“Estem indignats per l’explotació dels nostres pares i l’assassinat a sang freda del nostre pare com la peça central d’una producció que ens sembla anti-semita”.
Aquestes van ser les paraules que van dir les filles del matrimoni Klinghoffer després de sortir de l’estrena de The Death of Klinghoffer l’any 1991 a la ciutat de Nova York, on hi havien assistit de incògnit.
L’òpera no és antisemita, però els jueus no poden acceptar que la pretensió dels seus autors sigui intentar ensenyar perquè quatre palestins arriben a ser terroristes del Front d’alliberament de Palestina i a cometre l’assassinat de Leon Klinghoffer, l’única víctima de l’acció terrorista comesa durant el segrest del creuer Achille Lauro l’any 1985.
Aquesta és la font de inspiració d’aquesta òpera amb música de John Adams i llibret d’Alice Goodman que s’ha programat la temporada vinent al MET de Nova York. L’òpera va ser un encàrrec de La Monnaie , l’Òpera de Sant Francisco Opera , l’Òpera de Lió , Los Angeles Opera, el Festival de Glyndebourne i de l’Acadèmia de Música de Brooklyn.
Després de l’estrena mundial de l’òpera a La Monnaie de Brussel·les el 19 de març de 1991, el 5 de setembre del mateix any es va estrenar a l’Acadèmia de Música de Brooklyn, però la polèmica a Amèrica va fer que les estrenes previstes a Glyndebourne i Los Angeles es van cancel·lar.
Després dels atemptats a les torres bessones de Nova York l’orquestra simfònica de Boston va cancel·lar un programa on s’havien de interpretar tres fragment d’aquesta òpera. Per a més informació premeu AQUÍ i la darrere polèmica al voltant d’aquesta òpera excel·lent, de les moltes que acumula, s’ha produït aquesta setmana, quan Peter Gelb, director general del MET ha anunciat que la retransmissió prevista d’aquesta òpera, el dia 15 de novembre de 2014 als cinemes, dins de les òperes escollides de la propera temporada del teatre novaiorquès s’ha suspès per el temor de que la seva transmissió provoqui un antisemitisme global en un context ja propici.
Abans d’escriure aquest apunt he visionat per segona vegada aquesta òpera en la versió editada per la DECCA del telefilm produït per el Channel 4 anglès, dirigit de manera brillant per Penny Woolcock amb la London Symphony Orchestra sota la direcció del mateix John Adams.
És una òpera dura, compromesa, pacifista, arriscada, tolerant, però en cap cas és antisemita o pro palestina. És fa impossible posicionar-se a favor d’uns terroristes fanàtics, però hi han uns motius que mai justificaran la violència per cap de les dues parts enfrontades, que s’intenten explicar des d’un inici amb dos himnes que serveixen de pròleg, el dels exiliats palestins i el dels exiliats jueus. Ambdós veritablement colpidors i en realitat un dels motius més controvertits d’aquesta obra, aquí els teniu en la versió del telefilm dirigit per Penny Woolcock
El palestí
El jueu
Trobo que Gelb es valent de programar-la al MET, un teatre que tothom sap està finançat en gran mesura per les grans fortunes nord-americanes, la major part jueves. No han pogut evitar la programació, qui sap si això provocarà més malestar i acabaran sortir a la llum aspectes poc populars del Sr Gelb, com el comentat ahir, però si que han pogut evitar la difusió de la representació a tot el món.
La intenció d’aquest apunt no és entrar en polèmiques polítiques i molt menys religioses, ni vull ni permetré que s’origini una batalla a favor o en contra. Jo només demano que si teniu l’oportunitat la mireu, és una òpera important per la temàtica, per tot allò que intenta dir-nos i per la música, és un gran treball de John Adams. Si visioneu la producció televisiva també gaudireu de les interpretacions, sobretot de Sanford Sylvan (Klinghoffer), Christopher Maltmann (el capità de l’Achille Lauro) i Yvonne Howard (Marilyn Klinghoffer)
Que es vulgui fer creure que el seu visionat pugui provocar l’antisemitisme és estúpid. Les obres que fan pensar fan por i està clar que no volen que pensem. Això més aviat sembla intolerància i censura.
Entrada actualitzada de la Viquipèdia anglesa:
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Death_of_Klinghoffer
Reaccions a la cancel·lació de la retransmissió:
http://www.nytimes.com/2014/06/19/opinion/the-controversy-over-the-death-of-klinghoffer.html?_r=0
http://www.npr.org/2011/06/17/137244640/the-death-of-klinghoffer-returns-to-face-the-music
http://www.cbsnews.com/news/metropolitan-opera-cancels-the-death-of-klinghoffer-simulcast/
Ara caldrà saber si el MET substituirà la transmissió de The Death of Klinghoffer per alguna altra producció de la seva suculenta temporada, o deixarà el buit que obligarà als cinemes a retornar el import a tots aquells que com jo, ja havíem comprat l’abonament sencer.
IN FERNEM LAND 
No conozco la ópera y me apetecía mucho verla. De hecho, este año he decidido no sacar abono del Icaria porque no me interesaban especialmente los títulos ni los repartos. Iba a coger solamente tres sueltas, las dos de la Netrebko (la Macbeth por puro cotilleo, a ver si la pifia o no, y la Iolanta) y esta de Adams. Pues nada, una menos y dinero que me ahorro.
Supongo que a Gelb le han presionado mucho. Y yo no veo tanta contradicción, más bien creo que no se explicado bien. El mensaje que yo entiendo es que la ópera en sí no es antisemita, pero que podría haber personas que la consideren así (como obra artística, está sujeta a interpretaciones variadas). Me parece una aberración que se censure este título, más aun habiendo leído que existen películas y series basadas en esta misma historia (¿acaso no tiene más difusión pública una película o una serie televisiva que una retransmisión única en cines para un tipo de público muy especializado?) No sé si las retransmisiones en directo del Met les resultarán rentables, pero es evidente que esta cancelación le dará publicidad suficiente a la ópera de Adams para llenar la sala.
M'agradaM'agrada
Te dejaré el DVD, merece la pena, te lo aseguro.
Yo también pensé que era una campaña de marketing extraordinaria, pero me temo que el lobby no cederá, y por lo tanto no permitirá que se vea esta producción en todo el mundo. Me parece lamentable
M'agradaM'agrada
He vist algunas imatges que has penjat Joaquim, i t’he de dir que aquest món esta mig boig i en hi fa tornar a nosaltres. Ja estem comfonent el plaer de una bona música, de una bona ópera, amb el mal gust i les ganes de anar a patir. Hi ha en tot aixó una gran dossi d’esnovisma i aixó ha pasat sempre, molts fant veure que com mes agosarats siguin mes al día estan i mes actuals, abans en deiam moderns. M’agradería pensar que tu no estas dins d’aquest grup de personas, sincerament. Ara sortiran les veus que dirán que s’ha de innovar i tot aixó que sento des que tenía us de raó. No, aixó per mi no és innovació, la vida estimat Joaquim és mol dura de per si que ja tan sols falta que ens amarguin el plaer de sentir i/o veure interpretar una bona música. No se si has passat moltes penas a la vida, espero i desitjo sincerament que no i que no t’arribi mai el moment, que la teva vida sigui placida i sense amargos, però gaudir d’aquest arguments, reals o no, com aquesta obra o com el “soldat” que vares presentar l’altre día, dons em sembla que és fer un flac favor a l’art que anomanem ópera, a la sensibilitat de qui ens l’estimem i a la inteligencia de qui va ha veure-ho.
Si els arguments son reals, és com per angoixarse i sin son inventats doncs és per pensar que l’autor del l’argument está profundament malalt.
Naturalment surtan i sortirant els “entessos” i dient que aixó és art, és el futur, és….la monda.
Doncs apa, aneu o que vaigint veient aquest tipus d’obres i gauidiu-les, cap problema, jo soc dels que no en sabem, no hi entenem, no evolucionem, pués si deu ser aixì, ara bé portem força anys mes que els innovadors d’aquests bodrios veiem ópera i mira ara resulta que no en sabem, que la ópera és aixó. Francament patétic, em fa molta pena. Ah i sempre parlo dels arguments eh, no de la música que com queda altament demostrat els compositors estant en un altre galaxia que els llibretistas o els que tenan la idea de fer aixó, per dir-ho de alguna manera.
M'agradaM'agrada
¡Hola Joan! Perdona que te lleve la contraria, pero no estoy de acuerdo con lo que dices. En el siglo XIX también se censuraba a Verdi… Y mira ahora cómo nos gusta a todos 🙂
El arte (en general) no puede ser solo decorativo, no debe servir solo para agradarnos los oídos. También sirve para educar, transmitir ideas y pensamientos de su propia época y a veces, aunque no esté bien, para adoctrinar. (Personalmente, me gusta ver arte que me remueva por dentro y me haga evolucionar como persona, y te juro y rejuro que de snob no tengo nada.) Es normal que nos cueste entender el arte de nuestro tiempo, que siempre va un paso por delante de la mentalidad general de la sociedad, pero generalmente el tiempo acaba dando la razón al artista y valorando su obra en su justa medida. Y es indiscutible que Adams es uno de los grandes compositores de nuestra época.
Verdi no pudo ambientar “La traviata” en su propio tiempo, como había sido su intención, porque el tema del libreto les escocía a muchos y le obligaron a retrasar la ambientación un siglo. También tuvo que sustituir al rey de Rigoletto (Francisco I de Francia) por un duque, o al rey Gustavo de Suecia (Un ballo in maschera) por un noble norteamericano. La censura era habitual entonces, y hoy la criticamos. No tiene sentido volver a ella. Y siempre ha habido óperas con argumentos provocadores e incluso sórdidos (Cavalleria rusticana o Pagliacci, sin ir más lejos), que hoy no nos afectan demasiado porque los vemos lejanos, pero que en su momento molestaron bastante.
La ópera de Adam puede gustar o no, y el espectador es libre de ir a verla o quedarse en casa. Pero siempre hay que dar opción para que los que la quieran ver, puedan hacerlo.
M'agradaM'agrada
Mira Joan, potser per tu dec ser un snob i no sé si això et neguiteja molt o poc, en a mi gens.
En el blog intento parlar de l’actualitat i en aquest cas també intento mostrar el meu enuig per aquesta censura que ens privarà de veure, a tots els que vulguem ja que no és obligatori, aquesta representació.
En a mi m’interessava molt.
L’art no ha de ser universal, si ho és perfecta, però és una mostra d’expressió de l’artista que no has de compartir forçosament. Hi ha sensibilitats molt diverses i per tant no tens cap obligació de dir que t’agrada una cosa si realment no és així, però per a i l’art no és només una cosa que ha d’agradar.
En la història de l’art hi ha una llista quasi inabastable d’obres que estic segur que no s’han fet per agradar.
Sembla que et molesta, com a molts, veure sobre l’escenari la violència, la mort, la tortura… sobretot si no es tracta de ficció, tot i que això per a mi és secundari. Òbviament si el que veiem són fets reals, colpeix moltíssim, parlo dels afusellaments del 3 de maig pintats per Goya, que estic segur que no em titllaràs de snob si dic que són extraordinaris. Tampoc penso que em titllis de snob si dic que malgrat ser una ficció, el segon acte de Tosca, d’una cruesa i sadisme brutals, és una obra mestra. L’art necessita potser d’una certa perspectiva, però no em negaràs que hi ha moltes obres d’art que en a tu no t’agraden i que en canvi tu les consideres així, senzillament perquè et separen d’elles uns quan centenars d’anys.
No vull insistir més, ja que em sembla que si penses una mica en tot el que has escrit te n’adonaràs que no has estat gaire sincer en tu mateix i crec que massa just amb mi. No m’enfado gens, t’ho dic de veritat, no m’ofens, ni em molesta, però els teus arguments crec que no són bons i sobretot, permet que siguem lliures per anar a veure el que creiem que s’hagi d’anar a veure i no ens condemnis a la foguera. No et menyspreïs a tu mateix, gaudeix de les coses que t’agraden i sigues tolerant amb aquells que potser gaudint de les mateixes coses que tu, tenim l’objectiu una mica més obert i això ens permet gaudir també d’altres.
L’art no sempre ha de ser bonic i amable, ha de fer reflexionar i per tant fer-nos millor. Jo veient The Death of Klinghoffer no ho he passat precisament bé, m’ha neguitejat moltes vegades, però t’asseguro que m’ha fet pensar molt més en coses profundes que gaudint de Lucia di Lammermoor. Totes dies hi caben en el meu cabàs.
Gràcies per aportar arguments per debatre.
M'agradaM'agrada
Sono assolutamente d’accordo con e contro ogni censura che offende la intelligenza e la libertà dell’uomo
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Trapassar el vessant estètic, pensar, i estar a l’última, a l’expectativa de les novetats internacionals… si no fos per tu…
La llàstima és que ja podem pensar, que no depèn de cap de nosaltres que les coses canviïn… Però està molt bé dir-ho i proposar la reflexió.
M'agradaM'agrada
No n’estic tan segur, tots podem aportar el nostre gra de sorra i hi ha coses que semblava que no canviarien mai que ja formen part de la història. El conformisme o el pessimisme són enemics del progrés.
M'agradaM'agrada
El tema és interessant i el teu comentari valent. Ara ho explique. Els que em coneixen saben que no tinc res d’antisemita en absolut i que Solti i Barenboim estan entre els meus directors favorits. La “valentia” ve del fet que determinats sectors sionistes tracten de fer creure l’equació següent: oposició al sionisme agressiu igual a antisemita, cosa falsa, ja que molts jueus no són sionistes o, del tipus de sionisme, responsable de morts de palestins innocents, deportacions massives, guetos, apartheid, separacions de famílies, etc. És paper mullats, però les resolucions de l’ONU condemnen expressament les accions de l’Estat d’Israel, que no respecta ni els drets humans dels palestins ocupats ni la legislació internacional.
Gràcies per la informació. Coneixia l’obra “de nom” , solament.
Regí
M'agradaM'agrada
Jo crec, benvolgut Regí que has de intentar localitzar aquest o un altre vídeo, però aquest telefilm em sembla molt bo.
M'agradaM'agrada
Gràcies, ho faré.
M'agradaM'agrada
Ja ens ho explicaràs, aquí o a casa teva.
M'agradaM'agrada
Millor a ma casa, que no es estrictament musical. 😀
M'agradaM'agrada
O sea que Joaquim nos pone al día de la supresión de la retransmisión de esta ópera en los cines, nos explica las razones, propone la obra para que juzguemos y entonces indirectamente hay quien pretende descalificarle, esto como mínimo es deshonesto. Si se quiere criticar negativamente a los autores de “Klinghoffer” me parce perfecto, pero no a Joaquim que en este caso es “el mensajero” tildándole de posible “snob”. Francamente mejor medir las palabras que luego quedan escritas.
No soy un fan de “Die Soldaten”, como tampoco lo soy de “Wozzek”, ni de “Lulu” ni de “Moses und Aron”, pero no por ello he de sentenciarlas, ya que han hecho avanzar el estilo operático por unos caminos diversos a la ópera tradicional, caminos que quizás ya están saturados y hay que buscar otros, pero si Joaquim nos propone versiones que están siendo aplaudidas hay que agradecérselo, nos gusten o no estos títulos -con no verlos asunto solucionado-, pero nadie puede descalificar a quien puedan gustarle; podemos expresar nuestra opinión respecto a cómo nos afectan -o nos callamos- y ya no es necesario añadir nada más, especialmente si es ofensivo para otros.
M'agradaM'agrada
“… però els jueus no poden acceptar….”
Hola Joaquim.
Por favor no tires a todos los judíos en la misma banda que las hijas de Klinghoffer. Ellas se quejan de la obra desde su primera representación. La Liga Antidefamacion está de acuerdo que la obra no es antisemita. Presionaron a Gelb pues creen que el antisemitismo está creciendo en el mundo y no quieren que la transmisión en HD promueva a más actos antisemitas (No quiero recordar lo que pasó en Twitter después del partido de Real Madrid y Maccabi Tel Aviv….).
He visto la ópera. Creo que tiene mucho valor dramático y musical. Y estoy en contra de la censura. Estoy de acuerdo contigo que aquí no queremos entrar en batallas políticas o religiosas.
Pero me duele ver en un blog tan bonito una abertura tan brutal.
M'agradaM'agrada
Claro, tienes razón, generalizo, pero tampoco debería ser un problema.
Si quieres te mando una serie de twitts dirigidos a los catalanes después del primer partido de la roja contra Holanda, es decir, ni caso, no creo que se deba caer en la trampa de ante el temor de reacciones adversas, autocensurarnos.
La emisión de esta retransmisión de ópera no debería aumentar el antisemistismo, nos seamos pueriles, las razones son otras.
No creo que el blog deba dar las espalda a temas dolorosos, mi intención es hacerlo bonito, claro, pero a veces hay que olvidar un poco la estética para no olvidar nunca la ética.
Gracias por colaborar en hacerlo más plural.
M'agradaM'agrada
Todo bien. Fue el tono de la frase lo que me tomó de sorpresa.
En otro blog cercano al Metropolitan las malas lenguas cuentan que Gelb le echó la culpa a las hermanas Klinghoffer y a la Liga Antidefamación para no tener que admitir que recibió unas cartas de unos locos que prometían un ataque de bomba al Met y a cines participantes si la función de HD se llevaba a cabo.
Cualquiera que sea la verdad, el resultado final es una pena (a veces no parece que estemos en el siglo XXI…..)
M'agradaM'agrada
¿Y los locos de que bando eran?
No es que me interese en realidad, pero es lamentableque se ceda al deseo de la locura, venga de quien venga.
The Death of Klinghoffer va precisamente contra eso
M'agradaM'agrada
Un cop més la política i grups de pressió contra la cultura, és vergonyós.
M'agradaM'agrada
És un clàssic diria jo.
M'agradaM'agrada
El minimalisme no és el meu fort però els dos preludis corals m’han agradat molt i les imatges enganxen.
L’art com a expressió lliure que és, sempre ha estat subjecta a la censura.
No sóc gens defensor de la causa palestina si al darrere hi ha els funamentalismes indesitgables i repressors de la llibertat del individu, i tampoc m’agrada la agressió sistemàtica i autoritzada per la comunitat internacional a que el govern israelià sotmet als refugiats palestins.
Les religions ho acostumen a empastifar tot.
Si aquesta és la base argumental d’un tema operístic i es fa bé, ho trobo molt interessant i adient. Els compositors han de parlar de coses del seu temps i quan això passa les seves obres són més ben rebudes i compreses.
No em sorprèn que es vulgui manipular el tema des d’aquella banda de la franja.
Buscaré a Youtube aquesta òpera.
M'agradaM'agrada
Jo no vaig trobar un youtube de l’òpera sencera, si l’hagués trobat l’hauria enllaçat.
M'agradaM'agrada
Les censures i prohibicions, a més de ser rebutjables, solament aconsegueixen l’efecte contrari al desitjat. M’està interessant molt el tema, òpera inclosa, i Adam, que composa una música minimalista que li va com un guant a la trama. Ja sé quin és el pròxim DVD a comprar.
Inadmisible que un lobby s’impose per les influències i els diners. Ningú no té patent de corso sobre què es por veure i què no. Això és antidemocràtic i molt perillós. Que no ens lleven el dret a elegir, que ningú pense per nosaltres.
L’art que em sembla abobinable, el pensament és lliure, es el que entreté plàcidament al burgés panxacontent indiferent a la realitat. Els intel.lectuals i artistes han adoptat dues postures al llarg del temps: mirar cap un altre costat i “entretenir” als ociosos o comprometre’s amb el seu temps. A mi els que m’agraden són els segons. Ja que Joaquim ha esmentat un quadre de Goya, jo esmente un altre: un trebalador/obrer que ha tingut un accident i és ajudat pel seus companys. Aquest quadre no va agradar precisament als que s’estimaven més majos i majes, reis a cavall i coses semblants. Tampoc agradaren les pintures negres i els capricis. De fet, la Inquisició els volia cremar en la foguera. La Inquisició es diu ara “lobby”. L’actriu Vanessa Redgrave fa oposar-se a l’opressió que patien els palestins. Què hi va fer? Filmar el que passava i contar-ho, solament. Hi va haver una campanya de desprestigi cap a ella i va ser vetada allà on el lobby en qüestió tenia poder. Ja està bé.
I com deia algú abans, si no t’agrada una òpera no hi vages, però no impedisques ningú fer-ho.
Una música excel.lent:
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que la música t’agradi
M'agradaM'agrada
Per mi els jueus tenen carta blanca per fer tot el que creguin necessari per evitar ser víctimes d’un nou holocaust, han sigut molts ja. Espero i desitjo que mai mes cap envejós i retrassat es cregui amb el dret d’humiliar i aniquilar a aquest poble. I suposo que ja sou conscients que els encisadors i ai pobrets palestins es varen aliar amb Hitler per cremar-nos, pro clar, son tan pobres…
Si el MET és seu tenen tot el dret a decidir el que s’hi representa.
No vull discutir. Me’n vaig a sopar en pau.
M'agradaM'agrada
Marc, Joaquim ha aconsejado no derivar este tema a confrontación religiosa o de ideas. Estamos hablando de una ópera que puede o no gustar, pero nunca ser prohibida, esto sí que es inadmisible democráticamente hablando. Sigamos hablando de si nos gusta o no esta obra, el resto es muy peligroso y no creo que sea indicado hablar de ello en este blog. Además el Met no ha prohibido “Klinghoffer”, sólo ha cancelado su retransmisión en los cines.
M'agradaM'agrada
Jo tampoc crec que s’hagi de censurar, però tampoc crec que s’hagi d’obligar a emetre el que no es vol emetre.
I no veig la manera de no convertir un tema com aquest en un tema on no s’hi puguin expressar les idees, seria completament contradictori.
Per altre banda, estic molt interessat en la musica de Adams, contemporània, minimalisme…i se que es un tipus que sol omplir la seva òpera de política i d’història. Tinc Nixon in China, Doctor Atomic i aquesta mateixa. No el penso pas deixar d’escoltar per això.
Però entenc perfectament que el poble jueu tingui la sensibilitat a flor de pell després d’haver patit totes les injustícies que ha patit.
M'agradaM'agrada
No deixis de veure-la i després opina, si us plau.
Ningú obligava a emetre res. El MET va triar les òperes a emetre als cinemes la temporada vinent i entre elles hi havia aquesta, i ara algú ha decidit que aquesta no és bo que la veiem. On està el problema benvolgut Marc, m’ho pots dir?
I el que em molesta de tot això és que donis carta blanca a la violència, això ho trobo gravíssim, per això, precisament per això crec que aquesta `popera és “d’obligada” visió.
M'agradaM'agrada
Que vols que facin, que es deixin matar?
Altre vegada?
Ja vaig dir un dia que no soc gens partidari d’aquesta solució.
I el que més m’agrada es que s’han preparat a base de bé. Un molt bon exercit, un boníssim servei d’intel·ligència, la elit en el desenvolupament tecnològic….espero que en prenguem nota i no cometem l’error colossal que ja es deixa entreveure…
Salut Joaquim. Veuré l’opera, segur que és bona. Ara però estic totalment entregat a Elektra. El millor que he escoltat mai. BRUTAL.
M'agradaM'agrada
ÉS obvi que la teva pregunta no la respondré.
Això sí, vull que seguin al voltant d’una taula a negociar una pau definitiva i que exigeixin tant com cedeixin, altre cosa no m’interessa.
M'agradaM'agrada
No és el comentari que esperava, ni crec que hagis entès el que jo volia dir a l’apunt.
Com diu en Colbran, el MET no ha prohibit la representació, evita la retransmissió, deixant al públic que anem al cinema a veure les seves representacions sense la possibilitat de veure-la.
Per altre part si no vols discutir no crec que el teu comentari inviti a no fer-ho, malgrat que jo havia aconsellat centrar el tema en altres aspectes.
M'agradaM'agrada
Tot el que escrius fa més que interessant veure i escoltar aquesta obra. I Gelb, o qui sigui, no m’ho impedirà. 🙂
M'agradaM'agrada
Potser és el que acabarà sent, una gran operació de màrqueting, seria lamentable, però més lamentable és deixar-te sense poder veure aquesta òpera que t’asseguro que té molts valors, també musicals.
Si vols que et deixi el DVD només m’ho has de dir, diumenge te’l porto al Liceu
M'agradaM'agrada
Sincerament gràcies Joaquim, per l’oferiment. No cal. Tan pronte he llegit el post i saber que no la veuría en la retransmissió del MET he anat a Amazon aviam si tenien el DVD que ens mostres i ens parles (els dos fragments m’han agradat molt) i la veritat és que el tenen en un preu molt raonable d’uns 12€ més despesses d’enviament. No m’ha semblat un preu desorbitat i a la cistalla que ha anat directe. Insisteixo, gràcies de totes maneres.
M'agradaM'agrada
Ja comentarem doncs.
M'agradaM'agrada
Accepto totes les opinions i et recordo Joaquim que en el meu comentari dic: “Ah i sempre parlo dels arguments eh, no de la música que com queda altament demostrat els compositors estant en un altre galaxia que els llibretistas o els que tenan la idea de fer aixó, per dir-ho de alguna manera”
Dit aixó, torno a dir que respecto totes les opinions com espero que es respecti la meva. Les vostres opinions son bones i raonades, les meves tambe. No m’agraden aquest temas malgrat que com queda dit i redit em pugui agradar la música, penso que no condueixent a res. Efectivament Verdi tambe va tenir problemas, be el llibretista perquè Verdi hi posaba la música eh. Tampoc considero que sigui el mateig cambiar un rei per un duc que matar, assesinar i violar, no és el mateig i aixó en nom de l’art no s’hauría de barreixar. Però que pasa, que el conjunt d’aixó agrada a força gent? doncs mol be, peró a mi i a molta gent com jo no ens agrada. El meu concepta del art de la música no és el mateig, i no pasa res eh. Jo seguiré gaudint de la música que puguin proporcionar aquest tipus d’óperes, però a la vegada seguiré estant en desacord amb els llibrets. Ah, i segurament ni tu ni d’altres personas que expresant la seva opinió en aquest teu espai, del que et dono les grácies per mantenir, segurament dic, no son esnobs, d’acord, però molts d’altres que defensan aquestes innovacions ho son i força, i tu saps que aixó és d’aquesta manera i sempre ho ha estat.
Gracies per deixar que expresi la meva opinió, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Sé que et dirigeixes a Joaquim però aquest blog és obert a respostes a qualsevol entrada.
No puc estar en més desacord amb el que dius. De veritat creus que llibretistes i compositors feien la feina cadescú pel seu cantó? Home, no dic que no s’hagi donat, i força vegades, però creus sincerament que són moltes d’aquestes obres les que ens atrauen avui? De veritat creus que tot un Verdi, per posar tan sols un exemple, es desentenia del que deia el llibret i es dedicava tan sols a posar-hi música agradable? De veritat creus que la música de Verdi que posa damunt d’un llibret no té res a veure amb el llibret? De veritat creus que la greu música que Verdi crea pel Gran Inquisidor no es música de Gran Inquisidor? Però, Joan, si estem parlant de compositors que destaquen precisament per explicar perfectament amb un pentagrama com són els personatges o què és el que esta passant a escena! No hi ha una sola nota musical en Mozart, en Verdi, en Puccini, en Wagner, en Rossini, en Strauss, i tants i tans d’altres que no tinguin una clara intenció de definir un personatge i/o una situació!!! I de veritat creus que no es interessant el que es cou al Don Carlo amb l’inquisició i Flandes? De veritat no creus interesant el que es cou a Andrea Chenier amb la revolució francesa? De veritat no creus interesant que Puccini ens faci veure d’una manera magistral com es practicava l’esclavatge amb la seva Butterfly?….i tantes i tantes i tantes òperes que són cabdals i que parlen directe o indirectament de conflictes del seu temps o del passat? Què passa, que ens agrada Turandot perque la manifesta crueltat que despren és tan sols fruit d’un conte? Ens agrada Carmen perque són personatges de ficció? El que passa als contes o a la ficció no es veu superat constanment per la realitat dels nostres díes?
Joan, si t’agrada l’òpera poso la mà al foc en que ben segur t’agraden òperes en les que es tracten temes i conflictes molt penosos i tristos, d’una injusticia i una crueltat que fa por. I l’art, l’art en maiúscules, el que no es fabrica per a passar l’estona, el que no es genera per a la massa autocomplaent, ens ha de parlar del que està passant, ens ha de remoure de la cadira, ens ha de fer pensar i conmoure. I això es pot aconseguir tan amb una bona història d’amor, com amb una bona comèdia, com present-nos de manera crua els conflictes dels nostres temps.
M'agradaM'agrada
Vols més depravació, violacions i morts que a Rigoletto?
Mentre vagin vestits de l’any de la pera no passa res, però si les actualitzen aleshores posen el crit al cel i diuen que es facin òperes noves en lloc d’embrutar les de tota la vida, i quan es fan aleshores diuen que que l’òpera ha de ser maca, agradable i elegant.
Molta hipocresia
M'agradaM'agrada
Els arguments i la música, benvolgut Joan, ´´es tot una. No hi havia ningú tan primmirat amb els seus llibretistes com Verdi, i també Puccini.
L’única cosa que et puc retreure és quan suposes que en e fons, en el fons, pensem com tu, i res més lluny de la veritat. Quan dius que ” i tu saps que això és de aquesta manera i sempre ho ha estat.” et dic que no, que jo crec que no tens raó.
Saps que sempre tindràs la possibilitat de dir el que et sembli i defensar les teves opinions, aquí sí.
Gràcies per insistir i enriquir el debat.
M'agradaM'agrada
Hola Josep, hola Jordi, hola Joaquim hola a tots. Respecto molt tot el que dieu malgrat que ja sabeu que no ho comparteixo. A en Jordi li he de dir que no soc hipócrita i que he trobat la frase un pel fora de lloc, si estas enfadat que no ho pagui jo que ni tan sols et conec. Un hipocrita és el que diu una cosa i en fa un altre, jo no soc aquest. Jo soc una persona fidel a les mevas conviccions i a la meva manera de veura les coses. Per tant de hipocresia ni aixì. A mi m’agrada l’ópera i la música i vaig dir que fins la dodecafónica. Espero Jordi que et quedi clar no et confonguis home que no ens estem jugant la vida aquí.
Ja veig que soc un especiment estrany que no entent de res d’aquest món de l’ópera ni de la música. Per el que veig no hi ha ningú que opini, encara que sigui parcialment, com jo cosa que no em preocupa masa naturalment. No se si us heu parat a pensar que pot ser que gent que pensa una mica com jo no está interesada en entrar en aquest debat o simplement que no ni han en aquesta página de opinió tan especialitzada. Pot ser el meu error és desde el meu nivell d’afeccionat pur i dur, intentar compartir amb gent tan prepàrada, dit de veritat, amb tot el respecta. No pasa res, cada un de nosaltres pot seguir pensant el que vulgui i entenent l’evolució com millor l’hi sembli, faltaría mes.
Ara, per mi la evolució d’aquest art no pasa per mostrar violacions, assesinats, patiments humans i malt gust. Si aixó agafa aquesta deriva no m’interesa evolucionar, de veritat, prefereixo quedarma endarrerit. Soposso que deu haver-hi qui m’entent encara que en aquest bloc ja veig que és difícil.
Per acabar us he de dir, que ja ho he dit eh, que yo no soc tant entes ni tant especialista, jo soc un simple afeccionat que procura trobar el gust amb les coses mes sencilles, amenes, agradables, amb les interpretacions dels especialistas etc, etc, tot ben fácil, tot perquè em faci la vida mes agradable i no pas per el contrari. De manera que com que ja veig, com us dic, que la raresa de veritat soc jo i la meva forma de pensar sobre l’ópera, ho accepto amb sencillesa, ho deixaré aquí i procuraré no entrar mes en aquest debats perquè reconec que no estic preparat per aixó. Hom s’adona que no sap res quant te la sort d’entra en contacte amb personas de grans coneixaments sobre uns determinats temas i el que ha de fer és retirar-s’ha discretament, amb humilitat i aprendre, si es que en te ganes. En el meu cas i sobre aquest tipus d’obres que ja he qualificat abans, sincerament no en vull aprendre gens prefereixo quedar una mica tonto i si vull saber de violacions, mals tractaments, assasinats i desgracias varias, poso el telediario.
Gracias a tots per ajudam a ser persevarant i fidel a la meva manera d’entendra les coses. Sincerament i de tot cord moltes grácies.
I a tu Jordi, no t’enfadis home, que la vida és una bufada, creuma, que jo soc un bon tiu i tu segur que tambe.
Ho dic sincerament eh. Una abraçada a tots!
M'agradaM'agrada
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i exclusivament amb l´autoritat que em dóna el fet que a l´enciclopèdia hi surt una foto meva al costat de la paraula snob, em permetràs que et suggereixi fer una ullada a la Historia de la fealdad d´Eco. Una abraçada d´un altre fan de les coses més senzilles i amenes que em/ens facin la vida més agradable (tot i que, com deia Toshack, “yo ya pongo a mis jugadores ordenados en el campo, pero luego algunos se desordenan solos”)
M'agradaM'agrada
Òndia, la teva cara em sona i no sé de què. 😆
M'agradaM'agrada
Segurament de l´enciclopèdia…
M'agradaM'agrada
Aci el senyor de la “carta blanca” ha fet impunement apologia de la violència, de l’odi i del terrorisme d’Estat. L’Estat d’Israel ha estat condemnat per l’ONU moltíssimes vegades. Sempre he estat, estic i estaré en contra de l’antisemitisme. Tinc un bloc on he tractat el tema en diverses vegades. El que no és de rebut és que les víctimes – o els seus néts – passen de víctimes a victimaris, perquè els palestins no tenen la culpa del que han fet altres. No és de rebut que una família argentina es quede amb la casa d’una de palestina perquè fa dos mil anys, suposadament, els seus ancestres vivien allí. Ni és de rebut que mig milió de palestins visquen en campaments de refugiats. Sembla que eixe senyor no recorde les matances de palestins de totes les edats que es produïren al sud del Líban per part de falangistes cristians libanesos amb el recolzament de l’excèrcit jueu sionista. I no diguen com de bé viuen les criatrures entre els murs de la vergonya, que Israel practica el terrorisme d’Estat i aplica la “bíblica” llei del talió mutiplicda. Això ja es feu en altres temps. Conec personalment jueus que estan en contra d’aquesta política.
Els palestins no recolzaren Hitler, va ser un dirigent tribal de Jerusalem. I era normal. Palestina estava sota el jou britànic. Altres pobles feren el mateix: unir-se l’enemic del teu enemic. Això, que fa dècades, no és excusa perquè ara siguen expulsat de sa casa per uns ESTRANGERS que els tracten com els yankees al indis. I no entre en qüestions “religioses” per no embrutar la cosa més. Que hi podria entrar perfectament. Per fer un símil, amb l’excusa que els àrab van estar a Al_Andalús fa molts menys segles que la diàspora jueva, vinguen cap ací i ens maten, furten la terra i es queden ells al·legant motius religiosos, històrics o senzillament perquè disposen de millors armes.
I que quede clar:no sóc antisemita, tinc amics jueus i àrabs i estic en contra de tota classe de violència, especialment de la que es fa impunement.
Si Joaquim pensa que aquest comentari sobra, no en tinc cap problema que el lleve. Senzillament, no puc quedar-me de braços creuats quan es fa apologia del terrorisme o de la violència com s’ha fet ací.
La “carta blanca ” és inadmissible.
Per si a algú l’interesa, com deia, he tractat el tema de l’antisemitisme en el meu bloc: Holocaust,Baby Yar, Teresín, etc. Aviat tractaré del sionisme, moviment que va iniciar Theodor Herzl, que era wagnerià i duqué al muscle el seu taüt amb Lévi. Molt ha evolucionat el sionisme des d’aleshores ençà.
Sóc El cavaller del Cigne i figure com a bloc amic d’IFL.
Regí
rexvalrexblog.wordpress.com
M'agradaM'agrada
Jo vaig dir que m’agradaria que l’apunt no fos una confrontació política o religiosa, m’ho veia a venir. M’interessa molt més que es parli de la censura o autocensura que s’ha de imposar el MET obeint als interessos de qui paga les temporades.
He dit moltes vegades que vosaltres deriveu els apunts i jo no m’hi puc negar, ara bé, no estaria malament que si abans faig un advertiment del que no m’agradaria, de mica en mica i com aquell que no vol, us acabeu passant pel forro els meus suggeriments.
Vols dir que a hores d’ara ningú sap que tens un blog? 😉
M'agradaM'agrada
Reconec que se mha calfat la tecla i que igual hauria d’haver-me abstingut te tocar el tema derivat. Ja vaig parlar de la censura. El que va esperonar-me per escriure el que he escrit ha sigut el que dit: la reiterada insistència a fer apologia de certes actuacions amb “carta blanca”. Tinc alumnes palestins fills de refugiats a la meua escola. Conec sos pares i sé de que va la cosa. Per això, se’m va encendre la sang. Ho sent, Joaquim. procuraré que no torne a passar. Ja saps, la cabra tira al monte.
I el que t’he dit, si penses que no es convenient la meua intervenció, cap problema que la lleves. La vaig a copiar íntegra en el meu bloc i vaig a contar tot el que m’he callat, que és molt i molt fotut. i parlaré de la peli,la òpera, la censura i molt més.
Gràcies per la teua comprensió.
M'agradaM'agrada
El tema era quasi inevitable, per això vaig fer l’advertiment.
M’interessa molt com es pot fer una obra intentant ser sincer en un assumpte tan polièdric com aquest.
Adams s’arrisca i amb Alice Goodman fan una obra compromesa i valenta. És molt més fàcil prendre partit en una de les dues parts, totes dues han donat motius per ser víctimes i verducs al mateix temps i encara que amb una òpera és molt difícil fer una tesi, ells dos aconsegueixen si més no fer una aturada per meditar, quelcom essencial per passar al segon estadi.
les interpretacions i la realització cinematogràfica fan la resta, que no és precisament poc.
Gràcies per la teva participació.
M'agradaM'agrada
Jo no he fet apologia de la violència, simplement dic que no permetrem que mai mes ningú es cregui amb el dret o l’oportunitat de anihilar-nos. Sigui quin sigui el seu color de pell, seran indistintament posats a ratlla.
Rexval, la vida és una punyetera guerra, val la pena no oblidar-ho.
I que consti que soc una bellíssima persona.
I també que consti que és interessant tot això que expliques.
Salut!
M'agradaM'agrada
Supose que tot depén de com s’interprete “carta blanca”, concepte perillós, ja que hi cap tot. Evidentment, ningú ha de deixar-se matar. Ací no vull dir-ne més. Solament que els palestins no són responsables del que patiren a Europa els jueus durant dos mil anys de cristianisme antisemita i dotze de nazisme.
Parlant del DVD, que és el que toca, dir que m’ha semblant molt interessant tant èticament com estètica. La prohibició és un absurd que va en contra de la llibertat. No hi ha antisemitisme ni apologia de cap terrorisme, sinó TOT el contrari. Es denuncien tots els abusos d’un costat i d’un altre. No pot haver-hi antisemitisme quan la llibretista és jueva, ni ningú que estiga sa moralment pot aplaudir l’assassinat d’un invàlid a sang freda en una cadira de rodes. Tampoc és defensable foragitar per la força de les armes a una família de sa casa i sa terra per uns estrangers. Les dues coses són abominables. Jo condemne les dues coses. El fanatisme sempre és rebutjable.
Hi ha una paraula molt bonica en hebreu: “shalom”, “pau” per a tots.
M'agradaM'agrada
Jo diria que Israel està rodejat d’enemics fanàtics. M’agradaria seguir parlant d’aquest tema, sobretot perquè menters discuteixo vaig aprenent coses. Però aquest no es el lloc, i menys amb aquest tipus d’escriptura agressiva que em surt de vegades. Em dono el meu condol.
M'agradaM'agrada
Ja ho ha dit Joaquim.. El seu bloc és musical i no desitja derivacions polítiques o religioses. I està en el seu dret. Jo crec que es pot parlar de tot sense agressivitat si hi ha bona voluntat. Com vaig dir, vaig a tractar el tema en el meu bloc. on parle de tot un poc. De fet estic arreplegant informació sobre antisemitisme i sionisme. Aviat en faré un apunt. T’hi espere, si et ve de gust.
Shalom
Regí, el cavaller del cigne. 😀
M'agradaM'agrada
Benaurat!
M'agradaM'agrada
Jo penso que el hipòcrita que llança en Jordi és com el teu snob, no cal enfadar-se per això.
T’entossudeixes, sota el meu punt de vista t’encaparres i crec que entre tots t’hem donat prou mostres de que les coses no són ben bé com dius.
pensa en la consagració d ela primavera, o la Traviata, ambdues obres van ser escandaloses en el seu temps. Hi ha tants casos d’obres que no van agradar en la seva estrena i després han esdevinguts obres universalment reconegudes com a mestres, que els teus arguments no són sostenibles.
Violeta, la traviata verdiana era una prostituta que anava vestida i actuava com les senyores que estaven assegudes a la platea, quelcom escandalós. En Jordi et parla de Rigoletto, una òpera de un rei depravat que va haver de degradar-se fins a Duc per tal de poder ser acceptat, un duc en qualsevol cas que viola a les dones, les ultratja i no té escrúpols.. Analitza el llibret i te n’adonaràs que amb la mentalitat de l’època era tan enutjós com ho pot ser per a tu Die Soldaten o aquesta mort de Klinghoffer.
M'agradaM'agrada
Una informació que considere rellevant i no polèmica és que la poetesa Alice Goodman , autora del llibret de l’òpera que ens ocupa, és jueva o d’ascendència jueva. Va ser educada en aquesta tradició-religió. Posteriorment, va convertir-se al cristianisme. És dubtós que una persona com aquesta que, possiblement, tinga familiars assassinats en l’Holocaust se li ocórrega escriure una obra antisemita. La música és neutral. La càrrega ideològica hi és al text i les imatges – descrites pel text.
M'agradaM'agrada
Molt rellevant, efectivament.
M'agradaM'agrada
Gracies XavierC.
Pot ser tu m’entens una mica.
A tu Joaquim tambe per permetrem opinar. Les prohibicions no m’agraden, estic d’acord. Pero dir el q penso sobre el malt gust no es un entusudiment. Ni al Rigoleto, ni Carmen, Otelo, Sigfrit, etc, etc, i tantes altres el tema pot ser el q es i llavors podia ser culpidor, d’acord, pero no de malt gust i angoixant i ames sempre acompayat de una musica normalment amable. En els casos comentats no es aixi, les escenes son de mal gust i engoixants ames de estar acompanyades d’una musica no a l’abast de tothom. Mai he parlat de la musica, sempre del mal gust i del innecesari de determinades escenes. En teatre els fets es poden intuir i/o suabitzar.
Pot ser estic poc preparat? doncs pot se si, ho reconec, el meu concepta difereig d’aixo.
Quant em refereixo al snobisma o faig en relacio a tanta i tanta gent q tot el q es novedos es exemplar, no dic q tu Joaquim ho siguis, ho has entes malament si has entes aixo, pero has de reconeixer q es cert q hi ha un munt de persones q diuen q la pintura de Miro es la pera tan sols per demostrar q hi entenan. Penso sincerament q en totes les arts passa aixi com en molts aspectes de la vida. Expresar aquesta opinio no crec q sigui ofensiu, fins crec q jo mateig he estat snob en epocas pasades quant tot evolucionaba i tot era modernitat, de manera q res de ofensiu.
Ara be la paraula hipocrita al final del text d’en Jordi, i el propi text q ja veig q em ve “teledirigit” crec q si te un fons de irritacio. Per aixo crec q per part meva es millor pensar q estic poc preparat, encara q pot ser podria donar alguna lliço eh, pero vull ser modest i dir aixo, q no hi entenc tant com per entrar en aquests debats perque tan sols soc un afeccionat q n’esta aprenent cada dia un xic, pero q hi han coses q no troba be i no les vol aprendre.
Un altre abraçada
M'agradaM'agrada
Torno altre vegada Joan. El debat que has creat és molt desequilibran, perquè ningú, cap amant veritable a l’òpera et retreurà mai que t’agradi un “Don Pasquale”, perque és una obra mestra, però tu no pots arribar a entendre com pot agradar l’obra objecte d’aquest post o d’altres que consideres d’argument poc agradable. I és que no es tracta de més o menys coneixements. No es tracta d’estar més o menys preparat. Ni es tracta de tenir més o menys cultura o estudis. no es tracta de res d’això. L’art, lo que cadescú veu i assimila de l’art és molt personal, és intransferible, és molt íntim. Lo que a nosaltres ens agrada pot ser un calvari per d’altres, i al contrari. El gust i la sensibilitat és una cuestió eminentment personal. I aquí rau l’especte en que jo crec que estas equivocat, perque apreciat Joan, qué és una música i/o un argument “agradable”? En què consisteix i com es defineix una música i/o argument “acceptable”? Com es mesura el contingut d’amabilitat d’una creació artística? No creus que aquesta mesura es molt íntima, molt personal? Saps que per Otelo, òpera que cites, molt aficionats a l’òpera pensen que Verdi va escriure una música molt poc “amable”? Traviata passa a ser una òpera “acceptable” en el seu argument perque la seva música és amable? El verisme és “desagradable”? Ho és “Pagliacci”? I l’expresionisme és veritablement “lleig”? Elektra és una òpera “lletja”? No podem mesurar les expressions artístiques apreciat Joan d’aquesta manera. Perque si ho fem, donarem la raò als sistemes dictatorials que decidien el que era música “degenerada” (si, si, deien que era música degenerada, amb totes les lletres, ja veus, i prou que van patir els suposats “degenerats” amb el silinci forçat i l’exili), o música que no cumplia amb l’ortodoxia del partit i de la revolució (Shostakóvich a les seves simfonies ens en parla constanment, i no diguem l’advertència que li va llançar un senyor molt seu i molt perillós amb bigoti a rel de Lady Macbteh simplement perquè tribava que era una òpera molt poc “agradable” que va tenir d’encapsalar la cinquena amb una disculpa!). Et demano perdò si he citat exemples de “domini” musical que ben segur tu no comperteixes. Però és bo reflexionar sobre lo que pot generar certs posicionaments artístics en persones que poden decidir per nosaltres.
M'agradaM'agrada
Gracies per aquest raonaments q realmen son masurats i força encertats. Voldria de totes maneras que quedes clar, perque pot ser no ho esta, que a mi la musica m’agrada tota, Mozart, Verdi, Puccini, alman Berg, Briitten, ….. tota, de Mozart fins U2, Peeter Gabriel, el Boss…tota. Cada moment de la meva vida te una musica determinada. No he perlat mai de la musica, he dit que no entenc que en una obra es tingui de veure una violacio o un assesinat presentat amb aquesta cruessa. Aixo es el q no m’agrada i no tan sol aixo si no que penso q hi han altres formas de presentar-ho mehnys cruentas i angoixants. Aquesta evolucio, si es q aixo es evolucio, no m’interesa. I sgueixo parlant de aquestes formas, no de la musica. Naturalment que tothom pot pensar el que vulgui i agradar el que vulgui, naturalment. Aixi mateig no m’agraden les prohibicions, de tal forma que la decisio del MET no la veig correcta, ni aquesta prohibicio ni d’altres q es produeixant. No se si la meva manera de pensar es tant extranya. Tambe es cert que en aquest forum tots en sabeu mes que jo i n’aprenc, pero hi han coses que no m’interesa aprende-las perque van en contre de la meva manera de ser i de pensar. Es molt dificil comprendre aixo? He dit alguna tonteria quant dic que per molts tot el novedos es fantastic sigui com sigui? Ha passat sempre desde que el mon es mon, i aixo es pur esnobisma. He reconegut q jo mateig he estat en força ocasions de la meva vida un tant snob. Que mes puc dir perque s’entengui la meva manera de ser. Yo respecto el que penseu, podeu respectar el q penso jo?
No entenc gaira be el per que no podem haver persones que ens mirem les coses d’aquesta forma i s’ens hagui de dir hipocritas. Jo soc i penso aixi i visc amb els mes propis convenciments, perque crec q a la vida s’ha de ser clar i transparent. Aixo mereig la qualificacio d’hipocrita?
Per mi hipocritas son/seran el que quant en Joaquim ens digui q l’hem d’ajudar per tirar el projecta endebant dexin de participar i desapareixin de cop, aixo sera hipocresia. M’entens Josep? De veritat que ho desitjo, tant tu com q m’entengui en Joaquim
M'agradaM'agrada
Jo crec que el problema rau en el que fet com que sempre veiem les mateixes òperes no ens adonem que són plenes de sexe i violència, que folrmen part del ser humà. Quan Hagen de manera traïdora li c lava per l’esquena una llança a Siegfried i el mata, això és violència. En Il Trobatore violen una xica, cremen una gitana, un xiquet… Madama Butterfly es enganyada per fer-ne ús sexual i acaba suïcidant-se. En Don Carlo tenim a Auto de Fe amb foguera inclosa. En Tosca tenim tortura, acoçament sexual, assassinat i suïcidi… al que seguisca? Això és ÒPERA i aquestes coses les trobem en els clàssics de l’Antiguitat. És pitjor que els fets siguen actual i reals? Conertim tota l’òpera en “Rosenkavalier” o “La vidua alegre” (opereta). Fem que totes les òperes seguen edulcolorades, tipus “Sissí emperadriu” que es torca el culet amb confetti? Prohibim “Wozzek”? Jo crec que això no té trellat.
M'agradaM'agrada
Crec que entenem perfectament el que ens dius, però no ho compartim, tampoc cal donar-li més voltes.
Crec que hem intentat explicar-te amb diversos exemples que el temps posa les coses en el seu lloc, i que la violència o la cruesa que tant et molesta en aquestes òperes modernes també existeix en les òperes del passat ara ja acceptades per a tothom.
Jo crec que no vas entendre la frase de la hipocresia i t’ho prens com quelcom personal.
Penso que tots entenem el que diem tots, ara només falta pair-ho
No hi donis més voltes Joan
M'agradaM'agrada
No hi ha res escrit del que és bon o mal gust, són fets culturals que a quants quilometres més amunt o avall dels hemisferis canvien radicalment.
Hi ha coses que encara que siguin noves ja es veu que són extraordinàries i altres que són un nyap.
No tens cap obligació, amb més o menys preparació de que t’hagin d’agradar totes les coses, però penso que has de ser més receptiu amb aquells que intentem donar a conèixer el que ens agrada, esperona i interessa, o senzillament el que s’està fent avui i el que és noticia. prendre la música i qualsevol altra expressió artística com a obres del passat, com a obres museístiques és fins i tot una experiència ben estèril.
Seria molt trist pensar que amb tot el que ens ha ensenyat el passat no som capaços de crear el futur.
M'agradaM'agrada
Se’m passava. “Salome” té unes escenes de violència inaudites. En la seua època els “benpensats” volien que la prohibire. Un streaptease i una noia amb el cap del Bautista en es mans i revolcant-se per enterra amb ell i que finalment és reventada pels soldats. La prohibim? Prohibim “Lolita” per si algun pedòfil s’exita. … Per favor. Ningú obliga ningú a veure el que no vulga. Al contrari, tampoc és admissible. No a la censura.
M'agradaM'agrada
Salome és brutal, en a mi hores d’ara i després d’haver vist un munt de versions, encara em produeix rebuig i fàstic, com deia l’altra dia també Bocachete, alhora que una imponent impressió.
M'agradaM'agrada
Dons a mi em fascina tant l’obra de teatre de Wilde com l’òpera d’Strauss. Es tracta d’una bellesa decadent, inquietant, no convencional que va fer ric al compositor malgrat les protestes dels panxacontents.
M'agradaM'agrada
Sí, sí, no té res a veure la fascinació amb el fàstic o rebuig que algunes escenes em provoquen, no cal dir el petó final a un cap tallat que la mateixa Salome sent quan se n’adona en una lucidesa tardana, on la portat la seu desig morbós.
M'agradaM'agrada
D’acord Joaquim, ho deixare corre
M'agradaM'agrada
Saps que aquí tens cabuda sempre, però allargar-ho em sembla reiteratiu.
Gràcies en qualsevol cas d’haver animat una mica la participació, darrerament sospitosament endormiscada.
M'agradaM'agrada
És una obra magnífica. He vist i escoltat detingudament el DVD i la versió en pantalla d’aquesta òpera que no conec està realment molt bé. I tractar aquest aquest tema de la manera en que es fa és veritablement per treure’s el barret. En cap moment he tingut l’impresió de sentir-me manipulat o guiat o orientat cap una de dues parts en conflicte, més aviat al contrari, la visió d’aquest document m’ha fet retornar a la sempre dificil imparcialitat a l’hora de jutjar els fets històrics, quotidians i gairebé tots ells sagnants que persistenment (i pels segles del segles?) salten a la primera plana de la informació. És tan colpidor tot el que veu a la cinta que la música passa com si no te’n adonessis de la seva existència, és com una banda sonora que acompanya al relat sense apaivagar-lo ni potenciar-lo, és com si la música tambè volgués deixar molt clar que no vol pendre partit, que tan sols es limita a explicar una història real, i aquesta és una de les grans virtuts que té l’obra.
Però hi han trets dramatúrgics dignes d’esmentar. El lider del saqueig del pobrissim territori palestí amb que s’inicia la película és un dels passatgers de l’Aquille Lauro, naturalment prou envellit. És molt significatiu que no presenta resistencia, cap, precisament una persona que ha exercit un ferm i coratjós lideratge i ara, juntament amb la seva dona, la mateixa amb la que conviu en l’escena inicial esmentada, adopta una actitut trista i amargada, sembla adonar-se’n amb infinita claredat de que l’odi només ha generat més odi. Tambè curiosament, una de les fites dramatúrgiques de l’obra, es dona en les paraules, encertades i colpidores que Klinghoffer adreça als seus segrestadros i futurs botxins, paraules que fins i tot podrien ser subscrites per una persona no jueva i que són dites clarament per una persona que no ha viscut el conflicte o que formant part d’una de les identitats no se’n ha sentit involucrat.
Hi han més detalls a tenir en compte. No tots els terroristes tenen la mateixa ànima, que no vol dir que no siguin igual de culpables i indesitjables. Però l’obra mostra, ens mostra, com per a la mateix causa, els corrents interns de cadescú tenen camins i raonaments molt diferents, dràsticament influenciats per la manera amb que s’ha “captat” les seves voluntats, i com de vulnerables són als designis dels seus comandaments, co-autors aquestos de l’assessinat esgarrifós i execrable d’una persona absolutament indefensa i tant culpables i menyspreables com els autors directes. Només cal esta atent al sintomàtic destí de cadescún dels quatre terroristes en una de les escenes finals.
Colpidora i dramática història, tan real com la que aquestos mateixos dies llegim als diaris. És obvi que la pertanença a una de les dues parts en conflicte pot ser més que suficient per a autocarregar-se de raons i denunciar la cinta, però és tambè molt indicatiu el fet de que totes les dues parts la volguin evitar o combatre. Pels que veiem una interminable lluita violenta entre dos pobles, millor dit, una interminable i cruenta guerra, aquesta òpera-pel.licula fa doncs el servei primordial de tota obra artística que volgui parlar dels conflictes dels nostres temps: donar-nos les claus per poder entendre lo que per vies més convencionals no podem entendre.
M'agradaM'agrada
Em satisfà molt el teu extens i brillant comentari. Efectivament l’òpera és un reflexió oberta a tothom i aquest és el gran encert i sembla que la gran provocació, que és el que fa més mal. No entenc com al MET tenen por que la visió a tot el món de la representació pugui provocaraldarulls o fins i tot amenaces terroristes, és absurd, aquesta colla no necessiten una projecció cinematogràfica per muntar un ciri, com estem veient de manera una vegada més lamentable i penso que manipuladora, però tornant a l’òpera, és un intens treball que denota un cop més l’encert de Adams musicar llibrets molt interessants i teatrals, un dels grans problemes de l’opera contemporània.
Hi ha com bé dius un treball molt bo en molts personatges que acaben sent molt secundaris, però que inciten a la reflexió molt més que els protagonistes, i aquest és un dels molts encerts.
Qualsevol representació teatral d’aquesta òpera haurà de lluitar contra aquesta pel·lícula, sense cap mena de dubte per a mi, d’una gran categoria.
No saps pas com m’agrada que t’hagi colpit com en a mi.
M'agradaM'agrada
Estic molt d’acord amb tu, Josep, i també amb Joaquim. La meua resposta l’he penjada al meu bloc, ja que se n’ix de la música “pura”. Si us interessa ací està. Encantat si vos passeu per allí:
http://rexvalrexblog.wordpress.com/2014/07/10/opera-i-politica-the-death-of-klinghoffer/
Tinc preparada una espècie de “segona part” que titularé “Antisemitisme i antisionisme”. Parlaré de Theodor Herlz, el fundador del sionisme i e seu concepte de “sionisme”, que no és el real. També em preguntaré per què ningú diu una veritat com una catedral i que desfà la paraeta de certes persones: era wagnerià, com molts altres sionistes. Posava música de wagner en els congrssos i quasi s’arriba a adoptar música de Wagner com a himne sionista. Per acabar la faena, va ser un dels dos jueus que portaren al muscle el taúd de Wagner. D’això no se’n diu res de res. No convé. A Barcelona teniu un senyor que ho va escriure, Jaume Radigales, ben conegut en ambients musicals.
Allí us espere, si us ve de gust.
M'agradaM'agrada
No vull caure en el parany wagnerià, no hi pinta res a quí.
Gràcies per la referència.
Per a mi el més important i el que va motivar que parlés d’aquesta òpera, va ser l’auto censura que el MET es va imposar o es va veure obligat a imposar-se. Trobo inadmissible que no deixen veure aquesta òpera arreu del món. Ja no és tracta de l’òpera, es tracta de que volen privar que el missatge d’aquesta òpera, la reflexió que ens planteja,més enllà dels valors musicals i artístics, no arribi a tothom, és el més aproximat al pensament únic que he vist darrerament en el país de la pretesa llibertat.
Molt preocupant
M'agradaM'agrada
No és cap parany wagnerià, és una informació que volen ocultar els mateixos que no volen que vegem l’òpera d’Adams. Sense una informació veraç no pot haver-hi llibertat d’expressió. Herlz és el pare de la pàtria jueva i la seua relació amb Wagner hi ha qui vol tapar-la. És el mateix fenomen de pensament únic i de censura.
Salut.
M'agradaM'agrada
De veritat que no sé que hi pinta Wagner en mig de la polèmica cancel·lació d’aquesta avortament de retransmissió i de la magnífica obra de Adams, ho sento però no estava convidat.
M'agradaM'agrada
Joaquim:
Acabe el tema amb això. La relació amb Wagner és evident i les mentides, també. Si el lobby jueu ha censurat aquesta òpera, qui et creus que censura tota la música de Wagner a Israel? No pas els palestins. Si sobre l’òpera en qüestió han dit mentides que qui l’ha vista pot comprovar, què creus que passa amb Wagner? Saps quantes mentides han escrits, no precisament els palestins? A cabassos. I el pitjor és que molts se les creuen Doctrina Goebbels: “Una mentida repetida mil voltes és una veritat.” I no seguisc. Punt i final. 😀
M'agradaM'agrada
Però no cal parlar sempre de Wagner, benvolgut Regí, no cal.
M'agradaM'agrada
This is not Wagner, but Adams from the MET:
The Death of Klinghoffer: 2014–15 New Production
A preview of Tom Morris’s Met premiere production of John Adams’s “The Death of Klinghoffer,” starring Paulo Szot and conducted by David Robertson. Opens October 20, 2014.
Estrena el 20 d’octubre si fa bon oratge i el lobby ho permet.
Podeu seguir el vídeo subtitulant-lo en anglés.
M'agradaM'agrada
El lobby ho permetrà
M'agradaM'agrada