Diana Damrau (Amina) a La Sonnambula del MET, producció de Mary Zimmerman. Fotografia MetropolitanOperaHouse
Sense gaire temps per deixar esvair de la gran sala del Metropolitan Opera House de Nova York els bravos dedicats a tot l’equip que va fer possible el Wether encapçalat per Jonas Kaufmann i Sophie Koch, que nosaltres varem veure al cinema (avui tornarà a estar disponible a IFL), el mateix dissabte 15 de març, però en la sessió de nit (per nosaltres la matinada del diumenge) va tenir lloc la primera representació de La Sonnambula de Bellini amb Diana Damrau com a protagonista i debutant en el rol, un privilegi com sabeu inicialment destinat al Liceu, però que un repòs imprescindible després de la tanda esgotadora de Traviatas a la Scala, va fer que finalment fossin els novaiorquesos qui l’escoltessin per primera vegada, acompanyada del tenor mexicà Javier Camarena i el baix-baríton italià Michele Pertusi (com al Liceu, però en el MET formant part del primer cast).
La direcció de Armiliato no és per llençar coets, però el més interessant, òbviament és l’Amina de Damrau i l’Elvino de Camarena, una parella belcantista excel·lent.
Diana Damrau té una veu molt consistent i corpòria que s’adequa millor a l’extensa vocalitat de l’Amina original que no les sopranos únicament lleugera, ja que el seu centre és ferm i fins i tot té una bona arribada als greus que sovintegen en la partitura. Pel que fa al seus aguts i sobreaguts, són encara esclatants i propis d’una soprano líric lleugera, cosa que Diana Damrau ja quasi no és. Aquests sobreaguts, com ja s’intueix, tenen els dies comptats.
No cal dir que per a mi ella és molt més Amina que Violeta i també que el descans li va anar molt bé, i malgrat que per a nosaltres va ser un desencís important, ben resolt per Ciofi, la parella Damrau Flórez hagués estat absolutament antològica.
Javier Camarena és un tenor exquisit, amb una línia belcantista encisadora i unes qualitats vocals extraordinàries, per tant teniu una parella per a Damrau quasi perfecta, però no és Flórez, vull dir que Flórez afegeix al rol una dosi d’especial magisteri que Camarena encara no pot oferir, però és qüestió d’esperar una mica, ja que ho te tot per dictar magisteri. Fa obtenir un triomf esclatant.
Us deixo els dos enllaços amb el nou hosting (MediaFire) que espero solucioni d’una vegada per totes la problemàtica existent i creixent amb RS, encara que no sigui amb la rapidesa mostrada per Dropbox que tant van agrair els afortunats i matiners beneficiats amb el Werther. MediaFire té un compte Free, us heu de registrar i després ja baixareu els arxius.
Mentre tot això passa us deixo amb tota l’escena final, on podreu constatar la classe de Damrau i també una fatiga final que fa que la cabaletta no sigui allò que ens imaginàvem que podia ser.
LA SONNAMBULA
Vincenzo Bellini-Felice Romani
Amina……………….Diana Damrau
Elvino………………Javier Camarena
Rodolfo……………..Michele Pertusi
Lisa………………..Rachelle Durkin
Teresa………………Elizabeth Bishop
Alessio……………..Jordan Bisch
Notary………………Bernard Fitch
Director musical……………Marco Armiliato
Metropolitan Opera House, 14 de març de 2014
ENLLAÇOS mp3
http://www.mediafire.com/listen/h8wzcyw1eub7jqj/La_Sonnambula_MET140314_1.mp3
http://www.mediafire.com/listen/7a5fypb7yf4inqn/La_Sonnambula_MET150314_2.mp3
Estigueu atents durant el dia d’avui a l’apunt de Werther, ja que tornareu a tenir els links disponibles.
Bon cap de setmana!
IN FERNEM LAND 
A Camarena le escuché ya este rol en Paris hará tres años ( misma producción que vimos en el Liceo ) con una Dessay ya en franca decadencia vocal y el tenor mexicano ya entonces , me causó una gratísima impresión que luego reconfirmó en sus excelentes Nemorinos liceisticos de Nov. 2012
Es un tenor que canta fácil , con gusto,elegante, belcantista nato y fácil en el agudo ( a difrutar con él prox. diciembre en el no demasiado importante rol de Leicester de la STUARDA)
M'agradaM'agrada
Recorda que Flórez també va cantar aquest rol al Liceu, quan ja era una figura, molt més que Camarena ara.
És un cantant excel·lent que segueix la línia Araiza, Vargas, al menys dels inicis d’aquests dos gran compatriotes i del més llunya ALva. Gran tradició mexicana al belcanto més exquisit.
M'agradaM'agrada
La crítica de la premsa novaiorkesa a ran d’aquestes representacions ha estat aclaparadora en elogis tant per Diana Damrau com per Javier Camarena.
La resposta del públic ha estat també desbordant d’entusiasme com ja va passar en ocasió de la seva Lucia on va obtenir segons les cròniques un èxit històric.
Personalment trobo que Diana Damrau ofereix una versió on pot compaginar un fraseig amb un so delicat i allunyat de les “soubrettes” amb una coloratura enlluvernadora, rotunda,que sobrepassa el so de l’orquestra sense dificultat que entusiasma al públi i a mí ,una mica en la linea de les meves predilectes Joan Sutherland i Edita Gruberova.
Per lo vist finalment ha decidit no retirar (com havia dit) el rol de Konstanze del seu repertori doncs l’ha de tornar a cantar a Baden-Baden al costat de Rolando Villazón,Franz-Josef Selig i sota la batuta de Yannick Nézet-Seguin.
M'agradaM'agrada
i Villazón què farà? de Selim?*
(*aquí hauria d’anar un emoticono rialler, però ara són tan lletjos que…)
M'agradaM'agrada
Villazón ja no saben on col·locar-lo,. Va signar tants contractes i per tants anys, que ara tenen feina a buscar-li rols que s’adeqüin al seus límits actuals.
M'agradaM'agrada
La crítica i el públic l’han deixat molt bé, efectivament, però tu com jo hem apreciat el que hem apreciat i poden dir que Damrau passa per algunes tensions no previstes.
M'agradaM'agrada
grazie joaquin
M'agradaM'agrada
Di niente, è un piacere, come sempre.
M'agradaM'agrada
Crec que la Damrau és una bona Amina, però he de reconéixer que n’esperava més. Hi ha moments que les coloratures li costen força, i talla masses frases. No és que m’hagi decebut, però pensava que podria ser molt millor.
És una pena que no cantés cap funció al Liceu, segur que hagués sigut memorable, al costat de Flórez tal i com tu dius, hagués sigut apoteòsic, llàstima!
Esperem que ens visiti aviat…
El Camarena com a Elvino m’agrada molt però qualsevol comparació amb l’Elvino de Juan Diego Flórez… Crec que el Camarena li van més altres rols no tan seriosos, a l’elisir em va entusiasmar!
M'agradaM'agrada
Has fet una bona apreciació de Damrau. De Camarena només has d’esperar un parell d’anys i ja veuràs…
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Demà la sentiré, aquesta tarda he escoltat La Walkiria i després de Wagner no puc escoltar Bellini, amb tot el respecte pel compositor
M'agradaM'agrada
Després de Walküre potser millor esperar dos dies i no un…
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. L’Amina de Damrau m’ha agradat molt en general però hi ha certs moments en els que esperava que fos més excel·lent. L’Elvino de Camarena està bé, però per a mi Flórez és molt superior. De manera global jo prefereixo la representació del Liceu, sobretot per Flórez. Efectivament, la parella Damrau-Flórez hagués estat de luxe, però ella no va voler.
Per cert, m’ha semblat que els 6 primers minuts del segon acte al Liceu els van retallar.
M'agradaM'agrada
Efectivament. Van tallar el cor inicial. N’ignoro els motius.
M'agradaM'agrada
Hi van haver més talls, però només en un repartiment, l’altre no 👿
M'agradaM'agrada
Estic esperant i m’arriba l’emissió radiofònica d’un altre dia per veure si ho va corregir o no, ja que efectivament, el primer dia Damrau anava una mica precipitada.
M'agradaM'agrada
And I think that Damrau is very banal Amina. This is very far from poetry and sensitivity Patrizia Ciofi.
M'agradaM'agrada