Avui us porto un vídeo amb la Novena simfonia de Gustav Mahler, una obra que trasbalsa. Els protagonistes són Riccardo Chailly en front de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, en un concert celebrat el 6 de setembre d’enguany.
L’èpica novena simfonia de Gustav Mahler ja va ser protagonista a IFL, d’un apunt editat el 7 d’agost de 2011, amb Roger Norrington i la més “modesta” orquestra de Stuttgart als PROMS d’aquell estiu.
Ara és Riccardo Chailly, un director extraordinari i un mahlerià sense discussió possible, al capdavant de la seva fabulosa orquestra de Leipzig, una orquestra de sonoritats càlides i denses que tant li escauen a aquesta obra tan crepuscular, que esdevé una premonició de la mort..
Chailly no ha arribat al nirvana de Claudio Abbado, però sense cap mena de dubte, la versió us entusiasmarà.
Pel que fa a la simfonia, aquí us deixo un tros de l’apunt esmentat.
Brutal!, colpidora, no sé quins adjectius cal emprar alhora de parlar d’aquest testament descomunal que Mahler ens va deixar, després d’haver-nos colpit amb un llegat d’impressió, però encara li mancava aquesta cloenda.
Com una continuació del darrer lied de Das Lied von der Erde, com tan sovint es qualifica la novena simfonia, és un treball descomunal, que talla l’alè i emociona en una distribució estranya dels quatre moviments que l’integra, amb els extrems lents, iniciat amb l’andante commodo en re major i el conclusiu adagi final en re bemoll. Al centre hi trobem el scherzo en do major i el rondó burlesc en la menor.
La sensació és tan aclaparadora, que la simfonia sembla inconnexa i fins i tot inacabada. Un crític va dir que era l’única inacabada acabada, i la veritat és que després del adagi final, la sensació d’orfandat en que Mahler ens deixa és dolorosa. Talment sembla que ens hagi de recuperar del estat de shock amb algun moviment alliberador. com succeeix en altres simfonies com la segona o la tercera, però en aquesta darrera, el cop és brutal. Després del scherzo on s’atreveix a entretenir-nos amb dues alemandes i un vals, el segueix un rondó burlesc que ens acaba per distreure’ns, per tal de que el cop final sigui més precís i demolidor. El final ha arribat, sense les grandiloqüències que tant li agradava emprar i amb la serenor alliberadora i la transcendència que també sap utilitzar com ningú.
Ja m’està bé, no crec que calgui canviar res, i com que em va quedar prou bé, intentar millorar-ho ho acabaria esgarrant.
Aquí teniu un únic enllaç pel vídeo i un únic enllaç per l’àudio (mp3), per aquells que us conformeu amb l’audició. Us aviso que la transmissió televisiva és d’alta qualitat i esplèndida.
GUSTAV MAHLER
Simfonia núm 9
1. Andante comodo
2. Im Tempo eines gemchlichen Lndlers
3. Rondo-Burleske
4. Adagio. Sehr langsam und noch zurckhaltend
ENLLAÇ vídeo
http://rapidshare.com/share/D8112A93CB38903618FCC049935B27AE
ENLLAÇ àudio mp3
http://rapidshare.com/share/73260AF2208494B290414E41301646EC
I per escoltar, si, l’adagi, gaudiu-lo intensament, no hi ha altra manera.
[audio https://infernemland.blog/wp-content/uploads/2013/10/adagi-9mahler.mp3]Després d’aquest adagi quasi és un pecat aplaudir, hauríem de marxar cap a casa en silenci i l’endemà reunir-nos tots plegats per aplaudir molt i molt si ens ha agradat, que espero que sigui el cas.
Bon dimecres
IN FERNEM LAND 
I els rombes?!?!?
M'agradaM'agrada
no hi haurà rombes 😆
M'agradaM'agrada
Bellissima lettura, davvero entusiasmante
M'agradaM'agrada
Mi piace che ti piaccia
M'agradaM'agrada
Mahler, la novena, la Gewandhaus, Chailly… Aquest post és la crònica d’un trasbalsament anunciat!
M'agradaM'agrada
Ho és, i si et baixes ni que sigui l’àudio, ja m’ho sabràs dir, és una esplèndida versió.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, com crèc que saps, Mahler és un dels meus Músics preferits (potser el millor…) aquest bonic regal és i serà lo millor del dia…….una abraçada.
M'agradaM'agrada
Una abraçada Glòria, m’agrada llegir comentaris teus. Espero que estiguis bé.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Malher és un dels meus ídols musicals.
M'agradaM'agrada
Doncs si et baixes l’arxiu el gaudiràs molt, és una versió esplèndida.
M'agradaM'agrada
Després d’aquest adagi, qui va avui al Liceu?
M'agradaM'agrada
Com va anar?
M'agradaM'agrada
Es desmesurada como la mayoría de las sinfonías de Mahler y pienso que si no fuera por ese cuarto movimiento no sería tan apreciada. Terminar de ese modo es un testamento sublime que por fuerza tuvo que terminar en la ruptura definitiva, más belleza y espiritualidad eran ya imposibles de superar, imitar e igualar no digo que no, pero más no era posible.
La segunda escuela de Viena tuvo que romper la baraja.
La versión que nos propone Chailly me parece muy acertada y serena, cada vez me gusta más este director.
M'agradaM'agrada
No sé si era necessari trencar-ho tot, potser si, però és obvi que després de tanta magnificència decadent, era necessari un revulsiu, un revulsiu que penso que encara no ha acabat de trobar una clara orientació.
M'agradaM'agrada
Grandiosa simfonia, amb uns moviments extrems que són fabulosos. El Rondo-Burleske sempre m’acaba crispant els nervis, però suposo que aquesta era la intenció de Mahler.
M'agradaM'agrada
Jo crec que en totes les simfonies de Mahler hi ha algun moment crispant, ho volia, també n’estic convençut, i després hi trobava la solució per rendir-nos definitivament. La crispació és una eina que utilitza per valorar-se més a si mateix, en aquells moments contraposats
M'agradaM'agrada
Magnific,et trasbalsa.La vida d’aquest home no fa ser precisament un camí de flors,així ho manifesta en la seva música.
Sabeu que Alfonso Guerra només escolta Mahler???
M'agradaM'agrada
No exactament, també Bruckner, després és quan deu retallar amb el “cepillo” 👿
Vaig escoltar-li unes declaracions on deia que la vuitena de Bruckner era la seva simfonia predilecta. Segurament després de que ell popularitzes a Mahler en uns ambients que no passaven de Paco Ibàñez, va voler fer una altra giragonsa intel·lectual, però no se’n va sortir.
M'agradaM'agrada