De la mateixa manera que tot aficionat o soci de qualsevol equip de futbol, per petit que sigui, porta un entrenador amagat a dins, a tots aquells que l’òpera ens acostuma a trasbalsar més enllà del raciocini, en un moment o altre de la nostra vida també hem exercit de director artístic d’una hipotètica temporada d’òpera d’un teatre estimat.
Jo quan era tot just un nen ja ho feia (digueu-me raret també en això), només posava títols i algun que altre nom que segurament ens farien riure (Alfredo Kraus, Radamés; Victoria de los Angeles, Aida),
Ja adolescent m’ho treballava més, tot i no tenir un concepte gaire clar de res, però si molta curiositat, cada òpera nova (m’enteneu amb això de nova, oi?, nova per a mi) que escoltava i m’agradava , òpera que ja volia veure programada.
Immers de ple en la joventut esclatant, la cosa prenia un caire oníric, molt més treballat, amb dates, títols, cantants, equip artístic i fins i tot torns d’abonament i preu de les localitats. Llàstima no guardar cap d’aquells quaderns, serien per sucar-hi pa.
Ara ja adult, ni que sigui aparentment, el que m’agrada més, en a mi i a tots vosaltres, és posar de volta i mitja al director artístic de torn, que no acaba d’encertar-la amb la soprano o el tenor adequat, o que escull un o altre direcció escènic i producció, per no parlar del repertori i les predileccions per Verdi, Wagner, Donizetti i Rossini, en lloc de fer-ho amb Ligetti, Britten, Henze o Adams, entre milers de combinacions possibles. És una altra manera de fer el mateix, la nostra temporada ideal.
Tots la tenim la nostra temporada ideal al cap i en això més que mai, es certifica la dita catalana de tants caps tants barrets. Difícilment trobarem una absoluta coincidència, un ple al quinze que diríem en argot quinielístic amb qualsevol de les programacions de qualsevol dels teatres de la divisió d’honor, i només salvarem de la corresponent guillotina, a aquell director que amb un percentatge altíssim, acabi coincidint amb les nostres preferències, principalment de cantants i títols, i en menor mesura (això ara, fa un quants anys no tant), de produccions i directors d’escena. Hem rebut tant, que se’ns han fet durícies.
Ara que els fets del Liceu (em deixeu anomenar-los així, oi?) ens han deixat orfes de directors general i artístic, tots ja estem pensant amb qui podria ocupar els respectius despatxos que ens haurien de garantir un futur entusiasmant i tranquil.
Obviaré el càrrec de Director General, que avui finalment sabrem qui és, però principalment perquè aquest càrrec no té gaire sex-appeal, al menys per a nosaltres, que des de petitets ja jugàvem a fer temporades i en canvi poc ens importava com trobar els recursos per fer-les. Per tant centrant-nos en el director artístic i després de llegir a la premsa d’ahir dijous, que s’obrirà un concurs públic per cobrir la plaça que deixa lliure en Joan Matabosch amb la seva partença al Teatro Real, m’he proposat jugar una mica, però més a buscar perfils que no pas noms concrets de persones que puguin assolir el lloc que els permeti fer les temporades que a mi m’interessen.
No cal que us digui que us invito com sempre a dir-hi la vostre i farcir d’arguments, una discussió que de ben segur pot ser apassionant i enriquidora.
De fet, l’apunt d’avui és fruit d’una entrada a Facebook que anava més o menys per aquí i que crec que ja ha donat peu a aflorar models de teatre i en definitiva, projectes de futur, que és quelcom bàsic i imprescindible quan es fa una recerca d’un dels seus puntals.
Em semblaria perillosament suïcida que es pensés en algú, sense prèviament tenir ben definit el Liceu del futur, i els meus dubtes comencen des de un bon inici, però com que l’exercici que proposo no es basant-nos en la mediocritat imperant, m’estimo més fer volar coloms, encara que no hauríem d’oblidar la conjuntura econòmica que pot condicionar la nostra recerca.
Jo crec que en cap cas podem renunciar a res, no podem anar ni mig metre enrere del posicionament artístic actual i per tant aquest referent és innegociable.
El Liceu no es pot permetre experiments amb directors artístics que mai hagin fet aquesta feina i que no puguin demostrat de manera fefaent la seva vàlua des de el primer dia de incorporació al despatx de les Rambles. No em valen directors de teatres de prosa locals, nacionals (d’aquí o d’allà). No em valen musicòlegs, ni antics cantants d’òpera retirats sense experiència en la gestió artística, ni tampoc directors d’orquestra sense experiència d’aquesta mena i menys si estan fora del primer circuit, ni ex personal de la casa que no hagi tingut cap contacte amb la direcció artística de manera continuada durant anys, tampoc, i no caldria ni dir-ho, cap agent artístic.
Per dir-ho d’una manera prou entenedora, necessitem un director artístic fet, que pugui créixer, però fet. Potser no podem fitxar al primer entrenador, però si el seu segon, el que ha treballat amb ell. Matabosch es va formar al costat de l’antic director artístic el Sr. Albin Hänseroth, i no seré jo qui discuteixi a hores d’ara al director que ha fet possible que el Festival Wagner hagi tornat a Barcelona, o el que ha fet estrenar òperes cabdals mai representades fins ara, o el que ha fet morir d’enveja a teatres més potents, amb uns repartiments estel·lars propis dels teatres amb pressupostos molts més alts. Quan Matabosch es va fer càrrec del teatre sortíem d’un període cruel, en aquell moment el Liceu no tenia el posicionament que té ara i ell ha honorat el prestigi de la institució que l’ha acollit durant tots aquests llargs anys. No sent les circumstàncies similars, ara no ens la podem jugar amb algú que li agradi l’òpera i no tingui cap prestigi en el seu món.
El procés ha de ser molt transparent, ja ho sé que això no ens acostuma a caracteritzar, i l’escollit haurà d’haver demostrat que el seu projecte i el seu perfil encaixen perfectament amb el que es requereix. No em semblaria honest que les bases fossin acotades a un perfil decidit prèviament i que es descartés qualsevol possibilitat millor, senzillament per afinitats polítiques o mediocres submissions als designis del altíssim, m’explico?
Insisteixo en el projecte, ja que això no és fa amb dos dies i s’ha de programar amb anys. El que es programi ha de ser de Divisió d’Honor, hagi dit el que hagi dit el Conseller i encara que l’activitat del teatre, que hauria de romandre el més temps possible obert, s’hagi de compaginar amb altres activitats també de nivell encari que siguin d’altres programadors, sempre s’hauria de garantir la qualitat mínima indispensable que la casa es mereix. No tot s’hi val per fer quatre cèntims d’euro en el lloguer d’espais.
Per tant tenim o invitem a presentar-se al concurs, a professionals amb anys d’experiència en el mateix sector, é a dir teatres o festivals d’òpera. D’acord?
Jo crec que de tots els que he llegit, sentit o m’han xiuxiuejat a cau d’orella aquests dies, noms futuribles, no n’hi ha ni un que s’ajusti a aquest perfil, no en quedaria ni un.
Seria la mort del Liceu buscar un director artístic que s’hagués d’envoltar d’assessors “operístics” que acabarien sent els mateixos agents, per programar. Seria la mort buscar un programador de títols comercials, aconsellat per agents interessats en col·locar els seus cantants, obviant la idoneïtat i la vàlua dels mateixos.
Seria la mort del teatre, pensar que el Liceu en els propers anys i per tal de garantir per sobre de tot la plena ocupació, deixés de tenir un projecte cultural al servei de la societat que el paga, per pensar més en clau comercial.
Seria la mort del Liceu no comptar amb els artistes nacionals i els compositors nacionals, per elaborar les seves programacions, sempre sota els criteris de la vàlua i mai de les influències polítics. Ingerència política en l’activitat artística, zero.
Seria la mort del Liceu abaratir els espectacles amb propostes de nivell baix, pensant en criteris populistes, pensant que el públic acabarà omplint el teatre senzillament perquè les entrades són més econòmiques en detriment de la qualitat de l’espectacle que s’ofereix.
La qualitat, la marca reconeguda i el nivell del Liceu no es poden abaixar i malmetre. El públic fidel està disposat a fer molts sacrificis, ho ha demostrat moltes vegades, està disposat a tenir temporades més curtes si cal, però no més fluixes i mai mediocres. Som del morro fi, ens han acostumat molt bé al llarg dels anys.
El públic vol qualitat, rigor i espectacles que enorgulleixin la historia. El Liceu no morirà mai, cert, els mediocres no ho han aconseguit i això que s’han esmerçat en la seva tasca, però ara no podem deixar que algú amb poca ambició cultural i menor estima musical, aprofiti l’ocasió per colar-nos a un mediocre de perfil baix supeditat als designis d’un conseller de permanència efímera, que ens deixi una herència de conseqüències a llarg termini.
El currículum ha de prevaldre per obre totes les altres consideracions. En llc hauria d’estar escrit que la nacionalitat del candidat sigui un punt a tenir en compte, En volem un de bo, si ho és acabarà parlant català, si es això el que us preocupa.
Si s’obre un concurs, que sigui real i que sigui honest i no caiguem en operacions de caire digital, operacions maquillades, arreglades i vergonyosament resoltes (cas Auditori de Barcelona).
Si tot això s’acaba fent bé, estic segur que no tindrem el director artístic que tots volem, però en canvi estic segur que s’hi aproparà molt.
IN FERNEM LAND 
Com semblar clar que el DG que tindrem no ho haurà tocat mai gaire això de l´òpera, jo demanaria un DA que lo de les programacions sí que ho portés fent des de petit (raret!).
M'agradaM'agrada
Jo també, sempre i quan pugui aportar les garanties suficients per tal de que les rareses no s’ho enduguin tot per endavant 😉 ens entenem, oi?
M'agradaM'agrada
Amb quin esquer compten per atraure a un bon professional a presentar-se al concurs públic per entrar a programar a un teatre sota mínims?
No crec que el nom Liceu sigui suficient si no li donen els mínims indispensables.
M'agradaM'agrada
Això dependrà de olts factors. Com es fa l’oferta, i realment que es vol contractar, ja que si no existeix el maleit projecte, serà difícil establir el perfil que el pot dur a terme.
Si el projecte és bo, encara que sigui a mig/llarg termini, qualsevol pot comprar-ho i venir. Barcelona té prou al·licients i el Liceu prestigi, com per a puntar-se a l’aventura. Així m’agradaria vendre-ho en a mi.
M'agradaM'agrada
Ara hi ha una mitjana bona de cantants, molt professionals, preparats i amb veus suficients, com sempre escassejant les grans veus, però per garantir representacions bones, n’hi ha per escollir.
M’interessa més un director artístic que ens proposi atractives programacions i si de tant en tant aterra algun crack, serà benvingut. Ho dic perquè si hem d’escollir entre una Bohème amb la Bayo o Kitege amb cantants que no conec, no tinc cap dubte, Kitege.
M'agradaM'agrada
Com ja he dit a Elio, els cantants són importants. Potser no podrem garantir que tots els repartiments estiguin farcit de figures, però en òperes de repertori i cabdals, no haurien de faltar mai. Al Liceu hem vist grans cantants, quasi tots i per tant l’exigència en aquest sentit ha de ser màxima.
Estic d’acord amb tu, i no podria ser d’altre manera, amb els títols, no ens podem adormir en aquest sentit.
M'agradaM'agrada
Ah doncs jo no ho veig així… crec que les obres de repertori omplen per sí soles I és una ocasió bona per po htenciar veus d.aquí I joves talents mentre que per vendre una òpera no tan coneguda has de portar gent coneguda I de vegades… ni així! Prova a programar per exemple Il Postino amb I sense Domingo I tot següit una Tosca amb Martina Serafin per exemple: Domingo I Tosca ompliran I al Postino sense Domingo hi anirem quatre per allò de conèixer l.òpera.
M'agradaM'agrada
Il Postino no s’hauria de programar, sota el meu criteri és una òpera molt fluixa.
Les òperes congeudes i populars omplen per si soles, estem d’acord, però d’aquestes, no t’enganyis, n’hi ha com a molt una dotzena i no es poden programar temporada si, temporada també. Altra cosa són òperes d’autors coneguts i estimats (Verdi, Puccini, Wagner, Strauss, Donizetti, Rossini i Bellini), però aquestes no omplen si no hi ha un equip de cantants de primeríssim nivell. Les desconegudes ni amb noms estel·lars omplen gaires funcions d’un teatre tan gran com el Liceu.
S’han de fer òperes i repartiments variats, però la finalitat, mentre el Liceu sigui u teatre públic, no ha de ser omplir, més aviat és oferir espectacles de qualitat que interessin i omplin, no 15 o 20 funcions de un títol, potser amb 5 n’hi haurà prou. El que és bàsic és fer una revolució en el tema dels abonaments, canviar modalitats i oferir paquets d’espectacles que interessin a l’abonat i també al públic passavolant. El model antic ampliat amb el model El Liceu de tots, amb no sé quants torns d’abonament amb totes les funcions s’ha esgotat, a mort d’èxit i crec que és irrecuperable.
M'agradaM'agrada
Basica y brevemente, un director artístico PROFESIONAL E INDEPENDIENTE ( es decir y a poder ser ajeno a presumibles injerencias políticas ) que amoldándose a los presupuestos disponibles, trate de aunar calidad, variedad no solo en cuanto a la programación, sino en cuanto a la parte artística más estable ( orquesta, coros y obviamente, cantantes a contratar ).
El Liceu es un teatro reconocido internacionalmente todavía y este prestigio artístico no se debería echar a perder por la borda.
Particularmente, no me gustaría que el Liceu un teatro tradicionalmente de voces, se transformara en un teatro solo de repertorios muy concretos y de producciones o regias ( es decir, no me gustaría que viniera un “perfil Mortier” aquí al Liceu )
M'agradaM'agrada
No creo que sea el caso.
Para mi lo importante es que venga alguien que sepa de que va esto, y si hoy no se puede echar la casa por la ventana, que demuestre lo que sabe, los contactos que tiene y el prestigio que se haya podido ganar con sus años de experiencia, para atraer cantantes y producciones que interesen al Liceu, por eso no puede ser alguien que no sea ni conocido, ni respetado, ni un advenedizo, ni un enchufado, ni un profesional de otro sector artístico, ni un famoso/a cantante retirado/a, ni un teórico de la música, puede ser todo esto, si también puede demostrar experiencia en cargo similar en teatro de prestigio. Eso me vale.
Si es más rompedor o conservador, creo que esto ahora es lo de menos, lo importante es que sea alguien.
M'agradaM'agrada
Molt bé Joaquim. Completament d’acord amb el que dius.
Però, per què no et pressentes tu. Tots et fariem costat.
Petons
M'agradaM'agrada
Ets molt amable Rosa, però que no veus que no no compleixo res del que jo demano?
Un director artístic d’un teatre d’òpera de la categoria del Liceu, ha de ser algú que el seu nom i el seu CV honori a ambdues parts. No pot ser qualsevol aficionat (jo o tants com jo que estimen tantíssim el gènere i el teatre), jo seria el primer en posar el crit al cel, i vosaltres també. A vegades crec que no hi ha una veritable creença en que el Liceu està situat malgrat els pressupost econòmics i les errades de gestió no tan sols dels darrers quatre o cinc anys, en el rànquing dels millors teatres del món. És lògic doncs que vulguem algú amb més bagatge professional, cultural i intel·lectual, que el pugui oferir jo o qualsevol amb dos dits de front.
M'agradaM'agrada
Com dius tots hem jugat, jo personalment he imaginat mes una direcció d’escena i aixo…. Jeje M’en recordo just que fa temps ho parlàvem amb en Jan (qui percert apunta maneres jeje).
Respecte el que has dit de ‘popularitzar’ L’opera amb entrades més baixes, etc….. Potser en alguns casos no es qüestió d’abaratir pero penso que el material es tant ric que si podria estar més obert per exemple, als joves. Em consta que hi ha algo en marxa, pero tot molt paradet. Falten programes i facilitats doncs avui en dia la nostra economia no ens dona per un abonament o entrades amb alguna visibilitat. El que está clar és que la situació necesita algú fet com has dit, i perque no obert a la novetat que a vegades fa tanta por.
Heu parlat d’ independència del càrrec i comparteixo pero que també estigui obert a escoltar. Ara que está tant de moda l’emprenedoria perque no també a l’opera.
La veritat no és una feina facil tenint en compte que radere i ha un públic i una imatge com la del Liceu.
Aviam com va la cosa, desitjo sort al teatre i a nosaltres els espectadors. Com sempre genial Joaquim, gracies!
M'agradaM'agrada
En Jan dius?, en Jan no és aquell noi tan espavilat que i fa gaire escrivia 25 comentaris en un dia? És que em sona i no sé de què 😉
Espectacles operístics econòmics i que interessin per encabir-los al Liceu, és complicat. Suposo que obrir la sala ja té uns costos que fan impossible posar-ho a la venda amb entrades econòmiques.
La gent jove va al Sonar, fa cues quilomètriques hores abans de que Appel ofereixi un nou producte a la venda, va a veure macro-concerts i per tot això paga preus molt superiors al que pot costar-li una entrada o un abonament a l’òpera. L’òpera difícilment serà majoritària, té un sostre i per tal de que acabi interessant a la gent, abans, molt abans, s’ha d’haver fet una tasca ingent de difusió, des de les escoles sobretot.
Si hi hagués una política cultural forta i continuada en aquest tema, les entrades podrien ser més econòmiques i la gent interessada hi podria anar més sovint, però no crec que molta més gent, m’explico?. L’òpera no és un espectacle per a les grans masses, i quan la converteixen en això, en macro espais a l’aire lliure, la desvirtuen i acaben oferint altres coses.
Per tal de que la cultura sigui molt més majoritària i assequible, prèviament hi ha d’haver hagut una forta, continuada i exhaustiva política educativa, i ja veus quines son les quantitats que els governs dediquen a les diferents partides en els pressupostos. Ja no parlo de cultura, sempre al darrere, parlo d’educació, que juntament amb sanitat haurien de doblar el pressupost de defensa.
A veure per on acaben sortint aquests…
M'agradaM'agrada
Sí… ara ja no escric tant 😥 Demà amb l’Eugene Onegin faré una parrafada 😀 jajajaja Estic massa content 🙂
M'agradaM'agrada
Un dia m’explicaràs els motius, d’acord?, NO cal que sigui en públic, d’acord, M’interessa bastant saber el motiu.
I si cal parlar més de la nena i el nen, doncs m’esmerçaré una mica més 🙂
M'agradaM'agrada
Tindria gràcia fer de director artístic jajajajajajaja Però… primer a estudiar 😀
M'agradaM'agrada
Ja tenim Director General .però la cara del Sr. Molins no sembla molt alegra!!.
M'agradaM'agrada
Vols dir que alguna vegada ha fet una cara alegra aquest bon home?
M'agradaM'agrada
Normal, sap el que li espera o li vindra, ( segur que no li arriban tots el que li pertocan de EUROS).En definitiva, en pocs ous , no es pot fer una BONA TRUITA.
M'agradaM'agrada
Economia de crisi, a les postguerres l’enginy vesteix taules, cal imaginació, austeritat i amor per la taula i els seus comensals, en aquest cas l’òpera, això és bàsic i és un dels problemes que comencen des de la Conselleria, no n’hi ha gaire de tot plegat, no tot són els diners, tot i que són imprescindibles.
M'agradaM'agrada
El director artístic han dit avui no l’anomenarà ni el director general ni el president, sino una comissió “d’experts” (això agrada molt!) presidida pel director musical. Molt indicatiu per a on aniran les coses a partir d’ara.
Em pregunto si és molt habitual per exemple que al teatre de Munic al intendent l’anomeni el director musical. Normalment és al revés, no?
Bueno, un cop més som diferents…
M'agradaM'agrada
Bueno, en Londres Pappano (director musical) interviene y mucho para elegir el director de Opera (lo que aquí es el director artistico) asi que no es tan , tan diferente 🙂
M'agradaM'agrada
Exacte!
M'agradaM'agrada
El director artístic no és l’intendent. El model del Liceu difereix en qualsevol cas dels teatres on un únic personatge assumeix diferents rols, entre ells l’artístic.
M’estimo més que en el comitè d’experts intervingui el director musical, al cap i a la fi han de col·laborar molt, que no pas el Sr Guasch. Ara bé el comitè d’experts pot ser un cau polític de mediocritats i interessos perniciosos, Déu vulgui que l’objectiu sigui molt professional i ambiciós. Un culturetes que només s’hagi arrossegat per despatxos oficials a la recerca d’un endoll, sense haver mai respirat la pols d’un escenari d’òpera internacional, ens serveix de ben poc. Si hauria de presentar qui volgués, però crec que seria interessant que algun expert en la matèria invités a presentar-se a possibles candidats.
M'agradaM'agrada