IN FERNEM LAND

4ª JORNADA: AGRAÏMENT


gràcies_2

Incapaç de contestar un per un tots els comentaris que heu deixat a l’apunt d’ahir, vull agrair-vos tota la vostra energia, el suport i les idees que s’intueixen en molts del comentaris i també en una quantitat brutal de correus electrònics privats, tot plegat em dóna molta fortalesa per decidir aquest futur incert.

Tota aquesta estima que em demostreu ha de tenir el correcte i precís retorn , que no em puc permetre que sigui decebedor. Mai podré deixar de ser sincer i honest, no us puc fallar en això, sigui quina sigui la solució que finalment hagi de prendre no em podria permetre fer-ho malament, i si finalment decidís que IFL ha d’acabar, feríem una festa.

El procés està engegat, no pot tenir marxa enrere, jo el tinc clar, necessito un cert temps abans de llençar-me de cap, per calcular certs riscos i sobretot vull envoltar-me de professionals que m’ajudin, ja que en tot aquest canvi hi ha el meu futur professional.

Estic a punt de fer 55 anys, una edat que laboralment no és ni difícil, és directament impossible, a partir dels 50 som invisibles, transparents, els nostres currículums no compten. Sé que estic generalitzant, però també sé que no m’erro, excepcions n’hi ha, però jo vull aprofitar precisament aquest entorn hostil per fer allò que sé que vull fer i que és per tant allà on puc donar el millor de mi mateix, amb l’experiència acumulada en els ja considerables anys de vida laboral, on he fet de tot abraçant un amplíssim espectre de les categories laborals i assumint i assolint sempre amb la responsabilitat corresponent al càrrec, els màxims reptes i objectius, per tant on millor per continuar fent-ho que el meu propi projecte, no us sembla?.

Això està decidit i no té marxa enrere. Aprofitant les circumstàncies laborals actuals em resulta molt més fàcil decidir-me que si tingués un lloc segur, en un entorn sense entrebancs, una nòmina puntualment ingressada,  un cotxe d’alta gamma i un despatx amb vistes espectaculars, però com que la realitat és tossudament inversa a la situació suposadament idíl·lica que acabo de citar, i com que quan he tingut tot això he vist que el preu que havia de  pagar era enorme, ja fa bastants anys que he comprovat que no ens cal tant com ens han fet creure per viure i ser feliç, els valors i les prioritats els tinc ben definits i perfectament acotades.

Em cal temps, això sí, i mentre tot plegat no és redefineix i es fonamenta, IFL baixarà la intensitat. Vull aclarir que la intensitat actual era precisament buscada per fer d’IFL un lloc temptador i alhora demostrar i també demostrar-me, les capacitats que tinc per comunicar i transmetre. Aquest ja era un objectiu de fa temps, però calia consolidar aquesta velocitat de creuer, amb una activitat sense defallença per fer atractiu i donar la màxima visibilitat a un projecte que va molt més enllà del que ja coneixeu.

Aquest projecte necessita de moltes més hores de les que he dedicat fins ara al blog, la diferència rau en que totes les hores que hi vull invertir les vull productives i rendibles, i per tant que esdevinguin la meva nova jornada laboral.

Totes les vostres idees em serveixen, algunes em reafirmen en idees que ja havia parlat amb alguns de vosaltres fa uns mesos, i altres són certament noves i molt estimulants.

No busco suports institucionals i molt menys subvencions, per tant a les administracions o equipaments a l’entorn de les administracions no els demano res, sé que sóc molest com m’heu dit més d’un i sé que l’administració i els polítics això no ho perdonen. No m’amoïna gaire, m’entristeix aquesta poca capacitat que tenen per utilitzar les crítiques per auto analitzar-se i millorar la gestió. Quan creguin que els puc ser útil no tinc cap dubte que em vindran a buscar, com ja han fet, i aleshores tornaran a trobar un ferm i convençut pencaire il·lusionat amb el que fa i que com ja vaig dir-vos ahir, no es vendrà per un plat de llenties.

La vostra participació en les variades fórmules i formats exposats seran  estudiades, no dic pas que no, però no és el que jo tinc pensat, tot i que possiblement per transformar IFL d’un blog a un web de continguts culturals/musicals, potser si que caldrà estudiar la fórmula d’un crowdfundig amb el seu corresponent retorn cap als inversors

Tot està per fer i tot és possible.

Us caldrà una mica de paciència, en a mi també, però malgrat que l’activitat pugui momentàniament perdre la regularitat i la intensitat, intentaré si més no, tenir-vos al corrent  de les coses que vagi veient, així com opinar dels fets més rellevants de l’activitat musical, ara farcida de les noves presentacions de les temporades de l’Auditori i Ibercàmera i que es van presentar en el bell mig de la meva vaga. No cal dir que algun vídeo prou esperat o un àudio de gratificant escolta també podrà caurà.

Pel que fa a la vaga, finalitza avui, però insisteixo  que sense deixar de  treballar per IFL, de moment no es veuran gaires fruits i per tant els apunts no apareixeran amb l’assiduïtat habitual. No cal dir que estareu permanentment al dia dels avenços i iniciatives que vagin sorgint. Sé que compto amb vosaltres i això tranquil·litza, esperona i reconforta. Quants voldrien una empresa en fase de restructuració en aquesta situació, no us sembla?

 

34 comments

  1. Juli Carbó i Montardit

    Seny, relax i calma. Són els tres punts que t’acosello que t’els facis teus. Pensa que la salut és el primer que has de procurar mantenir.
    No vulguis fer més del que pots per tal de complaure a unes quantes persones que per molt que t’apreciem, en el cas que les coses vagin maldades podrem lamentar-ho, però ningú no podrà solucionar el teu problema.
    Pensa que el dia que hagis de plegar ( un dia o altra haurà de ser)tothom dirà QUINA LLÀSTIMA, ERA TAN BONA PERSONA. Però tots seguirem fent la rutina de la nostra vida i tu et quedaràs amb la teva dificultat per sempre.
    Ja et vaig dir ahir que a mi em passa gairebé el mateix que a tu, que després de 25 anys de lluitar per la cultura popular gairebé tot sol, ara quan les forces em defallexen ningú no vol asumir la meva responsabilitat.
    Reflexiona i pensa’t-ho amb calma. Està mal dir-ho però de vegades val més un retirada a temps que obstinar-te en un afer que et pot portar a un fracàs públic.
    Jo no sóc sabi però diuen que el dimoni sap més per vell que per dimoni.
    Joaqim et considero prou inteligent com per emprendre el camí que tu et vagis amb capacitat per a du a terme.
    Aquest comentari l’hauria d’haver-lo fet per Email privat però he pensat que si algú ho llegeix que accepti les conseqüències.

    M'agrada

    • AQM

      Estimado Joaquim, me parece un acierto tu reflexión final de la cuarta jornada: reducir tu dedicación a tu, nuestro, IFL hasta el límite en que te resulte placentero y gratificante.
      Mientras IFL sea un proyecto filantrópico, y no será sencillo cambiar su naturaleza, es fundamental que tu disfrutes con él como nosotros disfrutamos leyéndote. Y para ello cada minuto que nos dediques debe ser para ti gratificante per se. Dedica a tu criatura el tiempo que buenamente puedas y siempre que disfrutes haciéndolo.
      Y muchas gracias por tu dedicación a todos nosotros,

      M'agrada

  2. Giacomo

    Benvolgut Joaquim,

    Som nosaltres que et diem gràcies per oferir-nos aquest blog. No cal dir que seguirem agraint els teus comentaris encara que siguin menys regulars i intensos.

    Molta sort amb el teu proper i més gran projecte!

    M'agrada

  3. Jesús G.

    Jo tinc 50 anys, i entenc perfectament del que parles. Ja no tenim massa temps per perdre i cal triar. Si el que tries et farà feliç, a mi ja m’estarà be. Una abraçada i gràcies.

    M'agrada

  4. maria teresa

    No cal dir que t’envio tota la meva comprensió i el meu ajut si pogués, pero no tinc masses solucions. El que facis estarà be, peró fes només alló que et faci feliç i et compensi a tu. Un petó

    M'agrada

  5. Laura

    Sóc una seguidora recent d’aquest blog, bàsicament perquè no fa ni un any que m’ha començat a interessar l’òpera, però aprenc molt amb els teus apunts i només volia agrair-te la feina que fas i que tant de bo puguis continuar fent-ho. Una abraçada.

    M'agrada

  6. alex

    Yo con 62 años a cuesta y desde hace un montón de años viviendo y laborando por cuenta propia, espero seguir manteniendo misma actividad aunque moderándola progresivamente.
    Efectivamente y como no te espabiles por ti mismo y o con colaboraciones privadas, contar hoy en dia con ayudas / colaboraciones públicas es impensable salvo que seas “persona casi de carnet” y tal como está el patio a todos los niveles de nuestras administraciones públicas, más vale ni tentarlo

    M'agrada

  7. Fernando S.T.

    Cuatro días desconectado y me encuentro con este panorama.
    Se veía a venir, pero creo que tienes los ingredientes necesarios para conseguir lo que te propongas.
    Aquí continuaremos estando, nos has hecho adictos y si puedo ser de ayuda, tienes mi correo electrónico, ni te lo pienses dos veces.
    Joaquim, et desitjo molt d’encert

    M'agrada

  8. Concep

    Em sap greu que estiguis capficat amb la feina remunerada i la no remunerada. No et puc ajudar i el que facis ha de ser per millorar.
    Si ens quedem sense el blog i tot el que aporta a l’òpera de casa nostra, serà una gran pèrdua. Pocs han fet tant i de manera desinteressada i em fa por que si acaba sent el teu modus vivendi afecti a la independència dels continguts i a la crítica imprescindible a les institucions.
    El meu suport no et faltarà, és l’únic que crec que puc aportar.

    M'agrada

  9. jordi magriñá

    Pren tot el temps que et calgui i sigui quina sigui la teva decissió final, conte amb nosaltres, encara que potser algunes persones no hi estarán d´acord.

    M'agrada

  10. Josep R, Noy

    Entenc el teu problema. però només et puc dir que decideixis el que decideixis t’estaré sempre agrait pel que fas i has fet … i pel que segur que faràs. Moltes gràcies!

    M'agrada

  11. Benvolgut Joaquim:

    Solament dir-te que faces el que cregues millor per a tu i desitjar-te que superes tots els problemes. Ja pots sentir-te ben orgullós del teu treball tan excel.lent com amé i desinteressat. Pensa que el més important ets tu, la teua salut i la teua situació laboral.

    No concec cap altre blog tan bo com el teu, amb tants seguidors de tot el món. I no em referisc a la música o l’òpera solament, sinó en general. Jo em quedí bocabadat quan el vaig descobrir ja fa uns quants anys i sempre l’he recomanat allí on s’ha presentat l’ocasió.

    Et desitge el millor i et done el meu recolzament i agraïment faces el que faces, que segur que serà el més encertat.

    Un excel.lent treball, com el teu i en català, és molt d’agrair. Ja pots estar-ne orgullós.

    Una abraçada i dir-te que em tens al teu costat.

    Regí.

    M'agrada

  12. Juli Carbó i Montardit

    Perquè no obres un compte corrent a nom de IFL. en el qual tots els simpatitzants d’aquest blog puguin ingresar 10 o 15 € anuals com a col·laboradrs? Hi han moltes entitats que ho fan. És una quantitat simbòlica que a tu t’estimularia una mica i et compensaría de les despeses que originen el material imformàtic, les informacions amb altres entitats i els desplaçaments als llocs per anar a cercar les ressenyes dels actes escollits. Aix`és un petit suggeriment que cal veure com reaccionaria la majoria dels adictes infernemlaires.
    Repto a que si a algú se li ocurreig alguna altra proposta que l’exposi, totes les propostes són bones si són aplicables.

    M'agrada

  13. Josep Olivé

    Mantenir i gestionar un blog, i confeccionar un apunt diari al nivell d’exigència, rigor, detall i anàl.li amb que ho fas és una feina titànica, que els humans no podem concebir, tant si tens un treball estable (perquè el día només té 24 hores i el col.lapse por arribar per falta d’hores de dormir, per exemple) com si estàs en un context de precariatat (perque aleshores el col.lapse potser més moral que físic, i ja no es tracta d’un problema de temps sino econòmic). És molt trist llegar el que acabo de llegir amb molta atenció. I ho és perquè tothom que estima la música clàssica i l’òpera i que hi dedica molta part de la seva vida, no profesional però si del temps de lleure, saps que no pot anar als diaris i als medis de comunicació per a informar-se amb rigor del que es cou en el mon musical, tothom sap que si surt un día del Palau a les dotze de la nit, o del mateix Liceu a la mateixa hora, tohom sap, dic, que a les set o a les vuit del mati amb el café amb llet i una pasta o entrepà podrá llegar una crònica completa del que va succeïr tan sols fa unes hores, i llegirà i compartirà opinions, i hi haurà debat, mentres que als diaris haurà d’esperar que per caritat el redactor en cap permeti al crìtic de torn poder dir la seva, amb l’agravant que el que es llegirà no passarà de ser un escrit més aviat curt i segons la ploma amb més o menys garanties, un escrit superficial la majoria de vegades, sino és crónica rosa pura i dura. I fa feresa escoltar l’estimada Catalúnya Música i constatar com un presentador molt arrelat a l’emisora presenta un concert d’un pianista i explica que el opus dos de Beethoven està format per a dues sonates, hi ho repeteix varies vegades al llarg del programa. I fa feresa que en un altre programa de la mateixa cadena es digui, insisteixi, reiteri i confirmi que l’òpera Sly no té cap gravació comercial. I em dic jo, com és possible que gent que té la gran sort de dedicar-se cent per cent a la música no sap coses que sé jo sense poder-m’hi dedicar? I per què dic això? Doncs perquè és molt trist que gent com tu, amb els teus coneixements, amb la teva vàlua i la teva passió per la música es veigi amb aquestes circumtàncies. El mon al revés. Tot sovint escoltes a gent que s’hi dedica i cobra i té sou a càrrec de la seva profesió comunicativa entorn de la música i no els hi notes ni un xic d’entusiasme. Has d’anar a un blog per a viure la música de la mateixa manera que jo la visc, haig de recorre a un blog per a sentir i vibrar amb la música com jo la sento, la visc i la vibro. Per tot plegat no és un bon día aquest per a la música que ens és més propera. El Liceu i TV3 prefereixen presentar i parlar de les òperes amb texans, i tu ho fas amb una preparació que no sé si la fas amb texans, però el que sí sé és que enriqueix a qui la llegeix, i que quan va a veure-la veu una òpera molt diferent als que han preferit una molt curta, molt “simpática”, molt “fashion” presentació, molt de col.lega de tota la vida i gendre preferit amb texans. Cultura a l’abast de tothom, en diuen. Ôpera a l’abast de tothom, matxaquen. I jo en dic desinformació i protitució del fet cultural, cultura devaluada que serveix per a viure de l’ignorància general, cultura de sofà, de que t’ho portin tot fet i mastagat. És un exemple dels molts que podría donar. Un sol exemple. Però és un cas como un cabàs. L’honestedat, l’altruisme i el rigor amb problemas. La vulgaritat i la superficialat a sou. “Spain is different…and Catalonia as well”. Trist. Molt trist. Ho sento molt Joaquim. Ànim I sort.

    M'agrada

    • Anna M. Codina

      Subscrit en la seva totalitat el que diu en Josep Olivé. M’ha sabut molt greu aquesta situació i confio en que en Joaquim trobi alguna solució. Si no es blog, que pugui ser web, però que no ens deixi. La seva veu es molt autoritzada i per a molts un referent. Molt millor que les crítiques que es poden llegir als diaris. També estic d’acord amb en Juli Carbó Montardit d’brir un compte en el que les persones interessades a subvencionar el que finalment faci en Joaquim, puguin esdevenir col·laboradors i que cadascú ingressi el que pugui de manera regular: cada mes, cada tres, cada mig any o cada any. Jo hi estic disposada. Es un plaer llegir aquestes critiques tan apassionades i sinceres i a la vegada tan autoritzades i on pots aprendre molt. Joaquim estic amb tu!!!. Ànims!.

      M'agrada

    • jaumeM

      Això mateix es el que penso, també, però no ho sabria dir millor.
      Que el BLOG(en majúscules) hagi arribat a on ha arribat es un prodigi que solament genis son capaços de fer.
      Fa temps que crec que tanta informació, i de tanta qualitat, no era just que la poguéssim obtenir solament pagant a les telefòniques, les exagerades quotes que ens cobren, i en canvi el esforçat que ens la posa al nostre abast no en veu res de res.

      M'agrada

  14. miguel

    Que tal Ximo
    Perdona si no te he comentado nada antes
    Tengo 58, creo que entiendo tu caida de ánimo pero, al mismo tiempo, se que seguirás adelante.
    Mis condiciones son tales que no se si te puedo ayudar en algo, no tengo adsl, a pesar de que todos los días sigo tus posts desde hace años, pase una temporada mala cuando rapidshare empezó haciendo de las suyas, pero ahí sigo día a día.
    Como sabes, sigo unos 20 blogs de música clásica y ópera y efectuo mis dwn de lo que me interesa.
    En lo que pueda serte útil contactame, ya sabes mi e-mail
    Me parece perfecto que el blog sea en catalán, no lo hablo, si lo entiendo pero lo respeto como parte de la propia identidad y libertad individual y de cada pueblo.
    Entiendo tus lamentos económicos, son comunes y no te puedo decir más.
    Te repito, en lo que pueda ayudar, me tienes a tu disposición.

    M'agrada

  15. Perdoneu-me si no us contesto a tots un per un com és norma habitual.
    He iniciat un procés molt interessant, necessit un cert temps i estic enormement aclaparat per tantíssimes mostres d’estima i interès.
    És una sensació enormement agradable sentir-me tan acompanyat i esperonat.
    El projecte, amb tota aquesta energia i entusiasme que transmeteu, no pot fracassar.
    Us mantindré ben i puntualment informats.
    Demà diumenge us espero a tots a l’apunt de La Cenerentola al MET.

    M'agrada

  16. Rosa

    Joaquim, no havia llegit aquest post fins avui. M’agrada el disseny de la pàgina IFl. Es pot llegir més fàcilment i ho agraeixo molt.
    Joaquim, endavant amb el que tu decideixis fer i et faci feliç. Els teus i les teves “fans” esperem una paraula teva per a acudir.

    M'agrada

    • És un disseny de transició. Si tot surt bé vull el meu propi espai, sense dependre de plataformes alienes, sobretot perquè vull fer tots uns canvis per el que WordPress no em pot donar servei.
      Ja us ho aniré explicant.
      Gràcies per ser-hi sempre.

      M'agrada

  17. branca

    Bona nit Joaquim,
    M’he quedat desconcertada… Però estic convençuda que aquesta situació tindrà un final feliç i per aquest motiu encara no et vull donar les gràcies per tot el que m’has aportat, perquè sé que ho continuaràs fent i per molt de temps. Així és que ànims, encara ens queden baralles pel tema dels contratenors i ja ens aniràs informant.
    Una forta abraçada,

    M'agrada

    • Gràcies Branca, jo crec que de tot n’hem d’aprendre i possiblement d’una crisi poden sortit moltes oportunitats,, miraré d’aprofitar-les.
      No tinguis cap dubte que us mantindré informats.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: