERNEM LAND

MILLET NO ESTAVA SOL


L'Orfeó Català al Palau de la Música. foto de creuant.blogspot.com

L’Orfeó Català al Palau de la Música. foto de creuant.blogspot.com

Ahir la periodista Rosa Massagué escrivia en El Periódico.cat un article sobre la històrica actuació de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana al Konzerthaus de Viena participant amb el Cor de la casa, la Wien Singakademie en els imponents  Gurrelieder d’Arnold Schoenberg. 

La periodista fa un interessant paral·lelisme entre ambdós emblemàtics edificis i les dues institucions corals i després en la part més “polèmica” del seu escrit jo crec que simplifica en excés la malifeta delictiva de Millet, ja que dóna a entendre, o així m’ho sembla en a mi, que el personatge en altres temps emèrit, va fer l’espoli tot sol, amb convivència amb en Montull i la desapareguda filla i aquí s’acaba la conxorxa i la vergonya que la institució ha arrossegat fins fa quatre anys i ara ja sembla que alliberats del tirà senyor feudal, les coses a can Palau comencen a anar bé, i no hi ha millor prova que aquest concerts i el que tindrà lloc el proper dilluns dia 1 de juliol al Palau de la Música, quan les dues formacions corals, amb l’Orfeó tot sol seria prematur i poc aconsellable, interpretaran el Rèquiem de Faure, ni més ni menys que amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle al podi. Preguntar per què no interpreten la novena que els berlinesos porten de gira potser seria malintencionat i aquest no és el motiu de l’apunt.

Diu Rosa Massagué en la segona part del seu escrit:

Ara, les diferències abismals. La més important es diu Millet, Félix Millet, el saquejador del Palau. Mentre a Viena la formació coral ha estat l’espina dorsal de la Konzerthaus, a Barcelona l’Orfeó ha estat la ventafocs en una operació de reforma i revalorització de la sala amb què Millet va orquestrar el desfalc monumental.

Quan va esclatar l’escàndol (a finals de juliol farà quatre anys), van sortir a la llum el menyspreu i les vexacions que Millet imposava als cantants de la històrica formació, el tallar-los les ales amb l’excusa de la falta de mitjans ignorant un patrimoni musical que havia fundat el seu besavi Lluís Millet.

En la crònica del concert vienès publicada en aquest diari, una cantant veterana de l’Orfeó deia que la històrica actuació a la Konzerthaus hauria estat impossible en època del saquejador Millet. Per sort per a tots, ja no hi és. Ara la formació musical catalana es pot mirar de tu a tu amb cors com la Singakademie vienesa.

Les dues institucions van tenir un desenvolupament paral·lel, però la pobresa musical en una Espanya de postguerra seguida per la delinqüència (confessada) d’un català amb pedigrí van allunyar l’Orfeó del que hauria hagut de ser i podia haver estat.

Hi estic d’acord però no del tot, ja que més aviat es queda curta. El problema no va ser tan sols el binomi letal Millet&Montull, el problema va ser de tots aquells que sabent que dins del Palau les coses no es feien bé ho permetien, fent la vista grossa, callant i tapant-se orelles, ulls i boca.

Jo no em puc creure que els treballadors de la casa no ho sabessin que tot allò no era normal, de fet tot va esclatar per un treballador que va passar un anònim a Hisenda, si no ho recordo malament. També sabem perquè així ho van dir alguns musics i compositors, que allà hi havia un pacte de la por, si es denunciava o s’insinuava alguna cosa el temor era clar, s’acabava la carrera, suposo que ho recordeu oi?, no m’ho he inventat jo això. Òbviament els cantants de l’Orfeó i els del Cor de Cambra coneixien i patien les pràctiques de Millet en vers la principal formació de la casa, alguns per fidelitat, altres per temor, altres per una síndrome de Estocolm severa, callaven, aguantaven i ho patien en silenci o potser creien que Millet era el millor directiu i que tot era pel bé del Palau i de Catalunya (la cosa nacional sempre imposa). I que em dieu dels directors musicals de la formació que han passat per la casa i sobretot que dir dels membres del Patronat, tots ells persones de nom i renom a la societat civil i política catalana, que en lloc de complir el seu deure, no es miraven cap número, cap balanç, res. Algú tenia la responsabilitat de mirar, analitzar i denunciar, oi? Tampoc deien res, ni l’arquitecte que va fer les obres de reforma i ampliació,  com havia de parlar ell?, ni tampoc cap dels proveïdors que subministraven materials a la casa, alguns amb pràctiques directament fraudulentes, ningú no deia res, ni la crítica musical que veia com l’Orfeó immers en una mediocritat indigne havia de compartir espai amb els grans noms de la música que any rere any ens visitaven i ho continuen fent en el miraculós Palau 100, on segurament els agents artístics alguna cosa hi tindrien a dir, ja que de ben segur també veien coses…

L’Orfeó i el Palau, en l’època més gloriosa esdevinguda galdosa,  dels darrers anys, on les grans constructores del país també hi col·laboraven encara que no sabem ben bé de quina manera i amb quin intent, tot i que ens ho imaginem a l’espera d’un judici que s’eternitza, no van ser víctimes d’un tirà, no ens podem limitar a dir que va ser culpa d’un català amb pedigrí. A Millet tothom el va deixar fer, per activa o per passiva, i en la seva acció va esquitxar i untar a tothom o quasi, de manera molt hàbil, tant que molts a hores d’ara i després de quatre anys prement els esfínters, desitgen que tot quedi així, amb la culpabilitat confessa de Millet i alguna cosa més que li acabi imputant el jutge, però res més, no fos cas que trontollin tots els Palaus del país.

Millet no ho va fer sol.

Us deixo l’escrit de la benvolguda Rosa Massagué que aquesta vegada s’ha quedat a la superfície sabent que si enfonsava una mica més el cap el femer estava garantit o qui sap si admirada per les fites recents, s’ha enlluernat.

Edició catalana

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/millet-entre-viena-palau-rosa-massague-2438886

Edició castellana

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/millet-entre-viena-palau-rosa-massague-2438886

 

35 comments

    • I encara no ho hem vist i sentit tot, sembla com si acostumats a escoltar i veure coses vergonyants se’ns hagués fet una durícia que ens ha fet insensibles.
      Fins a quan i què haurem d’aguantar?

      M'agrada

  1. Lluis Emili Bou

    Quan va esclatar l’afer Millet, la primera cosa que vaig pensar va ser: “si la mare fos viva es tornaria a morir”.
    Els pares es van conèixer a l’Orfeó com a cantaires, van participar a la mítica Passió de Bach de 1921, per ella el “mestre Millet” era l’encarnació de totes les bondats musicals i humanes… Mai no podré perdonar el poca-vergonya que ha fet que per al meu fill i la seva generació el cognom Millet hagi passat a ser sinònim de lladre i estafador tot embolicant-se amb les senyeres: la del Cant (la de l’Orfeó) i la catalana.
    Però dit això, tens raó Ximo. No estava sol i encara no n’està.
    Algú em va dir fa molt de temps que Artur Mas li havia dit a Millet “No t’amoïnis que no aniràs a la presó”. I de moment no he tingut motius per no creure-m’ho. I mira que m’agradaria!
    Insisteixo, però, en una afirmació que ja he repetit: estem prou ben proveïts de lladres i poca-vergonyes. No necessitem importar-ne.
    És urgent fer net.

    M'agrada

      • El gir hauria de ser tan gran que el veig impossible. Aquí no es tracta de qüestions nacionals, ja que com et pots imaginar amb segons qui no m’agradaria començar cap viatge i prescindir-ne és massa improbable, tenim el que hem creat i desfer-ho no crec que ho vulgui tanta gent com sembla. La gent és conservadora i acomodatícia de mena, qualsevol cosa que pugui significar un trencament de resultats incerts la inquieta massa i s’estimen més que tot continuí igual, total si no ho fan aquest o faran els altres, no ho has escoltat mai això?
        Com s’entén que a València malgrat les tot el que ha passat continuïn guanyant per majoria absoluta els mateixos?

        M'agrada

  2. I Hitler ho va fer sol? Només havia tingut el suport dels porcs (uih… perdó… volia dir pocs) acusats de Nuremberg? Però a vegades i en segons quines coses que fan tanta pudor, potser millor acabar de penjar-li la llufa del tot a algú, fer una mica la vista grossa amb els altres i passar pàgina el més aviat possible, no? Perquè… d´on haurien tret 30 milions de cadires per tots els que van votar Hitler al 1933?

    M'agrada

  3. manu

    D’acord amb aquesta reflexió valenta. Però poso en dubte que els canvis hagin estat tant profunds com solen dir. Però si la vicepresidenta de Millet durant 30 anys és ara la presidenta! Els patrons i mecenes practicament els mateixos, el director musical del Orfeó és el mateix, els proveidors artístics els mateixos. Ja m’explicareu… Potser és millor un canvi així poc a poc per recuperar-se del trauma… Es possible.

    M'agrada

  4. Concep

    Aquest melodrama del Palau i l’Orfeó acabarà amb en Millet com a responsable únic amb la complicitat del soci i família, sense anar a la presó per qüestions d’edat i amb una catifa ben espesa que taparà la resta, una resta que ho taca i empudega tot.

    Tinc la convicció de que l’Orfeó Català no està a hores d’ara al nivell que hauria d’estar, i el que deixes entreveure és cert, sense el Cor de Cambra com a reforç, qui reforça a qui?, no podria fer concerts de caire professional. El Rèquiem de Fauré sense el Cor de Cambra que van fer el diumenge 16 de juny n’és la prova.

    Potser s’ha començat la casa per la teulada, però reconec que la direcció del Palau s’ha mogut amb perícia per obtenir el vist i plau de la Filharmònica de Berlín per fer el Rèquiem de Fauré.

    M'agrada

    • Hi ha dois aspectes, el polític/social i el musical.
      Del primer tinc dubtes que s’acabi fent la justícia que tots esperem, una certa justícia es farà, però no fins a les últimes conseqüències.
      El musical de moment no va bé, som on érem si fa o no fa. Els problemes endèmics de l’entitat continuen aferrats a les venerables pedres. No sé si aquests concerts estel·lars ajudaran a fer un pas endavant o a creure’ns una vegada més que som el centre del món, amagant el problema.

      M'agrada

  5. Fixeu-vos que tant a Catalunya com a Espanya no es dóna la figura del “whistleblower” del món anglosaxó, la persona que des de dins d’una institució en filtra la porqueria a la premsa. Tres motius: la manca de cultura democràtica a casa nostra, la por a les brutals represàlies que se solen donar (la casta no perdona), i finalment que els mitjans també estan implicats en el pastís.

    M'agrada

  6. Roberto

    ¡Cuatro años ya! ¡Y lo que te rondaré morena! Creo que ya lo dije en su momento, esto acabará como el rosario de la aurora…. en aguas de borrajas. Y al final prescribirá. ¡Una vergüenza más!

    M'agrada

  7. Alex

    Opino que Millet y Montull and family, han sido quizás los brazos ejecutores. Pero reflexionando profundamente, ¿ Ellos solos y para si mismos ? O más bien, ¿ Con cómplices , otros beneficiarios y o con el v° b° de las instituciones, patrones, sponsors, etc…etc… ?

    M'agrada

  8. Isolda

    És incomprensible el fet que estiguin encara alts càrrecs del Palau d’època de Millet, dirigint sense vergonya aquesta institució, quan es sabut que són tan culpables com ell i ningú diu res. S’ha posat sorra a sobre i apa!! a callar.

    M'agrada

    • La política, benvolguda Isolda, n’està ben tacada d’aquest afer, per tant convindrà que tot quedi força diluït i el més dispers possible.
      La neteja la veig complicada.

      M'agrada

  9. El Compte

    Totalment d’acord amb el teu post.
    Millet & Montull & family són la punta de l’iceberg i els que acabaran pagant la “factureta” que hi haurà.
    Però només ens cal repassar els membres del patronat i altres que hi eren i encara hi són, per saber que tot allò no ho fan solets i sense que es conegui allà dins.
    Molts van callar i encara estan callat i intentant tapar-ho (potser han de tapar alguna vergonya pròpia?)
    No ens hi fem gaire mala sang que prendriem mal, com va dir aquell!
    Bona verbena de Sane Pere a tots!

    M'agrada

    • Gràcies, però potser caldrà començar a canviar el discurs, més mal del que ja em pres vols dir que és possible?.
      No som gaire conscients de que gran part de la situació actual és culpa d’aquestes males pràctiques, d’aquesta corrupció i d’aquesta gent que es tapa totes les malifetes per subsistir a les nostres esquenes.

      M'agrada

  10. contrapunto

    Millet&Montull, a la manera de Bárcenas, Jordi Pujol Jr, Josep María Sala, etc etc…actuando de recaudadores.

    Y ya lo dice el refrán, quien parte y reparte se lleva la mejor parte.

    M'agrada

      • Dolors

        Si, és veritat. Però sembla que tots estem mig adormits i cansats de veure com entren per una porta i en dos dies a casa a viure dels espolis realitzats. Mai tornen res.

        M'agrada

      • Hola Dolors, benvinguda a IFL.
        És molt decebedor i el principal motiu de desafecció a tots nivells. Per això és tan indignant veure com es protegeixen entre ells. En gran part està en les nostres mans, quan anem a dipositar el vot, en intentar que torni a passar.
        Torna quan vulguis, la teva opinió ajuda a fer més gran i plural el blog.

        M'agrada

  11. Yo dije que si ganaba las elecciones -no éstas, sino las anteriores- CiU, el caso Millet se iría alargando hasta que prescribiera y alguien me contestó que había que respetar la presunción (?) de inocencia de los inculpados, a lo que repuse que se habían declarado convictos y confesos y no han ido aún a la cárcel. Millet almuerza y cena en restaurantes de lujo siempre acompañado de guardaespaldas privados y sólo falta un año para la prescripción de algunos cargos y como además tiene más de 70 años NUNCA pisará un calabozo. Eso es lo que dije y se cumplirá.

    Estamos rodeados de porquería por todas partes, de tal manera que ya es difçicil respirar y los que vamos siendo perjudicados somos los de siempre: los más débiles. Que sigan con cargo en el Palau los que estuvieron con Millet es una vergüenza nacional. Tenían que haber sido depurados todos, imputados o no, por haber hecho la vista gorda o tolerar los robos continuados a la chita callando y no denunciarlos, la presidenta actual la primera. Pues no, no sólo no se la despide que de vicepresidenta pasa a presidenta. Esto en un país digno y civilizado nunca hubiera sucedido, aquí sí. Así nos va.

    M'agrada

  12. Rosa

    No estaven sols Millet i Montull. Són molts els que ho savien i per por no deien res.
    Són molts els que s’aprofitaven de la seva manca d’escrúpols, però ara no volen que es descobreixi la veritat.
    Penso que ells no aniran a la presó per l’edat i les coses no s’aclariran mai.

    M'agrada

  13. Josep Olivé

    No sols no estava sol, sino que molt ben acompanyat per la parafernàlia política de torn. I aquesta parafernàlia, la de torn, la que toqués, no sols no tenia perfectament coneixement de tot sino que a més li facilitaven “administrativament” els tràmits, s’aprofitavem de la seva generositat econòmica, li concedien medalles, i varen estar a punt de fer-lo “Senyor que ens honora”. Lo vergonyos no és el personatge, donat que lamentablement han existit i existiràn altres Millets. Lo veritablement vergonyós és que qui diuen tenir vocació de servei públic, i que diuen que per això es fican en política, qui en els mitings mostran tanta vehemència de justicia universal, al arribar al poder li facin el gara-gara als Millets i mirin a més de treure’n profit. No sé si aquets tambè haurien d’anar a la pressó, poytser si segons la malifeta. No ho sé. Però si hauriem de tenir nosaltres la decència de no votar-los un altra vegada!

    M'agrada

    • Jo ja no he tornat als que havia votat SEMPRE, fa dos o tres eleccions. Els que he votat després no creguis que em fan gaire feliç, però tinc clar a qui no tornaré a votar mai més, i molt té a veure amb la corrupció, fins i tot molt més que en ideologies i nacionalismes. El primer és el primer, i si no es respecta, creu i ratlla.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: