IN FERNEM LAND

LICEU: La temporada 2014/2015


Liceu sala2

Avui s’ha presentat la nova temporada 2014-2015 del Gran Teatre del Liceu.

La part artística l’ha presentat Joan Matabosch, que fa tres dies ho va fer al Real, ja que encara que a hores d’ara ja està inclòs a la nòmina del teatre madrileny, encara comparteix i fins al final d’aquesta temporada, la direcció d’ambdues institucions. Deixeu-me dir que sent com és el Real competència directa del Liceu i veure-ho d’una altre manera tal i com estan les relacions Barcelona-Madrid en tots els àmbits, és no trepitjar de peus a terra, em sembla contraproduent i això no minora l’estima personal i professional que tinc per Joan Matabosch.

Fent aquest malèfic preàmbul, anem a analitzar com ha quedat la temporada, després dels retocs a que ha hagut de ser sotmesa per esdevenir més comercial.

Il barbiere di Siviglia (Rossini): Giuseppe Finzi-Joan Font (Comediants),
Annalisa Stroppa, Juan Francisco Gatell, Mario Cassi, Carlos Chausson, John Relyea, Manel Esteve Madrid i Marisa Martins (14, 16, 18, 20 i 23 de setembre de 2014)

Ketevan Kemoklidze, Bogdan Mihai, Lionel Lhote, José Fardilha, Dimitri Ulyanov i altres (19, 22 i 25 de setembre de 2014).

La Traviata (Verdi): Pidó-McVickar, amb
Patrizia Ciofi, Castronovo, Vladimir Stoyanov, Gemma Coma-Alabert, Miren Urbieta, Jorge Rodríguez-Norton, Antoni Marsol, Marc Canturri, Fernando Radó i altres (14, 17, 20, 23, 26 i 29 d’octubre de 2014)

Elena Mosuc, Michael Fabiano (15, 18, 21, 24/X) / Ismael Jordi (28/X), Àngel
Òdena i altres (15, 18, 21, 24 i 28 d’octubre de 2014)

Elena Mosuc, Francesco Demuro, Gabriele Viviani i altres (8, 11, 14 i 17 de juliol de 2015)

Ailyn Pérez, Ismael Jordi, Leo Nucci i altres (9, 12, 15 i 18 de juliol de 2015)

Arabella (Strauss): Ros-Marbà/Loy amb Anne Schwanewilms, Michael Volle, Genia Kühmeier, Will Hartmann, Doris Soffel, Alfred Reiter, Susanne Elmark, Thomas Piffka, Ursula Hesse von den Steinen, Roger Smeets, Torben Jürgens i altres

Maria Stuarda (Donizetti): Benini, Leise-Caurier amb Joyce DiDonato, Silvia Tro Santafé, Javier Camarena, Michele Pertusi, Vito Priante i Anna Tobella (19, 23, 27 i 30 de desembre de 2014; 2, 5 i 8 de gener de 2015)

Irina Lungu, Marianna Pizzolato, Antonio Gandía, Mirco Palazzi, Àlex Sanmartí i altres (21 i 29 de desembre de 2014; 3 i 7 de gener de 2015)

Una voce in off (Montsalvatge)/La voix humaine (Poulenc): González, Azrín (OBC) amb
Ainhoa Arteta, Vittorio Prato, Antonio Comas

(Una voce in off)

María Bayo

(La voix humaine)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i Cor del Gran Teatre del Liceu

Norma (Bellini): Palumbo, Newbury amb

Sondra Radvanovsky, Ekaterina Gubanova, Gregory Kunde, Raymond Aceto, Francisco Vas i Anna Puche (8,11, 14 i 17 de febrer de 2015)

Tamara Wilson, Annalisa Stroppa, Fabio Sartori, Simón Orfila i altres (9, 12 i 15 de febrer de 2015)

Siegfried (Wagner): Pons, Carsen amb

Lance Ryan, Irene Theorin, Albert Dohmen, Peter Bronder, Jochen Schmeckenbecher, Ewa Podlés, Andreas Hörl i Cristina Toledo (11, 15, 19 i 23 de març de 2015)

Stefan Vinke, Catherine Foster, Greer Grimsley, Gerhard Siegel, Oleg Bryjak
i altres (13, 17 i 21 de març de 2015)

Tristan und Isolde (Wagner), versió de concert Mariinski direcció Valery Gergiev

Carmen (Bizet): Fournillier, Bieito amb
Béatrice Uria-Monzon, Nikolai Schukoff, Massimo Cavalletti, Evelin Novak,
Francisco Vas, Núria Vilà, Itxaro Mentxaka, Àlex Sanmartí, Marc Canturri

I due Foscari (Verdi), versió de concert Zanetti amb

Plácido Domingo, Liudmyla Monastyrska, Ramón Vargas, Raymond Aceto, Josep Fadó i Maria Miró

Cosi fan tutte (Mozart), Pons, Michieletto amb

Juliane Banse, Maite Beaumont, Joel Prieto, Joan Martín-Royo, Pietro Spagnoli
i Ruxandra Donose (20, 22, 24, 26, 28 i 30 de maig de 2015)

Maite Alberola, Gemma Coma-Alabert, David Alegret, Borja Quiza, William
Berger i Manuela Custer (21, 27 i 29 de maig de 2015)

Don Pasquale (Donizetti), Matheuz, Pelly amb
Lorenzo Regazzo, Ailyn Pérez, Juan Francisco Gatell, Mariusz Kwiecien i altres
(16, 18, 20, 22, 25 i 27 de juny de 2015)

Roberto de Candia, Pretty Yende, Antonino Siragusa, Gabriel Bermúdez i altres
(17, 19, 21 i 26 de juny de 2015)

DANSA

  • El Semperoper Ballet de Dresden
  • Ballet Nacional de España

CONCERTS

  • Jordi Savall
  • Natalie Dessay (la que es retirava…..)
  • Simon Keenlyside
  • Amdreas Scholl
  • Philippe Jaroussky
  • Cicle simfònic dedicat a Beethoven (al Liceu)

La temporada, a manca de veure el número de funcions i sobretot acabar de lligar els repartiments, ja que seria molt diferent tenir el Don José de Kaufmann o el de Marco Berti, de la mateixa manera que si els cantants del Tristan und Iolde són del Mariinski (és a dir tirant a galdosos) o del circuit internacional,  segueix la línia mataboschiana, si bé es percep que en els títols hi ha una claríssima voluntat d’evitar títols conflictius de cara a taquilla, tot i que me n’alegro molt que torni Arabella al Liceu, després de la darrera experiència tan poc reeixida malgrat comptar aleshores amn la gran Lucia Popp i Peter Seiffert en el repartiment.

Molts títols populars i l’honor de inaugurar la temporada amb Il barbiere di Siviglia que al Liceu ha esdevingut un títol infreqüent, quasi una raresa. Jo lamentaria molt que no fos Flórez l’Almaviva, ja que com quasi tot  el que canta, és la referència, però em temo que si no l’anuncien, ara que el tenien aquí, no serà ell. Pel que fa a la producció dels Comediants, no em fa trempar gens, com res del que fan aquesta colla.

Crec que a La Traviata ens mancarà una Violetta amb el pes que necessita aquest rol, però la resta dels cantants anunciats em semblen molt correctes. Tot i així una Travita amb una Violetta a mitges…

Arabella esdevé per a mi, la joia de la corona tot i que les direccions em fan por, o quasi pànic.

La Stuarda de DiDonato em sembla un  disbarat monumental, malgrat que la resta del repartiment sigui esplèndid.  Ja tindrem temps d’analitzar-la però després de la versió novaiorquesa es va evidenciar que l’exquisida cantant nord-americana s’inventa la partitura amb constants transposicions de la seva tessitura, quelcom que no s’hauria d’admetre, No estem parlant de baixar mig to una ària, és tota l’obra que pateix la manipulació .

El programa de intercanvi amb l’OBC és molt agradable, tot i que jo no sóc gaire de Bayo i suposo que ella serà qui cantarà La voix humanine

Magnífica Norma. Suposo que Radvanvsky haurà madurat més el personatge que a Peralada l’estiu passat i després d’haver-la cantat al MET. No entenc que estan de crisi no recuperem la darrera producció de la casa deguda a Negrín. Era molt digne i servia alhora per moure les plataformes elevadores de l’escenari, que deuen estar rovellades de no ser utilitzades.

Siegfried malgrat el protagniste, serà tot una garantia vocal i caldrà veure com evoluciona aquest any Die Walküre per començar a creure en aquesta Tetralogia liceista, que malauradament no quedarà enregistrada en format vídeo, després de la mala imatge que el Liceu es va guanyar a pols, després de la cancel·lació amb la cadena Arte de la retransmissió de Lucio Silla, quan ja estava tothom a punt.

Tristan i Carmen són una incògnita, una gran incògnita, a manca de més informació. Que la cantant que interpretarà Carmen fos la menys valorada de la darrera reposició de l’obra i ara torni a ser ella la gitana, em fa témer el pitjor. Bé el pitjor m’ho fa témer que no s’enunciïn ni Don José, ni Escamillo ni Micaela.

La visita de Déu nostre senyor Domingo, passa per la fase barítonal del tenor madrileny, amb el seu I due Foscari en versió de concert que no em fa cap il·lusió. Segur que omplirà l’aforament i això sembla ser prioritari en els objectius del Sr. Guasch, però artísticament no té cap interès per a mi, i en versió de concert, menys encara.

En canvi sí que em fa molta il·lusió la nova producció de Cosí fan tutte, ja que la de Flotats va ser un autèntic desastre. Ara bé, que sigui Michieletto no em fa del tot feliç. Veurem de que és capç el xicot. El repartiment vocal és esplèndid i amb cantants catalans i espanyols. Dirigeix el mestre Pons que en Mozart és tota una garantia. Trobo que dues òperes continuen sent molt poques per al director musical de la casa i jo crec que Arabella era per a ell i que dirigeixi Ros-Marbà el títol straussià és d’aquelles quotes polítiques que fan petitó el teatre.

Finalment que torni Don Pasquale és un altre motiu de joia, feia anys i panys que no es feia. El repartiment és molt interessant, sobretot per la soprano, la senyora Yende i també el magnífic baríton Bermúdez, no tant per Siragusa, que no té una veu gaire seductora, que diguem. La producció de Pelly espero que sigui de quan està inspirat.

Si aquest any els concerts es fonamenten en l’obra de Strauss, l’any vinent el mestre Pons seguirà el seu treball de creixement orquestral amb tres simfonies de Beethoven (3,5 i 9), i dos concerts de piano, amb Colom i Ventura de solistes, dos pianistes excel·lents i de casa.

Pel que fa als recitals i concerts vocals, torna Jaroussky, però convindria que com Scholl i Keenlyside  ho fessin en òpera, ja que en concert ja els hem “fruit”. El cas Dessay no sé si titllar-lo de debut, ja que ens havien dit que plegava i al Real ja l’anuncien cantant la Marie de La Fille du Regiment i aquí ens farà un recital, benvingut retorn, la veritat, tot i que no ens ha donat temps de trobar a faltar.

Us deixo amb el Youtube que el Liceu ha penjat al seu web, que és d¡on he tret quasi tota la informació, tot quedant a l’espera de més detalls.

Es nota que estem en crisi. La temporada és molt conservadora i el nombre de títols, si bé és veritat que augmenta respecte a aquest any passat, no és el que hauria de ser. No sé si es fruit d’algun projecte, potser és massa aviat per fer aquest tipus de plantejaments, ja que és fruit de Joan Matabosch, malgrat alguns retocs d’última hora, però també es nota que malgrat tot, hi ha una voluntat de mantenir la qualitat, si bé els grans títols sense noms grandiosos no sé si ompliran l’aforament de totes les funcions.

Em mantindré expectant fins saber més detalls, imprescindibles per concedir finalment el notable, ja que l’aprovat, tal i com ha quedat, el té.

ENLLAÇ ACTUALITZAT AL WEB DEL LICEU

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-2014-2015/opera.html

102 comments

  1. rosetapiccina

    Doncs no sé dir-te. El mateix recel que tu, perquè falten moltes dades. El que segur que em fa il·lusió són els 2 Wagners, encara no sabem si seran mediocres o què. I Norma, amb esperança de que la Sondra li tregui el suc.

    Òstima, què dius, Carmen amb en Kaufmann, no demanis tant.

    M'agrada

  2. Xavier C.

    Sempre sobra això o falta lo altre, però fer-ho a gust de tothom és impossible; i tal com estan els temps, ja ens podem donar per ben servits. Fins i tot així com està ara previst, que jo no confio gaire en que els forats s´omplin amb Florezs, Kaufmanns o Netrebkos…

    M'agrada

    • Doncs el senyor Guasch hauria de saber que amb aquests noms ompliria tants Liceus com volgués.

      El primer que cal que vetllin és l’abonat i el públic assidu. tenir garantida la partida dels abonats i la venda preferent d’entrades és quelcom essencial, però depen de com sigui el repartiment de Carmen, que no es pensin que ens matarem a esgotar-ho tot, s’hauran de’esperar als turistes i no crec que aquesta sigui una bona opció. Per altre part els turistes que vulguin venir a Barcelona a veure òpera ho faran si l’espectacle és atractiu, ja que deixar.ho per els d’última hora que passen per les Rambles, és un risc econòmic i un suïcidi artístic.

      M'agrada

    • Són la gran incògnita, aquests forats negres en l’univers liceista són perillosos, sobretot perquè no estàvem acostumats a tan poca informació, i és que deuen buscar a corre-cuita substituts més econòmics dels previstos inicialment? No ho voldria creure.

      M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de febrero de 2014 | Beckmesser

  4. ramon

    Lamentablement et temies el pitjor i has encertat. Quin nyap de temporada. No ve ningú… I el repertori pitjor que a l’època Pàmies!
    Ni l’Alagna ve a la Carmen! Cap dels triomfadors de les darreres temporades. Tots els que no saben on cantar…
    Quina pena!

    M'agrada

    • Això de que no ve ningú, no és cert. Hi ha repartiments magnífics, com el d’Arabella o Siegfried, al mateix nivell que els teatres més importants. La Stuarda i la Norma tenen molts noms, i el Cosí és molt bo. manca saber més noms, és cert, però res em va pensar que serà un nyap, ara bé, és molt conservadora en els títols i això em preocupa molt.
      Crec que estàs equivocat, ja que a més a més, hi ha una bona aposta per cantants bons i joves, quelcom que és imprescindible, intel·ligent i més econòmic.

      M'agrada

      • ramon

        Joaquim, del teu “post” es dedueix que no t’agrada la temporada que ve. A mi tampoc! Però jo no puc criticar i tu si. Mira tots els repartiments, que ja ha penjat el teatre al seu web. No repeteix ningú o quasi, de les temporades passades. Pas lliure als joves. Però que ja hgin demostrat quelcom. No som els Amics de l’Òpera de Barcelona. L’abonament del Liceu no el regalen. L’únic tenor que conec fa de baríton! I un sol dia….

        M'agrada

        • Per ser més exactes et diré que m’agradaria una altra temporada, que és diferent.
          Hi ha noms que m’interessen molt i sí, trobo a faltar-ne molts i alguns més valdria que no vinguessin.
          No em sembla una temporada dolenta, em sembla preocupant, sobretot per els títols programats.

          M'agrada

        • ramon

          No hasse falta dessir nada mass!! En pseudo alemany. Herència del teatre des de l’època Hanserroth (no m’entretinc a veure si ho he escrit bé, com fan ells)

          M'agrada

        • ramon

          Joaquim, ara descobreixo a més a més que el meu abonament principal E, no té Arabella, Norma, Tristany, Foscari ni Carmen (sort), però ens han encolomat un ballet… Un autènti nyap! I això encara és herencia. que les temporades d’òpera no es programen d’un any per l’altre….

          M'agrada

        • De Tristany hi ha tan sols una sessió, i crec que és fora d’abonament. A més a més frma part de les salsitxes i la kartoffelsalad, cm l’Arabella i sembla ser que no t’agraden gaire.
          I due Foscari n’hi ha dues.
          Jo de tu em canviava l’abonament o intentava canviar funcions que no t’agradin del teu per aquestes que et manquen.
          Els abonaments que ho abraçaven tot han passat a millor vida

          M'agrada

        • ramon

          No em referia a la música. Wagner, Strauss o Mozart formen part de la música que escolto amb regularitat i plaer, i proe que els agradava escapar-se cap al mediterrani… Del que em queixo és de qui programa i manipula….

          M'agrada

        • Agafat per aquí que no cauràs, que deia mon pare. O per dir-ho d’una altre manera, diguem que fa el Sr. Gelb al MET, regnar, i sembla que bastant bé, per cert. Els teatres necessiten directors amb personalitat, i quan en tenen no us agrada. L’enyorarem a Matabosch, molts ja t’ho asseguro, jo entre ells.

          M'agrada

        • ramon

          I referent al Liceu de ningú, ben senzill. No agrada als qui no agrada l’òpera, no agrada als que ens agrada, no agrada als bel cantistes, no agrada als germanòfils, el calendari fet amb els peus, no hi ha divos, ni dives…. i les produccions dels grans directors d’escena al poder….
          Doncs mira que senzill.

          M'agrada

        • Si no agrada als qui no agrada l’òpera anem bé, vol dir quer l’òpera continuarà sent el centre d’atenció.
          No em crec que no agradio als que agrada l’òpera, això és una manipulació.
          Els belcantistes aquesta temporada vinent aniran ben trempats.
          Els germanòfils estem de dól, això és cert, ja que la temporada est+a desaquilibrada, tot i així un Siegfried i una Arabella ens mantindrà esperançats.
          El calendari l’haig d’estudiar per saber si els peus en són els responsables, la veritat.
          Els divos i dives ja es veurà, diguem que no hi ha els noms que voldríem, et dono la raó.
          Les produccions són el que són, aquí i a tots els teatres del món, fins que algú no comenci a canviar la tendència, ara no se’n lliure cap teatre i penso que en això cal fer la revolució. Tot i així les de la propera temporada em semblen molt poc conflictives, però sempre hi haurà qui s’escandalitzarà amb la Carmen, realment no és el meu problema, ans al contrari, em sembla una producció esplèndida, llàstima que els cantants no m’interessin gens.

          M'agrada

  5. Raúl

    He estat mirant a la web del Liceu i al torn T ens toca Il barbieri (és la funció inaugural, La Traviata. Una voce /La voix, Norma, Sigfried, I due Foscari i Cosí fan tutte. Sembla ser que només ens toquen òperes: ni recitals, ni concerts, ni ballets (si no ho he mirat malament, que em sembla que ho he mirat bé, o no ho canvien).

    Ens toca el primer respartiment de tot, excepte de Norma, on enlloc de la Radvanovsky cantarà Tamara Wilson. I a sobre és la funció més cara de la temporada, aixi que si volem comprar-nos una entrada pel primer repartimnent també haurem de pagar per exemple 82 euros a la zona 5 o 166 a la 3. Els preus de les altres òperes són més raonables.

    Hi ha bastantes coses que m’interessen en aquesta temporada però també n’hi ha que les trobo a faltar, en especial alguns cantants.

    M'agrada

    • Raúl

      He revisat més bé la pàgina web del Liceu i després de fer-ho trobo que Pons hauria de dirigir més òperes (2 és massa poc), hi segueix havent moltissimes funcions de certes òperes i d’algunes altres mlt poques. Hi ha moltes noves coporudccions, potser no en calien tantes i es podia haver fet alguna reposició.
      En fi, gairebé totes em fan certa ilusió ja que serà el primer cop que les vegi en viu (excepte Carmen, a la que no penso anar ja que no em caurà a l’abonament). Espero que arribat el moment no ens decebi aquesta cantera de joves cantants que vindran!

      M'agrada

    • Joan

      Però pots canviar la Norma d’un repartiment per l’altre si vols, És clar que amb la consegüent pèrdua del seient que tens. 😦 No entenc com pot costar el mateix anar a veure la Radvanosky que la Wilson tot i que la guanyadora del Viñas no crec que decepcioni a ningú. El que té de bo per a mi el torn T és que, igual que el meu (B) són combinables enguany amb el reduït G sense cap proposta de ballet contemporani amb música enllaunada (si bé repetint Barbiere i Traviata i amb el recital de Scholl) i també renovaré el popular (PC) Això voldrà dir en el meu cas un abonament més però també haver de comprar menys entrades complementàries, la qual cosa em compensa.

      M'agrada

  6. TTQT

    Hola Joaquim, estic molt d’acord amb que en Pons hauría de fer-se càrrrec de l’Arabella.

    Resulta igualment estranya la manca d’informació respecte dels repartiments de Traviata i Carmen, que poden perdre interés amb segos quins intèrprets, especialment en cas de la segona,vista no fa gaire. A Madrid en canvi, van oferri dades mes concretes sobre els cantants de la mateixa Traviata de McVicar.

    Quant al Tristan i Isolde amb Gergiev fa pinta de tractara-se d’un concert de estractes -potser amb intervencions corals-, enlloc d’una versio sencera amb cantants, que ja vem poder fruirr al Festival Bayreuth de fa dos/tres temporades.

    Dos anys seguits de Jaroussky en versió de concert em semblen massa i a més en competencia amb Scholl. Sera millor que fiquin l’un ben lluny de l’altre en el calendari.

    Si Dessay torna és perque es trova en bona forma o perque no ha rebut ofertes per dedicar-se al teatre -com va dir que volia fer-?

    Per cert, no et sembla que hi por haver algún fanàtic del bel canto entre els nous directius? dos Donnizetti, un Bellini i un Rossini en una mateixa temporada? Resulten potser mes comercials?

    En definitiva, pel moment i a manca d’infromació mes detallada no em sembla a una temporada massa engrescador mes enllà d’Arabella, Siegfried, Norma i Don Pasquale.

    M'agrada

    • Hola TTQT, benvingut a IFL.
      ARa ja han actualitzat, ells i jo. En el detlla hi ha sorpreses agradables i alguna preocupant.
      El Tristan serà sencer, ara bé, amb quins cantants? Ara ja anuncien Petrenko, que farà un bon Marke, però em preocupan els altres, ja que si són del nivell del primer acte de Die Walküre a Peralada, es per preocupar-se. En canvi si Isolde fos Westbroek….ja estaria una mica més content.
      En lloc de Jasroussky, podrien haver temptar a Fagioli, estem parlant de concerts
      Hi ha molt belcanto perquè volen que la gent torni al teatre. Tots aquells que no volen sentir a parlar de Britten, Janacek, Zemlinski, o estrenes contemporànies ja no tindran arguments. Això preocupa, sí.
      Amb els repartiments m´ñes detallats hi ha noms joves molt interessants.

      M'agrada

  7. Joan

    Sí noi. Sobretot amb la plèiade de directors “estelars” que ens visiten se’m fa estrany que el titular dirigeixi només dos programes.(?!) M’he mirat acuradament el vídeo que penges però no trobo la Heroica de Beeth. i només un concert per a piano (el 5è). Em temo que si passen el cicle del liceu al palau al liceu sigui en detriment dels preus populars pels abonats :-(. Veig també que ha caigut el concert de la secció de vents. Jo no hi he anat cap de les dues vegades, però penso que, més que treure’l, n’hi havia prou amb possar-lo a preus competititius. La primera valoració de la temporada, a l’espera de saber qui cantarà els rols principals d’algunes de les òperes, em sembla de bé alt. Trobo a faltar descobrir una nova òpera que sempre em fa il.lu tipus Kitege, Wintermärchen, Boulevard solitude, Grand Macabre o Król Roger i l’absència, per segon any consecutiu, de ballet clàssic de repertori. Em tranquil.litza la publicitat que els fas a I Due Foscari i al Tristany de Gergiev amb les “millors/grans veus russes” que ell tingui a bé portar-nos i amb les forces del Mariïnski (B, C o fins i tot D) perquè com vinguin 1 o 2 dies costarà trobar entrada. 😀 Felicitats pel post i per l’anticipació, com ja ve essent habitual a la premsa escrita i,si m’ho permets, al blog liceu torn t que em sembla que també enguany torna a fer ple a la travessa. Un plaer llegir-vos.
    PS: En recital o /i en concert a part d’en Savall i dels contratenors que deuen tenir ja en plantilla, i de qui no discuteixo pas els mèrits, no podien portar ningú més?

    M'agrada

    • Ara tots ja està més detallat i hi ha coses que m’engresquen, però la Carmen GENS.
      Aquestes òperes que tant t’engresquen en a tu , com en a mi, trigarem a tornar-les a veure. Serà qüestió d’anar a totes 5 funcions de Kitege per quedar ben assedegats, ens espera una època feixuga en aquest aspecte.
      Demà sortirà tots això a la premsa escrita, però els blogs tenen això, són immediats.
      Seguirem parlant

      M'agrada

    • Joan

      El link de l’Egmont i la 5ª no se m’obre i segueixo sense trobar la 3ª i l’Alba Ventura enlloc 😦 A més veig que el Gergiev i una de les dues funcions de I due Foscari van en torn d’abonament… Em sembla que hi haurà hòsties per trobar entrades a la prevenda.

      M'agrada

        • Joan

          No en dubto: un cop desclassificada la informació he trobat l’Alba Ventura amb el 4t que és el meu preferit. El que si em sembla que ha caigut de la pre-programació a la post-programació és la 3ª però a canvi hi ha la 7ª per tant tampoc m’entristeix gaire.

          El que sí em molesta és el canvi de torn del Semperoper ballet dell torn PE al G (tan mono que era aquest torn per agafar-lo com a complementari!) Així que l’any vinent com sempre: Abonament de temporada, popular complementari i procurar ser dels primers a la prevenda per tenir entrada pel Tristany.

          M'agrada

  8. Kàtia

    En general no em desagrada però em temo que amb tantes òperes més de una serà fora d’abonament.Han escapssat Nabucco i Trovatore que sembla ser que estàven pensades per la temporada que ve.En fí,paciència,i a veure quantes n’esborren.
    Estic animada oi??

    M'agrada

        • anna

          El do de d’
          empatia no es precisament el teu fort. Comediants agraden moltes persones i entenc que passi el contrari amb d’altres. Es una manera diferent de fer teatre i ben digna.

          M'agrada

        • Això del do de l’empatia no sé com prendre-m’ho, francament.
          Resulta que jo escric i opino, com sempre, dient el que em sembla en a mi, i després si voleu dieu la vostra, per tant, potser reclamar-me l’empatia en a mi, no és del tot just, si és que l’empatia és la capacitat d’entendre la postura dels altres i com que jo sóc l’origen de l’opinió, no em queda altra que discrepar d’una cosa que en a tu i milers d’altres com en a tu us sembla meravellós i que a mi em sembla un atemptat a la intel·ligència.
          Penso,, i potser estic equivocat, que tinc molta empatia, si no com entens que contesti a tots els comentaris que es generen al blog, molts discrepants de la meva opinió, intentant sempre no alterar la pau i la concòrdia?
          No em vull penjar cap medalla, però creu-me que empatia en tinc molta, us entenc a tots malgrat que hi hagi coses que em sigui impossible acceptar, tot i l’estima i agraïment que us pugui tenir.

          M'agrada

        • anna

          Potser tens empatía pero quan una cosa no t’agrada tens una manera de dir-ho a l’altra persona bastant despreciativa, com si no tinguéssim suficient criteri. Podries dir perfectament que no t’agraden i no passa res (tothom té els seus gustos) però afegir-hi que “et sembla mentida” que m’agradin ho trobo una mica exagerat. Al llarg de la meva vida he vist molt teatre i m’agrada molt. Ara quasi no puc anar-hi i em sap greu.

          M'agrada

        • Depen de com ho llegeixes Anna, jo no et menystinc en a tu, si al que fan ells. Em costa entendre que puguin agradar a gent adulta, la seva estètica em desmotiva, per dir-ho de manera suau.
          Vosaltres teniu tot el criteri, criteri que no comparteixo, òbviament.
          Jo també he vist molt teatre, potser no tant com tu, i els Comediants aviat em van acabar la paciència.
          Ara malauradament tampoc hi puc anar gaire, he hagut de fer una tria terrible, i mentre pugui, quedar-me amb la música i prego per no tenir que prescindir-ne també.
          Lamento que no puguis anar al teatre, no caldria dir-ho.

          M'agrada

        • Lo siento, insufribles las ingenuidades de “Die Zauberflöte” -para una ópera de tanta carga masónica- e insoportables los “graciosos” (sic) ratoncitos de “La Cenerentola” que queriendo emular los de la “Cinderella” de Walt Disney llegan a hartar, mientras que en la película de dibujos eran un elemento a valorar.

          Sólo hay para mí algo más insoportable: las abominables grúas de La Fura del Baus, empujadas por personal vestido de negro y con los cantantes a más de 10 metros del suelo, a quienes plantó cara Matti Salminen en Les Arts -muy bien hecho!- negándose a subir en ninguna.

          M'agrada

        • anna

          Hi a gustos per tothom. A mi els ratolins em van agradar molt. El que no trobo bé és el que passa en alguns muntatges que posen en perill a molts cantants fent-los actuar en situacions inversemblants.

          M'agrada

        • Joan

          Molt, molt i molt! la lectura que fan de la flauta és tan vàlida com una de francmasònica. LLàstima que l’escenari del liceu li ve una mica gran a una producció pensada pel Victòria i de la Ventafocs, entre d’altres moltes coses, la idea de les ombres xinesques per la carrossa em sembla genial. Una altra producció que em va agradar molt és la Sagi/Ruiz de la Prada pel Gato con botas de Montsalvatge. L’has vista?

          M'agrada

        • anna

          La del Gato con Botas no la vaig veure. Pel que fa a Comediants ja els havia vist al teatre i en espectacles al carrer. M’agraden molt. Es una altra manera de fer teatre tenint el foc com uns dels seus elements preferits.

          M'agrada

  9. alex

    Digamos que es una temporada inteligente en cuanto a programación.

    La Stuarda estoy con Joaquim, no es rol para la Di Donato sino mejora sus prestaciones del Met; sin embargo toda una gran garantía tener a Benini como batutero.
    Creo que la Norma – además con Palumbo- será la joya de la temporada.
    Me da pánico y mucho , tener a Ros Marbá dirigiendo la preciosa Arabella. Creo que ha sido una mala elección
    De los Foscari y de Domingo no hablaré – llenos asegurados -, pero si muy ilusionante la Monastyrska
    De la Carmen y pese a ser una de mis óperas favoritas, ya renuncio de entrada ( toda una decepción tener de nuevo a la ya casi acabada vocalmente Uria Monzón y Shukoff como D. José ya lo escuché en Paris y me decepcionó )
    Espero que Gergiev y las huestes del Mariinski no vengan de “bolo” y dirijan un gran Tristán
    Muy notable a priori, los repartos para el D. Pasquale y no tanto los del BARBIERE

    Enfín, ya veremos porque variación, la hay

    M'agrada

    • Hay cosas interesantes, sin duda. Incluso con recortes e imposiciones, Matabosch tiene recursos, es inteligente y sabe como agradar al público que quiere agradar. No es una temporada de la que esté satisfecho, estoy seguro, pero si no fallaan, nos trae a Castronovo, Camarena, Fabiano, Wilson…
      Hay un par de cosas que no me cuadran para nada. El barbiere inaugural, que quizás nos dé alguna sorpresa, pero que no está a la altura de una inauguración, y Carmen, que es sobre el papel, un “the box office poison”-
      En cambio Arabella (Ros-Marbá a parte), Cosí, Norma, Siegfried y Stuarda, si no fuera por el caprochon de DiDonato, están a gran altura.
      Hay una regresión evidente, incluso en las propuestas escénicas y no entiendo que ya hayan desterrado Norma. En el MET las producciones se eternizan y amortizan. No creo que Guasch esté al tanto o quizás la producción de Negrín ya la hayan destruido…
      Si Gergiev está inspirado como el concierto que hizo en el Auditori con los 3 ballets de Stravinsky, el Tristan puede ser memorable, pero claro, quien será Tristan und Isolde?

      M'agrada

  10. Pseee… Habrá que ver qué programan en Londres para hacer varias escapaditas. La del Liceu me parece una temporada flojilla y de lo más comercial. Y espero que no tengan el morro de meternos la Carmen en el abono.

    M'agrada

  11. Pocos nombres conocidos, de los cuales, un buen porcentaje caerá del cartel antes de tiempo, como viene sucediendo en las últimas temporadas (Damrau, Harteros, Frittoli…). Lo que no me entre en el abono, esperaré a comprarlo a última hora, por si las moscas nos dan luego gato por liebre.

    M'agrada

    • No creo que caiga nadie del cartel. Si este año han caído algunos no creo que sea culpa del Liceu y al final que Frittoli haya sido sustituida por Agresta es un puntazo. Que no cantaría Harteros lo sabíamos todos y que Damrau nos haya dejado colgados es para tenerlo en cuenta, eso no se hace. Mucho morro la Damrau. El Liceu nunca se ha caracterizado por dar gato por liebre como Les Arts. pero igual todo se pega…

      M'agrada

  12. Leonor

    No sé qué pasa que siempre me veo en más espectáculos del Liceu que del Real…Y ahora, con los anuncios de las temporadas, me pasa lo mismo; dos para el Real y para el Liceu…Estoy contando. Eso sí, mi turno (el F) me cae casi todo en domingo…A ver cómo lo arregla una “boquerona”…Sigo leyendo…

    M'agrada

    • Sabrás encontrar una solución para estar el domingo en Barcelona y el lunes boqueroneando.
      Sin ser una temporada a mi medida, la prefiero a la de Madrid, pero me temo que eso irá cambiando ya que quien hacía eso posible precisamente se ha ido a Madrid y veremos de que es capaz el que acabe asumiendo la dirección artística del Liceu.

      M'agrada

  13. dandini

    Varies consideracions:
    Títols de gran repertori a dojo ,poc risc .
    Potser en lloc de 2 Donizettis hagués estat més encertat programar només 1 i fer La Fanciulla del West, Mefistofele o Iris que omplirian igual ( verisme on ets? )
    En lloc d’un Barber tant de bo que haguessin pensat en Le siège de Corinthe o Mose in Egitto.
    Repertori rus desaparegut.Algún dia s’hauria de programar El gall d’or , La vida pel zar,etc
    Malgrat aquestes absències la llista intenta ser equilibrada i que hi haigi repertori adient a les diferents sensibilitats.

    Cantants.
    No em semblan malament malgrat l’absència dels divos consagradíssims.Algunes coses curioses.
    Hi ha 3 cantants debutants que fan “doblete” en primers rols :Annalisa Stroppa,Juan Francisco Gatell i Ailyn Pérez(rebaixes dos por uno).Els tres són bons cantants pero la variació és un gran mèrit i permet escoltar més gent.
    Un altre detall insòlit és que es reposi una producció i es torni a portar la mateixa protagonista.Aixó no hauria de passar mai.M’agrada la Uria Monzón pero caram una mica d’imaginació ens aniria molt be i no crec que Rinat Shaham,Anita Rachvelishvili,Nadia Krasteva desequilibressin l’economia del teatre.
    A part de les queixes hi han cantants molt interessants que donaran molt bones sorpreses pero ens manquen Flórez,Kaufmann,Garanca,Damrau,etc.

    Produccions.El Barber de Joan Font em fa molta mandre.La resta totes m’interessan.

    Directors musicals.Molt correcta el repertori italià i francès.Una incògnita el que passarà amb el repertori germànic.

    Dit aixó em sembla que de les 4 temporades operístiques europees que ja s’han presentat(Amsterdam,Madrid,Leipzig i Barcelona)la que més m’agrada malgrat els seus nombrosos defectes és la del Liceu.

    M'agrada

    • Tret les Carmen que proposes, totes ells per a mi poc distingides, et dono la raó, però aquests títols que vols veure trigaràs a veurel’s, noes tracta de imaginació, es tracta de calaix, i entre el gall d’or i Don pasquale, ho tenen clar.
      Pel que fa a Il barbieri, sent com és una obra mestra, calia tornar-la a programar després de tantíssims anys absent. Ja hi ha programat L’assedio amb Flórez per més endavant, no?
      En qualsevol cas dos gatells em semblen excessius, encara és l’hora que li hagi de trobar tanta excel·lència i vist l’excel·lent estat vocal de Maria José Moreno, no se que fa sense cantar Norina, no et sembla?

      M'agrada

  14. dandini

    Aquí teniu a Rinat Shaham que per mí està magnífica.
    El rol de Carmen exigeix de forma imprescindible excel·lència de cant , convicció actoral i un mínim de sex-appeal compatible amb la cigarrera.
    El libreto descriu a la perfecció les opinions i les intencions del personatge només cal escoltar o llegir-ne la traducció.(res a veure amb Clara Campoamor)

    M'agrada

    • Aquesta és prou correcta, és una excel·lent model de passarel·la, les altres dues, ja em perdonaràs però no.
      Pel que fa al personatge de Carmen com la majoria de grans personatges i per això ho són, necessiten d’un artista i la posterior creació segur que els farà absolutament tan vàlids com l’estereotip, potser per això Bumbry, Baltsa, Berganza o Rise Stevens, tan allunyades entre si, són Carmens indiscutibles.

      M'agrada

  15. Cómo se puede considerar prescindible “Il barbiere di Siviglia”? Me parece una aberración que una de las obras más maestras que ha dado el género de la ópera se la considere así. Lo que puede ser prescindible es el reparto si no es de la calidad que exige la obra. En los “casts” anunciados habrá que ver qué calidad interpretativa demuestran porque yo hubiera elegido otros.

    M'agrada

    • Només es pot considerar prescindible en el cas que no t’agradi gens, encara que facis veure que si, ja que després de tants o més anys d’absència que altres òperes que s’han celebrat amb gatzara és impossible dir-ho.
      Segurament els casts estaran plegats de sorpreses, tot i que per la inauguració haguessin pogut farcir les representacions amb una mica més de divinitats.

      M'agrada

  16. Jofre

    Jo trobo que el que ofereix el Liceu és un canvi radical.
    No hi ha varietat en el repertori. Excessiva òpera italiana d’un mateix període i res veritablement atractiu.
    Els cantants no són per anar corrents a comprar entrades, no estan malament, però cap des repartiments em fa patir de quedar-me sense entrades, perquè comprar entrades un any abans per aquest Don Pasquale no passa a cap teatre del món.
    No hi ha grans directors d’orquestra i les produccions són molt domesticades, per no aixecar polèmica.
    És una opció que busca la tranquil·litat, però potser no sortirem gaire eufòrics de cap títol.
    El millor repartiment seria Siegfried però amb Lance Ryan ho han espatllat.
    La Carmen no la compraré, això ja és segur.
    I jo també trobo a faltar el verisme, que és tan estimat pel públic.

    M'agrada

    • No sé si radical, però el canvi és evident. Ja va començar amb aquesta temporada i la eliminació de títols previstos que no quadraven amb la pretesa austeritat. La temporada vinent és la constatació del gir conservador i això en l’art sempre és dolent.

      M'agrada

  17. timamót

    Que torni il Barbieri em fa il·lusió perquè fa molts anys que no es representava al Liceu. I el Don Pasquale també, perquè no l’he vista mai en directe. L’Arabella és també un títol que em motiva i el Cosí, a veure que tal és el muntatge.
    Veig que en el nostre torn habitual la Carmen no hi apareix i a priori no m’importa i si no apareix un o una cantant molt notable en prescindiré.
    El Sigfried del 2n repartiment que és el que em toca no sé que tal serà. La Theorin ja no em toca aquest any a Die Walkürie i veig que tampoc al Sigfried.
    Falten coses per concretar: els cantants del Tristany, els torns dels concerts …
    Lamento que no hi hagi alguna òpera de les que ens fan il·lusió i no són tan de repertori i arxirepresentades…

    M'agrada

    • S’aprecia en el transfons de la temporada que allò dels abonaments globals que abraçaven totes les òperes anirà passant a millor vida, caldrà seguir veient l’evolució en aquests aspecte que fa la nova direcció. Que no ens toqui Carmen és un motiu de satisfacció, però en el torn T ens quedem orfes d’algunes coses que òbviament m’obligaran a fer allò que la direcció vol, que ens rasquem més la butxaca i no sé si a preus d’abonat.
      Aquestes òperes que a molts ens fan il·lusió pens que de moment passaran a millor vida, fins i tot m’ha semblat raríssim que es programi Arabella, benvinguda sigui.

      M'agrada

  18. Jan

    Lo millor de la temporada seran per a mí: Norma, Tristan, Arabella i Maria Stuarda.
    Hi ha noms bons, no estel·lars, i això penso que fa baixar la qualitat… Una llàstima.
    Tant belcanto em sembla excessiu, i trobo fatal que no hagin posat un títol verista, i si volien omplir, de Puccini.
    La gran decepció és Carmen, que es va dir “que hi hauria un protagonista estelar” i ja veieu que estelar és nicolai Shukoff…..!!!
    Lo bo de la temporada és que hi ha noms joves que no han passat mai pel Liceu, i que em fa gràcia escoltar: Yende, Castronovo, Fabiano, Wilson, …
    He vist que al Don Pascuale hi ha Mariusz Kwiecien, no està malalment.
    Em fa por el repartiment del Tristan, que si són tots russos pot ser un horror, esperem que la isolde sigui o Westbroek o Theorin, que no m’estranyaria perquè ultimament tenen bastanta relació amb el teatre, la Theorin serà la brunilda de tot l’anell i la Westbroek ve 2 cops aquest any (Il tabarro-Die Walküre), o sigui no perdem l’esperança 🙂 però si són tots com els de peralada… ufffssss!
    Lo millor però, serà la Norma, que té un tercet protagonista simplement fantàstic, a l’alçada del millor teatre del món.
    No és la temporada que jo volia però… en un moment tan difícil com el d’ara no se si ens podem atrevir gaire a quixar-nos… hi ha gent que no pot menjar, o sigui que…

    M'agrada

    • Tu mateix poses en dubte que Tristan sigui interessant una mica més avall. Jo ho poso en dubte, ja que fins i tot amb Gergiev els seus Mariinski a dalt de l’escenari, i amb una única actuació pot ser un bolo com el de Peralada.
      A la Norma li sobre Gubanova, que no és una cantant belcantista i la Stuarda no ho repetiré per no ferir més susceptibilitats.
      En canvi hi ha altres coses prou interessants en les apostes intel·ligents per cantants joves.
      El pitjor de tot és el repertori.
      Sense ànim de voler desanimar-te jo de tu començaria a oblidar-me de cantants sorpreses i en canvi aniria a posar un ciri d’aquests moders al Crist de Lepanto per tal de que els que han anunciat no fallin 😆

      M'agrada

  19. SANTI

    Ja s’ha dit quasi tot.
    Per a mi és una temporada de transició…a pitjor. Temps al temps.
    No tinc gaires arguments i en canvi tinc moltes percepcions, indicis del que serà el Liceu dels propers anys.

    M'agrada

  20. No sé en que mundo viven algunos, …

    Dejando de lado la pueril diatriba con la que se inicia el post sobre Joan Matabosch, en los términos en que se plantea de Madrid vs. Barcelona, en lugar de preguntarse si es incompatible que un director artístico pueda estar al frente de la programación en dos ciudades distintas y de si no es bueno seguir manteniendo esta dualidad para aprovechar sus contactos y sus conocimientos en lugar de poner a otro, que a saber como nos sale, por el simple hecho de que estar en Madrid y en Barcelona al mismo tiempo es políticamente incorrecto.
    Si Matabosch era bueno antes, porqué no lo es en el presente o en un futuro inmediato?

    Ahhh porque la programación se basa en títulos de repertorio?

    Ahhh porque se lleva lo bueno a Madrid y nos deja la purria aquí?

    Debe ser por eso

    No tendrá que ver algo el estado de las arcas de ambas entidades para que en unas se pueda contratar determinadas cosas y en otras no?

    O la respuesta del público “en general” y no casos particulares?

    Y es que en la coyuntura actual y con las subvenciones bajo mínimos, seguimos apostando por hacer experimentos y que nos deleiten los sentidos con rarezas, aunque la sala esté medio vacía, que el déficit ya lo pagaran los otros.

    Esa es la mejor manera de que continúen los EREs o que acaben por echar el cierre definitivo, al paso que vamos.

    Echamos de menos a tal o cual artista sin plantearnos el caché que tienen esas figuras que anhelamos (que en el 2010 estaba en torno a 18.000 por función)… y vayan sumando gastos de lo que supone cada puesta en escena

    Si el presupuesto de hace 3 años era de unos 50 millones y ahora ha bajado a unos 30, … no queda más remedio que apretarse el cinturón reduciendo gastos y aumentar el taquillaje, como sea… al menos hasta que la situación escampe. Los experimentos con gaseosa, por favor, cuando está en riesgo la continuidad de las temporadas… o abonos mucho más descafeinados, si cabe

    De momento, parece que con títulos como Cendrillon, la Sonnambula (o por lo que se ve en la web) Tosca casi han conseguido colgar el cartel de “NO HAY BILLETES”

    Estoy convencido que en nuestros anhelos para las temporadas hay un sin fin de títulos, autores, directores, artistas, etc…. Cada uno tiene la suya… y está muy bien soñar quimeras, pero ya somos mayorcitos y sabemos que las entelequias forman parte de lo imaginario.

    Una función del Liceu sólo se puede realizar si hay mucho, muchísimo dinero detrás, así que entre todos empecemos a echar cuentas.

    M'agrada

    • Hola conttrapunto.
      Vivimos en la incertidumbre
      De pueril nada, aquí nadie se chupa el dedo y ya tengo información suficientemente veraz para decirte que algunos espectáculos y artistas han tenido ofertas del Real en las mismas fechas que tenían previsto venir a Barcelona, y estoy hablando de aquellos que estamos ansiosos por ver y que llenan, echando abajo el teatro con éxitos arrolladores.
      Me une una relación excelente con Matabosch y siempre he defendido a capa y espada su gestión artística. Su agenda de contactos, su profundo conocimiento del mundo de la ópera, su proyecto artístico y estético, y no hace falta decir que el prestigio ganado a lo largo de estos años en el Liceu lo avalan tanto, que el principal rival del Liceu, y lo digo sin ningún atisbo de duda, el Real, lo ha fichado.
      El principal centro operístico del EStado español es el Liceu, ahora argumentar esto me da pereza, pero creo sinceramente que es así. El Real tiene como bien dices, un poderío económico detrás, que debería permitirle ser el primero a poco que se lo proponga a golpe de talonario, pero de eso habría que aprender de lo que ha sucedido tan a menudo en otros ámbitos y el talonario nunca te garantiza que acabes obteniendo lo que andas buscando. Que el Real haya fichado al gran artífice de que el Liceu haya seguido siendo el primer teatro del Estado, después de que el Real reabriera sus puertas, incluso con el fichaje de Mortier en Madrid, es la prueba fehaciente de mi argumentación.
      Matabosch aceptó y seguramente hizo lo que debía, su marcha del Liceu que muchos pronosticaban como imposible, ha generado un temor razonable. Él tiene que tomar las riendas, imponerse y ganar a un público ansioso de que el Real sea el primer teatro operístico del Estado, en ese afán centralista que caracteriza las estructuras político administrativas españolas. Es por ello que yo aún comprendiendo que sea Matabosch quien debe estar presente en la presentación de la temporada de Barcelona que el ha programado, porqué un figura como director artístico hasta julio, lo veo contraproducente y aquello que se vendió como una colaboración entre ambas instituciones, que nunca ha sido así, me parece más peligrosos de lo que en principio creía.
      No creo que las temporadas 2015/2016 y 2016/2017 que Matabosch ya tenía cerradas y espero que no se vengan abajo, las presente él en las próximas presentaciones.
      Ninguna empresa compartiría un directivo con la competencia, y menos a ese nivel. Una cosa es que si se le pide ayuda o colaboración la ofrezca, la otra es que se mantenga activo en ambas instituciones. Era más lógico que hasta finales del año pasado compaginara Barcelona con Madrid, pero ahora ya no me lo parece tanto. Nos ha dejado él, me sabe mal pero, pasi-ho bé Joan!
      Matabosch tiene que construir en Madrid, y lo más fácil, vista la fragilidad del Liceu, és que intente llevarse alguna de las joyas que tenia previstas en Barcelona, eso tiene que evitarse, ya que la gestión que el hizo en su momento fue como director artístic del Liceu, y por tanto eso debe quedarse en el Liceu. Solamente si el Liceu siendo conocedor de la situación cede graciosamente esos proyectos al Real, me parecía aceptable.Los proyectos no son propiedad del directivo. ¿Estamos deacuerdo?
      Matabosch es buenísimo, por eso me da miedo y lamento una vez más su marcha.
      En cuanto a la programación de la temporada 2014/2015 estoy convencido de que aún siendo de Matabosch el no está muy satisfecho de los títulos que le “obligaron” a programar y sobretodo lamenta los que tuvo que dejar en el cajón.
      Perdóname que te diga que te contradices. Si lo que según tú hay que programar títulos populares para garantizar el taquillaje y evitar a los grandes divos/divas, la programación exitosa de Cendrillon y Sonnambula, dos títulos que no son precisamente de gran repertorio, a los que sumaria Agrippina, se han saldado con un éxito rotundo y el casi no hay billetes gracias a unos repartos sensacionales, que es lo que el público quiere, ya sean para óperas de repertorio, como para aquellas que en principio no son ni tan solo conocidas, como es el caso de la ópera de Massenet.
      Desconozco la situación financiera del Real y la aportación de las instituciones públicas, pero no creo que difiera tanto de la del Liceu, lo que si tiene el Real y el Liceu por una pésima gestión anterior no tiene es la aportación de los mecenas del IBEX 35 que aún siendo privados tienen tanto de interés político. El Estado Español nunca dejara caer el Real y ya se inventará lo que sea para que el Esapña tenga su teatro de ópera, por lo tanto jugamos con desventaja. Hay que invertir el mismo dinero detrás de una función de ópera en el Liceu que en el Real y por ahora el Estado que tenemos detrás sigue siendo el mismo, o sea que la entelequia sirve también para el Real, y tanto la operación de Mortier, con su millonario despido que incrementa la partida destinada a la dirección artística, puesto que se solapa con el sueldo de Matabosch, como los cantantes que hasta ahora venían al Liceu y posiblemente algunos empezarán a frecuentar el Real, tienen el mismo caché allí que aquí. La situación de crisis en cambio es la misma, ¿no? ¿Por qué en Madrid podrán hacer frente a las temporadas que les plantee Matabosch y el Liceu no?
      Precisamente porqué todos somos mayorcitos sabemos que lo que cuesta traer a Domingo para hacer lo que no debe, con el mismo dinero, yo apostaría por traer a Garanca para cantar Carmen.
      Para terminar, la preocupación no es tanto por la próxima temporada, que ya nos muestra tendencias, lo más preocupante es el modelo artístico de un teatro, que más que una institución de creación artística, parezca ser un contenedor de espectáculos y so nada tiene que ver con la crisis económica y si mucho que ver con la crisis política7cultural de nuestras autoridades.
      El SR. Guasch dijo que presentaría el proyecto en breve, lo estoy esperando como agua de mayo.

      M'agrada

      • La historia es algo dinámico, no estático y lo que un día fue puede dejar de serlo y siempre se puede establecer una relación causal para los acontecimientos.

        Así, para hacernos una idea de la situación actual del Liceu, hagamos un repaso de los consellers de la Generalitat que han estado al frente del departamento de cultura del que depende la institución, los últimos 10 años

        Entre 2003 y 2006, Caterina Mieras…conocidísima en el mundo de la dermatología y venereología,

        De manera efímera le sucede Ferran Mascarell, en aquellas kalendas con la insignia socialista y con el bagaje del CCCB, del Grec, de la SGAE o de las Festes Majors de Barcelona

        Pero hete aquí que hay un pacto de legislatura, lo ponen de patitas en RBA editores y se hace cargo del tema un tal Joan Manel Treserras (2006-2010) especialista en la “societat de masses”, en la “cultura de les masses”…etc etc, y con esos antecedentes no hay que ser un numen para pensar que el objeto de su nombramiento fue única y exclusivamente “ordenar” los medios de comunicación institucionales y para-institucionales (o sea los que viven mayoritariamente de las subvenciones)

        En el 2010 se produce un vuelco en las urnas y por arte de birlibirloque reaparece Ferran Mascarell, con un nuevo carnet, que como en el 2006 fue visto y no visto….tenía ganas de más… y con el encargo, quizás, de transformar la cultura en “cultureta”.

        Y con estos antecedentes, así nos luce el pelo en lo que a la cultura se refiere, y se mire por donde se mire, que hace aguas por todas partes.

        El Teatre Nacional, quebrado, el Auditori, más de lo mismo, el centre d’Art Santa Mónica, vendido,… y asi entre nosotros, ahora que no nos escucha nadie… cualquiera que se dedique a la gestión cultural y tenga dos dedos de frente, acaba en los madriles… y encantado de la vida. Pues no son ni uno, ni dos, ni tres, los casos… y así como “el Estado Español no dejará nunca caer el Real” para el Govern de Catalunya, lo que le suceda al Liceu se la refanfinfla.

        Por cierto las empresas del IBEX también forman parte del consejo de mecenazgo del Liceu, con la Caixa a la cabeza, que por si sola ya es un IBEX en miniatura pues controla todos los sectores estratégicos del país. ¿Alguien sabe algo de lo que se hizo con la recaudación de las mesas petitorias que pusieron la temporada en el Liceu y de aquella campaña de micromecenazgo? No sé porque me ha venido a la cabeza ese tema, pues fuera mucho fuera poco lo recaudado, de una institución como el Liceu se agradecería transparencia y en una empresa que mayoritariamente vive de las subvenciones públicas y los cargos directivos están nombrados por los cargos políticos, seria sano poder conocer sus emolumentos

        Pero volviendo a lo nuestro que soy el primer interesado en que funcione el Liceu pues no en vano, cada temporada asisto a más de 40 funciones y es en su programación que tengo depositada una parte importante de mi ilusión, de mi ocio y de mis actividades extralaborales, que más quisiera tener todos los años a Diana Damrau (que este año lamentablemente nos ha fallado) a Juan Diego Flores (sin la traqueítis de este año, de la que por suerte fue mejorando) , la brillante Joyce DiDonato, la ronca y divertidísima Ewa Podles o el soberbio Laurent Naouri .

        Pero podremos escuchar lo que podamos pagar… y por aquello de “virgencita, virgencita, déjame como estoy” prefiero los descartes de Joan Matabosch que no lo que nos pueda venir que a tenor de la experiencia….” pincho de tortilla y caña en el café del Liceu” que sin duda será peor…. y a las evidencias me remito. Ojalá se obrara el milagro y demos con un director artístico de primera, pues bien cierto es que la excepción confirma la regla,… porque las cuestiones de fe las reservo a la iglesia.

        Que se sanee el déficit, que se llene la sala, que la programación sino excelente sea digna de la institución y pasado el temporal nos lo replanteamos, pero en el contexto actual y con la desidia que nos desgobierna mi apuesta es por la estabilidad.

        Así son las cosas y esto es lo que hay…

        M'agrada

        • Tu repaso histórico tiene mucho de cierto y aún así Joan Matabosch hizo brillar el Liceu como lo hizo brillar, con la visita del Bayreuther Festspielhaus incluida, pero no creo, estimado contrapunto, que teniendo como jefe supremo a Wert la cosa mejore y sus antecesores tampoco es que hayan sido algo grande en la historia de lacultura española. Después de Senprun, no hemos tenido a nadie digno del cargo.
          Yo creo que el presupuesto del Liceu permite, aun con los recortes actuales, una programación atractiva, inteligente, variada, con artistas de gran nivel y prestigio, solamente hay que saber compagunar bien las programaciones y exigir un equilibrio a todos los niveles. Este retroceso a épocas pretéritas, an cuanto a repertorio es lamentable.
          ¿Como sanearan el crédito en el Real?, ¿a golpe de Ministerio?
          Nosotros nos podemos permitir a Netrebko, lo que no debemos permitir es que se vaya en las fechas previstas para el Liceu al Real. Netrebko garantiza el lleno absoluto, la Carmen de Uria Monzón no y el resultado económico seguro que en un caso u otro me dará la razón.que en un caso

          M'agrada

        • Jordi R

          No deja de ser curioso que critique usted (probablemente con razón) la mediocridad de los gestores culturales catalanes, cuando la mayoría de los ministros de cultura (sic) españoles han sido (y siguen siendo) el terror de Europa. El TR tiene detrás al estado, por razones políticas; el Liceu, no. Si ambas instituciones fueran consideradas equitativamente como bienes culturales estatales, eso no debería ocurrir, pero ocurre. Nuestra incompetencia local no es excusa para ocultar la parcialidad interesada del poder central.

          M'agrada

  21. dandini

    Animeu-vos doncs el Barbiere suposarà la presentació de Bogdan Mihai (1981) que va passar de baríton a tenor gràcies als consells de la grandíssima Mirella Freni.
    Si canta al mateix nivell que a la Deutsche Oper de Berlin(2012),ensorrarà el Liceu.
    És curiós comprobar un cop més la inmensa millora que ha experimentat el cant rossinià respecte a la forma com es cantava als anys 50 i 60.En aquest aspecte la generació actual som afortunats.

    M'agrada

    • Interessant, cal escoltar-lo en el teatre per conèixer la projecció. L’agilitat és millorable, no per anar molt ràpid en fer les notes vol dir que ja estigui tot fet, i menys ben fet. Cal que millori l’afinació

      M'agrada

  22. Fernando S.T.

    Hay una arriesgada apuesta por llenar el Liceu de público no habitual, si no es así, no se entiende que vuelvan a programar Carmen con la misma protagonista y el resto notablemente inferiores a los que ya vimos hace tres temporadas. Será por eso que solamente hay una función de abono y el resto es puro riesgo. NO creo que esa sea una buena política.
    Veremos a quien se acaba otorgando la razón.
    La temporada tiene puntos de interés, pero también tiene otros prescindibles y eso hacía mucho tiempo que no pasaba.
    Hay una apuesta interesante por cantantes jóvenes y los divos casi brillan por su ausencia, algo a lo que el público del Liceu no está acostumbrado.
    Para ser un teatro en crisis la temporada es más que digna.

    M'agrada

    • Anys enrere s’alternaven els títols més populars amb els més interessants, l’equilibri ha caracteritzat la gestió de Matabosch. L’aposta per cantants joves i contractació dels consagrats, direccions escèniques clàssiques i altres innovadores, repertori clàssic i deutes històrics pendents, han estat una constant.
      No sé perquè no s’ha de seguir el mateix criteri, el que cal és portar més diner al teatre i racionalitzar molt la despesa, ser més hàbils, eficaços i eficients en la gestió, i sobretot no deixar de ser un centre de creació artística. La suma de l’activitat no ha de donar un cèntim d’euro de pèrdua, però no hem de sacrificar la creació per la caixa. Hi ha d’haver projectes operístics que amb els guanys que s’obtinguin ens permetin fer creació i portar títols i produccions que ens facin referents internacionals. No guanyarem públic si el que oferim és allò que es pot veure arreu. Hem de ser innovadors, distingits i creatius, hem de generar interès per tot allò que fem i com ho fem.

      M'agrada

      • Joan

        i això que pot semblar fàcil és potser el més difícil d’una gestió del teatre. Has de saber qui et vindrà a cantar què, quan et costarà que ho faci en quines dates li va bé i intentar fidelitzar-lo. Per exemple, si programes l’any vinent Mathilde di Shabran igual tornes a tenir en Florez i l’Annick Massis i poses el teatre “al canelobre”Per programar el Barbero no et calen estrelles: Ja t’emplenarà la sala Rossini. Ara bé et costarà mantenir el públic que té dos abonaments o bé que va a veure repartiments alternatius. A primera vista, atenent als criteris títol/repartiment proposats per l’any vinent només el Don Pasquale em sembla per repetir, quan enguany Cendrillon, Sonnambula i Valkíria com a mínim ho mereixen. La caiguda de títols engrescadors, els que poden motivar un viatge low cost combinant cultura/gastronomia i música, em sembla altament preocupant. Potser no et calguin 11 funcions o bé posats a fer-ne quatre en fas vuit o deu gairebé pel mateix preu. No ho sé. Però aquestst títols han de tenir la seva quota al teatre i escenificats. Poso un altre exemple: Temporada 2002/03 l’Oedipe que anava a cantar la Lipovsek dirigit pel L.Foster. la fas en versió de concert en lloc d’escenificar-la, la redueixes a dos passis i et ve si fa no fa la mateixa gent que hauria vingut a veure-la escenificada. Resultat: Antipedagògic i al damunt una ocasió perduda. Temporada 2011/12: Le Grand Macabre. producció de la fura dels baus, Dones a conèixer un nou títol, èxit de crítica, projecció internacional del teatre… però és que a més a més vas formant el públic. Dit això, no crec que ens vagi malament tampoc un parell de temporades de repertori en què es puguin revisitar òperes que fa molt de temps que no s’han vist aquí

        M'agrada

        • No ho sé, però em sembla que el Liceu no ‘hagi de gestionar com una botiga i a vegades segons quines polítiques i comentaris em semblen enfocats a garantir esgotar el genere que tenim al magatzem, ferint els articles a preus de ganga, sense mirar si són de la qualitat indicada per continuar mantenint el prestigi de la casa. Això és una metàfora dolenta, no t’ho agafis al peu de la lletra, però intento que m’entengueu.

          M'agrada

        • “Il barbiere di Siviglia” requiere un reparto de primera magnitud:la mejor contralto o mezzo coloratura del momento (Rosina); el mejor baritenor coloratura o simplemente tenor con agilidades (Almaviva), ya que no abundan los baritenores; el mejor bajo barítono con coloratura (Fígaro); el mejor basso buffo con voz ancha y graves (Don Bartolo) y el mejor Baso Profondo con gracia (Don Basilio), aparte de buenos secundarios y una orquesta que suene transparente, bajo la batuta de un especialista en óperas rossinianas. Y que todos los artistas sepan actuar con simpatía y sin pasarse, de lo contrario sólo se salva Rossini, como siempre sucede.

          M'agrada

    • Joan

      Coincideixo en què la temporada és més que digne. Jo li donaria un bé alt però reprogramar Carmen en 6 funcions (5 fora d’abonament), amb idependència de qui la canti crec que el major risc que té és que si et decideixes a anar-hi a l’últim moment, com ja em va passar un cop amb una Aïda a l’estiu, no trobis entrada. 😀

      M'agrada

  23. Marta B

    Una programació amb massa “Bel canto”, pel meu gust, la trobo una mica “light”. Estic contenta amb els títols que m’han tocat d’abonament, però pel que he vist fins ara encara me’ls han escurçat més que el de la temporada passada. Serà qüestió de fer números, però fins ara sempre m’ha sortit més a compte tenir l’abonament reduït i completar-lo amb les òperes que m’interessen.

    A mi si que em fa il·lusió que tornin a programar “El Barbero de Sevilla” és la òpera que em va fer despertar l’interès per aquest art i la trobo genial, tinc moltes ganes de tornar-la a veure. Pel que fa a les veus, no sé què dir, a vegades m’he creat grans expectatives amb determinats cantants i al final m’han decepcionat, en canvi d’altres que en principi no coneixia m’ho han fet passar d’allò més bé.

    Pel que fa a la dansa em fa il·lusió poder veure un programa dedicat a Forsythe.

    Enfí, cal esperar saber qui serà el proper director artístic i que projecte tindrà. L’esperança és l’últim que es perd.

    M'agrada

  24. Jordi R

    A mi, una de les coses que més ràbia em fan d’aquesta programació es que hagin assignat precisament la direcció d’”Arabella” a Ros- Marbà. Cada cop que el sento dirigir m’acabo dormint. Temo que es carregarà la musica de Richard Strauss. Esperem, per altra banda, que el “Cosí” programat ens faci oblidar aquell nyap inenarrable muntat pel Flotats. De la resta ja en parlarem, segons qui acabi venint.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: