Crec que a aquestes alçades us dec una explicació, però abans vull agrair l’interès i paraules d’estima i ànim que he rebut de totes i tots els que m’heu escrit interessant-vos per aquest entrebanc i com que no vull motivar preocupacions i sobretot que es facin especulacions errònies, penso que malgrat que el problema no el tinc resolt, cal un apunt, si més no, aclaridor i si pot ser tranquil·litzador, millor encara.
Quan vaig ser conscient que el blog era quelcom més que un diari personal compartit amb uns quants amics, vaig pensar en fer de IFL el millor blog bàsicament d’òpera, en català. Per a mi era molt important que fos en català i malgrat que creia que el català podia ser un fre per fer-lo créixer, me n’he anat adonant, que l’idioma no és un obstacle per seguir creixent de manera exponencial, si el contingut interessa, i en canvi si que preservava un dels puntals fundacionals, per a mi fer-lo en català és la manera natural i lliure que tinc d’expressar-me.
Si al principi el blog era un calaix de sastre on hi cabia tot, de mica en mica vaig anar centrant els temes a tractar, focalitzant-los en allò que constatava que era el que més us interessava, i recordareu que més tard, quan ja tenia un projecte ben definit pel blog, vaig fer una macro enquesta que va tenir una boníssima resposta i que em va ajudar molt a configurar l’IFL actual, aquest que degut a l’èxit imparable, m’ha col·lapsat.
Va arribar un moment que vaig creure que al voltant de IFL podia construir un projecte que pogués ajudar-me, si més no parcialment, en el meu manteniment, ja que d’uns anys ençà la situació laboral se m’ha deteriorat de manera espectacular i uns beneficis addicionals de caire econòmic, mitjançant publicitat atreta per el nombre de visites diàries i la quantitat de participació i comentaris que es generen, creia i crec que és possible.
Evolució mensual dels apunts vistos diàriament a IFL per mesos
Al voltant d’IFL volia crear activitats i col·laboracions remunerades i paral·leles amb altres bloggers i professionals
Molt més enllà de les opinions que podeu compartir o no, és obvi que interessa el que dic, com ho dic, com ho tracto i com és tractat i compartit per tots vosaltres gràcies a les inestimables col·laboracions, la majoria en forma de comentari i esporàdicament en forma d’apunts, una estratègia a desenvolupar en el futur, si hi ha futur, és clar. La quantitat de comentaris acumulats fins ara m’enorgulleix i és un fet diferencial respecte a altres blogs que pot passar desapercebut a ningú.
Els apunts més visitats i comentats no són, com ja he dit moltes vegades, els que porten regal associat en forma d’àudio i vídeo, són aquells que faig crònica de representacions operístiques, concerts i els de les retransmissions del MET, que són compartides per molta gent de manera simultània. Sense oblidar tots aquells apunts que fan referencia a la nostra quotidianitat musical, amb la gestió d’equipaments, temporades i altres fets culturals “casolans”, objectiu de tanta gent, també dels seus directors i responsables.
Tot plegat ha configurat un blog amb perfil, personalitat pròpia i credibilitat, que té repercussió i per tant tot el que és diu aquí és tingut en compte en molts àmbits. Durant aquests més de set anys d’activitat diària he rebut de tot, pressions i amenaces anònimes i amb nom i cognoms, insults, suggeriments, consells i també felicitacions, pel que dic jo i per les aportacions que feu tots vosaltres, ja que són llegides i tingudes en compte. No podia esperar més, sincerament i per tot plegat veia possible que el projecte arribés a portar-se a terme, ja que la plataforma té consistència.
Però la situació no sembla la més idònia per invertir en publicitat, malgrat que les visites continuen creixent i és que potser en el nostre país existeixen encara masses recels en contra dels blogs i no és creu o no es vol creure que siguin interessants com a plataforma de difusió, sobretot perquè fins ara qui més qui menys hem ofert publicitat de forma gratuïta sense demanar i rebre res a canvi. Potser és l’hora que això canvií i en el espai on fins ara hi apareixia una agenda de forma arbitraria i altruista, hi pengi un cartell que digui espai disponible per a la publicitat.
mitjana mensual d’apunts visitats per mesos
De moment tantes portes com he trucat, no he rebut resposta, potser perquè no eren les portes adequades o o n he sabut vendre bé el producte. Paradoxalment els de WordPress, que la saben llarga, han començat a inundar IFL de propaganda, cada cop més molesta i invasiva, de la que jo no en rebo cap compensació i ans al contrari, si vull que no aparegui m’obliguen a pagar una quota anual. El fet és molest, però és la prova fefaent que a l’estranger creuen en els blogs com a font de ingressos.
WordPress ho té clar, com més visites tinc més publicitat col·loquen ja que ells han cedit espai dels seus clients més atractius, i com que IFL ja comença a fer goig, heus aquí que segons quin navegador utilitzeu els anuncis són veritablement molestos.
El que jo volia en aquest aspecte no té res a veure, per tant aquests els eliminaria pagant o bé, si la cosa anés bé, creant una plataforma pròpia més enllà de WP, fent una migració de tots els continguts però per això haig de tenir garantit uns mínims
Actualment per a gestionar el blog necessito, com a mínim quatre hores diàries, hores que van més enllà del horari laboral i que acostumen a ser a partir de les 10 de la nit. Fa dos diumenges, si no recordo malament, vaig posar-me a contestar comentaris que tenia endarrerits i vaig estar tota la tarda, i en alguns casos sense poder esplaiar-e com hagués volgut, i aquest ritme, benvolguts, no el puc sostenir. A IFL faig el que més m’agrada, una feinada molt gratificant i estimulant, però no puc dedicar-li més hores. Si ocupessin parcial o totalment el meu horari laboral seria sostenible, però en un horari extra laboral no podré continuar, i si IFL no és com a mínim com el coneixeu fins ara, no serà, i deixarà de ser, acabant una etapa magnífica de la meva vida, com ja n’he acabat altres. Això, i vull que ho entengueu bé, no és una amenaça, és la constatació de la lluita que ha esclatat en mi mateix i que encara no he resolt.
Ha arribat un moment decisiu. Busco una sortida a la meva precarietat laboral actual, crec que tinc una eina que podria ser interessant, hi ha un projecte que puc presentar a tots aquells que estiguin interessats, un projecte en el que hi puc dedicar més hores, fins i tot el dia sencer si fos possible i rentable, però el que no puc és mantenir el ritme creixent que el bloc em demana sense posar en risc coses que no es poden posar en risc, i sobretot sense guanyar un cèntim d’euro i en canvi pagant els costos que l’activitat comporta, obrint les portes a tothom que necessita una mica de visibilitat i oferint serveis gratuïts, sense que en la immensa majoria dels casos rebi ni les gràcies.
Alguns de vosaltres m’heu comentat més d’una vegada de fer subscripcions, però això no entra en la meu projecte, jo no vull fer un club privat, perdria tota la força i empenta que té ara IFL. El blog ha de ser interessant per a qui entri i per a qui vegi un focus de potencials clients per anunciar els seus serveis, ja siguin teatres, auditoris, agències de viatges o artístiques, editorials, discogràfiques, cinemes, o tot allò que pugui cridar l’atenció a un ampli ventall de visitadors que en un dia visiten més de 2.000 apunts.
Jo, amb la vostra ajuda l’he fet arribar fins aquí i no s’albira el sostre, però les condicions per fer-ho possible han de canviar.
Aquest és el meu dilema i per això vaig iniciar aquest període de reflexió activa, que jo anomeno vaga i que em consta que no us agrada malgrat que els més comprensius l’accepteu i fins i tot l’enteneu, però per a mi és absolutament necessari trobar una solució i quan dimarts passat, després de tants i tants dies de posar-me davant de l’ordinador, em vaig quedar absolutament en blanc i sense ganes d’escriure res, vaig creure convenient abans d’abaixar la persiana, optar per enfrontar-me primer amb mi mateix, i després si cal amb tots vosaltres. En aquest estadi és on em trobo ara mateix.
Gràcies per la paciència i sobretot accepto, més que els habituals i gratificants comentaris laudatoris, suggeriments i opinions sinceres i realistes, o el que és el mateix, la pertinent pluja de idees que pugui ajudar-me a prendre la decisió més encertada.
D’entrada us recordo que:
- Com fins ara no em veig capaç de seguir.
- Les aportacions privades d’ajuda o les subscripcions que suposin la restricció parcial o total al lliure accés, no es contemplen ni és negocien.
- La baixada del ritme diari i per tant a conseqüent assiduïtat de les visites van en contra del propi projecte. Recordeu que la meva intenció no és fer un blog, sinó intentar obtenir ingressos de la meva activitat diària, per tant si cal treballar-hi més hores ho faré de molt grat, però no regalant res, ans al contrari.
- Estic disposat a escoltar les ofertes que surtin, ja que el projecte que vaig fer al voltant d’IFL no és ni rígid ni tancat.
- No estic disposat a regalar hores de feina, la meva generositat no pot ser il·limitada i en qualsevol cas la meva credibilitat a IFL no es pot vendre mai per un plat de llenties.
Espero que les explicacions hagin, si més no, clarificat el tema, ja que tranquil·litzar, ara que me n’adono, em penso que no ho haure aconseguit.
Seguiré informant
IN FERNEM LAND 
Tot el meu suport, Joaquim. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Es veia d´una hora lluny que les condicions laborals eren pèssimes, sense sou base, ni hores extres, ni plus de nocturnitat, ni dies d´assumptes propis, ni vacances…
Penso, el que diré ara em maten, que hauries de continuar negociant (espero que sigui amb algú més que tu mateix), i si no es soluciona… plega.
Em sembla que no puc ser més realista i sincer. Lo primer és lo primer.
Una abraçada,
Xavier C.
M'agradaM'agrada
No se com es podria resoldre, però t’antenc molt bè. Jo et vaig dir mich en broma, fer com a la wiquipedía, cuan fan campanya de aportacions , sempre participo, perquè considero que es la única forma de que siguin obert a tothom i independent i que aquesta gent te que viure del treball que fa. Se que no es “la solució “. Però si que se , que alguna solució deu haver. Es maravellós tenir una posibilitat de accedir al mon de la música i això s’ha de pagar i mes si es pot.Ens estem acostumant a “tot gratis”. La gent te que viure, no fer-se ric, però si rebre retribució pel seu esforç. Et desitjo sort i que sàpigues que jo estarè oberta a respondre al que decideixes. Una abraçada. Joana
M'agradaM'agrada
Ho entenc i et dono el meu soport prenguis la decisió que prenguis Joaquim. Moltes gràcies per tot.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim.
Tens tot el dret del món a fer vaga i a decidir el que creguis convenient. El més important és la teva vida, la teva situació personal i la teva salut.
En aquest moment no se’m acut una solució per aquesta situació.
Has de pensar, també, una mica en tu mateix. Ens és molt còmode als IFLs gaudir del teu blog, mentre que tu hi dediques totes les teves energies.
Tindràs sempre el meu reconeixement i la meva gratitud, facis el que facis.
Una forta abraçada, i molta sort !
M'agradaM'agrada
Entenc perfectament el que vols dir. Sempre disfruto dels teus comentaris que amplian el meu coneixament. Tambe penso que el traball que fas es exastiu. Prenguis la solucio que prenguis sempre estare al teu costat. Gracies per el que ens donas.
M'agradaM'agrada
Con la cantidad de veces que has facilitado insinuaciones de tu precaria situación laboral y económica -y dada la repercusión de tu blog- es inaudito que nadie de los que PUEDEN haya manifestado un interés mínimo por ofrecerte una oportunidad laboral, ya que demostración de tus posibilidades en el ámbito de la cultura la has manifestado repetidamente -y otras que no entran en el marco de la música o de la cultura en general y que forman parte de tu curriculum laboral puedes demostrarlas-.
Es muy atractivo ofrecer publicidad de todo tipo de espectáculos, mediante posts dedicados a ellos sin ningún tipo de presión y exponiendo siempre tu opinión y aceptando las opiniones de cuantos te visitan en el blog, y no tener que retribuir por ello ni un céntimo de euro, bien al contrario suponiendo gastos, merma de descanso y salud para tí, todo ello a lo largo de siete largos años…
Yo creo que tu decisión es clara y merece que sea tenida en consideración porque este blog tiene una repercusión mundial que muchas revistas especializadas -y rotativos en general- no tienen. Y si desaparece dudo que surja otro blog con este carisma y esta libertad absoluta de expresión que ha dado pie a resolver muchas cosas y ha despertado el interés por espectáculos, lecturas, viajes, etc. que otros medios no consiguen ni mediante una publicidad generosamente retribuída, cosa que tu hasta el presente no has tenido.
Si nadie despierta de este letargo de ofrecerte oportunidades retribuídas, considero que tu eventual decisión de prescindir de este blog -si es que así lo decides- es lo más natural aunque a todos nos pese, pero tu vida es lo primero.
M'agradaM'agrada
En lugar de “retribuir” quise decir “recibir”, aunque creo que por la frase ya se deduce que quien no retribuye es el que se beneficia de esa publicidad gratuita y permanente.
M'agradaM'agrada
Em sembla que hauries de valorar i quantificar el què suposaria que aquesta plataforma tingues una seccio on es pogues fer publicitat d’escoles de musica, de mestres de cant i altres instruments , de botigues i editorials de musica, d’objectes de regal relacionats amb la musica, de la publicacio de tota la oferta musical del pais, de les revistes musicals, de les convocatories d’audicions a corals i orquestres tant professionals com amateurs… No se si em deixo res ni ningu, però això que et dic te un gruix considerable i per un preu raonable per l’aparicio al teu bloc seria , per una banda, una bona aportacio econòmica al teu projecte, i de l’altra banda, un espai on finalment qui es vol exposar o qui cerca, tingui un lloc de prestigi on fer-se veure.
Pensa que actualment els musics i les escoles que imparteixen classes s’anuncien en pàgines absolutament estranyes i molt poc qualificades en quant a musica. Et trobes barrejat entre cotxes en venda, tarotistes o venedors de fum…..Pensa-t’ho. Jo crec que seria util per a tothom.
M'agradaM'agrada
he sabut per amics comuns que tens problemes economics amb el teu blog. podriem mirar a veure com podriem col.laborar amb tu i ajudar-te.
si em pots donar el teu telefon o be em pots trucar al 932419320 o be al 661564989 ho podriem parlar.
endavant k tu vals
xavier mata
fra diavolo
661564989
xav@fradiavolo.net
M'agradaM'agrada
Se veía venir 🙂 con la calidad que tiene tu blog sólo podía ir a más!
Yo sólo puedo hablar de la parte que me concierne: aprendo y disfruto mucho con tus propuestas y los comentarios de los visitantes y más de una vez he decidido asistir a un espectáculo o adquirir un CD o libro a ráiz de tu blog. Creo que esta parte de promoción indirecta y difusión directa de la cultura es la que deberían tener en cuenta las entidades que luego se benefician de ello.
No se si existe algún tipo de mecanismo para derivar a IFL “algo” del precio de una entrada comprada, por ejemplo indicando que ha sido através de la promoción de IFL… (códigos de promoción o algo similar).
Ya que insistes en la gratuïdad de IFL la opción de aportar financiación directa queda “vetada”. No obstante, tal vez puedas incluir “esponsors”, menciónándolos en una línea al final del todo… Ô_o
También podrías abrir un proyecto de micromecenaje, supongo hay muchas plataformas para ello. personalmente conozco “startnext” por un amigo que acaba de conseguir financiar un proyecto de una exposición fotográfica en Colonia.
En cualquier caso, como ya apuntan otros, has de mirar por lo primero, tu salud – y el estrés positivo siempre es mejor que el estrés negativo. 😉
Facis el que facis tens el meu suport i agraiment. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ho capito, signor sì (Don Giovanni, atto II)
M'agradaM'agrada
Tot el meu suport, malgrat que no se com ajudar-te, estaré atenta. Egoistament no voldria perdre aquesta font de fomació i informació tan valuosa que ens ofereixes, no crec que tingui substitut igual.
Tot sovint desencadenar una crisi serveix per remoure fins al fons el bo i dolent d’una situació. Espero que així sigui i per be, desitjo de veritat puguis trobar la solució que et permeti viure del que t’agrada i saps fer amb tanta professionalitat i generositat.
MOLTS ànims i gràcies.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, aquest blog hauria de ser un instrument que et donès satisfaccions, no t’hauria d’agobiar ni angoixar-te. El primer de tot ets tu i la gestió del teu temps. El temps és un bé molt valuós i cal administrar-lo amb seny i el benestar físic i mental és prioritari. Em sabria greu que es perdès aquest espai però entenc qualsevol decisió que prenguis i la recolzo absolutament.
M'agradaM'agrada
Te entiendo… Trabajar gratis es agotador y a veces flaquean las fuerzas. He pasado por trances similares y los momentos de desconexión van de maravilla. Aunque cada persona es un mundo, a mí me fue bien hacerme determinadas preguntas y contestármelas con sinceridad, sin tener en cuenta temas económicos:
¿Qué actividad es la que más me llena y más satisfacciones me da?
¿Qué es lo que realmente se me da bien hacer?
¿A qué me gustaría dedicarme de verdad?
¿Podría vivir sin blog o lo echaría de menos?
A lo mejor basta con que dejes de publicar a diario y pases olímpicamente de las estadísticas (la gente seguirá ahí). Estoy convencida de que podrías vivir del blog, aunque millonario no creo que te haga. Y si realmente es lo que quieres, échale un par de eggs y tírate a la piscina (mejor con casco, por si las moscas).
Se me ocurren varias y seguro que aquí te ayudarán con muchas más. Yo empezaría por pegarle un buen lavado de cara… Y desde luego quitaría los enlaces laterales al Liceu, Palau, Auditori y demás, que no dejan de ser publicidad gratuita. El que la quiera, que la pague.
Y si realmente, el blog te da más quebraderos de cabeza que satisfacciones y no ves la forma de arreglarlo, pega el cerrojazo. El primero que lo tienes que disfrutar eres tú.
M'agradaM'agrada
suscribo la piscina! tiraremos flotadores por si acaso 😉
M'agradaM'agrada
No sé com ajudar-te i molt menys aconsellar-te. Trobo seria interessant fer propaganda de llibreríes, discogràfiques, teatres i actes culturals etc. sempre i quan fes remunerat.
Felicitats per haver tirat andavant aquest ambiciós projecte fent gaudir a molts afeccionats a la música.
Per a tot tens el meu suport. .
M'agradaM'agrada
Fa bastants anys que em considero lector del teu blog, admirador dels teus coneixements i observador atònit d’un esforç, dedicació i voluntats fora mida. Comprenc la situació en que et trobes i voldria intentar donar-te alguna idea.
Soc molt aficionat a la música en general i a la òpera en particular. Dedico moltes estones a veure quines òperes es fan arreu del mon, quins concerts … i de vegades faig escapades a Londres, París, Viena … i sempre em dona molta feina veure quines òperes fan, quines produccions, quins intèrprets … de quina manera puc aconseguir entrades … hotels, avions, etc.
Hi ha organitzacions que fan viatges, però, noi, a uns preus exagerats. Tant els amics del Liceu, com Fra Diavolo o altres organitzacions estan fora del meu abast. Observo també que en aquests viatges s’hi apunten el senyor Alier, el senyor Vives, el senyor Gener … ; suposo que aquests senyors col•laboren en la part artística i cobren uns honoraris.
Jo diria que ens fa falta:
– Una aplicació (app) o web que doni informació d’òperes, concerts, intèrprets, etc.
– Una organització que proposi viatges a preus assequibles.
No se m’acut una persona més preparada que tu per coses d’aquest estil. Evidentment no sé si tot això (i altres coses que s’hi avinguin) pot donar resultats econòmics, ni el cost que poden tenir, però penso que és una possibilitat.
Ai, si no estigués tan jubilat i de fa tant de temps, com m’agradaria intentar col•laborar en alguna cosa així.
Ànims, Joaquim; no tinc paraules per expressar l’agraïment per la brutal feina que has estat fent, que fas i de ben segur faràs.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Decideixis el que decideixis pots comptar amb el meu suport. No recordo cap blog que m’hagi fet gaudir tant com el teu. I suposs que com jo, hi ha molta més gent. Hi ha d’haver alguna manera que aquest afecte que sentim pel teu blog es torni en millores per a la teva vida personal/laboral…
Molts ànims!
M'agradaM'agrada
Lo primer és lo primer i la teva salut i la teva economia han de passar per sobre. Lamentablement, jo no sé massa bé com ajudar-te, però penso que el micromecenatge sense que comporti cap tipus de restricció en l’accés al blog i als continguts per ningú podria ser una opció a explorar. No caldria cap compensació pels esponsors, però es podria fer per exemple un sopar anual.
Sigui com sigui primer has de mirar per tu i prenguis la decisió que prenguis no tenim cap dret a retreure-t’ho, ans al contrari, et restarem molt agraits. Suposo que si més no, sempre ens podrem anar trobant al pasadís del 4t pis del Liceu.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Caro amigo, todas as vezes em que entrei no seu blog, perguntei-me:
como o Joaquim dá conta disso tudo? O dia para ele deve ter 48 horas. Acho que vou me mudar para Barcelona. rsrs.
É a melhor página sobre música clássica que conheço. Feita com vontade, honestamente.
Espero, sinceramente, que encontre o melhor caminho para você e todos nós que amamos IFL.
Abraços. José Carlos
M'agradaM'agrada
Aunque mi blog, FLORESTÁN, está a años luz del tuyo…..te entiendo perfectamente.
Espero y deseo que lo puedas solucionar de la mejor manera, sobre todo para tí…. que también será la mejor para todos los que te seguimos.
Un fuerte abrazo y beso.
M'agradaM'agrada
I organitzar un VERKAMI per dur endavant un projecte tancat d’un cert temps? Amb els seguidors que tens podria ser una opció. No és la solució, però pense que el micromecenatge és la única manera, o de les poques, que ens queda als particulars per recolzar-nos uns a d’altres. Fixes un preu, organitzes un projecte, i la gent participa (depenent de les seues possibilitats) i segons la “recompensa” que tu mateix ofereixes; fer-vos un cafè, acompanyar-te a un concert, recomanar-li una obra diària durant una setmana… tot és pensar-ho! Podries calcular-te uns ingressos d’un any, o de X mesos i veure què passa. Si no s’assoleix la xifra s’anul·la el verkami i ningú no paga res. Pensa-ho!
M'agradaM'agrada
Hola, soy un colega (http://iopera.es/) y he sabido por una amiga seguidora asidua de tu blog que estás buscando soluciones para seguir adelante, puedes contactar conmigo para que pensemos en algo o simplemente para hablar, tienes todo mi apoyo, escríbeme a ioperaes@gmail.com y ánimo.
M'agradaM'agrada
Desitjo que te’n surtis.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ja fa un temps que véns donant-li voltes al tema. Tu saps millor que ningú el difícil que és aconseguir fer el que t’agradaria. Raimon comenta sobre els viatges d’opera i he vist que Fra Diavolo i Iopera s’han posat en contacte amb tu, però creiem que és algo més el que t’agradaria. Ànims, tant de bo ho aconsegueixis. Amb blog o sense blog sempre comptaràs amb el nostre suport i amb la nostra amistat i si ho creus necessari amb la nostra ajuda per el que vulguis.
M'agradaM'agrada
Segueixo el teu bloc des de fa molt temps, amb ell m’he anat introduïnt al món de l’òpera, del lied… Amb ell aprenc cada dia i cada dia m’és un gran estímul i enriquiment. No hi comento per inseguretat, tot i que sempre voto a les tries del mes, però el que has dit avui m’ha animat a participar.
La veritat, em sorprenia com un blog d’aquesta magnitud, amb aquest grau d’aprofundiment i de fer comunitat, no tingués algun component econòmic. Per això, m’agradaria proposar, com altres que també ho han fet, que poguéssim fer-hi aportacions els que vulguem, puntuals i/o de continuïtat, com es fa en diaris digitals, i segueix sent obert a tothom. Crec que també és més just per a tu i la feina que fas. És professionalitzar-ho i donar-li un valor també econòmic. I, de retruc, podria fer que les empreses s’ho prenguessin més seriosament.
De tota manera, Joaquim, si seguir amb aquest blog t’ha de suposar un pes i un patiment més que un plaer, la decisió està clara, per molt que ens dolgui als que et seguim. I em sembla que a bastants ens doldria…
M'agradaM'agrada
Ya se que no quieres contemplar las suscripciones con restricción parcial , pero varia mucho la cosa según el grado de restricción que apliques .Y así a los de libre acceso les podrías permitir el 85-90% del contenido de tu blog , con lo cual sigues realizando esa excelente labor divulgativa y educativa que vienes haciendo desde hace tiempo .
Los suscriptores accederían a la totalidad del blog y así se verían de alguna manera recompensados por pagar la cuota.
La decisión es tuya , pero dejarías un vacio muy grande si cierras …………….
Animo¡¡¡¡¡¡¡
M'agradaM'agrada
Lo de siempre, lo mediocre prevalece y lo que vale la pena tiene que “plegar” por falta de recursos. Vivo en Barcelona y viajo también para ver opera el extranjero y tu blog es fundamental. Tengo familia y amigos en Euskadi con los que comparto todo lo que escribes y les puede interesar, pero éste no es tu problema…. Se me ocurre sugerir el tan de moda “crowdfunding”, estoy segura de que muchos de nosotros estaríamos dispuestos a aportar una cantidad que multiplicada por tus seguidores, podría ser viable.
Espero que IFL no tenga que cesar 😦 Te apoyamos. Gracias.
M'agradaM'agrada
No se m’acut com poder ajudar a part de la meva constant visita diària o de la participació comentant.
Veig la idea com a possible doncs amb els números que presentes molt curts de vista han de ser alguns per no trucar-te i oferir-te ajuda a canvi d’espai per ser-hi presents, millor atalaia no conec.
Ànims i no defalleixis, pren l temps que et calgui per meditar i construir, mai destruir.
M'agradaM'agrada
Ay, Joaquim …creeme que te entiendo muy bien. Lo poco que yo he aprendido de esto de tener un blog es que tanto si es mas “profesional” como si es amateur , tienes que disfrutar haciendolo, no se puede hacer por los demas, tiene que ser por satisfacerse uno mismo. Si eso desaparece y se convierte en solamente trabajo o rutina u obligación o como lo quieras llamar…no funciona y si no funciona a nivel personal, tarde o temprano dejara de funcionar a todos los niveles.
Aunque ahora estes un tanto de bajón por las circunstancias, a mi me cuesta imaginarte sin el blog. Asi que yo te veo 2 opciones…te tiras a la piscina (como decia Marga antes) e intentas monetizarlo o te relajas y reduces el “nicho” del blog, es decir, que toques menos palos…por ejemplo, poner grabaciones te cuesta dinero y da mucho trabajo. Se que es un tema sensible porque es popular, pero también es algo que de profesionalizar el blog tendría que desaparecer igualmente. Tampoco hace falta que escribas posts de 2000 palabras casi cada dia, con documentación , videos… Son una “delicatessen” que podrías hacernos desear mucho mas a los que te leemos. ¿Que perderias unas pocas visitas ? Es posible, pero tu vivirias mucho mejor.
Como opción intermedia tendrías trasladar el blog a otra plataforma gratuita que te permita tener ingresos suficientes como para que al menos a ti no te cueste dinero mantener esto. Una tienda personalizada de amazon, con tus recomendaciones de libros, cds,dvd…creo que podría funcionar 😉
En el fondo todo se trata de lo que he dicho antes, que seas feliz con lo que haces. Si esto ya no te hace feliz…entonces no vale la pena. Un abrazo 😉
M'agradaM'agrada
gracias por darnos tus explicaciones . con tus dos apuntes anteriores muchos nos quedamos en ascuas porque no sabiamos por donde iban los tiros . ahora si, ok.
y comprendo totalmente tu posicion. dices que ya has intentado cosas, pero me parece increible que el propio liceo, que tiene que saber de ti, y de tu poder de influencia, ( vease con el caso Kite, que seguro que has contribuido a aumentar la venta, seguro ) , no te haya ofrecido nada ??? seria el primer sitio que tendria que ofrecerte publicidad remunerada, peus ya le estas haciendo sin remunerar. suponhgo que tienes contactos o a traves el blog, tendrian que salir contactos de gente influyente que te faciliten esto . y lo mismo el auditorio y el palau . yo tengo esperanzas en que tiene que salir . conseguiste con el met- yelmo o es publicidad gratis ???? si fuera asi, muy mal y tienes que conseguir que te paguen . y los otros cines a los que voy, ( girona, cinesa, balaña, comedia….) cada vez tienen menos gentes ( el yelmo,no, llena ) por la cantidad de oferta y por el desconocmiento del publico . tendrian tambien que ofrecerte remuneracion a cambio de tu valiosa informacion .
espero que se solucione, de verdad, rpoque dedicando tantas horas, es imposible . y yo tambien valoro mas tus comentarios que tus videos o fragmentos musicales que muchas veces no me puedo descargar. si te cuestan dinero, podrias disminuirlos . la mayoria estamos aqui por tuuuuuuuuuuuus comentarios .
ANIMOOOOOOOOOO , y seguro que saldra algo entre todos .
M'agradaM'agrada
Comprenc el teu estat pessimista.
És molt satisfactori tenir tanta resposta a IFL, però l’èxit pot arribar a devorar el seu propi creador.
Ser per experiència que els sponsors són molt difícils de trobar quan es vol mantenir la independència i exposar la manera pròpia de veure les coses.
Penso que la decisió de continuar o no és en tu i, malauradament sobretot, la teva circumstància laboral. Si aquesta és adversa i no pots continuar el teu blog em sabrà molt de greu per a tu i tots nosaltres. Serà trist, però primer és la teva vida i la teva salut.
I precisament pel bé de la teva salut, que el que vol és parlar de música, cal trobar una solució.
D’ençà que he començat a llegir-te penso que, en les circumstàncies actuals de l’entorn i les teves personals, de moment l’única solució és el micromecenatge, Això no treu que no puguis cercar altres solucions que poden millorar econòmicament la sortida del blog. Però la més ràpida i factible és, potser de moment, aquesta.
Gràcies per tot el que ens has donat fins ara i per la teva amistat, compte sempre amb la meva.
M'agradaM'agrada
Si tu no t’hi pots dedicar professionalment és que hi ha alguna cosa(més) que no funciona bé en aquest món. És molt injust. Qualsevol decisió que prengues la entendré i respectaré plenament. Ànims.
M'agradaM'agrada
Estimado Joaquín, creo que todos los integrantes del IFL, estarán de acuerdo, lo que tú decidas va ser la mejor opción, por eso mientras tanto sigue de huelga. Una sugerencia, por favor cuida tu SALUD!!!!
Desde Uruguay (fíjate hasta dónde has llegado), un abrazo fraterno y mucho ánimo!!!!
Eduardo
M'agradaM'agrada
Jo penso que per poc que ti posis seriosament obtindras el que busques, ho tens tot al teu favor, però no esperis res de les institucions culturals, ets molest i potser la seva participació t’obligaria a callar, cosa que et convertiria en un més dels degudament comprats, busca el finançament en l’ambit privat.
Sort! Et mereixes el triomf
M'agradaM'agrada
Potser sóc la persona menys adient per aconsellar-te malgrat els meus anys d’experiència. Tu saps que jo porto una Associació Cultural des de fa 25 anys i actualment em trobo amb els mateixos problemas que tu encara que de caires diferents.
Recorda que per dues vegades et vaig preguntar si aquest blog el portaves tu sol o tenies algún col·laborador perquè és pràcticament impossible que una persona sola pugui acaparar, disposar i exposar totes les dades que tu proporciones, això requerix un equip de redacció.
No sé quants seguidors tens a In Fernem Land però la proposta que vull suggerir-te ( ja sé que pot ser molt criticada) és que cada seguidor aporti una cuota simbólica en plan de col·laboració.
Jo crec que tots els que van al teatre, a l’òpera i al Liceu podrien aportar el seu granet de sorra per poder estar informats de les actualitats mundials operístiques i altres esdeveiments musicals.
Això seria una mena de col·laboració i un estimol per a tu.
Ës molt bonic donar consells i afalagar amb bones paraules però quan una obra està en perill d’extinció no n’hi ha prou amb bones paraules.
Si de veritat els interessa els teus comentaris, les tevés aportacions tècniques i professionals que ho demostrin d’una manera més pràctica.
Aquesta pot ser una de les diverses opcions que hi poden haver. Sempre amb el vist i plau de col·laboració voluntària, es clar.
M’agradaria que les persones que llegeixen aquest espai es donessin per al·ludits i a veure com responen.
Compta amb mi el primer.
Que ningú s’enfad si us plau.
M'agradaM'agrada
He estat dos dies pensant que era el que t´esbava passant.Comprenc la teva situación i desitjo es solucioni aviat i positivament.Una abraçada.
M'agradaM'agrada
No estic en gaire condicions d’aportar idees de cap tipus i ja sé que el meu suport no et servirà de res. Però a mi el que em fot de veritat és veure un amic passant-ho malament. I una abraçada sincera d’amic sí que te la vull fer arribar.
M'agradaM'agrada
Facis el que facis jo t’apoyo. Has de mirar per tu i intentar treure el millor partit de la feinada que et comporta IFL. Seria una pena que el tanquessis, pero si fos la solució jo t’apoyaria 😉
M'agradaM'agrada
Jo no et puc donar cap consell, pero i si fas per exemple 3 apunts cada setmana en comtes de 7?
M'agradaM'agrada
Si bien no puedo ayudarte con colaboraciones en el bloc para quitarte trabajo, ni con comentarios con gran criterio musical, como lectora diaria te digo que lo que tu decidas si es bueno para ti será bueno para todos. Quizás a través de un micro-mecenazgo, la ayuda económica de todos los lugares que indirectamente publicitas, el pago de pequeñas cuotas de tus lectores, o simplemente publicidad podrías encontrar una vía para alguna solución.
Tampoco es necesario que escribas diariamente, es un trabajo enorme que te quita tiempo y seguramente hasta sea motivo de estrés.
Me parece mentira que teatros como el Liceu, el Auditori, el Palau o la ópera de Sabadell que tanto mimas y das a conocer al mundo no sean capaces de por lo menos regalarte los abonos, propónselo y no te sientas hipotecado por estas entidades por hacerlo, tu criterio es suficientemente robusto y claro para que no afecte a tus críticas. Muchos ánimos.
M'agradaM'agrada
En primer lugar, Joaquim, muchas gracias por el contenido de tu blog acumulado semana tras semana durante estos años. Ha sido y es una labor casi titánica, sin descanso alguno, pero si ahora te afloran problemas de diferente índole tómatelo con más liviandad pues la salud es lo primero. Puedes hacer un post el fin de semana y otro a mitad de la misma. Nosotros lo entenderemos perfectamente y mientras tanto, con tesón, como eres tú, continúa negociando… A ver si hay suerte y alguna institución musical te subvenciona de manera estable. Desde Suiza, un abrazo.
M'agradaM'agrada
No puc escriure ara, ni tampoc ho he pogut llegir..ho haig de fer amb molta paciencia i poc a poc, però tens per descomptat el meu suport i la meva estima per la tasca impresionant i impagable que has fet i estas fent per la música per a tots el que them seguit. Ja dic, podré dirla meva en quan tingui coneixement exacta del que passa. Tambè, per descomptat, en cas de que en el blog s’haguessin de fer contribuions econòmiques, amb ganes i il.lusió m’hi afegiria. Suposo hi poden haver varies fòrmules, però el que està clar es que suportar econòmica una tasca tant ingent, de tantes hores i dedicció lo més normal del mn es pensar en una mena de suport econòmic per part dels que disfrutem i ens servim del teu portal.
M'agradaM'agrada
Lo mismo digo.
M'agradaM'agrada
ºº
M'agradaM'agrada
Cielos… Joaquim, decidas lo que decidas, te comprenderé; la vida es una y hay que disfrutarla; personalmente, yo te agradezco todo lo que nos llevas mostrado desde el blog y me encantará leerte, con la periodicidad que decidas y puedas, eso sí, sin afectarte a nivel personal; de todas maneras, te entiendo y como te digo, comprendo. Desgraciadamente, no conozco modos de ayuda, pero sí que apoyo lo que se ha dicho ya arriba. Espero que haya suerte (a veces pasa) y la recibes.
Ya comentarás lo que creas oportuno y como siempre, la decisión será tuya. Y aunque me repita ¡MUCHAS GRACIAS!
Desde Málaga, muchos besos.
M'agradaM'agrada
T’entenc perfectament. Amb el teu nivell d’autoexigència has aconseguit arribar molt lluny. Però això precisa un temps i dedicació que supera la que pots donar com aficionat. I professionalitzar-se no és fàcil sense suport. Jo no hi entenc gaire en blogs, com s’organitzen i quines possibilitats tens. T’agraeixo la teva feina, és immensa. Pot ser una solució inicial reduir les aportacions, cercant solucions. Molts ànims i moltes gràcies per la feina feta i espero poder gaudint dels teus comentaris, opinions i aportacions.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
No m’estranya gens la teva vaga perquè moltes de les tevés explicacions me les imaginava (dedicació, hores infernals, vida que trontolla,….) però facis el que facis, decideixis el que decideixis, tens i tindràs tot el meu suport.
La teva feina d’aquests anys ha estat i és impagable pel bon nom de la CULTURA.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ànims, Joaquim, entenc perfectament el que exposes i no m’estranya que hagis arribat a aquest punt de plantejar-te tirar la tovallola, en part crec que per pur esgotament. Cerca ajuda de qui pugui donar-te-la i persisteix en la cerca de financiació, sigui per micromecenatge (aquí m’apuntaria) o per publicitat. Segur que aconsegueixes alguna solució. Potser no cal ser tan radical, o tot o res, si no trobessis la manera de professionalitzar-te, un parell d’apunts a la setmana, com suggereixen altres comentaris ja ens estarien bé. En fi, decideix el millor per a tu, encara que el teus seguidors ens quedaríem molt tristos.
M'agradaM'agrada
Ara que arribo ara s’acaba, el meu destí és viure la passió operística en solitud monacal.
Ànims Joaquim, no defalleixis que jo et necessito!!
Si optes per la publicitat et prometo que desactivaré el bloquejador d’anuncis i me’ls llegiré sense protestar. A més, si obres el micromecenatge hi contribuiré.
Gràcies per ser-hi.
M'agradaM'agrada
Joaquim, eres un comunicador nato, pero las actuales redes mediáticas precisan además de, “profesionales de la comunicación”, !a ver si me explico!; un buen profesional que te ayude a encontrar y a gestionar lo que buscas, mientras tú, te dedicas en exclusiva a los contenidos.
Si te parece interesante lo que te comento, parlarem!, sigue reflexionando sin prisas.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Joaquim, te comprendo y me parecen lógicos y hasta normales tus objetivos o prioridades.
Animo y te deseo lo mejor.
M'agradaM'agrada
Caro Joaquim,
ti auguro di superare nel migliore dei modi il problema, ma so che qualunque scelta tu adotterai sarà certamente giusta e meditata.
M'agradaM'agrada
Ens demanes idees, però jo no sóc capaç d’aportar-ne n’hi una.Em sabria molt de greu veure desaparèixer el teu blog, però entec a la perfecció totes les explicacions que ens dones, reflexiona tot el temps que et sigui necessari per prendre la decisió que creguis més encertada i adequada als teus interessos i et desitjo tota la sort del món per a poder tirar endavant aquest projecte que tant ambiciones ique de ben segur ha de ser interessantíssim.
M'agradaM'agrada
Cuant he llegit el apunt d’avui he sentit una gran engoixa doncs m’ha semblat com si t’acomiadesis dels teus seguidors, desitjo equivocar-me doncs perdre aquest bloc , ès com perdre un amic que ens he fet companyia durant molt de temps i que no volem perdre. Joaquim ,pren la decisió que creguis més oportuna , peró si la solució passa per posar publicitat . o micromecenarge o el qué sigui , conte amb el suport dels teus seguidors que som molts.
Una abrçada
M'agradaM'agrada
Sigui quina sigui la teva decisió, jo la trobaré encertada i si creus que puc ajudar-te d’alguna no dubtis en dir-m’ho .
Petonàs Joaquim i gràcies sempre .
M'agradaM'agrada
Sap greu, Joaquim, per la situació, però el de menys és el blog, en el fons. Que sigui diari o no, el gaudirem igual; també hi ha hagut etapes on no era tan intensiu i era igualment bo i seguit. El que no t’has de crear és una obligació envers ningú, sinó cap a tu mateix i el teu entorn més immediat. No pensis en altres factors. Com a solució immediata, no sé… el micromecenatge sembla que funciona, encara que tampoc no serà una solució estable, possiblement. Pren-te el teu temps, que amb calma es pensa millor (o no, que de vegades la pressió ajuda). Però pensa en el que et convé a tu i als teus, primer; a partir d’aquí, ja vindrà la resta.
M'agradaM'agrada
Quàn a vegades es comentava la quantitat d`hores que dediques a aquesta tasca jo personalment pensava que ha de ser esgotador.D’acord que ho fas amb il.lusiò però també es cert que si va acompanyat de problemes laborals i possiblement estress pot acabar fatal.
Joaquim decideixis el que decideixis et fem costat,només faltaria però la soluciò només la pots donar tú.Ha de ser complicat,deus portar molt temps pensant i barrinant.Cuida’t,sisplau.
Una abraçada fortissima
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu que et trobis en aquesta situació laboral i que no puguis treure profit d l’immens treball que fas cada dia. No sé com et podría ajudar perque jo en el tema informàtic i de blogs no en tinc ni idea. El que si has de tenir en compte és que treballar tantes hores en el blog, per més que ho facis tan bé i amb tantes ganes, pot ser perjudcial per la teva salut. No havia fet cap comentari a la vaga que has fet perque he tingut uns dies una mica complicats.
M'agradaM'agrada
Joaquín, entiendo cual es tu planteamiento. Se me ocurre, que como sucede en muchas instituciones privadas en Europa, abras un sistema libre y voluntario de aportaciones. El que quiera contribuir libremente que lo haga. Yo me apunto.
Un beso grande para los dos junto con mi admiración y cariño
M'agradaM'agrada
Ànims Joaquim! M’afegeixo als agraïments per tota la feina i tot el que ens has regalat i hem pogut compartir fins ara, d’òpera, de música i de qualitat humana.
No et puc donar idees sobre la “professionalització” d’IFL, però la idea d’una subscripció per accedir a certs continguts o un crowdfunding per un projecte concret em semblen més materialitzables a curt termini. Que hi hagi sort, i sobretot, salut per fer el que vulguis dur a terme i gaudir-ho.
Gràcies de nou per tot.
M'agradaM'agrada
Estic fent un disseny, quan el tingui definit us ho faré saber, mentrestant, moltes gràcies per aquest comentari.
M'agradaM'agrada