LA TRIA DEL MES DE FEBRER: Nebbie d’Ottorino Respighi


Boira

En aquestes aproximacions mensuals al gènere del lied, encara no ens havíem apropat  a les cançons italianes que res tenen a veure amb les populars  napolitanes que tant sovintegen, sobretot, els tenors i potser per allò d’allunyar-nos per un dia de l’òpera italiana que ocupa en gran preponderància els apunts habituals del blog, he trigat a portar-la a aquesta secció de la tria mensual, dedicada al gènere vocal no operístic.

Per l’ocasió he triat Nebbie del compositor Ottorino Respighi (Bolonya 9 de juliol de 1879, Roma 18 d’abril de 1936) amb text de Ada Negri (1870-1945)

Soffro, lontan lontano
Le nebbie sonnolente
Salgono dal tacente 
Piano.

Alto gracchiando, i corvi,
Fidati all'ali nere,
Traversan le brughiere
Torvi.

Dell'aere ai morsi crudi
Gli addolorati tronchi
Offron, pregando, i brochi nudi.
Come ho freddo!

Son sola;
Pel grigio ciel sospinto 
Un gemito destinto 
Vola;

E mi ripete: Vieni;
È buia la vallata.
O triste, o disamata
Vieni! Vieni!

Us proposo 9 versions, 5 per veus femenines i 4 masculines, tots ells cantants que fins ara no havien participat mai en les tries mensuals, i són les següents:

Una vegada escoltades les 9 versions, podeu votar les 3 versions que us hagin agradat més (en una única votació). Teniu temps fins la mitjanit del dijous 27 de febrer.

El resultat i el nom del o la cantant escollit, el publicaré en un apunt del divendres 28 de febrer.

La cançó no arriba als tres minuts i encara que no invertireu més de mitja hora, potser és millor fer vàries escoltades per no acabar ben xop amb tanta boira.

Espero que us agradi

Un comentari

  1. Raúl's avatar Raúl

    No l’havia sentit mai, gràcies per portar-nos-la al blog. Per cert, suposo que volies dir que tenim temps per votar fins al 27 de febrer i no pas de setembre.
    Per cert, encara que no tingui res a veure amb el post d’avui, he vist que ja ha sortit la programació del teatro Real. No és que tingui intenció d’anar-hi, però m’ha semblat una temporada no gaire encisadora. Espero que al Liceu sigui millor!

    M'agrada

  2. Gloria Aparicio's avatar Gloria Aparicio

    Per a mí una de les votacions més difícils de totes fins ara , només una m’ha fet tancar al segon compás , deu-ni-dó aquestes interpretacions, la veritat es que la meva votació no porta un ordre de més a menys,les tres m’han agradat, llástima que m’agraden molt dos més, amb ” dotze” m’haguéssin quedat totes dins……

    M'agrada

  3. Xavier C.'s avatar Xavier C.

    En 7-3-1 el bisbe Anambad d´Urgell, que davant la rebel·lió del bereber Munussa havia restat fidel al governador àrab, és capturat pel cabdill rebel i cremat viu a Llívia.

    M'agrada

      • Xavier C.'s avatar Xavier C.

        La meva professora de Dret Internacional (ara no recordo si Públic o Privat) sempre deia que “si no ho heu entès és que jo no m´he explicat bé” 😳

        A veure si ara: en 731 tenim a la península contingents berebers que s´estan rebel·lant contra el domini àrab. Anambad, l´aleshores bisbe d´Urgell, no va voler ajudar als rebels i va restar fidel a l´autoritat del legítim governador (àrab), per la qual cosa va ser capturat per Munussa, cabdill bereber que liderava la revolta a la zona. Munussa va executar immediatament els partidaris d´Anambad, però a aquest va preferir portar-lo viu fins a Llívia* i cremar-lo allà a la foguera.
        Però vaja: que si en comptes de tot això jo hagués dit “he escollit la 7, la 3 i la 1, per aquest ordre”, jo no hauria d´haver anat a buscar a la wiki què va passar al món l´any 731, i vosaltres ho haguéssiu entès tot a la primera 🙂

        [*Sense voler fer d´spoiler de la pel·lícula ni fer-la insuportablement llarga, però per no deixar la història a mitges: Munussa havia tornat tan ràpidament a Llívia, la seva plaça forta, perquè els àrabs ja havien reaccionat a la seva revolta i havien enviat tropes per fer-li front. Abd-al-Rahman, comandant de les forces àrabs, va posar setge a Llívia; i Munussa, veient que no podria resistir gaire temps, va mirar de fugir d´amagat. Abd-al-Rahman se´n va adonar i el va perseguir. Veient-se acorralat, sembla que Munussa es va llençar per un penya-segat. La seva esposa, Lampegia, va ser empresonada i enviada (732) al califa de Damasc com a regal (un regal ben preuat, doncs si era maca o lletja no ho sabem, però sí sabem que a banda d´esposa de Munussa era filla del duc d´Aquitània). El que trobo més increïble de tot plegat és com pot ser que els compositors d´òpera d´avui dia tinguin problemes per trobar arguments per les seves obres. No em digueu que Verdi amb això -i un quart de gitana que posés pel mig- no faria meravelles… 😆 😆 😆 ]

        M'agrada

Deixa un comentari