Avui al Teatro Real de Madrid tindrà lloc l’esperat concert de la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Sir Simon Rattle i on s’oferirà la novena simfonia de Beethoven. Com segurament sabreu, inicialment el Teatro Real havia programat Die Zauberflöte en la producció que els berlinesos van presentar a Baden Baden i que va ser un celebrat apunt a IFL, però les retallades també han afectat al teatre madrileny i sense prescindir d’orquestra i director, la proposta ha canviat amb la Novena com a única obra programada per els dies 26,27 i 28 de juny, amb la mòdica tarifa que va dels 248€ a la zona A (han de fer-ho molt i molt bé per justificar una entrada a aquest preu per una Novena) a 20€ a la zona sense visió.
Al Real el cor serà el titular del teatre, és a dir el cor Intermezzo, ja que no sé si sabeu que a Madrid s’han carregat el cor titular, o per dir-ho d’una altre manera no tan ofensiva, l’han privatitzat i el solistes seran Camilla Thilling, Nathalie Stutzman, Joseph Kaiser i Dmitry Ivaschenko. Doncs bé aquesta novena però amb el Rundfunkchor Berlin va formar part del concert que es va celebrar en el popular parc de Waldbuhne a Berlín, on cada estiu es celebren una sèrie de concerts que la televisió ens acostuma a portar fins acasa i IFL s’encarrega de fer-ne difusió a tots aquells que no tenen els canals adients per gaudir-ho.
En altres edicions el concert de Waldbuhne s’havia revestit de festa operística de caire molt popular, però aquest any el programa és molt més “auster”, tot i que igualment espectacular, i juntament amb la imponent Novena simfonia de Beethoven també podreu gaudir del meravellós concert per a violí i orquestra de Felix Mendelssohn, amb el violinista alemany Christian Tetzlaff com a solista. El violinista alemany va participar a la temporada de l’OBC l’any 2008 participant com a solista en el concert de Brahms sota la direcció de Eiji Oue, l’apunt AQUÍ.
Anticipant-me en unes hores al privilegiat públic madrileny que podrà gaudir al menys de la novena, avui, i després d’uns quants dies de sequera pel que fa a descàrregues, us deixo aquest concert en format vídeo i àudio.
Les dues propines que acompanyen la finalització de cada part són l’adagi de la sonata número 3 de J.S.Bach en acabar la primera, a càrrec de Christian Tetzlaff i la cançó popular Berliner Luft a càrrec de la Berliner Philharmoniker i tot el públic que s’afegeix d’aquella manera tan característicament germànica d’acompanyar, m’enteneu oi?
Espero que us agradi
Mentrestant van baixant els enllaços us deixo amb el moment més meravellós de la novena, l’adagi
i el youtube de la propina que Christian Tetzlaff va oferir de l’adagi de la sonata número 3 de Bach.
WALDBUHNE 22/06/2013
Camilla Tilling, soprano
Joseph Kaiser, tenor
Nathalie Stutzmann, contralt
Dimitry Ivashchenko, baix
Christian Tetzlaff, violí
Rundfunkchor Berlin
Simon Halsey, director del cor
Berliner Philharmoniker
Direcció: Sir Simon Rattle
Mendelssohn: Concert per a violí i orquestra, Op. 64
Beethoven: Simfonia núm 9, Op. 125
ENLLAÇOS VÍDEO
- http://rapidshare.com/files/3539694503/BPO_Waldbuhne_220613.mp4.001
- http://rapidshare.com/files/1982864268/BPO_Waldbuhne_220613.mp4.002
- http://rapidshare.com/files/630347652/BPO_Waldbuhne_220613.mp4.003
- http://rapidshare.com/files/3122603619/BPO_Waldbuhne_220613.mp4.004
- http://rapidshare.com/files/2384675595/BPO_Waldbuhne_220613.mp4.005
ENLLAÇOS ÀUDIO mp3 (nou enllaços al concert de Mendelssohn i a la Novena)
La berliner, Rattle, Thilling (formidable angel del Sant Francois de Messien i Melisande de Debussy) i companyia, tots amb la produccio de La Flauta de Baden Baden em feien una il.lusio terrible, pero les retallades… Pero si Mozart es cabdal a la meva vida, tambe ho es Beethoven, i si La Flauta Magica es un meravellos conte de fades carragat de missatges encriptats, la Novena ens parla practicament del mateix amb altres paraules. Dues obres que per si soles permeten veure la vida d’una manera diferent, mes joiosa. Podre disfrutar avui d’una d’elles.
M'agradaM'agrada
Disculpeu la falta d’accents i alguna lleu falta ortogràfica…la poca traça amb el mòbil, certa impaciència i l’incomoditat d’un aeroport…tot plegat… 🙂
M'agradaM'agrada
Ja ens ho explicaràs Josep, tenir un cronista de primera mà és un privilegi.
Gaudeix-la fins el darrer acord 🙂
M'agradaM'agrada
Hi ha dies que vas a un Auditori o a un Teatre i tens la convicció de que quelcom d’especial passarà. No és que ho esperis o ho desitgis: és una convicció! Convicció basada en l’obra que escoltaràs i com l’escoltaràs.
Tots tenim obres a les que hi tornem, potser hem estat alguna temporadeta sense reparar en elles, però sempre hi tornem, i més enllà de la seva qualitat, genialitat o importància intrínseca, les estimem sencillament perquè ens han acompanyat tota la vida, i perquè amb elles i gràcies a elles hem descobert el fascinant i meravellós mon de la música. En el meu cas en podría dir un bon grapat, però avui li toca el torn a la Novena.
I la sensació, meravellosa, d’escoltar-la tan ben executada i dirigida, gens esclatant, tot contenció, amb accents i matiços nous, amb aquesta sonoritat tan densa, tan genuina, tan propia de la Berliner… Quan he escoltat el començament de l’adagi amb aquell pianissim tan excels sabia que acabaría com una sopa, i aixi ha estat. I corprenador ha estat l’inici dels cellos amb el tema de l’oda a l’alegria, tambè amb un pianissim per a la memòria. I com en els tres primers moviments, Rattle s’ha mostrat molt contingut en el quart, primant la claredat a l’intensitat, fet no gens habitual. És preciós, és fantàstic, és fascinant tornar escoltar, com si fos nova de trinca, una obra mil vegades escoltada!
I aixi ho he viscut, amb els ulls tancats, de principi a fi.
M'agradaM'agrada
Gràcies per explicar-ho i fer-nos tanta enveja i salivera.
M'agradaM'agrada
Nosaltres vàrem tenir la sort de ser-hi. Quan vàrem comprar les entrades sols en quedaven 9, i de vip (zona baixa, central), o sia que les van agafar, anàvem a deixar el nen a Berlin pel seu curs d’Alemany i la coincidència valia la pena. El preu va ser de 75€ (!?) i realment ens vàren tractar de vips.
El Waldbühne és un espectacle en ell mateix. 22.000 persones en una mena de Grec gegantí què, al aire lliure, gaudeixen de la música d’una manera força festiva.
El concert, malgrat els lògics probemes per l’aire lliure, sonoritats, etc, va ser dels que et posen la pell de gallina. No sé com debia haver sonat el mateix a l’interior de la Philarmonie, però espectacular. Una mena de Proms a l’alemanya.
Gràcies Joaquim per donar-me l’oportunitat de gaudir-ho i guardar-ho per sempre més.
Per cert. El fet que quatre dies, o dos, o un,… després tinguem a FNL qualsevol gran concert, el fet de que ens regalis tantes oportunitats musicals que d’altra manera no podríem ni gaudir ni arribar a somiar, i contínuament, no merexeria algun tipus de reconeixement per tots els que ens beneficiem d’aquest fenòmen absolutament altruista que és la teva impagable i inesgotable tasca.
Dic tot això perquè em fa reflexionar el fet de que tot valgui diners en aquesta vida però la feina a l’on-line sembla que ha de ser sempre gratuïta, encara que sigui dia rere dia, de qualitat absoluta, amb un munt d’hores perdudes que et compensen per l’afecte dels teus seguidors però que t’aparten de molt i molt de temps que podríes utilitzar en el teu benefici, i perdona per posar-me aquí en aquesta tesitura personal
Igual no t’agrada que t’ho digui, ho sé, però… perquè no obres un sistema lògic de subscripcions a IN FERNEM LAND, encara que sigui una xifra simbòlica, fins i tot voluntària, o per a determinades descarregues, etc. …jo què sé? Una manera de compensar-te molt mínimament el teu esforç i dedicació.
Perdona per ficar-me i m’agradaria que els teus seguidors es mullesin una miqueta.
Mentre, recomano vivament la novena d’una orquestra meravellosa i d’un director d’altra galàxia.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
El problema no és que ho faci gratis: és que li costa diners!!!
M'agradaM'agrada
Doncs molt més al meu favor. Hauríem ja d’encetar una campanya de conscienciació, no creieu..?
M'agradaM'agrada
😉
M'agradaM'agrada
Per què no ho fas més dramàtic? 🙂
La Puig deia que càrrega que plau no pesa, bé ella no ho deia així: “Sarna con gusto no pica”
M'agradaM'agrada
¡Digo! ¡Gracias! Tres besos virtuales ¡Saludos!
M'agradaM'agrada
Recibidos 😉
M'agradaM'agrada
Jordi, sempre m’he quedat amb les ganes de saber com era l’amplificació, ja que si s’ha de sentir des de la última fila que està tan lluny i també des de la primera, la cosa no deu ser gaire senzilla de resoldre.
M’has fet agafar enveja, sort que tenim en Joaquim i la seva inesgotable tasca mai prou valorada, per fer-nos estar tant al dia de l’activitat musical d’arreu.
M'agradaM'agrada
Perdona el retràs. No és un lloc amb característiques semblants a una sala obviament però hi ha un escenari que recull l’orquestra amb materials y geometria crec que molt acurats, molt precisos, estudiats, alemanys. Ignoro també que se sent al darrere i a la primera fila. On jo hi era he de dir-te que l’acustica ho encerclava tot
M'agradaM'agrada
Crec recordar que el mateix Joaquim s’ha pronunciat alguna vegada al respecte en el sentit de no plantajar-se-ho. Per la meva part qualçevol proposta serà ben rebuda mentres no ens falti IFL.
M'agradaM'agrada
Efectivament ja m’he pronunciat i espero que no ho hagi de fer gaire sovint 😉
M'agradaM'agrada
Bé. No tornaré a dir res més sobre el tema. Quan t’has pronunciat no hi era, que hi farem
M'agradaM'agrada
No cal pensar-hi més i gràcies amic Jordi.
M'agradaM'agrada
Caram quina sort Jordi i quina experiència tan bonica.
T’agraeixo les teves paraules, ets molt amable. Ja he dit alguna que altra vegada que el que faig i el benefici econòmic no és compatible. Per tal de que el blog em donés algun benefici, hauria de prescindir de deixar material de tercers que ara ofereixo sense CAP ànim de lucre. Hi han uns drets dels que jo no em puc beneficiar, té tota la lògica del món, per tant de moment ho deixem així i si gràcies a la feina que faig al blog em surt alguna oportunitat la tindré present i estudiaré, però el blog si us agrada així, ha de continuar sent tal com és.
Gràcies per tot.
M'agradaM'agrada
No és una qüestió de benefici, és de justícia.
M'agradaM'agrada
I què són 248 euros per Bárcenas, Blesa, Crespo i companyia? El dia que hi siguin tots a la presó, potser tenim un problema amb les entrades. Però no t´amoïnis gaire, que… 😕
M'agradaM'agrada
Vols dir que hi ha molts “personatges” per omplir les localitats més cares, oi? potser podríem fer sessions especials per a ells. Segur que van ser les primeres localitats a esgotar-se.
Què deuen pensar els berlinesos quan venen a la “bitch de la Merkel” i veuen que malgrat l’estat crític de crisis hi ha entrades a aquests preus? (segons una enganxada a micro obert que la cancellera ha dit a la presidenta del FMI, si, si, aquella que està en mig d’una cosa una mica fosca, referint-se a que a España s’abaixaran els sous “because is my bitch”
Aquí la font: http://legnalenja.wordpress.com/2013/06/24/cazan-a-merkel-con-el-microfono-abierto-refiriendose-a-espana-como-mi-zorra/
M'agradaM'agrada
A propósito de la “propina” “Berliner Luft”, se ha convertido a lo largo de los años en el himno semi-oficial de la ciudad de Berlín. Se interpreta en Waldbühne al final de los conciertos sinfónicos -y supongo que en tantas ocasiones como lo crean oportuno- y el público siempre lo espera.
Se trata de un tema de la deliciosa opereta de Paul Lincke “Frau Luna”, estrenada en 1899. En realidad es el número con el que concluye la opereta (“Berlin, hör’ ich den Namen bloss-Das macht die Berliner Luft”), a cargo de todos los intérpretes principales y el coro. Es una marcha muy alegre y “engrescadora” que propicia el acompañamiento con palmas.
Vaya diferencia de precios los de Berlín, con respecto a Barcelona y Madrid!
M'agradaM'agrada
És la Radetzky dels berlineos
Aquí la del 2010
M'agradaM'agrada
Si. Tothom ho seguia amb molta emoció. A mi em va semblar que realment ho senten com el seu himne, encara que alegre i festiu i ho fan amb aplaudiments, cantant, amb bengaletes i llums i amb molta, molta emoció.
Gràcies per la información. Ho desconeixia
M'agradaM'agrada