CHRISTIAN THIELEMANN I NIKOLAJ ZNAIDER ACOMIADEN EL 2016 A DRESDEN

Avui us proposo retrocedir quatre dies, ja que us parlaré del concert que va tenir lloc a la Semperoper de Dresden, amb la fabulosa Staatskapelle sota la direcció del seu titular, Christian Thielemann i la participació del violinista danès, Nikolaj Znaider, un habitual en els concerts de la Staatskapelle i que a Barcelona també hem gaudit com a solista amb l’OBC.

El programa d’aquesta gala de comiat de l’any  2016 és popular i de qualitat, vull dir que es va programar un reguitzell d’obres ben conegudes, bellíssimes i molt atractives pel gran públic però sense caure en temptacions excessivament fàcils o previsibles en aquestes dates tan donades al vals i a la polca, ja que aquest és un patrimoni vienès que en qualsevol altre lloc queda postís i sempre  a remolc del Musikverein i el Cap d’Any. En altres ocasions Thielemann havia optat per l’opereta o concerts operístics, segurament amb més glamur i atractiu televisiu, però per aquesta edició i utilitzant aquesta amanida variada que va de l’obertura de Donna Diana de von Reznicek a la cavalleria lleugera de von Suppé, passant per els hiper romàntics concert per a violí de Bruch o l’exaltada obertura de Roméo i Julieta de Txaikovski, fins a la inclusió de la sorprenent obertura de Guillaume Tell de Rossini en un programa tan germànic i que permet assaborir l’excel·lència dels solistes de la Staatskapelle, des d’un primer violoncel que treu l’alè amb la intensitat i bellesa del fraseig a unes fustes de calidesa admirable en el passatge concertant de la flauta, l’oboè i el clarinet abans del galop conclussiu. I entre mig petites peces per a violí i orquestra que a la manera de bisos de Znaider fora de temps, ens permeten deixar-nos endur amb perles de Kreisler o l’Estrellita de Ponce. Continua llegint

BAYREUTH 2017

Festspielhaus de Bayreuth. Foto: dpa

Festspielhaus de Bayreuth. Foto: dpa

Bayreuth, com ja va fer l’any passat ha anunciat amb detall el Festival del 2017 abans d’acabar el del 2016, quelcom que representa una de les poques coses que han canviat en els darrers anys i per bé.

Esperaven que amb Katharina Wagner i la seva germanastra Eva Wagner, el festival canviés. La germmanastra se l’han tret de sobre just la que podia donar un veritable gir a un festival que el necessita. El nomenament de Thielemann com a director musical del festival també semblava un canvi que a l’hora de la veritat i com ja he comentat darrerament pot ser que acabi sent més perjudicial que beneficiós, perquè si comptar amb Thielemann vol dir deixar de comptar amb Gatti, Nelssons o Petrenko, no sé si és un bon negoci.

L’any vinent només hi ha una novetat, la nova producció de Die Meistersinger von Nürnberg després del desastre de la producció signada per Katharina Wagner estrenada el 2007 amb la direcció de Sebatian Weigle, que sembla ser que en realitat era d’un “negre” que la besnetíssima necessita per fer front als encàrrecs que ella mateixa es posa, davant la impossibilitat de fins i tot fer nyaps. La producció es va mantenir fins el 2011. Des del 2015 es representa el Tristan und Isolde que també signa ella però també sembla ser que amb l’ajuda d’un altre “negre”. No vull ni imaginar-me que el rumor que acabarà sent la directora del nou Ring del 2020 sigui cert.   Continua llegint

BAYREUTH 2016: TRISTAN UND ISOLDE

Petra Lang (Isolde) Bayreuth 2016 Producció de Katharina Wagner

Petra Lang (Isolde) Bayreuth 2016 Producció de Katharina Wagner

Ja l’any passat en l’estrena d’aquesta nova producció de Tristan und Isolde em vaig deixar endur per la magnètica genialitat de Thielemann, quan ens va proposar una versió diferent i igualment pertorbadora, dramàtica i passional, preciosista i detallista en les escenes més íntimes i nocturnes, i arrauxada en les al·lucinacions passionals, que de tot té aquest monument operístic, potser o sense potser, el monument operístic per excel·lència.

Puc comprendre que a algú no li pugui agradar Thielemann o/i la particular versió que fa d’aquesta òpera, tan contundentment romàntica, però caram desprès d’una simple lectura plana de Parsifal, d’un poc distingit Holandès i d’un Ring castrador, topar-nos de cop i volta amb un director amb una personalitat molt forta i abocada sense contemplacions a fer viure una partitura, creieu-me que per ami resulta enormement satisfactori i gratificant. Continua llegint

LOHENGRIN A DRESDE: Beczala-Netrebko-Herlitzius-Konieczny-Zeppenfeld-Welton;Thielemann

Continua llegint

Osterfestspielen Salzburg 2016: OTELLO (Cura-Álvarez-Röschmann;Boussard-Thielemann)

Otello al Festival de Pasqua de Salzburg 2016. José Cura (Otello) Fotografia copyright Forster

Otello al Festival de Pasqua de Salzburg 2016. José Cura (Otello) Fotografia copyright Forster

Karajan, al qui Thielemann venera i vol imitar i seguir fil per randa, no hagués comés mai un error tan flagrant  escollint un cast tan poc apropiat per Otello, com el que ha escollit el director musical i artístic del  Osterfestspielen, i això que Karajan havia comés veritables errades de cast, però en aquest cas i tret de l’immens Iago de Carlos Álvarez, res ha funcionat, ni tan sols la pròpia direcció musical, excessivament analítica, freda i distant, sense ànima, no tan sols verdiana, sinó de cap mena. L’orquestra sona espléndida, però i prou. Cap emoció, cap tensió o recreació dramàtica, només una lectura luxosa sense esperit. Continua llegint

Osterfestspielen Salzburg 2016: LA MISSA SOLEMNIS SEGONS THIELEMANN

Christian Thielemann, fotografia de Matthias Creutziger

Christian Thielemann, fotografia de Matthias Creutziger

El Osterfestspiele Salzburg (Festival de Pasqua de Salzburg) 2016, feu des de fa uns quants anys de Christian Thielemann, que n’és el seu director artístic, ha programat en l’edició del 2016, a banda de l’Otello de Verdi del que ja en parlarem properament i que sembla com ja es preveia que ha estat un fracàs, diversos concerts amb la Staatskapelle de Dresden, dirigida per Thielemann (òbviament), Vladimir Jurowski i Manfred Trojahn

Avui us porto el que va dirigir Thielemann el passat 22 de març amb la participació del Chor des Bayerischen Rundfunks i un magnífic quartet solista, a banda de la Staaskapelle, que van interpretar la monumental Missa Solemnis de Ludwig van Beethoven. Continua llegint

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX HÄNSEL UND GRETEL

Hi ha tradicions, a banda de Hallowen, black friday o sopping’s night’s diverses que  caldria importar, si més no per anivellar aquesta invasió comercial amb propostes de caire cultural que sempre enriqueixen, encara que no sigui en un caire estrictament econòmic,  i una d’elles podria ser representar en període nadalenc Hänsel und Gretel, la deliciosa òpera de Engelbert Humperdinck basada en el conte del germans Grimm.

De la mateixa manera que Die Fledermaus és una tradició de Cap d’Any que aquí tampoc s’estila, els paisos de l’àrea germànica i anglosaxona dediquen uns dies de la seva programació al voltant de Nadal al públic infantil. en un període propici de vacances escolars, a aquesta òpera de claríssimes influencies wagnerianes que ofereix la possibilitat d’aproximar-nos al món de l’òpera sense necessitat de fer adaptacions tan sovint ridícules, de llibrets i partitures per tal de que els infants puguin digerir-ho. A vegades he pensat que molts nens i nenes deuen opinar que els adults som més aviat estúpids, però aquest és un altre tema que potser serà motiu d’un altre apunt. Continua llegint

BAYREUTH : TRISTAN UND ISOLDE (2) o la producció de Katharina Wagner

 

Una vegada vista la producció inaugural del Festival de Bayreuth amb el Tristan und Isolde dirigit per Christian Thielemann i Katherina Wagner que ja va ser motiu d’un apunt a IFL amb la corresponent banda sonora:

Després de veure la producció no he canviat massa d’opinió respecta a la vessant musical i vocal, però al final de l’apunt faig alguna petita esmena, ja que també estem parlant de dues funcions diferents (la primera i la tercera) i hi ha hagut alguna millora.

Ara us parlaré de la producció, ja que abans d’ahir es va retransmetre al cinemes de Alemanya i ahir per la televisió, en una demostració de que el Festival es vol promocionar i vol promocionar aquesta producció en la que Katharina si jugava molt i que sembla que ha sortit clarament vencedora, malgrat que si us he de ser franc aviat m’ha cansat. Continua llegint

BAYREUTH 2015: TRISTAN UND ISOLDE

Evelyn Herlitzius i Stefan Gould a Tristan und Isolde de Bayreuth 2015- Producció de Katharina Wagner. Fotografia Enrico Nawrath/Bayreuther Festspiel

Evelyn Herlitzius i Stefan Gould a Tristan und Isolde de Bayreuth 2015- Producció de Katharina Wagner. Fotografia Enrico Nawrath/Bayreuther Festspiel

Mai he entès el motiu per el qual quan parlem  de cant wagnerià l’exigència de molts melòmans es relaxa i esdevé molt més condescendent que quan els cantants maltracten a Mozart, Rossini, Verdi o Puccini, és quelcom que em té amoïnat, perquè el maltracta sempre és maltracta i les conseqüències d’una manca de musicalitat o d’una bona línia de cant com a mínim digna, té efectes letals en partitures magnífiques i mestrívoles que també necessiten legato, estil o afinació, per dir-ne tres a l’atzar,  com les que s’exigeixen a tots els altres compositors, mentre que en Wagner i quasi sempre per culpa dels mateixos wagnerians que amb tal de que l’obra del seu ídol sigui interpretada, són capaços d’admetre-ho quasi tot, de fet jo fins i tot he arribat a pensar que aquests ortodoxes del wagnerisme més ranci s’estimen més una producció ultra conservadora que uns cantants com a mínim dignes. I tota aquesta introducció ve arran de la inauguració del Festival de Bayreuth 2015 amb l’esperada nova producció de Tristan un Isolde dirigida per Christian Thielemann i Katharina Wagner i que ahir varem seguir, la immensa majoria de wagnerians, gràcies a les transmissions de les emissores de ràdio de mig món i gràcies a les quals i una vegada més, varem poder assistir a una vocalment agònica representació, on les veus lluitaven per resistir (ja al final del primer acte semblaven al límit), sent aquest el màxim objectiu i d’aconseguir-ho, triomfar, tal és el grau de mínims exigibles en el festival wagnerià per (en teoria) excel·lència, si bé és cert que quasi en qualsevol altre teatre de certa qualitat, les veus que hi canten Wagner ofereixen un nivell superior a l’ofert al Turo Verd. Com aquella història de la marmota, any rere any ens repetim amb les mateixes queixes, quasi mai escoltades, tot i que aquell desfici per comprar entrades amb 10 anys de sol·licitud insistent, s’ha acabat i ara es troben entrades per a quasi totes les representacions pocs dies abans de cada representació, per tant poc a poc les coses s’estan posant en el seu lloc just, i al final l’aureola del misticisme que envolta el Festival i el mític Festspielhaus ja no atrauen com fins fa pocs anys i si la qualitat no està garantida, els wagnerians s’estan tornant més descreguts, crítics i contestataris i si cal, donen l’esquena al festival fins que aquest garanteixi el mateix nivell que es pugui trobar al MET, a la ROH, a Munich o París, orquestra i cor a a banda, ja que ara per ara continuen conservant, al costat de l’acústica de la sala, l’excepcionalitat també buscada a les veus i no trobada. Continua llegint

COMENÇA EL FESTIVAL DE BAYREUTH 2015

Tristan und Isolde a Bayreuth 2015, producció de Katharina Wagner Foto: Florian Jaenicke

Tristan und Isolde a Bayreuth 2015, producció de Katharina Wagner Foto: Florian Jaenicke

Demà s’inaugura l’edició del Festival de Bayreuth 2015 amb l’estrena de la nova producció de Tristan und Isolde que compta amb Christian Thielemann i Katharina Wagner en la direcció musical i escènica, mentre que el tenor nord-americà Stephen Gould i la soprano alemanya Evelyn Herlitzius donaran vida als protagonistes, ella substituint a Anja Kampe que alhora substituïa a la prèviament anunciada Eva Maria Westbroek.

Kampe sembla ser que ha declarat, com altres, la guerra a Thielemann i ha trencat el contracte, però manté la seva participació a la primera jornada del Ring, cantant Sieglinde dirigida per Petrenko, obrint un nou centre de tensió entre els dos directors musicals després que Thielemann com a director musical del festival prescindís del tenor Lance Ryan per interpretar  Siegfried substituint-lo per Stefan Vinke, potser gràcies al reso del seu Siegfried liceista (és broma, o no). Petrenko, que serà el darrer any que dirigeixi el Ring a Bayreuth es va molestar molt, quelcom que només ho entenc com una qüestió personal de greuge per no comptar amb ell en la decisió, perquè la substitució de Ryan per Vinke és del tot justificada i oportuna vist i sobretot escoltat el rendiment d’ambdós tenors en aquest rol. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: REQUIEM DE VERDI (Monastyrska-Rachvelishvili-Kaufmann-Abdrazakov;Thielemann)

OFS_vorpros-2015_2nd_web-page-001

Avui una de les perles d’aquesta Setmana Santa 2015, la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi amb un quartet solista estel·lar, la Staatskapelle de Dresden, el Cor de la Bayerischen Rundfunks i Christian Thielemann dirigint.

Com acostuma a passar quan s’espera molt una cosa, és probable que us acabi decebent una mica, molt o potser gens, hi haurà qui dirà que li manca italianitat, de fet no hi ha ningú sobre l’escenari que en sigui d’italià, però jo he trobat en mig de totes les peques que segurament pot tenir aquesta versió, coses bellíssimes de direcció i de cant, detalls de qualitat en els duos soprano/mezzo, a banda dels habituals refilats kaufmannians. Continua llegint

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX XOSTAKÓVITX I TXAIKOVSKI

Avui us vull deixar escoltar un concert que va tenir lloc el passat 8 de febrer a la Semperoper de Dresden dins el marc de la temporada 2014/2015 de la institució alemanya, amb la Staatskapelle dirigida per el seu titular, Christian Thielemann fent front a un programa eslau que incloïa l’impressionant concert per a violí i orquestra número 1 de Dmitri Xostakóvitx i la sisena simfonia de Txaikovski, la Patètica.

No és un programa gaire optimista, la veritat, ja que les dues peces, quina de les dues més bella i impressionant, et deixen una mica tocat, però he cregut que us agradaria escoltar-lo, sobretot perquè massa sovint i de manera potser errònia, associem al gran director alemany com un referent en el repertori germànic, sobretot el repertori romàntic i post romàntic, i ens oblidem que també excel·leix en altres,no tots, com podreu comprovar en aquest cas fent front a dos autors ben contrastats com són els dos compositors escollits per aquest programa. Continua llegint

FELIÇ 2015 AMB DIE CZÁRDÁSFÜRSTIN (Netrebko-Flórez-Breslik;Thielemann) vídeo

Sonderkonzert_Silvester_2014-page-001

Donem la benvinguda al 2015 amb una opereta, Die Csárdásfürstin segons l’exuberant proposta que la Semperoper de Dresden ha ofert en versió de concert i només amb els números musicals sense els diàlegs (no saben pas com ho agraïm) per acomiadar el 2014, reunint a una parella quasi impossible de reunir en un escenari, Anna Netrebko i Juan Diego Flórez, que sota la direcció de Christian Thielemann ofereixen una rutilant versió de l’ensucrada i vital partitura del compositor hongarès Emmerich Kálmán.

Des de fa cinc anys  l’òpera de Dresden amb Thielemann al capdavant ha institucionalitzat uns concerts per acomiadar o donar la benvinguda, segons us ho estimeu,  als anys protagonistes, que són una festassa i aquest any han reunit a una parella de difícil coincidir en els escenaris, ja que els repertoris cada vegada estan més allunyats, per cantar aquesta opereta de Kálmán que segons les declaracions de Thielemann és una obra mestra del gènere. Continua llegint

BAYREUTH 2018, LOHENGRIN AMB ALAGNA I NETREBKO.

Netrebko Alagna

Anna Netrebho i Roberto Alagna a Manon, tot i que podria ser una escena del tercer acte del Lohengrin, no?

Roberto Alagna ha declarat en el diari vienès Kurier que l’any 2018 farà el seu primer rol wagnerià, Lohengrin, i que ho farà al Festival de Bayreuth, al costat d’una altre debutant wagneriana, Anna Netrebko, i dirigits per Christian Thielemann. SORPRESA MAJÚSCULA!

Fins ara coneixíem que Netrebko seria la Elsa de la nova producció de Lohengrin que tindrà com a director musical a l’únic estel mediàtic que fins ara es permetia el festival, el berlinès Thielemann o el que és el mateixel paradigma de la direcció wagneriana dels nostres dies, i semblava que aquest estava temptant al tenor polonès Piotr Beczala, una opció bastant interessant, sobretot coneixent l’evolució que ha fet en els darrers anys, molt similar a molts altres tenors que han acabat en el repertori wagnerià provinents del repertori mozartià evolucionat a rols de més pes vocal.

D’aquesta proposta potser per a molts sorprenent i amb un punt de risc i per què no?, sensata renovació hem passat a una proposta d’esclat mediàtic d’abast imprevisible i que sembla buscar la plena ocupació a més de quatre anys vista, tot i el risc que suposa qualsevol projecte amb el simpàtic, carismàtic i durant molts anys excel·lent tenor, Roberto Alagna. Continua llegint

BAYREUTH 2014: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

El moment convuls que està passant Bayreuth, amb tot el que vaig comentar ahir i amb la renuncia d’Eva Wagner Pasquier a co dirigir el Festival amb la seva germana Katharina, que ara queda com a única directora, sembla haver esperonat a Christian Thielemann signant una de les direccions més electritzants, dramàtiques i plenes de tensió que jo recordo en aquesta òpera. El director berlinès sap perfectament que en ell recau bona part del prestigi del gran Bayreuth, del Bayreuth històric que garanteix una excepcionalitat difícil de trobar en altres escenaris del món, i per tant la suma d’orquestra i cor del Festival, amb un excepcional director com ell, té com a resultat una representació carregada d’emoció i d’un esclat eufòric de veritat al final de la representació, protestes a Jan Philipp Gloger i el seu equip, a banda.

Thielemann aposta fort i fa allò que tant m’agrada, una versió personal, creativa, arriscada, que quasi et deixa sense alè, dramàtica i teatral. Hi ha molta passió en aquesta direcció i una tensió que mai decau i que es desborda en un tercer acte que posa als cantants al límit.

L’equip vocal d’aquesta representació no està a l’alçada del geni directorial, però el segueix amb devoció i convenciment i la veritat és que tots se’n surten prou bé, i aguanten ferms la tensió. Continua llegint

LA SETMANA STRAUSS: Vier letzte Lieder amb Harteros i Thielemann

Avui acabo aquesta setmana de celebració del 150è aniversari del naixement de Richard Strauss amb la darrera de les seves obres, la més crepuscular, el seu testament artístic, un veritable llegat de la sensibilitat, delicadesa, nostàlgia i magisteri musical, compositiu i orquestral, un cim més de retorn al màxim de la seva inspiració creativa.

La versió prové del concert que la Saechsische Staatskapelle Dresden dirigida per Christian Thielemann i la soprano Anja Harteros varen oferir el passat 14 d’abril al Festival de Pasqua de Salzburg.

Com podreu comprovar, i no és un error, la versió dels quatre darrers lied en aquesta ocasió en són realitat cinc ja que s’0ha inclòs en aquest famós cicle una cinquè lied, es tracta de Malven, amb text de la poetessa, periodista i novel·lista suïssa Betty  Werhli-Knobel. Aquest lied va ser acabat el 23 de novembre de 1948, és adir va ser escrit dos mesos després de September, i va ser dedicat a la gran soprano Maria Jeritza, a qui Strauss en una dedicatòria que va deixar en la partitura de Septembre va qualificar com la dóna més bella del món i cal recordar que va ser la primera Ariadne i la primera emperadriu a l’estrena de Die Frau ohne Schatten, així com una lloada Salome.

La incorprocaió d’aquest lied orquestrat Wolfgang Rihm, respectatnt tot l’esperit straussià possible, és un encàrrec del Festival de Pasqua de Salzburg i la Staatskapelle de Dresde i per tant la versió que escoltareu és la seva estrena mundial. Continua llegint

LA SETMANA STRAUSS: EL VÍDEO DE LA GALA DE DRESDEN 11/06/2014

Galakonzert zum 150. Geburtstag von Richard Strauss

Avui quasi era obligat portar-vos la gala que va tenir lloc ahir, dia 11 de juny de 2014 a la Semperoper de Dresden amb Christian Thielemann dirigint la Orchester Sächsische Staatskapelle Dresden i amb les sopranos Christine Goerke, Anja Harteros i Camilla Nylund oferint fragments de les òperes estrenades en aquell teatre, és a dir: Feuersnot, Salone, Elektra, Der Rosenkavalier, Intermezzo, Die Ägyptische Helena, Arabella, Die schwegsame Frau i Daphne.

Si l’orquestra és un somni fet so, la direcció de Thielemann, el seu director titular en l’actualitat, és un autentic luxe.

La fórmula del concert és d’aquelles que en principi no em fa feliç, però en aquest cas el resultat paga molt la pena, ja que els fragments orquestrals escollits són magnífics i gens sovintejats en els concerts, cosa que encara dóna més relleu i interès al programa, però és que les tres sopranos escollides per cantar les heroïnes van brillar moltíssim Continua llegint

LA SETMANA STRAUSS, PRELUDI: CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX ALSO SPRACH ZARATHUSTRA

Richard Strauss (1864 - 1949)

Richard Strauss (1864 – 1949)

Comencem una setmana dedicada a Richard Strauss amb l’orquestra més straussiana, la Staatskapelle de Dresden sota la direcció de Christian Thielemann interpretant el poema simfònic Also sprach Zarathustra

Un preludi imponent per iniciar la celebració del cent-cinquantè aniversari del naixement del gran compositor bavarès.

El 27 de novembre de 1896 i a la ciutat de Frankfurt va veure la llum un dels poemes simfònics més reconeguts de la historia de la música, sobretot d’ençà la utilització que Stanley Kubrick va utilitzar el moviment inicial “Einleitung ” per il·lustrar una escena cabdal del l’emblemàtica pel·lícula 2001: una odissea de l’espai.

L’obra s’estructura amb els següents moviments: Continua llegint

ARABELLA A SALZBURG (Fleming-Hampson-Müller-Behle;Klepper-Thielemann)

Salzburg va optar durant el “convuls regnat” del malaurat Gerard Mortier per intentar obviar del glamur dels grans noms a la recerca d’un aprofundiment de les propostes, tan escèniques com musicals. El repte va tenir resultats dispars, encerts i fracassos, i malgrat que serà difícil que el festival salzburguès, en les edicions pasqual i estiva, retornin a aquell esplendor “karajanià”, segurament perquè actualment no es disposen de cantants que ho facin possible, sembla que l’intent involucionista existeix en la ment del gran Christian Thielemann que es fa càrrec del festival de Pasqua, i de moment no tant a l’estiu, en un camí encara per decidir.

Thielemann ha substituït el monopoli de la Berliner Philarmoniker, suposo que mentre ell no en sigui director (el seu gran objectiu), que ha marxat a Baden Baden, un altre exemple del glamur luxós sense un projecte artístic, amb la fabulosa Staatskapelle de Dresden i les produccions compartides amb la Semperoper, per intentar imposar la seva concepció operística, que hom sap que no és precisament rupturista, potser en un intent més de ser el veritable successor de von Karajan en tots els aspectes possibles. Continua llegint