IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE WALDBUHNE 2013: LA NOVENA DE BEETHOVEN SEGONS RATTLE


Simon Rattle a Waldbuhne el 22 de juny de 2013

Simon Rattle a Waldbuhne el 22 de juny de 2013

Avui al Teatro Real de Madrid tindrà lloc l’esperat concert de la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Sir Simon Rattle i on s’oferirà la novena simfonia de Beethoven.  Com segurament sabreu, inicialment el Teatro Real havia programat Die Zauberflöte en la producció que els berlinesos van presentar a Baden Baden i que va ser un celebrat apunt a IFL, però les retallades també han afectat al teatre madrileny i sense prescindir d’orquestra i director, la proposta ha canviat amb la Novena com a única obra programada per els dies 26,27 i 28 de juny, amb la mòdica tarifa que va dels 248€ a la zona A (han de fer-ho molt i molt bé per justificar una entrada a aquest preu per una Novena) a 20€ a la zona sense visió.

Al Real el cor serà el titular del teatre, és a dir el cor Intermezzo, ja que no sé si sabeu que a Madrid s’han carregat el cor titular, o per dir-ho d’una altre manera no tan ofensiva, l’han privatitzat i el solistes seran Camilla Thilling, Nathalie Stutzman, Joseph Kaiser i Dmitry Ivaschenko. Doncs bé aquesta novena però amb el Rundfunkchor Berlin va formar part del concert que es va celebrar en el popular parc de Waldbuhne a Berlín, on cada estiu es celebren una sèrie de concerts que la televisió ens acostuma a portar fins acasa i IFL s’encarrega de fer-ne difusió a tots aquells que no tenen els canals adients per gaudir-ho.

En altres edicions el concert de Waldbuhne s’havia revestit de festa operística de caire molt popular, però aquest any el programa és molt més “auster”, tot i que igualment espectacular, i juntament amb la imponent Novena simfonia de Beethoven també podreu gaudir del meravellós concert per a violí i orquestra de Felix Mendelssohn, amb el violinista alemany Christian Tetzlaff com a solista. El violinista alemany va participar a la temporada de l’OBC l’any 2008 participant com a solista en el concert de Brahms sota la direcció de Eiji Oue, l’apunt AQUÍ.

Anticipant-me en unes hores al privilegiat públic madrileny que podrà gaudir al menys de la novena, avui, i després d’uns quants dies de sequera pel que fa a descàrregues, us deixo aquest concert en format vídeo i àudio.

Les dues propines que acompanyen la finalització de cada part són l’adagi de la sonata número 3 de J.S.Bach en acabar la primera, a càrrec de Christian Tetzlaff i la cançó popular Berliner Luft a càrrec de la Berliner Philharmoniker i tot el públic que  s’afegeix d’aquella manera tan característicament germànica d’acompanyar, m’enteneu oi?

Espero que us agradi

Mentrestant van baixant els enllaços us deixo amb el moment més meravellós de la novena, l’adagi

i el youtube de la propina  que Christian Tetzlaff va oferir de l’adagi de la sonata número 3 de Bach.

WALDBUHNE 22/06/2013

Camilla Tilling, soprano
Joseph Kaiser, tenor
Nathalie Stutzmann, contralt
Dimitry Ivashchenko, baix
 
Christian Tetzlaff, violí
 
Rundfunkchor Berlin
Simon Halsey, director del cor
Berliner Philharmoniker
Direcció: Sir Simon Rattle
 
Mendelssohn: Concert per a violí i orquestra, Op. 64
Beethoven: Simfonia núm 9, Op. 125

ENLLAÇOS VÍDEO

ENLLAÇOS ÀUDIO mp3 (nou enllaços al concert de Mendelssohn i a la Novena)

  1. http://rapidshare.com/files/2837132124/01_Mendelssohn_%20ConcertVioli.mp3
  2. http://rapidshare.com/files/747657463/02%20propina_%20Bach.mp3
  3. http://rapidshare.com/files/677335769/03_Beethoven_%209Simfonia_Rattle.mp3
  4. http://rapidshare.com/files/3885668827/04%20propina_Berliner%20Luft.mp3

25 comments

  1. Josep Olive

    La berliner, Rattle, Thilling (formidable angel del Sant Francois de Messien i Melisande de Debussy) i companyia, tots amb la produccio de La Flauta de Baden Baden em feien una il.lusio terrible, pero les retallades… Pero si Mozart es cabdal a la meva vida, tambe ho es Beethoven, i si La Flauta Magica es un meravellos conte de fades carragat de missatges encriptats, la Novena ens parla practicament del mateix amb altres paraules. Dues obres que per si soles permeten veure la vida d’una manera diferent, mes joiosa. Podre disfrutar avui d’una d’elles.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Disculpeu la falta d’accents i alguna lleu falta ortogràfica…la poca traça amb el mòbil, certa impaciència i l’incomoditat d’un aeroport…tot plegat… 🙂

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Hi ha dies que vas a un Auditori o a un Teatre i tens la convicció de que quelcom d’especial passarà. No és que ho esperis o ho desitgis: és una convicció! Convicció basada en l’obra que escoltaràs i com l’escoltaràs.

        Tots tenim obres a les que hi tornem, potser hem estat alguna temporadeta sense reparar en elles, però sempre hi tornem, i més enllà de la seva qualitat, genialitat o importància intrínseca, les estimem sencillament perquè ens han acompanyat tota la vida, i perquè amb elles i gràcies a elles hem descobert el fascinant i meravellós mon de la música. En el meu cas en podría dir un bon grapat, però avui li toca el torn a la Novena.

        I la sensació, meravellosa, d’escoltar-la tan ben executada i dirigida, gens esclatant, tot contenció, amb accents i matiços nous, amb aquesta sonoritat tan densa, tan genuina, tan propia de la Berliner… Quan he escoltat el començament de l’adagi amb aquell pianissim tan excels sabia que acabaría com una sopa, i aixi ha estat. I corprenador ha estat l’inici dels cellos amb el tema de l’oda a l’alegria, tambè amb un pianissim per a la memòria. I com en els tres primers moviments, Rattle s’ha mostrat molt contingut en el quart, primant la claredat a l’intensitat, fet no gens habitual. És preciós, és fantàstic, és fascinant tornar escoltar, com si fos nova de trinca, una obra mil vegades escoltada!

        I aixi ho he viscut, amb els ulls tancats, de principi a fi.

        M'agrada

  2. Jordi Català

    Nosaltres vàrem tenir la sort de ser-hi. Quan vàrem comprar les entrades sols en quedaven 9, i de vip (zona baixa, central), o sia que les van agafar, anàvem a deixar el nen a Berlin pel seu curs d’Alemany i la coincidència valia la pena. El preu va ser de 75€ (!?) i realment ens vàren tractar de vips.
    El Waldbühne és un espectacle en ell mateix. 22.000 persones en una mena de Grec gegantí què, al aire lliure, gaudeixen de la música d’una manera força festiva.
    El concert, malgrat els lògics probemes per l’aire lliure, sonoritats, etc, va ser dels que et posen la pell de gallina. No sé com debia haver sonat el mateix a l’interior de la Philarmonie, però espectacular. Una mena de Proms a l’alemanya.
    Gràcies Joaquim per donar-me l’oportunitat de gaudir-ho i guardar-ho per sempre més.
    Per cert. El fet que quatre dies, o dos, o un,… després tinguem a FNL qualsevol gran concert, el fet de que ens regalis tantes oportunitats musicals que d’altra manera no podríem ni gaudir ni arribar a somiar, i contínuament, no merexeria algun tipus de reconeixement per tots els que ens beneficiem d’aquest fenòmen absolutament altruista que és la teva impagable i inesgotable tasca.
    Dic tot això perquè em fa reflexionar el fet de que tot valgui diners en aquesta vida però la feina a l’on-line sembla que ha de ser sempre gratuïta, encara que sigui dia rere dia, de qualitat absoluta, amb un munt d’hores perdudes que et compensen per l’afecte dels teus seguidors però que t’aparten de molt i molt de temps que podríes utilitzar en el teu benefici, i perdona per posar-me aquí en aquesta tesitura personal
    Igual no t’agrada que t’ho digui, ho sé, però… perquè no obres un sistema lògic de subscripcions a IN FERNEM LAND, encara que sigui una xifra simbòlica, fins i tot voluntària, o per a determinades descarregues, etc. …jo què sé? Una manera de compensar-te molt mínimament el teu esforç i dedicació.
    Perdona per ficar-me i m’agradaria que els teus seguidors es mullesin una miqueta.
    Mentre, recomano vivament la novena d’una orquestra meravellosa i d’un director d’altra galàxia.
    Una abraçada

    M'agrada

  3. I què són 248 euros per Bárcenas, Blesa, Crespo i companyia? El dia que hi siguin tots a la presó, potser tenim un problema amb les entrades. Però no t´amoïnis gaire, que… 😕

    M'agrada

  4. A propósito de la “propina” “Berliner Luft”, se ha convertido a lo largo de los años en el himno semi-oficial de la ciudad de Berlín. Se interpreta en Waldbühne al final de los conciertos sinfónicos -y supongo que en tantas ocasiones como lo crean oportuno- y el público siempre lo espera.

    Se trata de un tema de la deliciosa opereta de Paul Lincke “Frau Luna”, estrenada en 1899. En realidad es el número con el que concluye la opereta (“Berlin, hör’ ich den Namen bloss-Das macht die Berliner Luft”), a cargo de todos los intérpretes principales y el coro. Es una marcha muy alegre y “engrescadora” que propicia el acompañamiento con palmas.

    Vaya diferencia de precios los de Berlín, con respecto a Barcelona y Madrid!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: