El 13 de febrer de cada any d’ençà 1945, a Dresden és un dia tristíssim.
Aquell dia quan la II guerra mundial ja estava absolutament decidida i faltaven 3 mesos per la capitulació d’Alemanya, l’aviació aliada (les forces aèries d’Anglaterra i els Estats Units) va iniciar els quatre bombardejos que durant tres dies van destruir absolutament tot el centre històric de la meravellosa ciutat anomenada la Florència del Elba, aquell fet lamentable continua sent un motiu de reflexió històrica, ja que pocs creuen que la ciutat fos com deien els militars, un objectiu estratègic i si en canvi, que molts han vist aquell atac, com un acte de pura venjança i escarni per tot allò que els alemanys havien comés fins aleshores, també òbviament els bombardejos sobre Londres i altres ciutats aliades.
El mateix dia que s’iniciaran aquella sèrie d’atacs, però de 58 anys més tard, a l’emblemàtica Semper-Oper de la capital saxona, un dels edificis destruïts per aquells devastadors bombardejos incendiaris, i reconstruït al cap dels anys com una part d’aquell centre històric, va tenir lloc un concert en record d’aquells fatídics dies, a càrrec del cor i l’orquestra de la Semper-Oper, és a dir, la prestigiosa Staatskapelle de Dresden, sota la direcció de Christian Thielemann, amb els solistes Christine Schäfer i Wolfgang Schöne, que van interpretar el colpidor, pacificador i extraordinari Ein Deutches Requiem, op 45 de Johannes Brahms.
Aquest 12 de febrer, onze anys més tard, la televisió alemanya ha tornat a emetre aquell concert d’alt valor històric, però també musical i jo crec que si no l’heu vist, paga la pena.
No és la primera vegada que porto aquesta obra dirigida per Thielemann a IFL, ni serà l’última, en primer lloc perquè l’obra és un monument musical i humà imponent, i en segon lloc perquè el director alemany està en el seu repertori, allà on ell excel·leix.
En record respectuós a les víctimes d’aquelles jornades, al principi del concert, quan surten els solistes i el director no hi han aplaudiments, se’ls rep en silenci i tot seguit el director berlinès dóna l’entrada a l’orquestra, la resta ja la sabreu valorar vosaltres mateixos. Quan l’última nota queda flotant en l’aire es produeix un silenci brutal i el public es posa dret en senyal de respecte i condol, de ben segur els assistents de més edat ho varen viure i no ho oblidaran mai. El concert acaba així. Us garanteixo que colpeix molt.
ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#F!E9xiCIiI!4mWwU6f-OCbe9lYAS3zz0w
Bona setmana!
IN FERNEM LAND 
Em sorprèn una mica que en Wolfgang Schöne (l’Amfortas del film de Sybeberg i del vídeo del Parsifal de la Fenice encara estigui actiu. Vaig llegir una crítica d’aquest últim en la qual se’l donava gaire bé per esgotat. Recordem que al Liceu, abans de l’incendi, va cantar un Holandès i un sensacional Capriccio (finals dels 80, principis dels 90). Curiòs de trobar-lo en un esdeveniment d’aquesta trascendència i d’escoltar una altra volta. Gràcies pel material.
M'agradaM'agrada
Pensa Vicent que aquest concert és del 2003, fa 11 anys!!!
M'agradaM'agrada
Als concerts de casa nostra també tenim molts que es posen drets i no aplaudeixen. La diferència és que els nostres fan això perquè se´n van. Igualito-igualito 😕
M'agradaM'agrada
Caldria veure que succeiria en un concert institucional amb consignes repartides de ben segur abans d’entrar. Cal ser rigorosos, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Quina raó te en Xavier C. …..i m’atreveixo a dir que bona part dels
“corre-camins” ni tant sols esperen la última nota, es molt trist però, aquí la paraula “respecte” no s’interpreta com cal…..
Gràcies Joaquim aquest Requiem té un llòc molt especial dins el meu cor junt amb els moments més màgics com a cantaire…..
M'agradaM'agrada
Aquest no era un concert normal, potser la majoria del públic era institucional i convidat, tampoc cal fustigar-nos tant, és cert, que el seu nivell educatiu i per tant cultural és envejable, però també són alemanys aquells que es comporten de manera discutible, si més no, a Lloret, Calella de la costa o Salou, i per tant fruit d’una cultura i d’una educació que no ho té tot resolt.
Ara bé, en l’àmbit d’un concert el públic segur que no es comporta amb el menyspreu en vers els artistes i la resta de públic, com aquí, ja sigui estossegant, molestant en mil i una accions censurables, aplaudint quan no toca i quan toca marxant corre-cuita per no fer cua al guarda-roba, al pàrquing o al metro.
Compartir el rèquiem és un autèntic plaer, no m’has d’agrair res.
M'agradaM'agrada
M´he emocionat molt quan he vist les fotos del Teatre de Dresde ja que al juliol prop passat hi vaig ser-hi veient l´holandes errat.Com zona l´orquestra,de maravella i del director no trovo prous adjectius per qualificar-lo.Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
De res demo, l’orquestra de Dresden és reconeguda arreu com una de les millors orquestres del món, i quan Thielemann dirigeix allò que li va, el resultat és sublim.
Els desastres de les guerres són terribles i ja veus, sembla que no n’aprenen…
M'agradaM'agrada
l´holandès errant
M'agradaM'agrada
Les fotografies en blanc i negre fan molt de mal.
Gràcies per posar també l’enllaç d’àudio.
M'agradaM'agrada
Són el testimoni de allò que alguns volen oblidar.
Quan són concerts simfònics sempre penso que hi haurà qui no l’interessa tant el vídeo, tot i que en aquest cas veure lla reacció del públic, colpeix, sigui espontània o dirigida.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim! Coneixia el Rèquiem per una vella gravació dirigida per Giulini, però aquesta versió de Thielemann, amb la teva presentació del concert de Dresden, m’ha emocionat. Repeteixo, gràcies.
M'agradaM'agrada
De res Lluís, és un rèquiem essencial, sense càstigs divins i sense dies irae, tot molt humà, tot molt més proper. La commemoració és terrible i no, no s’ha d’oblidar.
M'agradaM'agrada
http://www.youtube.com/watch?v=jTeKbGLtNx4
L’antecedent de Dresden és Gernika. Va ser un crim de guerra. 150.000 morts, més que a Hiroshima o Nagasaki. La ciutat estava desprotegida i no tenia cap valor militar. Es feren servir milers i milers de bombres explosives i inciendàries que arrassaren el centre de la ciutat, molt valuós pel seu patrimoni artístic. Les horripilants fotos van ser classificades i no es van mostrar fins fa pocs anys. Piles de cadàvers formades per ancians i xiquets. Un horror de lesa humanitat.
M'agradaM'agrada
Un vídeo terrible.
Gràcies Regí
M'agradaM'agrada
M’estic guardant tots aquests videos i més endavant mel’s miraré,em fan “ilu” però ara mateix no en soc capaç.Estic amagant el cap sota l’ala…però m’hi posarè segur.
M'agradaM'agrada
Mou l’ala Kàtia i treu el cap, respira i sempre endavant, com diu una amiga meva.
M'agradaM'agrada