LA TRIA DEL MES DE FEBRER: Nebbie d’Ottorino Respighi


Boira

En aquestes aproximacions mensuals al gènere del lied, encara no ens havíem apropat  a les cançons italianes que res tenen a veure amb les populars  napolitanes que tant sovintegen, sobretot, els tenors i potser per allò d’allunyar-nos per un dia de l’òpera italiana que ocupa en gran preponderància els apunts habituals del blog, he trigat a portar-la a aquesta secció de la tria mensual, dedicada al gènere vocal no operístic.

Per l’ocasió he triat Nebbie del compositor Ottorino Respighi (Bolonya 9 de juliol de 1879, Roma 18 d’abril de 1936) amb text de Ada Negri (1870-1945)

Soffro, lontan lontano
Le nebbie sonnolente
Salgono dal tacente 
Piano.

Alto gracchiando, i corvi,
Fidati all'ali nere,
Traversan le brughiere
Torvi.

Dell'aere ai morsi crudi
Gli addolorati tronchi
Offron, pregando, i brochi nudi.
Come ho freddo!

Son sola;
Pel grigio ciel sospinto 
Un gemito destinto 
Vola;

E mi ripete: Vieni;
È buia la vallata.
O triste, o disamata
Vieni! Vieni!

Us proposo 9 versions, 5 per veus femenines i 4 masculines, tots ells cantants que fins ara no havien participat mai en les tries mensuals, i són les següents:

Una vegada escoltades les 9 versions, podeu votar les 3 versions que us hagin agradat més (en una única votació). Teniu temps fins la mitjanit del dijous 27 de febrer.

El resultat i el nom del o la cantant escollit, el publicaré en un apunt del divendres 28 de febrer.

La cançó no arriba als tres minuts i encara que no invertireu més de mitja hora, potser és millor fer vàries escoltades per no acabar ben xop amb tanta boira.

Espero que us agradi


Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Un comentari

  1. Raúl's avatar Raúl

    No l’havia sentit mai, gràcies per portar-nos-la al blog. Per cert, suposo que volies dir que tenim temps per votar fins al 27 de febrer i no pas de setembre.
    Per cert, encara que no tingui res a veure amb el post d’avui, he vist que ja ha sortit la programació del teatro Real. No és que tingui intenció d’anar-hi, però m’ha semblat una temporada no gaire encisadora. Espero que al Liceu sigui millor!

    M'agrada

  2. Gloria Aparicio's avatar Gloria Aparicio

    Per a mí una de les votacions més difícils de totes fins ara , només una m’ha fet tancar al segon compás , deu-ni-dó aquestes interpretacions, la veritat es que la meva votació no porta un ordre de més a menys,les tres m’han agradat, llástima que m’agraden molt dos més, amb ” dotze” m’haguéssin quedat totes dins……

    M'agrada

  3. Xavier C.'s avatar Xavier C.

    En 7-3-1 el bisbe Anambad d´Urgell, que davant la rebel·lió del bereber Munussa havia restat fidel al governador àrab, és capturat pel cabdill rebel i cremat viu a Llívia.

    M'agrada

      • Xavier C.'s avatar Xavier C.

        La meva professora de Dret Internacional (ara no recordo si Públic o Privat) sempre deia que “si no ho heu entès és que jo no m´he explicat bé” 😳

        A veure si ara: en 731 tenim a la península contingents berebers que s´estan rebel·lant contra el domini àrab. Anambad, l´aleshores bisbe d´Urgell, no va voler ajudar als rebels i va restar fidel a l´autoritat del legítim governador (àrab), per la qual cosa va ser capturat per Munussa, cabdill bereber que liderava la revolta a la zona. Munussa va executar immediatament els partidaris d´Anambad, però a aquest va preferir portar-lo viu fins a Llívia* i cremar-lo allà a la foguera.
        Però vaja: que si en comptes de tot això jo hagués dit “he escollit la 7, la 3 i la 1, per aquest ordre”, jo no hauria d´haver anat a buscar a la wiki què va passar al món l´any 731, i vosaltres ho haguéssiu entès tot a la primera 🙂

        [*Sense voler fer d´spoiler de la pel·lícula ni fer-la insuportablement llarga, però per no deixar la història a mitges: Munussa havia tornat tan ràpidament a Llívia, la seva plaça forta, perquè els àrabs ja havien reaccionat a la seva revolta i havien enviat tropes per fer-li front. Abd-al-Rahman, comandant de les forces àrabs, va posar setge a Llívia; i Munussa, veient que no podria resistir gaire temps, va mirar de fugir d´amagat. Abd-al-Rahman se´n va adonar i el va perseguir. Veient-se acorralat, sembla que Munussa es va llençar per un penya-segat. La seva esposa, Lampegia, va ser empresonada i enviada (732) al califa de Damasc com a regal (un regal ben preuat, doncs si era maca o lletja no ho sabem, però sí sabem que a banda d´esposa de Munussa era filla del duc d´Aquitània). El que trobo més increïble de tot plegat és com pot ser que els compositors d´òpera d´avui dia tinguin problemes per trobar arguments per les seves obres. No em digueu que Verdi amb això -i un quart de gitana que posés pel mig- no faria meravelles… 😆 😆 😆 ]

        M'agrada

Deixa una resposta a colbran Cancel·la la resposta