En aquestes aproximacions mensuals al gènere del lied, encara no ens havíem apropat a les cançons italianes que res tenen a veure amb les populars napolitanes que tant sovintegen, sobretot, els tenors i potser per allò d’allunyar-nos per un dia de l’òpera italiana que ocupa en gran preponderància els apunts habituals del blog, he trigat a portar-la a aquesta secció de la tria mensual, dedicada al gènere vocal no operístic.
Per l’ocasió he triat Nebbie del compositor Ottorino Respighi (Bolonya 9 de juliol de 1879, Roma 18 d’abril de 1936) amb text de Ada Negri (1870-1945)
Soffro, lontan lontano
Le nebbie sonnolente
Salgono dal tacente
Piano.
Alto gracchiando, i corvi,
Fidati all'ali nere,
Traversan le brughiere
Torvi.
Dell'aere ai morsi crudi
Gli addolorati tronchi
Offron, pregando, i brochi nudi.
Come ho freddo!
Son sola;
Pel grigio ciel sospinto
Un gemito destinto
Vola;
E mi ripete: Vieni;
È buia la vallata.
O triste, o disamata
Vieni! Vieni!
Us proposo 9 versions, 5 per veus femenines i 4 masculines, tots ells cantants que fins ara no havien participat mai en les tries mensuals, i són les següents:
Una vegada escoltades les 9 versions, podeu votar les 3 versions que us hagin agradat més (en una única votació). Teniu temps fins la mitjanit del dijous 27 de febrer.
El resultat i el nom del o la cantant escollit, el publicaré en un apunt del divendres 28 de febrer.
La cançó no arriba als tres minuts i encara que no invertireu més de mitja hora, potser és millor fer vàries escoltades per no acabar ben xop amb tanta boira.
Espero que us agradi
IN FERNEM LAND 
No l’havia sentit mai, gràcies per portar-nos-la al blog. Per cert, suposo que volies dir que tenim temps per votar fins al 27 de febrer i no pas de setembre.
Per cert, encara que no tingui res a veure amb el post d’avui, he vist que ja ha sortit la programació del teatro Real. No és que tingui intenció d’anar-hi, però m’ha semblat una temporada no gaire encisadora. Espero que al Liceu sigui millor!
M'agradaM'agrada
Anava de bòlid i se’m va colar el setembre enlloc del febrer, gràcies per corregir-me.
Ja ens diràs que et sembla la del Liceu.
M'agradaM'agrada
La 8 té un so molt dolent, però l’he votat, adoro aquesta cantant.
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL, sou molts Joseps però el teu e-mail no el tenia registrat
No vaig trobar millor gravació i la seva versió em va semblar que no podia faltar.
M'agradaM'agrada
Per a mí una de les votacions més difícils de totes fins ara , només una m’ha fet tancar al segon compás , deu-ni-dó aquestes interpretacions, la veritat es que la meva votació no porta un ordre de més a menys,les tres m’han agradat, llástima que m’agraden molt dos més, amb ” dotze” m’haguéssin quedat totes dins……
M'agradaM'agrada
Doncs me n’alegro que t’hagis hagut de trencar el cap, és una de les meves obsessions.
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja… sembla talment que m´hagis vist per un foradet el dia emboirat que he tingut! 🙂
M'agradaM'agrada
No t’explico la setmana que porto
M'agradaM'agrada
¡La 1, la 1, la 1! Y después…El 7. En fin, para mi…1, siempre.
M'agradaM'agrada
Tardabas mucho en comentar… 😉
M'agradaM'agrada
El trabajo… ¡Ole ella! ¡Y gracias, es un poema precioso e intimista!
M'agradaM'agrada
3-5-7. Sólo he reconocido dos voces, una no me ha gustado tanto como mis tres elecciones y otra no me ha gustado nada.
M'agradaM'agrada
ÉS un elecció més que lògica, totes tres versions són magnífiques, també per a mi.
M'agradaM'agrada
3,8 i 2, per aquest ordre.
No era una elecció fàcil
M'agradaM'agrada
Gràcies per participar, aquest mes la cosa no està gaire animada de participació, però si d’ajustats resultats.
M'agradaM'agrada
En 7-3-1 el bisbe Anambad d´Urgell, que davant la rebel·lió del bereber Munussa havia restat fidel al governador àrab, és capturat pel cabdill rebel i cremat viu a Llívia.
M'agradaM'agrada
Et prometo que no entenc res 😥
Però gràcies per participar i fer una lliçó de història tan llunyana 😉
M'agradaM'agrada
La meva professora de Dret Internacional (ara no recordo si Públic o Privat) sempre deia que “si no ho heu entès és que jo no m´he explicat bé” 😳
A veure si ara: en 731 tenim a la península contingents berebers que s´estan rebel·lant contra el domini àrab. Anambad, l´aleshores bisbe d´Urgell, no va voler ajudar als rebels i va restar fidel a l´autoritat del legítim governador (àrab), per la qual cosa va ser capturat per Munussa, cabdill bereber que liderava la revolta a la zona. Munussa va executar immediatament els partidaris d´Anambad, però a aquest va preferir portar-lo viu fins a Llívia* i cremar-lo allà a la foguera.
Però vaja: que si en comptes de tot això jo hagués dit “he escollit la 7, la 3 i la 1, per aquest ordre”, jo no hauria d´haver anat a buscar a la wiki què va passar al món l´any 731, i vosaltres ho haguéssiu entès tot a la primera 🙂
[*Sense voler fer d´spoiler de la pel·lícula ni fer-la insuportablement llarga, però per no deixar la història a mitges: Munussa havia tornat tan ràpidament a Llívia, la seva plaça forta, perquè els àrabs ja havien reaccionat a la seva revolta i havien enviat tropes per fer-li front. Abd-al-Rahman, comandant de les forces àrabs, va posar setge a Llívia; i Munussa, veient que no podria resistir gaire temps, va mirar de fugir d´amagat. Abd-al-Rahman se´n va adonar i el va perseguir. Veient-se acorralat, sembla que Munussa es va llençar per un penya-segat. La seva esposa, Lampegia, va ser empresonada i enviada (732) al califa de Damasc com a regal (un regal ben preuat, doncs si era maca o lletja no ho sabem, però sí sabem que a banda d´esposa de Munussa era filla del duc d´Aquitània). El que trobo més increïble de tot plegat és com pot ser que els compositors d´òpera d´avui dia tinguin problemes per trobar arguments per les seves obres. No em digueu que Verdi amb això -i un quart de gitana que posés pel mig- no faria meravelles… 😆 😆 😆 ]
M'agradaM'agrada
Ara el comentari M’ENCANTA! i si, d’això en surt una òpera o una tetralogia sencera.
M'agradaM'agrada