IN FERNEM LAND

LICEU: CONSIDERACIONS TOT REPASSANT EL LLIBRET DE LA TEMPORADA 2014/2015


2014_2015Ahir vaig rebre el llibret de la nova temporada del Gran Teatre del Liceu i és clar, vaig fer càlculs i comparacions, suposo que no sóc gens original i a part de constatar alguna cosa de caire artístic que no tenia prou controlada, vaig fer números.

Jo he fet l’exercici amb els meus dos torns d’abonament, i m’he fixat en algun altre per allò dels greuges comparatius.

El primer que vaig anar a mirar (ja ho sabia) és que em tocava al Torn T i al PB:

El T conté 7 programes operístics, un doble, cap concert, cap recital i cap sessió de dansa (Bingo!), de fet això és quasi una constant en tots els torns d’abonament, si bé el torn E encara manté un programa de dansa malgrat que per primera vegada, que jo recordi, s’ha fet un abonament exclusiu per la dansa amb els dos programes previstos. En el T, un abonament que temps era temps abraçava totes les òperes de la temporada, no hi ha 5 dels 12 títols operístics programats. En a mi em dol especialment l’absència d’Arabella.

Aquesta temporada 2013/2014 l’abonament del Torn T conté: 6 programes operístics, un concert i un programa de dansa, és a dir, un programa més que la propera temporada.

Automàticament he anat a mirar el preu (vosaltres també ho heu fet o ho fareu, n’estic segur!). Per l’abonament de la temporada actual vaig pagar 381,50€ i el de la propera 373,50, és a dir ens han pujat les localitats ja que la disminució de 8 € i una funció menys evidencien la pujada de la tarifa.

També tinc en compte que els repartiments d’aquesta temporada són d’un nivell internacional i de prestigi, superior als que em toquen a la propera, per tant encara més cares, si tenim en compte que les òperes amb figura es paguen més (veure Norma, Stuarda o Traviata)

Anem a analitzar que em costaria la temporada si decidís comprar-la a taquilla, amb els títols que ens han deixat i la zona corresponent.

Il Barbieri di Siviglia 67€
La Traviata 67€
Una voce in off/La voix humaine 39€
Norma 60€
Siegfried 60€
I due Foscari 60€
Così fan tutte 53€

TOTAL= 406€
L’abonament suposa un estalvi de 32,50€, un 8%

Un 8% no em sembla un gran estalvi per garantir la nostra fidelitat.

Feu vosaltres el mateix exercici a veure quin estalvi teniu.

Què em permet un abonament?: Tenir un lloc fix, el descompte indicat respecte a la compra a taquilla, canvi del dia de la funció assignada per a una altra del mateix títol, possibilitat de pagar de manera fraccionada en quatre terminis, el darrer el mes de gener (quan només he vist dos de les set funcions), tenir prioritat de compra d’altres espectacles (sense cap tipus de descompte), possibilitat de retornar entrades que si es venen es recuperarà el 95% del valor pagat, prioritat en la llista d’espera de funcions amb una gran demanda, i descomptes en el servei de catering en els entreactes (astronòmics), en les visites guiades al teatre, el els pàrquings de la zona els dies de representació, en el lloguer d’espais i en la compra de determinats espectacles d’altres institucions. També ens ofereixen informació dels espectacles (altrament anomenada la fulla parroquial), assistència gratuïta a les conferències preparatòries abans dels espectacles, l’obsequi del DVD amb el resum de la temporada i si portem nous abonats, assistència a un assaig general.

No està malament, però no és prou rellevant. El 8% de descompte respecte al preu de taquilla és molt poc, jo crec que és molt poc.

Si la comparativa la faig en el torn PB (zona 6) els números són:

Temporada 2013/2014 91,25 € (3 òperes)
Temporada 2014/2015 90,20 € (3 òperes)

La Traviata 43€
Maria Stuarda 27€
Don Pasquale 40€

Total: 110€, estalvi de 19,8 € és a dir 18% (això està millor).

En el torn T anirem al Liceu el mes de setembre i l’octubre (26), no hi tornarem fins el 18 de gener (no és normal!), el febrer, el març i dues vegades el mes de maig, la darrere el 24 i s’ha acabat el bròquil.

La percepció és trista, pocs títols, espaiats i si volem incrementar amb els títols, concerts o recitals que no ens entren, els hem de pagar a preu de tarifa general i si ho sumem tot plegat, el import és molt elevat.

Qüestions artístiques:

El torn T portem dues temporades seguides sense poder veure a Joyce DiDonato. No és que sigui una cantant imprescindible a la meva vida, i menys com a Maria Stuarda, però crec que si aquest any no l’hem vist a la meravellosa Cendrillon, hagués estat bé poder incloure-la en l’abonament, sobretot tenint en compte que s’ha previst una representació fora d’abonament el dia 5 de gener (dilluns) i el dia 4 diumenge no n’hi ha cap, i la darrera representació amb el primer cast és el 3o de desembre.

Si han aplicat tarifes diferents a La Traviata, Norma, Maria Stuarda i Cosí fan tutte, en els segons repartiments. Per què no s’aplica en el segons repartiments de Siegfried o Don Pasquale?

Paco Azorín ha esdevingut director resident?. Suposo que en el panorama teatral català i espanyol  hi ha directors teatrals/operístics de contrastada solvència, mereixedors de fer una producció al Liceu. Em sobta que el Sr. Azorín que acaba d’aterrar en la direcció teatral després de ser escenògraf, després de tenir l’honor de fer una Tosca, l’any vinent repeteixi amb el doble programa de Una voce in off i La voix humaine.

La Traviata del mes de juliol compta amb la participació de Leo Nucci, la resta són cantants que el mes d’octubre tenen la tarifa més econòmica. Ismael Jordi (magnífic tenor) o Elena Mosuc, i d’altres de nivell mitjà. Si el mes d’octubre tenen tarifa econòmica de torn popular, per què en les funcions del mes de juliol, amb Nucci o sense, tenen la tarifa més cara?. No té cap sentit. El baríton de La Traviata no pot ser el motiu, si Violeta fos Netrebko o Gheorghiu encara, però per el pare Germont, no.

Espero que el dia que sortiran les entrades a la venda, ja coneixarem el repartiment sencer del Tristan und Isolde que ens oferirà Gergiev amb els Mariinkis. Qui comparà entrades sense saber com a mínim la parella protagonista? El Liceu ho hauria d’exigir i imposar rigor i sobretot engrescar al seu públic. Gerviev amb solistes del Mariinski, anònims i sovint olvidables (recordeu Peralada?) no són un gran reclam, ara bé si ens diuen que Westbroek serà Isolde, la cosa canvia.

Potser m’he descomptat, però a la sala del Liceu hi ha 116 funcions programades, algunes en un mateix dia. No us sembla molt poca activitat?. Un 35% dels dies d’un any (sense comptar el mes d’agost) d’activitat pròpia crec que és poc. Caldria fer una comparació amb els altres teatres similars, però crec que l’activitat pròpia hauria d’augmentar si és que el Liceu ha de ser aquella institució cultural de referència, però cada vegada tinc més clar que aquesta no deu ser la voluntat de la nova direcció i més aviat penso en la tendència d’apropar-nos al model Palau de la Música, quelcom que em preocupa molt.

El màxim de dies al mes ocupats amb activitats pròpies es de 13 (octubre, gener, maig,). Sorprèn que un mes amb tantes visites turístiques com ho és el desembre, l’activitat artística es redueixi fins a 7 únics dies. Durant la primera quinzena no hi ha res i penso que el cap de setmana del 6,7 i 8 a Barcelona hi haurà una afluència de turistes nacionals que ben bé podrien estar interessats en visitar el Liceu i veure un espectacle de la seva temprada. Només de pensar que aquells dies poden tornar a treure la mòmia de Glenn Miller i la seva orquestra, mentre un neguit i una angoixa tristíssima.

Potser si que tot plegat és conseqüència de la crisi, d’una crisi que sobrepassa la vessant econòmica, és clar. Però penso que amb els indicis de descomptes d’última hora fins i tot en títols com Tosca, haurien de començar a pensar que 19 Traviates no beneficien a ningú, hipotequen l’activitat i tampoc ofereixen uns repartiments que justifiquin aquest malbaratament de les possibilitats artístiques d’un teatre que hauria de tornar a agafar el tremp i el testimoni, d’un gran centre operístic, d’una de les cases d’òpera  més interessants dels darrers anys.

La lectura del llibret ens situa, agradi  o no, a nivells de la dignitat de teatres francesos i italians del segon nivell, lluny d’on érem no fa gaire. Insisteixo, no tot s’explica per la davallada d’ingressos.

Demà us parlaré del Rèquiem de Brahms, tant de bo ho faci de manera exultant.

153 comments

  1. Joan

    Entenc el que dius, però Gergiev ve un sol dia i en torn d’abonament. Per tant crec que tocarà espavilar-se si no et vols quedar sense entrada sigui Isolda la Westbroek o la Luana de Vol. Per cert, si no és Leo Nucci, on veus l’estrella a la Traviata? 😮 Una petició: Tu que hi entens, ens podries explicar dins la nova secció “qui redimonis…?” el segon cast del Siegfried que a alguns ens toca per torn? El canviem sense més? és interessant per alguns conceptes? Tu et treuràs entrada adicional? Gràcies.

    M'agrada

    • Doncs t’asseguro que si no sé qui canta, jo no compraré una entrada. No em sembla correcta i el Wagner de Gergiev si no porta grans cantants no m’interessa tant
      Pel que fa a Traviata em refereia a Nucci, és clar, i si Germont ha de ser l’atractiu d’una Traviata, ja podem plegar.
      En el segon cast de Siegfried, que j crec que hauria de ser a preu més reduït, hi ha un gran Mime (imprescindible en aquesta òpera) i un Siegfried. Vols que sigui més explícit? Lance Ryan jo l’invitaria a rescindir el contracte, per tant posaria a Vinke en el primer i em buscaria la vida per trobar a un any vista, un Siegfred que em garantís la decència.
      Jo arribada l’hora, no abans, em compraré una entrada i qui sap si amb el 45% de descompte.

      M'agrada

      • Pasará como cuando la Iolanta. Yo pregunté por el resto del reparto cuando se hizo la presentación de la temporada y me contestaron que el señor Gergiev decide en el último minuto. No creo que vayan a ser grandes estrellas, si no, ya lo habrían anunciado. Me parece que esa me la salto. Si cuando se anuncie el reparto definitivo está bien, puede que me anime, pero prefiero arriesgar a quedarme sin que gastarme los cuartos para una representación mediocre.

        M'agrada

      • Joan

        EnJoaquim qualificant Nucci d’estrella hauria de ser titular de portada en la premsa especialitzada. 😀 A mi és un baríton que m’agrada molt crec que pels mateixos motius que en colbran el detesta. No és tant un tema de veu com de concepció del personatge i pel seu Rigoletto només, m’he empassat enguany tota una amanida Verdi. Si puc aniré a veure el seu Germont a Madrid perquè el juliol que és quan canta ell no sóc a barna. Per ell tot sol, la resta del repartiment és si fa no fa com aquí.
        El tema Gergiev és donc més preocupant del que creia xq o bé posen a la web la resta de repartiment ben aviat o et quedaràs sense entrada i nosaltres sense crònica 😦
        El tema de les veus wagnerianes se m’escapa. Qui és el Mime del 2n repartiment?i el Sigfried el passaries al primer repartiment perquè t’agrada o només per treure’n el que hi ha? Amb les veus wagnerianes passa una cosa: Tot i no conéixer-ne els noms, un cop les escoltes en directe (les gravacions fan meravelles) te n’adones de si són idonees o no. Després està la concepció del personatge: A mi si m’agrada el Wotan de l’Albert Dohmen i vocalment tampoc em desagrada el Lohengrin de l’escolanet. Amb Wagner em passa una mica el que dius amb la Traviata i perquè un cantant m’agradi no m’empassaré una representació sencera;per exemple, no aniré a veure un altre Or del Rin perquè hi canti la Katerina Karneus mentre sí puc anar tranquil.lament a veure una segona Traviata pel Germont

        M'agrada

      • Joan, no es que deteste a Leo Nucci es que nunca me ha convencido. Cuando le ví por primera vez -hace la tira de años- su voz sonaba a tenor corto -escucha su grabación junto a Pavarotti de “Idomeneo”- y cuando se “convirtió” en auténtico barítono comenzó a hacer uso de trucos cara a la galería, a veces algo fuera de lugar. Actualmente su voz acusa unas lógicas oscilaciones -por su edad- que me molestan y considero que su “papá Germont” es en realidad el “bisabuelo Germont”. Lo que es innegable es que su voz es sonora y de volumen notable y para mí su única “actuación” -fue en versión de concierto- que me ha gustado fue aquél “Nabucco” con Guleghina y la participación de una principiante Joyce DiDonato, magníficamente dirigidos por Nello Santi. Lo que sucede es que Italia hace años que pasa por horas bajas en la cuerda de auténticos barítonos y en el país de los ciegos…

        M'agrada

  2. alex

    Muy buen análisis, como siempre
    Yo he hecho mis números y generalizando, con estos repartos vocales que pienso van a ir cualitativamente a la baja si se mantiene la actual crisis económica ( creo que a corto y medio plazo, contratar en el Liceo para unas cuantas representaciones a los Kaufmann, Alagna, Netrebko, Gheorghiu, Fleming, Pape, etc … Va a ser imposible ) , será muy difícil que el Liceu remonte artistica e internacionalmente el vuelo.

    Yo sigo con mi abono del PA y sacaré adicionales para lo que me pueda interesar ( esta prox. Temporada, menos que la actual ) y a viajar por esta Europa a cazar lo que también me interese ( por ej. En. Paris donde tenemos unos buenos amigos franceses a los que me preocupo de sacarles entradas aquí en el Liceu cuando ellos quieren, ellos amparándose en su abono, ya me han facilitado entradas en Bastille para la prox.temporada con Faust, Le Cid y le Roi Arthus )
    Además mirando y comparando precios por zonas, las entradas digamos caras y buenas ( con 100% de visibilidad ), son bastante más caras en el Liceo que en Paris ( una platea central aunque trasera, me cuesta alli 100€ con 4 zonas o variantes de precios diferenciados)
    En el Liceo pagas bastante más y un solo precio por ej., si estás en anfiteatro centro como si estás en una esquina con solo 70% de visibilidad

    M'agrada

    • alex

      Me olvidaba indicar y supongo por razones de tesorería, el Liceu ha adelantado unos meses, los plazos para sacar las ventas preferentes y las de toda la temporada.
      Repito, creo que el Liceu debería modificar su política de precios por cuestiones de visibilidad y comodidad, como se hace en muchos teatros serios de nuestra burocrática Europa

      M'agrada

      • Los abonados financiamos la tesorería del teatro, aunque paguemos en cómodos plazos. Cuando he pagado la totalidad solamente habré asistido a dos espectáculos del turno T y a dos de los tres del PB. El turno PB vamos solamente tres veces en vez de las 4 que me parecía más atractivo. Entre la segunda y la tercera, habrán pasado cinc meses, es no tiene ni pies ni cabeza.

        M'agrada

      • Ducadimantova

        Hola Quim, m’agrada el teu blog però no havia mai opinat.
        Només comentar-te que he mirat el llibret de la temporada i no ens han canviat el termini de pagament dels abonaments, és a dir que l’avançament de dates no té a veure amb la tresoseria dels abonaments.
        Entenc que respon més a posar-les a la venda abans per tots els públics. De fet, posar-les a la venda al Juliol em semblava força erroni, tenint en compte que ja feia 4 mesos que s’havia presentat la temporada i que no hi havia opera en marxa. Suposo que era una reminiscencia de quan no calia vendre entrades 😉

        M'agrada

      • Hola Ducadimantova, gràcies per opinar doncs.
        Potser no m’he explicat bé. Pagar a terminis em sembla un bon servei, l’únic que dic és que paguem en qualsevol cas per avançat, ja que quan hem pagat tota la temporada (gener) encara ens queda més del 50% per veure, només això.

        M'agrada

  3. Raúl

    Veig que al llibret de temporada hi posa preus diferents dels que posa a la web, suposo que perquè a la web només hi posa un preu i per tant no apareix encara el preu del segon repartiment, tot i això algun preu no concorda ni fent aquesta assumpció, de manera que veig que els càlculs que havia fet no em serveixen i hauré d’esperar a tenir el llibret per fer-los.
    La part més positiva d’aquest any és que només hi ha òpera, per sort.
    En fi, espero poder tenir el llibret aviat i poder fer els meus càlculs econòmics, ja que veig que amb la web he perdut el temps.

    M'agrada

    • M’ho anava anotant mentre feia un repàs i vaig pensar que hi havia material suficient per un apunt i així us faig descansar una mica de tantes gravacions.
      Per altra part és un tema que dóna moltes possibilitats de debat, csa que agraeixo i que em sembla que també us agrada.

      M'agrada

      • Nadal

        Estem salvats. Aquí arriba la solució a tots els problemes del Liceu:

        El Liceu llança un pla per captar nous públics

        “El Gran Teatre del Liceu ha encarregat a la firma especialitzada DNA un pla de captació de nous públics en els segments turístic, cultural i empresarial, una acció que forma part del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2016 que ha presentat la Direcció del Teatre i que té com un dels seus grans objectius diversificar i incrementar les fonts d’ingressos.
        Com a primeres mesures, el Liceu ha reforçat ells lligams amb Turisme de Barcelona, incorporant-se al Barcelona Convention Bureau, amb la finalitat de captar clients procedents de reunions i congressos que s’organitzen a la ciutat de Barcelona.
        Així mateix, s’estan tancant acords amb operadores turístics mundials per tal d’atraure visites i espectadors al Teatre, una iniciativa que anirà creixent en el propers mesos. De moment, s’han centrat els esforços en el mercat de Rússia, Estats Units i el Japó.
        “L’objectiu d’aquests acords és situar al Liceu en l’agenda de tots els touroperadors del món. Cal explotar l’atractiu cultural del Liceu per a nous públics”, ha afirmat el Director General del Teatre, Roger Guasch.
        El potencial d’us turístic i cultural del Liceu es basa en la capacitat per captar tots dos mercats, i això passa per augmentar el valor intrínsec dels visitants del Teatre. Per això, no només es treballarà en un increment del nombre d’espectadors i visitants, sinó també en la durada i la tipologia de les ofertes.
        L’empresa DNA, experta en turisme i oci cultural, serà l’encarregada de coordinar totes les accions encaminades a incrementar el flux de visites i ocupació d’espais del Liceu, optimitzant-ne l’afluència fent-la compatible amb la programació artística ordinària del Liceu.
        Així mateix, es treballarà conjuntament en desenvolupar noves eines, algunes de caire tecnològic, que permetin un millor coneixement i la divulgació de l’activitat del Liceu entre els visitants.
        Aquest pla operatiu no solament va adreçat al mercat turístic internacional, sinó també a reforçar el lligam amb el mercat local. Barcelona, que s’ha posicionat com un gran atractiu turístic mundial i té el Liceu com a gran referent cultural i identitari de la ciutat, també ha de ser pol d’atracció pels propis barcelonins.
        Tant pels residents com pels visitants, DNA treballarà en la captació de visitants i espectadors fent promoció i comercialització, desenvoluparà nous productes i serveis i augmentarà el valor d’entreteniment amb serveis i experiències noves.
        DNA és una empresa catalana, dirigida per Francisco J. Castillo, amb més d’una dècada d’experiència, especialitzada en avaluar i crear projectes i negocis al voltant del temps lliure de les persones, oferint solucions innovadores a les necessitats de les destinacions, institucions i empreses relacionades amb aquests sectors.”

        Recomano visitar la pàgina web de DNA, sobretot la finestra dedicada als clients, entre altres grans institucions culturals Parque Warner i La Roca Village, i també un conjunt tan “prestigiat” com la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. No anem bé!

        M'agrada

      • Ducadimantova

        jajaja és veritat… però també prefereixo que que ho facin tranquilament i sense precipitar-se.

        Necessitem un bon director artístic!!!

        Al cap i a la fi, les temporades es planifiquen amb 2-3 anys d’antelació i la de l’any que ve encara és del Matabosch, suposo que la següent també ho serà, o al menys en part. No cal correr, millor fer-ho be.

        De fet, no fa massa vaig trobar un blog en el que ja posaven una possible temporada 15/16 i fins i tot 16/17 basant-se en les webs dels cantants. El que passa és que no recordo on va ser…. buffff
        Algú ho té a ma?

        M'agrada

      • Ostres, ho hauré de pair.
        No dic pas que no sigui quelcom interessant, sobretot si es fa bé, però em sembla que hi ha el més que probable perill que el Liceu acabi sent una atracció més d’aquest gran parc temàtic en que estan convertint Barcelona.
        No sé si l’interès es centrarà e portar gent al Liceu si el Liceu oferirà una oferta tan interessant que al turisme cultural li interessarà molt l’oferta liceista.
        Una Tosca amb De León o un Kiteje?,

        M'agrada

      • Nadal

        Has tocat el moll de l’ós. Aquest és l’autènic assumpte: la raó de perquè finalment la gent vindrà al Liceu. Què volem ser? Un petit-gran teatre d’òpera com ara La Monnaie, Stuttgart o Basilea -reconeguts per la seva programació- o una atracció turística amb activitat lírica, com el Poliorama i el seu espectacle de flamenco per a turistes. Exagerat (ho sé), però el perill existeix perque no tenim professionals de la gestió cultural al capdavant del teatre.

        M'agrada

      • Nadal

        Privatizació dolça? El Liceu costa ara per ara 41 millions d’Euros + deute. No tenim llei de mecenatge ni cap altre incentiu fiscal per animar als privats a fer-se càrrec d’un equipament deficitari. Jo començaria a entonar un Rèquiem pel nostre estimat Liceu. Pressupost petit, programació petita. Una tornada al passat amb la cua entre les potes. Perdona el to, però tot plegat és molt trist i decebedor.

        M'agrada

      • Tens raó, tota, en la privatització dolça hi ha una càrrega d’irònica amargor.
        No és que no hi hagi model, precisament és el model futur el que no ens agrada. Tan de bo el retorn al passat fos el que va caracteritzar els avantpassats que van fer possible un Liceu amb inquietuds innovadores, que van portar Wagner i l’òpera eslava, fent possible que durant una dècada Kítej fos una de les òperes predilectes del públic barceloní. Espero que m’entenguis, no vull tornar a la privatització, vull dirigents que assumeixin el risc de fer del Liceu un centre de producció operística amb apostes arriscades, s’aviament compensades amb propostes sense risc però amb un altíssim nivell de qualitat.
        No vull 15 Traviata en una mateixa temporada, però si us plau en tres tandes separades si cal, si després no tinc La dona sense ombra o El nan, Mazzepa o Ermione.
        Encara no saben que el liceista emprenyat és molt perillós…que vagin fent, ja s’ho trobaran.

        M'agrada

  4. Ja t´he fet els deures. A veure que en traiem entre tots de tot plegat…

    Torn A zona 6
    Barbiere 67 €
    Traviata 67 €
    Arabella 57 €
    Stuarda 53 €
    Norma 82 €
    Sigfried 53 €
    Cosí fan tutte 60 €
    Don Pasquale 57 €
    Total: 496 €
    Abonament: 459,3 €
    Descompte: 7,4%

    D´altra banda, volia fer un comentari sobre els avantatges dels abonats que comentes:

    Tenir un lloc fix és un avantatge, però només segons com. Trobar sempre els mateixos veïns i poder xerrar què ens sembla l´òpera està bé. Però només funciona en el cas que els veïns no mengin caramelets, juguin amb el mòbil, ronquin, o siguin uns antipàtics caragirats. Si és així, paga més la pena no tenir cadira fixa.

    el descompte indicat respecte a la compra a taquilla, és el comentat: per mi un 7,4%. Kitej anem ja pel 15% i les Tosques al 25%, oi?

    canvi del dia de la funció assignada per a una altra del mateix títol està bé. Però només es veritablement útil pels abonaments més cars (categories 1-2-3). Pels que tenim abonaments modestos no paga la pena perquè canvies una localitat ‘antiga’ amb visibilitat per una sense visibilitat. Si no pots anar, millor deixar-li l´abonament a un amic.

    possibilitat de pagar de manera fraccionada en quatre terminis, el darrer el mes de gener (quan només he vist dos de les set funcions) , és el que dius: respecte a qualsevol usuari, els abonats avancem calers.

    tenir prioritat de compra d’altres espectacles (sense cap tipus de descompte) és l´ únic avantatge real que tenim tots els abonats. El dia que el treguin jo no trobaré arguments racionals per estar abonats (que no vol dir que no pesin més els emocionals i no m´esborri)

    possibilitat de retornar entrades que si es venen es recuperarà el 95% del valor pagat… si l´espectacle és de tercera no es ven l´entrada i perds els diners; si l´espectacle és de primera som nosaltres els que no volem deixar d´anar. Avantatge inexistent.

    La prioritat en la llista d’espera de funcions amb una gran demanda sóc incapaç de saber què redimonis és. Per més que llegeixo tots els anys la frase i miro d´entendre-la no sé identificar-la amb cap situació que hagi viscut, ni puc imaginar cap situació on es doni. Pel Kaufmann s´ha fet funcionar això? Doncs si això que no sé què és no s´ha aplicat aquí… pur foc d´encenalls.

    Els descomptes en el servei de catering en els entreactes, que com bé dius són astronòmics, em recorden les lluites amb el director de RR.HH. de la meva empresa, quan li volíem fer entendre que un benefici extra-salarial que passa per haver-me de gastar més diners dels que ja tinc ara, no és cap benefici (si més no, per a l´usuari. Una altra cosa és que sí pot ser un benefici per l´empresa).

    descomptes en les visites guiades al teatre, que seria un gran avantatge pels turistes de Barcelona, però no pels abonats la Liceu que poc interès podem tenir a veure una cosa que coneixem com el TBO. Si de cas i sent generós diria que és un avantatge d´usar y tirar (un cop a la vida i prou)

    descomptes el els pàrquings de la zona els dies de representació, que no sé per a què serveixen. A uns venen a buscar-los a la porta en Audi o BMW. A la resta ens vindria millor un descompte en la T-10.

    descompte en el lloguer d’espais, pa´l gato

    i descoptes en la compra de determinats espectacles d’altres institucions, del que jo ja he desistit perquè encara és hora que trobi un lloc on digui ‘Abonat del Liceu’ i em facin un descompte major que si dic ‘Atràpalo’ o ‘Carnet de Biblioteques’, totes dues coses ben gratuïtes

    la informació dels espectacles (altrament anomenada la fulla parroquial) no és un avantatge pels abonats, sinó per qualsevol assistents a la funció, abonats o no. També podríem discutir si és un ‘avantatge’ o una obligació de mínims per part del teatre

    De la assistència gratuïta a les conferències preparatòries abans dels espectacles, idem de idem.

    l’obsequi del DVD amb el resum de la temporada se´l poden estalviar. Algú el veu?

    i l´assistència a un assaig general si portem nous abonats és el que diem: no és un avantatge per abonats sinó un avantatge pels abonats que porten nous abonats. I dir-li avantatge és molt dir. Se´m acudeixen noms que lliguen molt millor: comissió mercantil, remuneració per serveis prestats, etc…

    Apa, fins aquí!

    M'agrada

      • El Liceu tendría que ser más imaginativo y ofrecer incentivos reales, ya que poner en el librito lo del descuento en el alquiler de espacios, me parece incluso ridículo, a no ser que quieras hacer la comunión de tu hija en el Foyer….

        M'agrada

    • Magnífic i ocurrent, com sempre, i com es nota que és dissabte, eh?
      Gràcies per l’aportació.
      Jo crec que el tema abonaments ha de ser la gran aposta del futur. El model és arcaic i continua sent rígid i poc satisfactori.
      Els mini abonaments podrien ser blocs temàtics, vull dir que si fas un mini abonament amb Arabella, Siegfried, Tristan i Così, o un altre amb Barbieri, Traviata, Stuarda i Norma, segur que els aficionats es sentirien més motivats, i cm que no repeteixes títols, sempre hi haurà qui cmpri dos abonaments, encara que no garanteixin la mateixa butaca i veïns. Per altra part com més abonaments agafessis la tarifa podria ser més reduïda, ja que un abonament 8% i un abonament de tota la temporada el 20%, de ben segur garantiria una ocupació més estable, oi?

      M'agrada

      • Et compro la idea. He dedicat una estona a desenvolupar-la una mica. No sé si anaves per aquí exactament o no. Però per començar a arrencar…

        He imaginat un sistema d´abonaments on s´incrementi el descompte a mida que s´augmenta el nombre de funcions que s´escullen. A més, combina els mini-abonaments temàtics (a vegades una mica agafat pels pèls, però que ho acabin de lligar millor ells mateixos, no? Que jo només vull donar una exemple de com podria anar la cosa!!!) i l´abonament a la carta de tota la vida. Serà una mica complicat d´explicar sense excels, però a veure si me´n surto:

        Tots els espectacles tenen un percentatge de descompte a la carta [carta] o temàtic [temàtic]. Els percentatges de descompte són (naturalment) més petits a la [carta] que en [temàtic]; i el percentatge de descompte [temàtic] només s´assoleix quan s´adquireixen entrades íntegrament per tots els espectacles del [temàtic] (elemental, querido Watson).

        Per incentivar la seva compra, els abonaments de simfònica/recitals/dansa inclouen menys espectacles, de forma que resulti més fàcil assolir el descompte [temàtic]. Alhora i pel mateix motiu, el descompte per dansa i simfònica també és superior (tant si s´escull l´espectacle a la [carta] com si es fa com [temàtic].

        El resultat és un sistema d´abonaments que permet obtenir un descompte entre el 2% i (agafeu-vos fort) el 50%

        Eoooo…. hola… hola… uish… em sembla que els senyors del Liceu han deixat de llegir… Llàstima… [**aquí tocaria una careta tristona**].
        Bé. S´han perdut sentir que el 50% de descompte només és, òbviament, quan s´agafen tots els espectacles de la temporada. [Bé, tots-tots no, que he deixat fora de la bogeria aquesta el concert Falla-Brahms a l´Auditori, el concert de Pastorets de Nadal i el concurs Vinyes. La resta, tot.]

        Amb aquesta (llarga) introducció, som-hi:

        El descompte [carta] per tots els espectacles és de l´1,5%, tret dels espectacles de dansa i els Beethoven, que tenen un descompte del 2%. Els percentatges són sempre acumulatius. Imaginem per exemple que jo em faig una temporada a la [carta] amb Norma [1,5%] + el Jaroussky [1,5%] + la 7a de Beethoven [2%] + el Semperoper Ballet [2%]. Doncs hauré comprat un gran castanyot [**careta de riure**] però era el castanyot que jo volia i amb un 7% de descompte. No està malament. Ni per mi ni, penso, pel Liceu.

        Ara anem als [temàtics]. Em surten 8, i no es repeteix cap espectacle en cap d´ells.

        Itàlia.- Stuarda/Norma/Don Pasquale/Barbiere.- 8%
        Mig Germànic.- Tristany/Sigfried/Arabella/Cosí.- 8%
        Greatest Hits.- Carmen/Traviata/Domingo.- 6%
        Dansa.- Semperoper / BNE.- 7%
        Simfònic.- 5a Sinf./7a Sinf./9a Sinf..- 9%
        Contratenors.- Scholl/Jaroussky.- 4%
        Barroc.- Savall/Dessay.- 4%
        Vive la France.- Voix Humane/Keenlisyde.- 4%

        Llavors és molt fàcil: si agafo [Itàlia] tinc un 8% de descompte per un pack de 4 òperes. Si agafo [Itàlia]+[Mig Germànic] veuré 8 òperes amb un descompte del 16%. I així successivament.

        Si només m´interessa la dansa ho tindré claríssim: entre veure un únic espectacle sense descompte o els dos amb un 7% del total… no hi ha gaire color…

        Però aquí comença a entrar la gràcia: completar abonaments petits no només és molt fàcil… és que em resulta molt útil per augmentar els meus descomptes en les òperes que m´interessen!

        Per exemple, aquest [Vive la France] que heu vist i heu pensat tots “quin abonament… i només un 4%… això no ho compra ni el Kiko…”. Doncs no, perquè si el compro puc estalviar-me un munt de diners: imaginem que jo vaig a burro grande i només vull veure els [Greatest-Hits]. Comprar aquest deslligats estan molt ‘penalitzats’ pels Liceu: si compro dos de les òperes seria una [carta] i tinc un minso 3%. He de comprar els tres espectacles per completar el [temàtic] i tenir un 6% de descompte. Però si a aquest [Greatest-Hits] afegeixo [Vive la France]… alehop!: per només dos espectacles més (i de preu més baix) aconsegueixo passar d´un descompte del 6% a un descompte del 10%.. Ja no està pas tan malament, oi? Ara el compraríeu? I potser també el [Barroc] per passar a un 14%? Potser així vendrien més entrades pels concerts Savall / Dessay de les que han venut enguany per la Stemme, no creieu?…

        És només una idea. Segur que esbojarrada. Però hores d´ara jo auguro per l´any vinent moltes entrades regalades als concerts Beethoven. Amb el sistema actual del Liceu, és clar. Amb el 9% de descompte que jo aventuro per comprar els tres concerts…

        Per cert: tot i que jo actualment mai surto de quart i cinquè pis… saben els senyors del Liceu que el meu interès per les entrades de platea creix a mida que el percentatge de descompte que em fan és més gran?

        M'agrada

    • Jan

      Doncs jo sí que em miraria el DVD… jejeje 😉 gent que no se’l mira me l’ha passat i està força bé. Trobo que és un bon record. Amb la resta del que dius estic completament d’acord 🙂

      M'agrada

    • Giacomo

      Benvolgut Xavier,

      Sort que tens el torn A! Jo hauré d’intentar el canvi. El torn H m’ha estat anant bé uns anys, però que la propera temporada ens posin a l’abonament un concert simfònic és insuportable.

      Nogensmenys, si puc assolir una localitat central de zona 5 al teu torn, renovaré. De fet vas escriure la raó tu mateix on vas comentar que el canvi de funció només els serveix a les zones més cares. Finalment sabem que les localitats barates però amb visió les tenim totes els abonats.

      Per cert aixó és un risc pel Liceu. Si un quart de nosaltres, com a molt, no renovés l’abonament, ja no quedarien raons per als altres tres quarts.

      Bon cap de setmana!

      M'agrada

  5. què bo, ahir tots fent les mateixes operacions aritmètiques. Una merdeta de torn T sense Arabella, implica gastar 56 eur més, és a dir, la temporada real surt a 430eur.
    Doncs, sí, trist trist, com una crònica d’una mort anunciada. Mira a San Diego.

    M'agrada

    • M’estic pensant desabonar-me i ja tornaria amb una abonament a la carta com a l’Obc (amb 15%! de descompte, que tampoc és massa) si és que se’ls acut a aquests gestors després de tanta súplica.

      M'agrada

      • Esperat a veure que ens ofereix l’OBC l’any vinent, no sigui el cas que PG volent acomiadar el seu “gloriós” regnat, o h vulgui dirigir tot, i la veritat, ara ja no enganya a ningú, al menys en a mi.

        M'agrada

  6. alex

    Por cierto, nadie ha citado creo salvo lectura equivocada que una de las dos funciones de I DUE FOSCARI va al torn T y la otra es fuera de abono.
    Se admiten apuestas que aún suponiendo con precios superiores de los fijados, estas dos funciones agotan las localidades.

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    Temps era temps en el torn T no ens haviem de preocupar perquè ens entrava gairebé tot, però enguany et descuides i et quedes sense Arabella ni Don Pasquale, dues grans obres molt cares de veure des de la recuperació del Liceu. O sigui, que no podrem veure-les molt probablemen des de la nostra estimada butaca. Però ens han compensat llargament i gratament oferint-nos l’inauguració absoluta de la temporada on podrem constatar que no sols hi haurà descomptes d’ultima hora sino la presència ingent de cares molt conegudes arreu però poc transitades pel Liceu, això si, amb la deguda invitació a la mà, què aquell dia sí que convé fer el paripé…Això si, entada amb 100% de descompte, o sigui, gratis, que per pagar el beure ja estem els abonats…si no de què!.

    M'agrada

    • Jo ja els regalo la inauguració a canvi de l’Arabella.
      El problema es que jo no puc amb una combinació d’abonaments veure tota la temporada sense repetir títols, quelcom que hauria de ser possible amb un parell tres d’abonaments, encara que no siguin de diumenge tarda. DE fet, a part del C, que acostuma a ser tradicionalment de dissabte divendres, la resta d’abonaments (tret del F que també és de diumenges) varien els dies de la setmana. Això són fórmules antigues, d’acord que hi ha gent que ve de fora de Barcelona, i per això hi havia els torns C i T, aquests es poden respectar, però si en a mi m’ofereixen tota la temporada amb un descompte més atractiu i sense repetir cap títol, no tendria inconvenient en canviar dies i butaques.

      M'agrada

  8. dandini

    Us dono la raó en totes les apreciacions.
    Volía fer un comentari respecte als torns populars.Aquesta temporada en curs els torns populars han pagat la mateixa tarifa exacte que els altres torns.Es a dir ha costat el mateix sentir l’Elvino de Flórez que el d’Albelo (tiene delito) 0 220 euros en zona 1.
    La propera temporada les funcions bateijades com populars tornen a recuperar només una petita part del sentit de la seva denominació i són més econòmiques que les altres.El que succeix és que considerar com preu popular un seient d’una Traviata a 199 euros a zona 1 em sembla una veritable bestiesa.
    M’en vaig rapidament a comprar un bolso per la meva dona a una botiga de luxe.Els de pell valen 800 euros pero m’han dit que tenen uns d’oferta de polipiel a 720 quina ganga !

    M'agrada

    • Tens tota la raó.
      Ara bé, haurem de preguntar al Liceu si popular es refereix al títol de l’òpera programada o per el contrari cantants més novells o sent correctes, no primeres figures i per tant que poden oferir-se a unes tarifes més atractives a un públic amb poder adquisitiu més baix?

      M'agrada

      • Ducadimantova

        Jo crec que simplement són òperes a tarifes més atractives, per a que sigui més fàcil accedir a la òpera
        – o perque tens un menor poder adquisitiu
        – o simplement perque estiguis començant a coneixer-la
        – o per que ets jove i tindries altres opcions d’oci més estàndards
        – o per que la vols usar com a plataforma per poder accedir a la prevenda d’entrades
        – o perque t’agrada tant la opera que aixi la pots veure dues vegades sense haver de pagar el doble
        – o …

        M'agrada

      • És una manera de veure-ho, però podria haver tantes o com públic tingui el Liceu.
        A mi m’interessen sempre tots els repartiments, altra cosa és que m’ho pugui permetre, però una mateixa òpera, amb una mateixa producció i tres repartiments, poden ser completament diferent i això és sempre estimulant.
        Les de caràcter popular haurien de ser per donar oportunitat a artistes joves i alhora com que les tarifes han de ser forçosament més baixes, al no tractar-se de figures amb catxés més alts, poden tenir tarifes assequibles a col·lectius sense gaire poder adquisitiu o sense ganes de fer sacrificis, ja que el meu poder adquisitiu no és bo i intento estar-me de moltes coses per poder anar al màxim d’esdeveniments musicals. Qüestió de prioritats vitals.

        M'agrada

      • Ducadimantova

        Vols dir que només per la diferència de catxé es justifica la diferència de preu?
        Excepte 3-5 cantants, tota la resta és igual (cor, orquesta, escenografia…) i en aquest cas els costos són idèntics.
        Estaria bé fer l’exercici, tens idea del que cobren els cantants?

        M'agrada

      • Home canvia, sí, no és el mateix que canti Juan Diego Flórez que Ismael Jordi, ara bé la propera temporada no hi ha tantes diferències, tret de la Norma, que bé que s’ho cobren amb uns preus escandalosos.

        M'agrada

    • Raúl

      Molt d’acord amb el que dius Dandini. De tota manera, per parlar de preus penso que és millor usar la zona 2 (que inclou tota la platea i l’amfiteatre) i no la zona 1 (que són només 13 llotges d’amfiteatre que estan a un preu ficticiament alt,aquest any encara més, però que els serviex per poder dir que l’abonament popular té fins a un 50% de descompte, cosa que és únicament certa en aquestes llotges, ja que en qualsevol altra zona el descompte és molt inferior, per exemple a la platea un 34%). Això no vol dir que em semblin barates!!! Per exemple la Traviata dels torns populars a platea val 139, que segueix sent massa car per un torn popular, però és que si en fossin 199 seria ja de jutjat de guardia.

      M'agrada

  9. Yo les mandé un mail indignada porque haciendo números, el abono me salía más caro que las entradas sueltas. Me contestaron que pasarían el correo al departamento correspondiente y hasta hoy.
    Ayer, harta de esperar respuesta, descargué el librito en PDF y volví a hacer números. Resulta que los genios que gestionan la web se habían comido uno de los espectáculos que entra en mi turno (D), y en vez de 8 funciones habían puesto 7… Van a vender mucho de esta forma…

    Este año mantendré el abono porque tengo muy buen sitio y me da pena perderlo, pero no sé cuánto más aguantaré. Lo de poder comprar las entradas antes de que salgan a la venta está bien cuando hay grandes nombres en cartel (que no es el caso esta temporada). Empieza a ser mejor esperarse a las rebajas de última hora…

    M'agrada

    • Sin ningún tipo de duda, ellos lo fomentan. ¿Tu crees que teng que correr para cmprar una entrada de Arabella?, el dia del estreno ofreceran descuentos y si n es así, con pan se lo coman.
      Jamás lo hubiera hecho antes, pero ellos nos han enseñado

      M'agrada

      • Raúl

        Veient tot aquest panorama no sé si abonar-me… L’únic motiu que tinc és assegurar la butaca, però, creieu que els diumenges s’esgotaran les localitats? Els menors de 30 anys podem comprar dues entrades a meitat de preu l’ultim dia, i m’ho estic repensant. Pr cert, aquesta segona entrada a meitat de preu pot ser per qualsevol altra persona, i jo al Liceu gairebé sempre hi vaig sol. així que si convé puc treure una entrada a meitat de preu per algu altre el matiex dia de la funció.

        M'agrada

    • Debería cambiar los descuentos incrementándolos cuantas más funciones agregaras al abono, por ejemplo si tienes un abono y compras operas, conciertos y recitales, el descuento debería ser mayor, es una buena forma de incentivar la compra y la ocupación de los conciertos y las óperas más problemáticos.
      Hay muchas maneras de incentivar al abonado, esperemos que el próximo año la nueva dirección pueda ya presentar un nuevo plan, para esta nueva temporada ya no tenían tiempo material.

      M'agrada

  10. rosetapiccina

    Jo maig no agafo abonament i selecciono, per lliure, unes 5 obres per temporada.
    Com que soc públic ben popular, el criteri de selecció és que siguin obres de repertori, o que hi hagi cantants molt bons.
    Aquest any, al revés que a vosaltres, a mi el que em passa és que no sé com fer exclusions. En canvi, Tristan und Isolde me l’exclouen a la força, doncs entre setmana no puc anar-hi 😦

    M'agrada

    • si no compres l’abonament, és més fàcil acabar fent una temporada a mida, però també en aquesta cas el Liceu podria fer descomptes, si els assegures una compra a partir d’un determinat número.

      M'agrada

  11. Romeo

    Que en el programa de temporada 2014-2015 se anuncie primero El petit Liceu antes que las óperas denota un signo de falta de norte por parte de sus responsables. En cuanto a los turnos, creo que nadie está saisfecho con el suyo. El mio es un B y ya llevo unos años con la mosca detrás de la oreja (títulos que no me entran en abono, repartos dsitintos al resto de turnos tradicionales). Por poner un par de ejemplos, en la temporada actual ni Agripina ni Kitej (y eso que en su presentacion ambas obras son puestas como lo mas de la temporada). En la próxima Arabella. La Natalie Dessay parece que ha estado vetada en el turno B, etc…
    Llevo mas de 20 años abonado y creo que estoy a un paso de darme de baja hasta que vuelvan tiempos mejores.

    P.D. Estaría bien que alguien le pasara el link de este maravilloso y trabajoso blog a algún responsable del Liceu

    M'agrada

  12. Giacomo

    Benvolgut Joaquim,

    Quina llàstima que ja hagin passat avall els anys en els quals llegir el llibret de la temporada feia il·lusió! Ens espera un Liceu empetitit, aixó és clar.

    Però ja és clar des de l’anunci dels pressuposts. No és possible amb aquests recursos jugar en la mateixa lliga que París, Londres, Viena i Milà. Ara ens podem comparar amb Madrid, Torí i Lyon.

    D’altra banda, tampoc no és evident que el Liceu estigui destacant en aquesta segona divisió. Si no ho fa, completament d’acord que la responsabilitat serà (o ja és, jo no sé fer una comparació tant precisa) d’una direcció dolenta.

    M'agrada

    • Mai hem jugat a la mateixa lliga que la ROH, Viena o Paris. Crec que t’equivoques quan creus que Madroid està a l’alçada de Torí o Lió, El Real des de el fitxatge de Mortier es va situar en una plaça molt més interessant que el Liceu immers en el desgavell de l’època Marco i ara amb Matabosch, el més gran actiu que teníem, a Madrid i amb un pressupost més generós que a Barcelona, ja veuràs com brillarà.
      El Liceu ara viu un moment estrany, ja que té unes temporades dissenyades per Matabosch, però que van tenir que ser retallades a mida que els pressupostos pensats per portar-les endavant anaven minvant,
      Caldrà esperar, la temporada vinent abaixa les expectatives de l’actual, però no sabem com serà la temporada 2015/2016, ja que en el “regnat” Matabosch acostumava a haver una alternància, comprova-ho i ja ho veuràs.

      M'agrada

  13. Kàtia

    Jo no he fet els deures,només sé que el meu abonament de quart pis tercera fila central em costarà 288 euros.El que tinc clar es que hauré de comprar Norma per la Radvanosky perquè no està en el meu repartiment i de passada també I due foscari,perqué soc una viciosa de Verdi.La Carmen ni pensar-hi perqué soc capaç de agafar el mobil i a la escena de la cabina parlar amb la Carmencita..

    M'agrada

  14. contrapunto

    Hasta la temporada 2013-2014, año tras año y poquito a poco los abonados íbamos consiguiendo pequeñas- grandes cosas, que nos ponían felices y contentos. Pero al parecer esto se va a acabar a partir de la temporada 2014-2015.

    Acabo de recibir una circular por correo ordinario en la que se dice que los abonados de 3º, 4º y 5º piso que deseen realizar una “mejora” de su localidad dentro del mismo precio deben rellenar el formulario que hay al dorso del impreso.

    El cambio, de poder realizarse, se hará de manera automática y el interesado se enterará del mismo a mediados del mes de mayo, cuando reciba una nueva tarjeta de abono en la que se indicará la nueva ubicación. Asimismo, se recalca en negrita que no se llamará al abonado para realizar el cambio.

    Y sólo aquellos abonados que lo soliciten expresamente mediante el cupón adjunto podrán optar a realizar cualquier cambio.
    Si la sala fuera otra, quizás esto no sería muy problemático, pero todos sabemos que 50 cm a la derecha o a la izquierda de según que localidades, implica estar centrado, con una lámpara, el antepecho de los balcones, o vaya usted a saber que otro elemento perturbador.
    Además, en los pisos 3º a 5º hay localidades de la misma zona (precio),a las que nos apetecería acceder, por el motivo que sea. Bloque 302 (1ª fila) = Bloque 403 (1ª fila) = Bloque 505 (2ª fila) pertenecen a la zona 6. .. Pues al parecer se acabó esto… y a quien Dios (leáse Roger Guasch que firma la circular) se la dé, San Pedro se la bendiga.

    ¡¡¡Que atenciones y deferencias tienen con nosotros!!! … ¡¡¡cuanto nos miman!!!…A ver cual será la próxima que nos espera…

    M'agrada

    • Raúl

      Molt perillós això que no et truquin. L’exemple de la zona 6 és perfecte, ja que hi ha localitats boníssimes i pèssimes i caldria saber quin criteri segueixen per decidir quina és millor. En qualsevol cas no costava gens trucar per confirmar, crec que els abonats hi teniu dret.
      A més, això de “3r, 4t i 5è pis” no sona massa bé i recorda a certes pràctiques del passat que millor que no tornin.
      Per cert, m’he descarregat el programa digital i no surt el mapa de localitats al final. Algú s’ha fixat si hi ha alguna modificació de les zones?

      M'agrada

      • contrapunto

        Los derechos de los abonados los ha explicado muy bien nuestro amigo Xavier C.y han sido ampliamente apostillados en este mismo post.

        Pero después de esta nueva misiva, a lo del derecho a la localidad fija para todos los espectáculos habrá que añadir Y VITALICIA, porque con lo draconianas que han puesto las condiciones de los cambios,, a quien se mueva pueden aplicársele las Leyes de Murphy con todos sus corolarios

        M'agrada

      • Jo crec que això és fa en aquestes zones, ja que són les més buscades, malauradament a platea, primer i segon pis, no hi ha problemes per trobar localitats bones en totes les zones. Tampoc cal veure una conxorxa. El problema, greu, és que no saben explicar les idees que tenen, m’estimo més pensar-ho així.
        M’ho apunto, tinc una llista de coses per fer-ho arribar a qui correspongui…

        M'agrada

    • Maria Dolors

      Jo també he rebut aquesta carta. Estic molt indignada amb els termes en els que està redactada.
      Signes una carta en blanc i els deixes les mans lliures perquè et coloquin allà on ells els hi vagi més bé i t’assabentes gairebé dos mesos desprès i sense posssibilitat de recuperar els antics abonament (que segur que ja els han venut. Això sí que és un bon tracte a l’abonat d’aquests sectors i és un greuge comparatiu amb platea, primer i segons pis.
      Molts abonats d’aquests sectors, tenen més d’un abonament i la despesa que fan .es tant lloable com els abonats de “primera”.

      M'agrada

      • El procediment no és el millor, és ben cert. Jo no me n’havia adonat, però és ben bé allò de signar sense saber si al final allò que et donaran no t’agradarà. No hi ha cap possibilitat d’escollir.
        Benvinguda a IFL Maria Dolors, torna quan vulguis

        M'agrada

    • Ducadimantova

      A mi també m’ha arribat avui. De fet, és quasi bé el mateix que ens feien els altres anys no?
      El que passa és que abans trucaven. Algun any m’han ofert canviar dins de la mateixa filera, mai canviant de filera. Em sona que és el mateix de sempre, però ara automàtic… encara que m’agradaria més que em truquéssin, es clar.
      Fa un parell o tres d’anys els vaig demanar si hi havia millors butaques lliures en altres fileres i em van dir que si el que volia era canviar de filera o de pis que havia de demanar la modificació d’abonament de forma habitual, que el canvi “proactiu” només el feien dins la filera. Ho vaig probar però sense sort.
      En fi, que em sembla que el que han fet és el mateix de sempre però sense trucar. Suposo que tindrà a veure amb l’avançament tant gran que han fet de l’inici de venda d’entrades.
      M’agradaria que em truquéssin, això si… una lampara mal posada et pot donar la temporada. Espero que en aquests casos ho facin!!

      M'agrada

      • Jo també ho crec, però no hi saben vendre i ara que ens donen accés personalitzat al web, que els costaria fer aquesta gestió d’aquesta manera?. Abans de confirmar, visionar la proposta i acceptar.

        M'agrada

    • Es un proceder sospechoso. No creo que la intención sea molestar o pero aún, engañar al abonado, pero para querer ahorrarse al personal que atendía por teléfono creo que lo han explicado fatal y se hubiera podido hacer un paso intermedio de verificación, previa consulta en la web del nuevo sitio asignado.
      ¿Pido demasiado?

      M'agrada

      • Desde luego que no es pedir mucho, bien al contrario. El espacio web personal al que podemos acceder sólo sirve para que nos imprimamos las entradas o las llevemos en código QR, pero de los abonos no se dice nada, ni permite hacer más gestiones que las que pueden hacer desde el portal del Liceu sin necesidad de registrarse o de las que se podían realizar desde la plataforma de ticketmaster que existía hasta finales del 2013.

        El folleto incluye este año un cupón, que otros años nos entregaban por separado denominado CUPÓN DE CAMBIO DE ABONOS que incluye un epígrafe de CAMBIO DE TURNO O UBICACIÓN DEL ABONO,

        Pues bien, hasta la temporada 2013-2014 si se entregaba en los plazos indicados y una vez realizada la renovación de los abonos nos llamaba una persona de administración del Liceu con la que podías saber la disponibilidad de localidades libres en ese momento para realizar el cambio. Y podías DECIDIR, con lo de moda que está el DERECHO A DECIDIR y a los abonados del Liceu nos lo han quitado.

        Posteriormente se abría el plazo para los nuevos abonados

        Y después, en ocasiones y sin haberlo solicitado, recibíamos otra llamada para saber si queríamos cambiar nuestra zona por una más cara.

        En fin, no es que no sepan vender el cambio, simplemente no es de recibo que uno se entere a finales de mayo de lo sucedido con su localidad y cuando es imposible deshacer el entuerto pues desde el 16 de mayo se han puesto las localidades en venta para el público en general. Y que esto parezca normal, no lo acabo de entender, la verdad.

        Ahora la única opción que nos dan a los abonados si queremos cambiar de localidad dentro de una misma zona es Cancelar el abono actual y dar de alta uno nuevo, Sólo así nos podremos comunicar con alguien que nos dirá que localidades hay disponibles.

        Y es que es la práctica habitual en telefonía, banca, seguros… los que están de toda la vida ligados a la entidad a pasar por el tubo que ya están acostumbrados… Para los nuevos todo son ventajas, más interés en los depósitos, las tarifas más bajas en los seguros, móvil de regalo al darse de alta…. Y localidades con el 15%-25% de descuento con relación a los que el año pasado por estás fechas estábamos haciendo cola en el vestíbulo histórico de las Ramblas, para comprar los espectáculos que se celebrarían al cabo de un año.

        M'agrada

      • Ducadimantova

        Hola contrapunto (y todos)… yo no lo había entendido así, pero como me has hecho dudar, les he llamado esta tarde y te comento lo que me ha explicado.
        A ver si lo puedo poner que se entienda bien.

        – Los cambios se hacen como siempre, usando el formulario habitual (el que viene en el libretito).

        – El proceso será como siempre, sea para la zona habitual o para otra, o sea una vez procesadas las bajas de abonados, se pondrán a llamar a todos los que han pedido el cambio ofreciendoles lo que está libre (sea por que ya lo estaba o por que ha quedado libre tras una anulacion).

        – La carta que hemos recibido es adicional al cambio de siempre y sólo es para los de 3r, 4o y 5o piso. Es una deferencia especial para los que estamos en estos pisos.

        – De hecho se trata de un proceso que se ha hecho desde que se reabrió el teatro pero que no se publicitaba (literalmente me ha dicho que con la “política de transparencia” de la nueva dirección ahora todo se explica aunque a veces puede liar un poco… jajajaja)

        – El proceso tradicional era que antes de llamar a los que han pedido los cambios con el formulario y que pedían estar en 3r, 4o o 5o pisos, se llamaba a TODOS los abonados de esos pisos en los que había quedado una localidad libre al darse alguien de baja y se les ofrecía moverse “hacia el centro” ocupando uno a uno la localidad de al lado

        – O sea que si quedaba libre la butaca 2 de la fila 1, llamaban proactivamente al de la 4 por si quería ir a la 2, si decía que sí entonces llamaban al de la 6 por si quería ir a la 4, etc.

        – Me ha dicho, que tal como dice la carta, se hacía sólo en la misma fila, o sea que si quedaba libre una butaca de la fila 1, no se la ofrecían al de la fila 2 ni al de la 3, que si alguien quería cambiarse de fila tenía que pedir el cambio normal

        – Así, una vez centrados aquellos que lo pedían, se seguía con la modificación de abonos de los que lo habían pedido con el formulario

        – Me ha comentado que este proceso se hacía interminable y muy complicado por la dificultad de localizar a todos los abonados afectados.

        – Por esta razón este año han optado, por hacerlo sólo con quien se suscriba al servicio. Así se puede hacer de forma automática.

        Resumiendo:

        1- Todos los de 3r, 4o y 5o piso es MUY recomendable que nos suscribamos al proceso automático, queramos o no otro cambio.

        2- Si además queremos cambiar de fila o de zona o de piso o de turno… hay que enviar el formulario (te hayas o no suscrito al servicio automático).

        personalmente me parece una buena solución la que han escogido, como se hacía antes llamandonos a todos como hacía antes… me suena a antdiluviano jajajajajaja

        buffff espero que se haya entendido 😉

        M'agrada

      • Muchas gracias Ducadimantova, los términos en los que está redactada la carta se prestaban a cierta confusión, pues se podía entender que sólo se podía mejorar en los pisos 3º a 5º rellenando el cupón de cambio automático sin aviso de nueva ubicación.

        Pero si el cupón que han incluido para la misma finalidad en el folleto es utilizable, va a ser que hemos mejorado (aunque una llamadita al año a los abonados por un tema como este sería era de agradecer) y si se quieren ahorrar las llamadas, supongo que algunos ajustes en la plataforma de venta online, permitirían hacer esa operación desde casa, de manera tan simple como que al contratar una nueva localidad de abono, quedara la antigua a disposición de los demás.

        saludos

        M'agrada

      • Magnífica explicació, però un cop han rebut les cartes i assignats els canvis, no costaria res trucar als beneficiaris o prèviament a la assignació definitiva demanar el seu consentiment.

        M'agrada

      • El cambio más preocupante es que parece ser que no puedes negarte, mientras hasta ahora te PROPIAN el cambio, ahora te ASIGNAN el cambio. Se despersonaliza el trato con los abonados y la sensación es cada vez más acusada de frialdad, algo que ya nos hemos acostumbrado que suceda con las compañías de servicios, pero no con una institución cultural.

        M'agrada

  15. Elio

    Molt tard, però no me’n puc estar de dir la meva. Aquest any ANUL·LARÉ DEFINITIVAMENT el meu abonament. No és el primer cop que m’ho plantejo, però sí que és el primer cop que ho faig per motius artístics (i econòmics, és clar). La temporada em sembla molt fluixa, i els preus excessius per la qualitat del producte. I a més, l’estructura d’abonaments no ha variat.

    I què és això de posar el Tristany com a funció d’abonament???? Si Gergiev només pot actuar un dia (per catxet o per disponibilitat, ves a saber), que tinguin la decència de posar-ho fora d’abonament. Fins i tot sense saber els solites, un Tristany amb un bon director musical és sempre atractiu. Em sembla un desproposit considerable.

    A part d’això els preus segueixen sense respondre a la realitat, tan social com geomètrica. Ara mateix no em ve al cap cap teatre del món civilitzat en el què tota la platea tingui la mateixa tarifa. Clarament en el Liceu encara es posen els preus en base a la categoria social associada a la butaca, i no en base a la seva visibilitat i comoditat. Doncs bé, ja s’ho trobaran…

    En quant a l’aspecte artístic, la meva valoració totalment subjectiva és la següent:

    -BARBIERE: no m’interessa. És una obra passada de moda que al teatre no funciona. Per veure aquests repartiments em poso el disc a casa i em salto els trossos pesats.
    -LA TRAVIATA: m’interessa. Els repartiments no m’engresquen especialment però semblen dignes. Per molt popular que sigui l’obra, calen 19 funcions??? Fem una porra aviam quin serà el percentatge d’ocupació?
    -ARABELLA: Ros-Marbà? De debò??? Però…. de debò?!?!?! No m’interessa.
    -MARIA STUARDA: M’interessa. Benini a la direcció musical és un punt a favor. La direcció musical en les òperes belcantistes està massa descuidada, i Benini pot fer una bona feina.
    -UNA VOCE IN OFF/ LA VOIX HUMAINE: M’interessa. M’entusiasma l’òpera de Poulenc i tinc moltes ganes de tornar-la a veure. Hi aniré, però què hem fet per mereixer-nos a PG fins i tot a la sopa?? Això vol dir que després d’aquest purgatori ens espera el paradís? En fi, entrades ben lluny del fossar i taps de cera a la butxaca, no fos cas…
    -NORMA: M’interessa. Per mi el cast més espectacular de la temporada, i Palumbo és un bon què.
    -SIEGFRIED: M’interessa.
    -TRISTANY: M’interessa. Les meves felicitacions als afortunats del torn G.
    -CARMEN: NS/NC. El repartiment és interessant, però l’obra la tinc molt vista. Esperaré a última hora per decidir-me.
    -I DUE FOSCARI: Plácido Domingo? No gràcies. No em sobren els diners per pagar els antulls d’una vella glòria consentida.
    -COSÌ: M’interessa. L’obra com a espectacle teatral m’aborreix molt. Entrada de quart pis segona fila, ben arrepenjadet i amb els ulls tancats per gaudir de Mozart.
    -DON PASQUALE: No m’interessa. Donizetti tenia menys gràcia que el meu gat quan li estiro la cua. Em quedo amb les seves òperes sèries.

    En resum: de 12 títols tinc intenció d’assistir segur a 5, amb l’opció d’afegir-ne 3 més. L’abonament no em surt a compte. I amb els descomptes d’última hora encara em sortirà millor. Per cert, com a menor de 30 anys tinc un descompte d’última hora del 50% a totes les funcions. Tot i així he pagat un abonament durant 10 anys sense gaudir de cap ventatge. Senyors directius del Liceu: de res!

    M'agrada

    • Elio, siento contradecirte pero “Il barbiere di Siviglia” es una de las óperas más perfectas que se han compuesto y no tiene ni un sólo segundo de aburrimiento y teatralmente funciona siempre, a pesar de contar con cantantes no de primera línea, siempre que el director sepa dirigir la música de Rossini con la transparencia que precisa. Y pasadas de moda lo están la mayoría de las óperas, todo depende del ingenio de la dirección escénica, de los cantantes y de la dirección musical, como sucede con todas las óperas.

      “Don Pasquale” es una de las mejores óperas de Donizetti. Su argumento fue utilizado de nuevo por Stefan Zweig para “Die schweigsame Frau” de Richard Strauss con menor acierto.

      Estas dos óperas, junto con el programa doble Montsalvatge/Poulenc- a pesar de María Bayo-, “Arabella”, “Siegfried” y “Tristan und Isolde” son lo único que me interesa de verdad de la próxima temporada.

      Lógicamente, cada uno tiene sus gustos y no necesariamente hemos de coincidir, pero la descalificación de “Il barbiere…” me ha hecho verdadero daño. Adoro esta ópera.

      M'agrada

      • Elio

        Conec la teva debilitat per Rossini i ja m’imaginava que no estaries d’acord amb mi, espero que no t’hagis ofès gaire! Com ja he dit, això són apreciacions personals que no pretenc que ningú comparteixi.
        La música del Barbiere és magnífica i certament molt teatral. A mi m’agrada i l’he escoltat infinitat de vegades en diversos enregistraments. Però quan la vaig veure en directe a Sabadell em vaig aborrir terriblement. I no pas pel nivell artístic, sinó per l’argument. Trobo que aquestes comedies d’embolics estan passades de moda, i a mi no em fan riure en cap moment. El Barbiere sencera és molt llarga, i hi ha masses moments en què si pogués jo apretaria el botó de “fast forward”. Ara, és una obra que mereix estar a la temporada sense cap mena de dubte, però jo no tinc clar si hi aniré.

        M'agrada

      • Amb tots els respectes per Sabadell i la gran tasca que fa Mirna Lacambra, però si només has vist Il Barbiere allà, ho has vist Il barbiere. El problema és si els colorets d’Els Comediants seran l’opció adequada.

        M'agrada

    • Un anàl·lisi tan sorprenent com provocador, és clar que hi ha gustos per a tothom, si bé dir que Il Barbieri és passada de moda és quelcom si més no poc justificable, ja que no crec que la Maria Stuarda sigui gaire moderna. En fi, sens e tenir comissió del Liceu per vendre el producte, jo crec que hi ha perles amagades amb cantants poc coneguts, ara bé, estic d’acord que els preus con es corresponen, ja que paguem més que aquest any i no hi ha punt de comparació amb els repartiments i fins i tot títols.
      Més provocacions teves?, el Cosí i dir que Carmen té un repartiment interessant. I la gran provocació liceista, Ros Marbà a Arabella, JO ENCARA FLIPO, i si jo fos el mestre Pons no me l’hagués deixat escapar.
      Les has dit molt grosses, eh? sembles una mica l’ombra del llardoner, per cert, el trobem molt a faltar, oi? potser que l’haurem de provocar una mica. Hauré de parlar del Palau i en Millet, això el posava molt.
      Ah!, m’ho deixava, a en Plácido me’l deixes arregladet per uns quants dies, 😆 😆 😆

      M'agrada

      • Elio

        Si, porto uns dies inspirat, oi? 😆
        Vull remarcar que la meva valoració de les obres és totalment subjectiva, tal com ja he dit en el comentari. Amb el Così i Carmen no intentava provocar. L’argument del Così, tot i la originalitat de la idea, m’aborreix. A mi l’humor de l’època se’m fa pesat i el ritme em sembla lent. No li vull restar valor a l’obra, simplement m’interessa molt menys que la seva música. I pel què fa a carmen, Uria Monzon em va agradar i no he sentit mai a Schukoff, de qui he sentit bones crítiques. Per tant no descarto anar-hi si no tinc res millor a fer.

        M'agrada

      • Que sigui subjectiva m’agrada i si és transgessora també, allò políticament correcta no va enlloc, ara bé hi ha copses que em sobten, doncs a la majoria d’òperes, els trames i els llibrets no acaben de funcionar i és en les noves re-lectures i dramatúrgies on moltes vegades es troben les produccions que esdevenen un clàssic revulsiu.
        Com que darrerament no estem gaire d’acord en el tema vocal, després de la dissenció amb Maestri, em costa una mica iniciar-ne una de nova amb Uria-Monzón.

        M'agrada

      • Elio

        Tens raó que els llibrets de moltes òperes no acaben de funcionar, però per sort ningú amb dos dits de front intentarà defensar el valor literari o teatral de “Il Trovatore”. En canvi Il Barbiere, Il Turco, etc, es venen com a obres divertides. No dic que l’argument no sigui enginyós, però la forma en què està desenvolupat em sembla anticuada i a mi no em fa gràcia. No és qüestió de si es fa a Sabadell o a Pesaro, són els gags en si. Sóc massa d’humor negre, què hi farem! 😆

        Ah, i per Uria-Monzon no ens barallarem, tranquil. Simplement recordo que m’ho vaig passar bé a la Carmen que va fer, però no em suposa una motivació especial.

        M'agrada

      • El llibret de Il barbieri és força bo i amb un director d’escena brillant pot ser fins i tot bo. L’elisir no té pas un llibret gaire reeixit però Mario Gas el fa divertidíssim. I qui et diu que un director no pugui omplir Il barbieri d’humor negre?

        M'agrada

      • Elio

        Ah, pel què fa a la Maria Stuarda, certament no és moderna, però l’argument m’interessa més. El cas del Barbiere, a parer meu, és que es va escriure amb la intenció de fer gràcia, i a mi no me’n fa ni mica. El sentit de l’humor canvia, i no totes les obres aguanten igual el pas del temps. En disc és una cosa, però en directe, on cal sentir tots els recitatius, se’m fa difícil de pair.

        M'agrada

      • Y los 90′ de parte hablada de “Die Entführung aus dem Serail” te deben parecer fáciles de digerir o los más de 60′ de parte hablada de “Die Zauberflöte” también o no?

        La parte recitada de “Il barbiere…” se corresponde con el desarrollo argumental escrito por Beaumarchais y sumados no llegan a 35′. Efectivamente el sentido del humor cambia, pero eres la primera persona que me dice que “Il barbiere…” no tiene gracia, aparte de “mala uva” pues es una crítica directa a la aristocracia, como también sucede con la segunda parte “Le mariage di Figaro” y se transforma en amargura en “La mêre coupable”, la tercera parte de la trilogía que Corigliano musicó muy acertadamente como “The ghosts of Versailles”. Incluso Marie Antoinette y Louis XVI se sintieron identificados con algunos de los personajes y prohibieron las obras aunque posteriormente permitieron su exhibición.

        Enfín, “chacun a son goût”.

        M'agrada

      • rosetapiccina

        La meva primera experiència operística, quan era jove, va ser frustrant. Un barbieri a Helsinki. No m’havia preparat en absolut, i a la mitja part vaig abandonar. Hi havia subtítols, així que això no és excusa.

        Ara no tornaré a intentar-ho, esperaré a una versió més brillant algun dia. De moment, aquesta temporada, em quedo amb Siefried, Norma, Arabella, Don Pasquale i I due Foscari (malgrat el sr. Domingo).

        Em puc deixar convènçer per un “Il barbieri…”, si algú vol intentar-ho (i no miro a ningú, je, je).

        M'agrada

      • “Maria Stuarda” la tienes en un post que publicó hace tiempo Joaquim con una grabación procedente de un vídeo mio pasado a CD con Montserrat Caballé y Bianca Berini, cantando la partitura original a tono y no como la versión que se ha arreglado “a medida” Joyce DiDonato y que está volviendo tarumba a más de uno en el Liceu, por los innumerables cambios exigidos por la diva.

        En cuanto a “Il barbiere…” qué prefieres CD o DVD o ambos ? La versión original para contralto/mezzo o la versión que suelen cantar las ligeras o lírico-ligeras o ambas?

        M'agrada

  16. ….bueno es leer que algo se aprende….

    y es que entre las páginas instituciones de las redes sociales y IN FENER LAND, cualquier comparación puede resultar odiosa

    Así, como novedad de última hora, nos ofrecerán para la próxima temporada 2014-2015 un 5% de ahorro en la compra de entradas.

    No son los descuentos progresivos que se proponían desde aquí, o otras sugerencias interesantes que se han desgranado en este post, pero quizás el agravio comparativo de los descuentos de última hora o los casi 50% que según las malas lenguas se han llegado a ofrecer por el circuito de venta B a los turistas itinerantes hayan tenido algo que ver.

    Será interesante ver quien ocupa en las 3 últimas funciones de Kitege los asientos más distales que están tarifados como zona centro, esos que aún hoy están vacios y que no hay manera de llenarlos, ni con el 15% de descuento que se publicitó con el programa de mano de Tosca y que tras 15 representaciones de la misma, siguen casi casi con la misma ocupación que tenían antes.

    M'agrada

      • Llum

        Apreciado Joaquim…
        Felicidades por tu Blog…
        El Sr. Guasch explicó en la sesión del jueves porque hacían Miserables. Por cierto, indicó que esto ya estaba pre-contratado pero que había el famoso ERO de Julio.
        Si con esto consiguen un poco de dinero ahora que estamos mal y luego lo arreglan y se olvidan de ello y hacen más Porgy&Bess…
        pues no nos hagamos mala sangre de entrada… seamos positivos.

        M'agrada

  17. Abusant una mica (més) : Un amic meu se’n va a viure a l’estranger, pobre, i em pregunta per les dos o tres millors funcions de la propera temporada. A ell li agradaria seguir la tetralogia amb el Sigfrido, i tornar a sentir a la Radvanosky. No sé si es una bona tria, ni que recomanar-li com a possible tercera. Es per això, i tot esperant que aquesta consulta sigui profitosa per altres oients, señora Francis, que… etc, etc.

    M'agrada

    • Doctores tiene la Iglesia, però a mi Sigfried i Norma em semblen una elecció molt encertada; i jo fiaria la bala de recàmera al Tristany i Isolda (si pot entre setmana i confiant que Gergiev porti una Isolda digna del Mariinski) o asseguraria el tret amb l´Stuarda de Benini+DiDonato+Camarena, que ex ante semblen prou atractiu com per venir de fora a Barcelona…
      Salutacions, mestre!

      M'agrada

    • Digues-li al teu amic “desertor” que el Siegfried és una opció quasi indiscutible, malgrat Ryan, però Norma crec que no és el més adient per a Radvanovsky. Ara bé com que la mediocritat de la resta no sembla gaire motivant per passar fronteres, el repartiment de Norma i Arabella (diumenge 23 i dissabte 29 de novembre), malgrat Ros Marbà, s’han de tenir en compte. També el Cosí amb el primer repartiment mereix treure el passaport de l’armari.
      No et cobraré la consulta ni t’obligaré a comprar eupartol (es deia així, oi?)

      M'agrada

  18. Llum

    Hola Nadal…
    Sembles cants de Setmana Santa en lloc de cants de Nadal.
    Tanta tristor i pessimisme… segur que ets del Barça.
    Agafes el que t’interessa.
    Has seguit les altres entrevistes?
    Tenim clar com tenim el Liceu?
    Intentaré exposar-ho i entendrem perfectament que diu el Sr. Guasch. He fet un repàs del que ha dit a les altres entrevistes, però sobretot del que va explicar l’altre dia al Foyer. HI vas anar Nadal?. Allà li podries haver dit tot el que pensaves. Ell ho contesta tot. No va defugir d’estudi.
    Va deixar molt clar que el teatre ha de fer òperes modernes, contemporànies i clàssiques. Sostenibilitat significa que s’haurà d’equilibrar a futur innovació i productes rendibles per poder pagar tot. O es que la diferencia la posarem nosaltres? Va ser molt constructiu sentir al Sr. Guasch.
    Va apuntar el següent,… ho dic per que així ho vaig apuntar jo.

    1. Les temporades 14-15, 15-16 i pràcticament la 16-17 estan tancades i són de Joan Matabosch. NO s’ha de patir per aquest punt. Per tant la qualitat i repartiment és el mateix.
    2. La reestructuració global del Liceu ha de servir per fer front a les temporades artístiques
    3. Subvencions: 18 M€
    4. Tiketing: 14 M€. Al tanto aquí….. els que anem a l’òpera paguem un 30 % del pressupost. No més. Així que es necessiten subvencions i per tant s’ha de mirar de fer òpera per a tots. El Liceu de tots.
    5. Mecenatge: 6 M€
    6. Resta: lloguers de sales i visites: 2 M€
    7. Liceu: dèficit de Tresoreria 16 M€.
    8. Endeutament total 2013: 15 M€, amb un endeutament al 2013 de 11,75 M€
    9. Dèficit temporada 2012-2013 d’aproximadament 4,5 M€
    10. Dèficit esperat temporada 2013-2014 d’aproximadament 5 M€
    11. S’espera arribar a equilibri econòmic en temporada 2014-2015 desprès de la reestructuració. No es podrà fer dèficit, sinó una mica de caixa per poder pagar els crèdits.
    12. Necessitats de nous públics estables i no estables referint-se al turisme.

    Per cert… sempre es parla de la Monainne. Doncs bé dir-te que te un pressupost de 48 M€, amb 9 de tiketing i la resta subvencions. Res comparable a nivell econòmic, i per tant no ens podem comparar a nivell artístic.

    Bé… ja t’he explicat que enten ell per sostenibilitat… Poder equilibrar per pagar…. I que nosaltres poguem anar a l’òpera.
    Però en cap cas renunciar a la qualitat de les òperes i a la innovació, i a obres com Kitej.

    Bé… espero haver-te donat llum sobre el significat de sostenibilitat pel Sr. Guasch, o això és el que ens va explicar.
    Llàstima que no vinguessis…

    M'agrada

    • Nadal

      Benvolguda/ut Llum,

      estic del tot asombrat de la teva capacitat de retenció i com has pogut estructurar punt a punt tota la xerameca financera que ara sembla l’únic argumentari del teatre. Talment sembla que algú del teatre et va deixar després els papers i els números. Molt curiós que un abonat estigui tan i tan neguitós pel déficit del teatre i faci servir amb tanta desimboltura paraulotes com ara “tiketing”. Jo ho estaria molt més per la troupe que ens porti el mestre Gèrgiev pel Tristany. I tant que he pogut seguir totes les entrevistes i declaracions del director general i precisament per això tinc fet un quadre molt fidedigne de la situació i de les intencions gens esperançadores pel nostre teatre. Si t’he entès bé, penses que és massa demanar semblar-nos a La Monnaie, teatre des d’un punt de vista del pressupost de segona divisió. Vols dir que el Liceu està abocat a jugar a tercera regional?.

      M'agrada

      • Llum

        Gràcies Nadal…
        He fet un recull de dades des de Gener fins ara i amb el que van dir el passat dijous.
        Torno a dir que hagués estat bé que hi haguessis pogut anar… moltes coses de les que dius es van respondre allà.
        No estic neguitosa pel dèficit… però em sembla que és de sentit comú en aquests moments que s’ha de fer el que es pot pagar, o buscar les fórmules per pagar-ho. No hi haurà més diners públics. Mentre la gent protesta per la T-10, o no es paguen certes coses socials és molt difícil tenir més diners pel Liceu. Crec que això ho entenem tots.
        Vaig entendre que Sostenible és que si abans fèiem 5 òperes de dèficit i 5 que no… ara haurem de pensar en 2-3 contra 7-8…
        Però a més quin mal hi ha en fer 14 toscas a tope de gent… és portar gent a començar a l’òpera i vaig entendre que això permet fer Kitej.
        I respecte a la Monnaie, ja ens agradaria tenir 8 milions més amb subvencions… o que si tinguéssim 48 milions de pressupost el 90 % fos públic. Però oi que això no ho tindrem…
        Doncs toquem de peus a terra…
        Ara lo important és veure com surten aquestes tres temporades que ja estan programades per Matabosch.

        M'agrada

      • Nadal

        El 2008, a l’inici de la crisis, la suma total de la despesa pública (central, autonòmica i local) no arribava al 0,7 del PIB. D’aleshores ençà no ha deixat de minvar. La resta és demagògia, sobretot quan és vol comparar amb la despesa en serveis públics com el transport, la sanitat o l’educació. Comparació sempre interessada. No entenc com un abonat pot caure en aquest parany.

        M'agrada

      • Llum

        Amic Nadal
        han retirat totes les subvencions o quasi totes a les escoles de Música.
        toquem de peus a terra.
        Explica a les escoles de música que el Liceu es permet un déficit anual de 5 M€.
        Primer arreglar el déficit i dedicar tots els recursos posibles a l’òpera.
        No fem demagogia amb el 0,7. Això si que és demagogia.
        1 M€ a les escoles de música fan molta feina.
        1 M€ al Liceu ajuda però és més per una minoría.
        Ara hem de pensar en aquests termes ens agradi o no.
        No enten com un abonat pot caure en el parany del 0,7 %, salvo que tingui una màquina de fer diners a l’habitació.
        La realitat és molt més crua del que pensem.
        Algú ha revisat el pressupost de Cultura.
        Doncs hi ha els diners que hi ha i l’esforç crec que és brutal.
        Que no m’agrada? No. Però´hi ha el que hi ha i això no es demagògia.

        Salut

        M'agrada

    • Es evidente que el Liceu no tiene ningún interés en hacer buena publicidad para Kitege (hacer un 25% de descuento para una ópera y una producción de esa categoría es dejarla por los suelos, vendiéndola como la ropa que nadie quería en época de rebajas). Les interesa que la ópera sea deficitaria y que se sepa, airearlo a los cuatro vientos. Es la excusa perfecta para no programar más títulos de este tipo.
      Que se queden con los turistas, si es lo que quieren. Este año ya he dudado si mantener el abono, el próximo es posible que lo deje definitivamente. Desde luego, no pienso comprar ninguna entrada anticipada, como hacía antes para ver la misma producción varias veces. El 5% de descuento a los abonados es una miseria y casi es preferible esperarse a las ofertas de última hora, en las que realmente puedes ahorrarte dinero de verdad. De la temporada comercial que viene, me interesan realmente muy pocos títulos.
      Prefiero gastar mi presupuesto del Liceu en el Palau, en el Auditori y salir de viaje a teatros serios para ver óperas decentes.

      M'agrada

      • Llum

        Siempre nos quejamos. Siempre.
        Yo me molesté cuando vi estos descuentos. Luego los entendí.
        Pedimos descuentos para abonados.
        Nos dan descuentos. 5 %. Mucho, Poco? todo es relativo. Ya es algo más.
        Pero seguro que hubiesen dado un 7 % también protestaríamos.
        Normal.
        Y si el año que viene no hay ofertas de última hora? Además no se si te diste cuenta que los descuentos se hacen sobre localidades que no se venden ya que son muy caras de entrada, ya que tienen condiciones inferiores y se cobran igual que las buenas.
        Dijeron que para la temporada 2015-2016 estudiarían todo el tema de abonos, ya que para la 2014-2015 no habían llegado a tiempo.
        No dejes el abono. Si queremos apoyar al Liceu… entre otras cosas nos toca mantener el abono.
        No lo veamos todo negativo…

        M'agrada

      • Me quejo cuando me toca quejarme. El Liceu ha programado verdaderas maravillas en estos últimos años, muchas óperas que no conocía y unas producciones de un nivel artístico e intelectual impresionante. Eso es lo que debería ser un teatro de ópera serio y una institución cultural como mandan los cánones. Un auditorio, un teatro o un museo no pueden NUNCA ser comerciales, tienen la obligación moral de educar al público y hacer subir su nivel cultural, que para eso están subvencionadas.
        Y lo siento, pero no soy una ONG. Me abono a los espectáculos que me interesan y que me hacen crecer como persona (no como la última Tosca, que quitando a la Radvanovsky era para echarse a llorar, y no precisamente de emoción). He apoyado al Liceu durante muchos años, cuando la programación iba en esta línea. Esta nueva temporada está a años luz de las anteriores y prefiero invertir ese dinero en un viaje a Londres, a Berlín o a París para ver algo que realmente me remueva por dentro.

        M'agrada

      • Y un descuento del 5% es una miseria. De 100 euros son 5, que no te dan casi ni para un café en los carísimos bares del teatro. Puede que les suponga algo más a los que se gastan un dineral con un abono de platea o anfiteatro, pero esos son los que no necesitan descuentos.

        M'agrada

      • Llum

        Y en cuanto al descuento…
        ya lo he dicho antes…
        antes no teníamos descuento. Ya nos enseño Joaquim sus cálculos sobre los descuentos de abonos. Nada mal en algunos casos…
        Una ventaja más… y si el año que viene puede ser más.. mejor que mejor…
        Pero 5 euros para mi y para muchos son 5 euros. Si no lo son para ti que suerte tienes. Pero para mi buenos son. Antes no los tenía.

        M'agrada

      • Llum

        No te discuto nada.
        Pero yo creo que las cosas hay que pagarlas.
        Y si no se puede ser deficitario, porque nadie paga el déficit, entonces seguramente se ha de buscar el equilibrio.
        En cuanto a Tosca a mi me gustó, y a mucha gente que vino también. Todo son gustos. Ninguno mejor que otro.
        Debe haber programación para todos los gustos, pero que se pueda pagar.

        M'agrada

      • ¿Qué repartos viste de Tosca, Llum? Porque el Mario Cavaradossi del primero era malo de solemnidad y la producción como las de toda la vida, sin pizca de originalidad y más bien cutrecilla. Nada que ver con la Agrippina o la Cendrillon.

        E insisto, en un teatro de primera, la programación ha de ser de calidad y variada, con un buen equilibrio entre títulos comerciales y menos comerciales. Y si es una ópera más complicada, se debería hacer accesible mediante una buena promoción y más labor de difusión (explicando, no solamente intentando vender). Si no recuerdo mal, hace no muchas temporadas, el Liceu se llenó de gente joven con “Le grand macabre” de Liget 8un título difícil a más no poder). Ese es justo el tipo de público que le interesa ahora al Sr.Guasch. La gente joven busca producciones modernas y óperas rompedoras (como las de Bieito, por ejemplo). Para fidelizar a este tipo de público y bajar la edad media de los espectadores, hacen falta más Bieitos y menos Toscas. Y para mantener a los abonados fieles otro tanto de lo mismo. La programación de repertorio,a menos que cuente con un reparto de campanillas, solo atraerá a turistas y a gente que no tiene mucha idea. Público para “espectáculo” no para “cultura”.

        M'agrada

      • Elio

        Totalment d’acord amb la Marga, si es vol renovar el públic cal apostar per nous repertoris i produccions atractives. Sinó seguirem alimentant el tòpic de la senyora grassa amb casc de viking que crida des de l’escenari.

        M'agrada

      • Elio

        Sembla que aquests del Liceu t’han fet veure la llum… (perdó per l’acudit dolent).
        A mi no em preocupa el valor major o menor dels descomptes per a abonats, sinó el greuge comparatiu. Per què abonar-me si em puc esperar a última hora i comprar entrades molt millors del què ara em puc permetre?

        En principi un abonament aporta benefici a les dues parts. Al teatre, la seguretat d’unes entrades ja venudes i, a l’abonat, una serie de privilegis respecte a la resta del públic. Sincerament, ara mateix els beneficis em semblen molt assimètrics. Com ja vaig dir en un comentari previ, no renovaré l’abonament. Això no vol dir que deixi d’anar al teatre, però amb les condicions que m’ofereixen prefereixo no comprometre’m i comprar les entrades individualment quan em convigui i només pel què m’interessi.

        Ah, i al Liceu ja el recolzo prou amb els meus impostos (fet que, per cert, em dóna dret a queixar-me si crec que no es gasten bé). Si a més m’hi volen com a espectador s’ho hauran de guanyar.

        M'agrada

      • Llum

        Hola Elio… molt dolent l’acudit….
        mireu quines entrades queden quan es fan ofertes!!!
        I si es fan per que es fan…
        potser tot no és tan negatiu com dieu.

        El Sr. Guasch va dir devant de tothom que estudiarien el tema d’abonaments per la temporada 15-16 i que mentrestant anirien entrant petites coses. Que estaven començant a fer un estudi comparatiu amb altres teatres..

        Per cert… els teus impostos i els de molta gent que no va al Liceu. No ho oblidis mai això.

        I potser hi ha espectadors que el que volen són coses molt diferents a nosaltres i també tenen raó…

        Mirat-ho bé… Kitej 5 funcions i els hi costa omplir. Tosca 14 i al 95 % d’ocupació segons els diaris.

        I t’asseguro que jo veig més propaganda que mai.

        Ah… i podries fer de “mecenes” comprant les entrades abans. Aquesta és la cultura anglosaxona que tan voleu i poc apliquem. Sense cap interés… Donacions a canvi de res…

        podría seguir … però la feina….

        M'agrada

      • Elio

        Ja ho he mirat, les entrades que queden quan es fan ofertes són molt millors que les del meu abonament. Més d’un cop he vist el 50% de descompte a platea, i t’asseguro que pagaria de bon grat els 10€ (aprox.) de diferencia respecte de la meva localitat.

        El senyor Guasch (per cert, on va anunciar la famosa intervenció al Foyer? Jo no me’n vaig assabentar) fa bé d’avançar a poc a poc i deixar la reestructuració d’abonaments i preus per l’any vinent. Però això no és excusa perquè ens prengui el pel als abonats. Si vol fer aquests descomptes podria oferir en paral·lel als abonats de millorar les seves butaques pagant un mòdic suplement, per exemple. Així es suavitzarien els greuges.

        Precisament perquè molta gent que paga impostos no va al Liceu l’objectiu del teatre no ha de ser només contentar al públic de tota la vida. Cal motivar a la resta de la població, oferir-los un teatre del que puguin estar orgullosos encara que no hi vagin i que sigui un referent per al turisme cultural. O vols que demanem al Macba que canviïn les exposicions d’art contemporani per figures de cera de futbolistes del barça, aviam si així fan més caixa?

        Tots els espectadors tenen raó, faltaria més, i es tracta d’intentar contentar a tothom, no només a qui voldria veure Carmen any sí any també. Llegeix la multitud de comentaris que s’han fet en aquest blog al llarg dels anys, hi ha suggeriments boníssims, que algú com Roger Guasch podria aprofitar per desenvolupar un bon model de gestió, sostenible i equilibrat. Les funcions de Tosca s’han omplert (amb dificultats), però quanta d’aquesta gent tornaria l’any vinent si es programa, posem per cas, la Bohème? Potser molta, no ho se, el cas és que omplir 15 funcions no és una bona notícia per si sola si això no té continuitat. Què passarà si els abonats culturalment més inquiets es cansen d’aquestes programacions? Els ciutadans curiosos en tindran prou amb una òpera a l’any, com a molt, i bona part dels defensors acèrrims del repertori tradicional tenen un peu a la tomba. Qui omplirà llavors el teatre?
        I per cert, enlloc de 15 representacions amb tres repartiments irregulars podrien haver-ne fet 5 de Tosca, 5 de Turandot i 5 de Bohème. També haurien omplert, però com a mínim hauriem vist més titols, no trobes?

        I on veus tu la propaganda? Perquè de la Ciutat Invisible només n’hi ha DINS del teatre. Tu creus que algú que va a veure Tosca perquè li sona que és una òpera molt bona s’animarà a anar a veure una obra de Rimsky-Korsakov només per veure un cartell al vestíbul o perquè una acomodadora bufona li ofereix un punt de llibre? Això és el què ensenyen a les escoles de màrqueting i publicitat?

        En fi, no se si ets el propi Roger Guasch, el seu community manager o simplement un amic íntim. En qualsevol cas et convindria anar una mica menys a la defensiva.

        M'agrada

    • Elio

      Com que no s’ha de patir per les properes temporades? I els Troians que estaven previstos i que finalment no es podran fer? A mi això em fa patir moltíssim, ja que em feia molta il·lusió veure aquesta obra al Liceu. Ja veurem quantes altres òperes desapareixeran de la previsió o veuran modificat el repartiment.

      La comparació amb la Monnaie la trobo encertadíssima. Dius que té un pressupost de 48M€, mentre que el del Liceu és de poc més de 40M€ si no recordo malament. Per tant, amb molta menys subvenció pública el Liceu no està tan lluny de la Monnaie. Acabo de mirar la seva propera temporada: 13 títols, d’entre els quals:
      -3 títols populars (Don Giovanni, Ballo i Barbiere)
      -3 títols poc habituals de compositors populars (Rapte, Fierrabras i Daphne)
      -1 estrena mundial (Shell Shock)
      -3 obres contemporanies (Penthesilea, le vin herbé i Jakob Lenz)
      -2 obres barroques (Tamerlano i Alcina)
      -1 producció de les que fan enveja a tots els teatres: el tríptic de Rachmaninov (Aleko, El Cavaller Miserable i Francesca de Rimini)

      Ja em perdonaràs, però la diferència artística em sembla molt més gran que l’econòmica. I és que fer bones programacions no vol dir necessariament gastar molts diners. La qüestió és si són capaços de fer-ho. És a dir, si tenen el criteri i els coneixements musicals necessaris i si no condicionaran els contractes als interessos dels agents artístics. Amb el què costarà portar a Gergiev per una sola funció un bon director artístic faria meravelles.

      Ah, i si volen renovar el públic i guanyar prestigi artístic, podrien imitar la Royal Opera House de Londres. Van programar l’última òpera de George Benjamin a preus populars i amb un gran èxit de públic, en bona mesura jove (jo hi vaig anar, així que t’ho puc assegurar). De fet, tan gran va ser l’èxit que la ROH ja ha encarregat al mateix equip (compositor, llibretista i escenògrafa) una nova producció. El nostre estimat Liceu, tan compromès amb la música contemporania, faria bé de parlar amb Benjamin, enlloc de llençar quantitats enormes de diners estrenant ambicioses obres d’amiguets locals. Aquesta és la diferència amb la Monnaie i altres teatres, no pas els milions d’euros.

      M'agrada

      • Llum

        Elio… t’evapores com el mateix gas amb H… (un altre acudit dolent).

        Troians: també ha caigut de Madrid. Per què será? No és un problema del Liceu sembla ser???

        Monnaie: No vols entrar en raó. La Monnaie amb uns ingresos de 48 M€ tenen un 90 % de Subvenció. Res comparable al Liceu.
        Hi ha els diners que hi ha i els del Liceu han de fer com a casa nostre: comptar amb el que tenen. Les coses s’han de pagar. A la Monnaie no els importa tant si tenen 9 M€ només en entrades.
        El que ha de fer el Liceu, si realment és veritat el que diuen, és primer ajustar el funcionament intern i evitar déficit i dedicar tot el diner que puguin a l’Òpera. Però primer han de fer la feina.

        Públics: es poden fer de moltes maneres, i una d’elles és la cultura musical a les escoles, i escoles de música.
        Desprès el Liceu ha de fer coses per portar públic i anar fidelitzant. No només amb obres com gran macabre o altres portes públic. No ens equivoquem.

        ROH: amic Elio… em sembla que tenen 100 M€ de pressupost. 10 M d’habitants al voltant amb uns 5 M€ de poder adquisitiu molt més alt que l’1,5 M€ de Barcelona. I una cultura de Mecenatge anglosaxona que aquí no es te com es veu en els comentaris. Tenen quasi 25-20 M€ crec amb mecenatge. Ara parlem de possibilitats?

        Hem de saber que tenim i en que comptem.
        Tocar de peus a terra

        M'agrada

      • Elio

        Si els Troians han caigut de Madrid o no és irrellevant. El cas és que segons tu les properes temporades estan dissenyades per Matabosch i tancades, i no hem de patir per elles. Jo t’acabo de donar un contraexemple i tu em surts amb Madrid…

        La Monnaie… quina mania en comparar subvencions!!! Compara el pressupost total i digue’m perquè amb només 8Millions d’euros més la seva temporada és artísticament molt més interessant!!

        La ROH… ja veig que a tu només t’interessen els arguments econòmics i pretens convencer a força d’insistir. L’enorme pressupost de la ROH serveix per tenir a Kaufmann, Florez, Pappano, etc. Millor per ells!! Jo no et parlo d’aixó, sinó de produccions molt més econòmiques i segurament rendibles, ja que totes les funcions estaven plenes. I a més amb públic jove!! I a més amb música de nova creació i de qualitat!!! Què més vols?

        Tens tota la raó, hem de saber què tenim i amb què comptem. Però et recordo que els diners no ho són tot. D’entrada el pressupost el sabem tots. Si també tenim talent per gestionar-lo, encara s’ha de veure. Vols que apostem?

        M'agrada

      • Llum

        Elio,
        m’agrada això que m’has dit de community manager…
        quan una opina diferent que vosaltres aleshores és una community manager?
        vinga… no ens enfadem… una abraçada i anem a per Kitej que en Quim ha fet un post molt bo.

        M'agrada

      • Elio

        Perdona Llum, veig que m’he confós de gènere en les meves respostes anteriors.
        No es tracta d’opinar igual o diferent, però sembla que el teu discurs es centri bàsicament en defensar a en Roger Guasch, i veient amb quin entusiasme ho fas bé et mereixeries ocupar el càrrec que dic.

        Els teus motius tindràs, i jo de moment no en tinc cap per criticar-lo. Té molta feina per fer i la pot fer bé. Només espero que sàpiga canalitzar els recursos econòmics del Liceu correctament, per minsos que siguin. Si els Troians han caigut no és culpa seva, sinó de l’anterior gestor. Ara, m’agradaria que en el futur les temporades siguin realistes (en Matabosch de debò pensava que es podrien fer els Troians amb en Marco al timó?), però també artísticament ambicioses. Creu-me Llum, es pot fer art del bò a bon preu, només cal saber-ho plantejar.
        Una abraçada, i no pateixis que aquí no s’enfada ningú.

        M'agrada

  19. Déjalo Llum, no merece la pena seguir discutiendo sobre un tema en que las posturas son irreconciliables. Al teatro, en este momento, le importa más el público de espectáculo que el de cultura. Su objetivo es hacer caja, no educar. Hay muchísimos abonados fieles que no están de acuerdo con el planteamiento y a los que no se les podrá engañar con óperas mil veces vistas y repartos de segunda o tercera. Es inútil pedirles apoyo en este momento, porque la gente no está para hacer donaciones a fondo perdido en estos tiempos de crisis, y tampoco para comprar entradas de producciones que no les interesan.
    Lo peligroso es bajarse del carro de la excelencia en este momento en que el teatro tenía un prestigio internacional, por los intérpretes que venían y las producciones que se hacían. El prestigio es muy fácil de perder, pero muy dificil de recuperar. Y las grandes figuras no van a teatros que no sean de primera clase.
    Pero a la dirección del teatro prefiere hacer oídos sordos a la opinión de gran parte del público fiel del Liceu… ¡Qué vamos a esperar! El perfil del Sr. Guasch es el que es. ¿No te acuerdas que cuando le nombraron dijo que no tenía ni idea de ópera? Pues apaga y vámonos. Su criterio de calidad dista mucho del criterio de los abonados, por muchos números que aporte.
    Quizás en un futuro, estos abonados descontentos vuelvan al redil. De momento, tal y como se presentan las cosas, no se les puede convencer de que lo hagan. Irán abandonando el barco antes de que se hunda. Y ya veremos si la orquesta sigue esta vez tocando, mientas el Titanic se va al fondo.

    M'agrada

    • Nadal

      Hem passat de “valdemalo a valdepeor”, d’un polític professional que volia ser el director artístic a un adiministrador-sanejador -com va dir va pocs dies el Jordi Martí- que presumeix de haver liquidat L’Aliança (a Catalunya només existeix la marca i 0 treballadors de la seva plantilla original). El seu discurs només es centra a alliberar la Generalitat de les seves responsabilitats. Sembla que aquest país no té capacitat per produir i promoure professionals altament qualificats dedicats a la gestió de la cultura. I mira que existeixen postgraus a dojo.

      M'agrada

      • Llum

        Nadal,
        m’agrada que amb la quantitat d’informació que tens avalis certes opinions molt “ben documentades”.
        No et vull contradir… Però m’acabo d’informar, ja que la meva mare és de l’Aliança. encara hi ha molts treballadors, van donar viabilitat a 4 hospitals amb un total de 1000 persones, i a més van salvar 33.000 avis aproximadament em diu la meva mare que no tenien seguretat social. Això és liquidar? o potser és una correcte gestió.
        Però crec que aquest no és el cas.
        Aquí el que importa és que el Liceu tingui una òptima gestió econòmica per poder fer un altre cop una programació de primer nivell. Potser s’aconseguirà. El que és segur que tal com anàvem no era possible.
        I ho deixo aquí.
        Crec que lo important és el Liceu i que el pugui avançar.
        La resta crec que no interessa.

        M'agrada

  20. Considerar las super-deficientes funciones de “Tosca” como ejemplo de éxito me parece lamentable. No recuerdo haber visto en mis 60 años de asistencia al Liceu unas funciones de “Tosca” peores, de las que únicamente se salvaba la protagonista y uno de de los cuatro Cavaradossi (Caré), el resto, comenzando por la dirección orquestal y escénica, verdaderamente lamentable aunque salvaria a Planchas y Vas del estruendoso “pitafi” artístico..

    “Kitej” tendría que estar anunciada en TV desde hace semanas, pasquines en La Rambla , etc…Puntos de libro a la salida del Liceu es un recurso de fin de curso.

    Repito una vez más, el Liceu va camino de convertirse en un teatro de variedades (un nuevo Olympia?), con alguna incursión en el género operístico, a mayor disfrute de japoneses que ven una primera parte de lo que sea, hacen sus fotografías durante el espectáculo -a pesar de no estar permitidas- y abandonan el teatro…Si eso es lo que se consigue con títulos tan “sobados” que ya han dejado de interesarme hace muchos años y con repartos mediocres o inadecuados, mi fidelidad al Liceu se convertirá en “adulterio”. Es probable que esto importe muy poco a las directrices del Liceu y a la fantasmagórica Consellería de Cultura, pero cuando la deserción sea masiva vendrá el crujir de dientes.

    El “nuevo” público que se pretende atraer vendrá a ver un título, quizás dos, pero no “mantendrá” el teatro como lo ha venido haciendo el abonado fiel, con su renovación anual. Me parece muy difícil la solución a este “tinglado” pero para eso están los altos cargos, los conocimientos y la búsqueda de nuevos mecenas, como han hecho en Madrid. El anterior desastre de Director General se dejó escapar sponsors y no consiguió nuevos, la obligación del actual es de encontrarlos aunque sea “bajo tierra”. La “oficina” de Nueva York me pareció un chiste cuando se abrió y me lo sigue pareciendo. El dinero hay que encontrarlo aquí, como sea.

    Amigos, debemos asistir cuantos más mejor a esas funciones de “Kitege” porque nunca más podremos gozar de un título singular como éste. Nos hartaremos de “traviatas”, “bohêmes”, “rigolettos” y “aidas”, año tras año, obras de las que yo ya he prescindido como favoritas de tan vistas y revistas y mediocremente interpretadas.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: