Peter Gelb
Recordareu que en la darrera retransmissió cinematogràfica des de el MET, la de La Cenerentola, varem comentar que els musics de l’orquestra portaven un vistós adhesiu reivindicatiu a la solapa o la pitrera on es podia llegir MET ORCHESTRA MUSICIENS, res més. Es tractava d’una protesta per les retallades salarials que l’empresa imposava als seus treballadors, ja que els números de la prestigiosa institució operística no quadraven i es veien obligats a reduir despeses per tal d’ajustar-se als resultats previstos. Res nou o que no coneguem, el MET com totes les cases d’òpera pateix enormement la crisi econòmica i el públic no respon com el Sr. Gelb havia previst, malgrat que l’èxit de les retransmissions al cinema hagi suposat més que un benefici econòmic directa, que segurament també, una repercussió mediàtica que hauria d’haver motivat un increment de l’assistència als vistosos espectacles que el MET ofereix, sobretot gràcies a uns repartiments envejables i a unes produccions, que en la majoria dels casos obtenen un ampli consens d’aprovació d’un públic majoritàriament de gustos conservadors que encara predomina en la majoria de platees operístiques. Malgrat això en el MET els ingressos per venda d’entrades en les darreres temporades han disminuït.
Potser serà per la nostrada tendència a veure que tot allò que es fa a fora és millor que tot allò que es fa a casa, o potser deu ser la insistència del missatge neoliberal que molts ens volen fer creure que és la solució per redreçar unes institucions culturals públiques que malgasten els recursos en subvencions i sous escandalosos, però el cas és que he escoltat moltíssimes vegades que el que ens succeeix aquí en teatres centreeuropeus i no cal dir nord-americans, no passa. El rigor, el control pressupostari o una ètica luterana en la gestió els fan, o això creiem, models a seguir. Sé que estic simplificant en excés però permeteu-me jugar una estona.
El cas és que la Staatsoper de Viena, per posar un exemple de teatre públic centreeuropeu fortament subvencionat, està passant per un moment molt delicat i el MET de Nova York, paradigma de la gestió privada, dels beneficis i de l’excel·lència, tampoc es lliura de la crisi i per tant de les reivindicacions salarials dels seus treballadors i també dels escàndols dels seus directius, quelcom que des d’aquí crèiem impossible i més propi dels nostres alts càrrecs imposats per els dirigents polítics.
En la conjuntura actual tan abocada al compte de resultats, les lluites salarials són habituals ja que si no s’obtenen els resultats previstos per assolir el benefici desitjat, les mesures més habituals són les retallades de despeses, i la primera partida on recauen les mirades acostuma a ser la de personal. Al MET els poderosos sindicats americans ja vetllaran per tal de que l’impacte sigui el menor possible però això ja fa anys i panys que funciona així, i aquí també
Tot aquest preàmbul el va motivar la lectura ahir d’un article publicat el dia 16 en el prestigiós The New York Times i que jo vaig llegir ahir gràcies a una amistat que el va penjar al seu mur del Facebook:
Met Opera Tax Filing Reveals Pay For Gelb
El cas és que en una declaració rutinària a la hisenda nord-americana s’ha sabut que el Sr, Gelb, director general del MET, havia cobrat durant l’exercici 2012 la quantitat de 1,8 milions de dòlars entre el seu sou fix i la paga de beneficis en funció dels resultats, a part d’altres “minúcies”.
Més enllà de totes les dades i el conflicte que evidència l’article o la moralitat dubtosa de cobrar incentius sobre beneficis, reduint els sous de la plantilla, mentre ell s’augmenta el seu, hi ha unes quantes xifres que criden l’atenció.
El MET fa 200 funcions d’òpera a l’any. Té una plantilla de 1.600 treballadors a temps complert i 1.800 a temps parcial, quelcom que a cop d’ull vist el rendiment del personal d’escenari en els canvis de decorats que els espectadors del cinema veiem, m’atreviria dir que l’eficiència és millorable i la plantilla sobredimensionada. Alguns dels membres de la plantilla d’escenari pertanyents al sindicat de treballadors d’escenari, són els més ben pagats, i el seu sou està al voltant dels 450.000 $ a l’any, mentre que el músic més ben pagat de l’orquestra cobra 394.652$ a l’any.
En el MET i malgrat aquesta plantilla que em continua semblant excessiva es fan una gran quantitat d’hores extres.
Em sembla que amb aquestes quatre dades ja n’hi ha prou com per posar el crit al cel. No em vull imaginar que succeiria aquí si una auditoria o un informe d’Hisenda evidenciés unes xifres com aquestes, si bé al Liceu els sou de l’equip directiu no el sabríem ja que malgrat tractar-se d’una institució pública, emparant-se en una confidencialitat que no hauria d’existir, els sous dels màxims directius no es coneixen tot i que és una de les exigències permanentment reivindicades per el Comitè d’Empresa.
Estaria bé que aquí es fessin públics tots els números, les hores que es treballen, els torns, les disponibilitats, els costos dels diferents col·lectius que integren la plantilla, els de les produccions i els seus directors, els catxets artístics de cantants o la quantitat d’assajos que es fan per producció i l’eficiència real dels mateixos. Caldria transparència per fer evidents aquests costos que en molts casos es poden reduir. Per exemple, per què tenir tot una companyia assajant durant setmanes, amb el cost que això suposa, si els divos/dives en alguns casos arriben en els darrers assajos? Això no deu passar al MET, però al Liceu sí.
Si un treballador d’escenari, per molt qualificat que sigui, cobra més que el músic més ben pagat de l’excel·lent orquestra del MET, és que alguna cosa no s’està fent bé. Si Mr Gelb va cobrar 1,8 milions de dòlars, malgrat la baixada d’ingressos per la venda d’entrades, i va obtenir beneficis gràcies, entre altres coses, a les retallades efectuades a la plantilla de treballadors, em penso que el tan lloat model del MET no es prou model.
Les xifres que envolten el món de l’òpera em semblen molt preocupants. Es parla sempre de costos excessius deguts als muntatges, als sous dels cantants i els dels directors d’orquestra, però sobretot els directors escènics. També de les enormes estructures que necessiten els teatres per poder portar a terme l’activitat artística, segurament tot és veritat, però sobretot tot és millorable i ho ha de ser, i més sostenible.
A València encara viuen sota l’estat de shock que ha suposat la marxa del mestre Mehta, l’artífex, juntament amb el mestre Maezel, del miracle de Les Arts, miracle que s’ha esvaït quan la situació econòmica d’una nefasta gestió cultural i sobretot política, els ha deixat sense un cèntim d’euro. És normal que el públic de Les Arts cridés cada dia “Mehta quédate”, el que no és tan normal és que el mestre Mehta i en el seu dia el mestre Maezel cobressin el que van cobrar, dir això ara no toca, però eren retribucions insostenibles d’un projecte insostenible que ja des d’un inici s’intuïa ruïnós. Potser el mestre Mehta abans de fer unes declaracions poc afortunades a Barcelona, fruit de la impotència i la incomprensió dels mateixos polítics que l’ensabonaven feia quatre dies, hagués hagut de investigar amb qui es jugava els diners i el prestigi. El prestigi no l’ha perdut, ans al contrari ha sortit de Les Arts beatificat, però mentre cobrava el que cobrava, abans de rebaixar-se el sou amb un intent de salvar un projecte que es va fer seu, hagués hagut de pensar que allò no podia durar molt anys i de passada, ja que va parlar de la independència com una arma per reclamar més diners, algú li hauria de dir que de moment l’estratègia i vist com van per aquí les coses, era errònia i si més no poc elegant. En cap cas uns catxés com els seus poden ser assumits, de fet cap teatre de primer nivell tenen a aquests mestres com a directors musicals, per alguna cosa deu ser, dic jo.
Llegint l’article del New York Times és fàcil fer populisme i demagògia, però estic convençut que quan els costos operístics no eren ni molt menys tan exagerats com ho són ara, es feia tan bona òpera com ara, i per tant hi ha una xifra inexplicable de milions que es queden a butxaques que res aporten en la millora d’una producció, simplement passen a engreixar el tòpic de que l’òpera és una expressió artística cara i deficitària, tot beneficiant a algú que ni canta, ni toca, ni crea, i encara pitjor ni ajuda a cantar, a tocar, o a crear.
IN FERNEM LAND 
No es la principal razón, pero al parecer varios filántropos o sponsors habituales del Met se han puesto las manos en la cabeza o han incluso amenazado de no aceptar – económicamente- producciones rompedorasmy más que caras como la reciente del Príncipe Igor del ínclito Txerniakov que más o menos ha costado 1’6 o 1’7 millones de $
M'agradaM'agrada
Efectivamente, no creo que sea el caso. A Gelb desde la Tetralogia “fallida” de Lepage van a por él. La apuesta presuntamente rupturistas de algunas de las producciones no gustan a los mecenas y patrocinadores, algo que no debería ser un condicionante, claro que si el coste es tan elevado como el de Igor y no hay coproducción que ningún otro teatro, me parece una barbariadad inasumible, a la cual directores artísticos y generales deberían empezar a poner solución.
Aquí se trata de un aumento de sueldo, del coste desorbitado de unos emolumentos que no justifican a un director de teatro de ópera. Si comparamos los sueldos de otros cargos de relevancia en nuestra sociedad o en la sociedad americana, seguro que esos 1,8 millón de dólares es, aún tratándose de América, una absoluta barbaridad, pero es que se da la circunstancia del recorte a la plantilla del teatro, la bajada de ingresos en taquilla y todo sumado me parece a mi que va mucho más allá de la rabieta que pueda ocasionar un campo de amapolas millonario.
¿Tú ves normal que el MET tenga una plantilla de trabajadores como la que tiene? No, no lo es, o no lo parece, más cuando a qui nos rasgamos las vestiduras, con razón, ante la ingente nómina del Liceu antes de la última escabechina.
Por si fuera poco, ayer se supo que debido a temores (censura sin duda alguna), la transmisión cinematográfica de la producción de The Death of Klinghoffer de Adams se ha cancelado.
En Boston curiosament, la prestigosa Filarmónica retiro tres fragmentos de esta ópera de su programación.
Todo muy lamentable
M'agradaM'agrada
Sí tienes razón en los sueldos o emolumentos y derechos adquiridos que citas, más ” a lo Messi, C.Ronaldo, etc…” que a las actuales circunstancias económicas en todo el mundo digamos que civilizado. No es asumible y de hecho me consta que reputados cantantes de ópera cuyos nombres son obvios, han aceptado reducir sus cachets profesionales adecuándose a las circunstancias de cada teatro que les contrato ( yo pienso que más vale que un J.Kaufmann – por decir un nombre y un ejemplo – cante y llene un teatro a razón de 7 funciones a 20.000$ la noche que a lo mejor cante 3 a 50.000$ la noche)
Y efectivamente, no es normal si existen déficits estructurales en los teatros, se mantengan plantillas de trabajadores más o menos blindados o fijos que en algunos casos sobran
M'agradaM'agrada
Aun cobrando sueldos astronómicos, da la sensación que el que cobra menos son los divos/divas
M'agradaM'agrada
Estic molt d’acord amb tu Joaquim. Crec que s’ha de remodelar el sistema, no pot ser que gent quew no fa mes que fer veure que dirigeix cobri el que cobra i dediqui a retallar sous a qui son portadors de la base cultural que representa l’ópera, és a dir l’orquestra, cors i artistes en general. Que els que manen al Liceu s’abaixin el sou, que eliminin burocracia, enxufisma i gent que no hi fa res i llavors veurem el resultat real que donen els números. Segur que milloren.
M'agradaM'agrada
El Sr Gelb dirigeix, és valent i segurament ha de lluitar amb moltes pressions. Els criteris d’un teatre provat són susceptibles de dependre en excés dels que ajuden a sostenir-lo, però això no treu que un sou de 1,8 milions de $ sigui admissible, sobretot si al darrere hi ha el conflicte laboral que hi ha.
M'agradaM'agrada
Sous massa alts, això no es posible , els teatres d’opera tenen el mateix problema que el conjunt de la societat , deu haver la mateixa corrupció , tothom vol cobrar molt i treballar el mínim . Malgrat que en sap greu dir-ho, potser l’Opera s’acaba , es un espectacle massa car per una audiència molt minsa. Els temps estan cambiant a velocitat estratosfèrica . La renovació del públic jove no es produex, la majoria està interessat en altres coses
P.S. No crec de veritat , que tothom vulgui treballar el mínim , disculpes i bon dia .
M'agradaM'agrada
No has de demanar disculpes de res. El teu comentari és assenyat i va a l’essència, costos inassumibles i poca justificació per uns sous tan elevats.
M'agradaM'agrada
Interesantes reflexiones que me llevan al pesimismo.
Estoy en la línea de Joanela. La ópera es minoritaria y mueve unas cifras imposibles de sostener, ni por administraciones saneadas, ni por mecenas generosos.
Los sueldos, desde el director general, hasta el último empleado no pueden ser una lacra, como tampoco los costes de las producciones, en la mayoría de los casos demasiado efímeras, deben ser superiores a los constes de personal, cantantes incluidos.
Constato con consternación que en Nueva York la situación de los sindicalistas no difiere mucho de la que sufrimos aquí.
No le veo mucho futuro a todo esto.
M'agradaM'agrada
és un article clarificador i també preocupant, no descobreix res de nou, però sincerament jo creia que al MET les coses funcionaven d’una altra manera i no difereixen gaire del nostre desori
M'agradaM'agrada
Jo no sé perquè us extranyeu d’això, la societat actual és cada cop més interessada i materialista. Els que tenen la oportunitat d’ocupar un càrrec en una institució privada o pública o fan amb la idea d’aconseguir els màxims beneficis personals. Això succeeix el mateix que la clase política i les grans empreses. Tots ells per molta crisi que hi hagi mai n o es rebaixen el seu sou, la soluició sempre és la mateixa, minimitzar els sous dels treballadors o eliminar els que calguin per tal d’ajustar els pressupostos. Malauradament això ha succeit, succeix i succeirà sempre mentre predomini la societat capitalista arreu del món.
L’òpera com qualsevol espectacle musical de qualitat, requereix un pressupost molt elevat difícil de sostenir sigui a nivell públic o privat. Hem de ser conscients que les persones que dirigeixen i administren aquestes entitats culturals suposadament han de ser professionals o al menys entenedores en l’afer en que s’involucren, però la realitat no ho manifesta així.
Crec que una de les solucions seria que hi hagués una institució internacional que regulés els sous i les despeses de tots el directius integrats en el món de l’espectacle i el teatre.
Hi ha masses qualificats que s’aprofiten dels seus càrrecs i no volen donar el seu braç a torçar tal com fan els politics. La solución sempre és la mateixa: els més perjudicats la classe més baixa. S’aprofiten de que degut a la crisi, el que no està d’acord amb amb això será substituït per una altra persona i potser fins i tot més barat econòmicament. El mercat de la demanda de treball afavoreix les decissions dels directius.
Si l’òpera persisteix en seguir endavant ( segur que ho farà) será amb el sacrifici dels treballadors que viuen d’ella.
M'agradaM'agrada
M’estranya a Nova York, però ben mirat el MET és com qualsevol altre empresa on els dirigents tenen un sous cada vegada més als i el gruix de la massa salarial cada vegada és més baix.
Em desagrada que això succeeixi en l’òpera, però no difereix gens de qualsevol altra empresa, és trist.
Homogeneïtzar els costos artístics és quelcom improbable en un sistema de mercat lliure, potser es podria aconseguir cpm ja es va fer fa anys amb els cantants, però ara les produccions i les estructures, que depenen de cadascun dels teatres fan de l’òpera quelcom insostenible.
L’òpera no morirà, però potser la transformaran tant que deixarà de ser allò que havia estat fins ara.
M'agradaM'agrada
Entenc que el que cobraven els mestres Metha i Maazel sí que toca i no és una crítica cap a ells sinó cap a la llumbrera que els va contractar. Quan uns artistes d’aquesta categoria mundialment reconeguda van a un lloc com el qui van (no ho dic amb ànim menyspreuatiu, ni molt menys) és perquè els ofereixen encara més que, tal vegada, a Berlín, Viena, Múnic, París, Milà, Londres, Nova-York, etc. Crec que en el cas que ens ocupa, hom a llanc,at la casa per la finestra en un exercici irresponsable que brilla per la seva manca de realisme. Si, per exemple, a H. Kaufmann li pagaren a Barna (o a Sebastopol) no el que li paguen a Nova York, sinó més, i és clar que hi vindria a fer òperes senceres, probablement cada temporada. Però és això econòmicament assumible? Crec que artistes amb menys renom poden fer una feina tan bona i fins i tot, més sòlida que la dels esmentats mestres. En tot cas, magnífiques reflexions les de l’apunt d’avui.
M'agradaM'agrada
Però cal reflexionar sobre aquests sous. Són ells els millors, perquè el seu sou és més alt que de Thielemann, barenboim, Muti, Gatti o Jansons, no ho sé si és així, però no s’entén que un director musical d’un teatre d’òpera hagi de cobrar una xifra tan desorbitada per fer art. Potser per això no accepten ser directors de cap teatre, bé Maazel sí, a un teatre llunyà que el deuen pagar a preu d’or i brillants.
El projecte de Les Arts ha donat un resultats artístics extraordinaris, però potser massa efímers, veurem com deriva tot plegat, si l’afició valenciana només s’aguanta amb els grans noms vol dir que la tasca pedagògica que s’ha fet és nul·la, i si només es justifica per el luxe de disposar del millor a cops de talonaris sense fons, aleshores la responsabilitat política hauria de passar factura. Tu i jo sabem que no passarà res i fins i tot si l’edifici de Calatrava acaba sent un contenidor per a tot tipus d’espectacles menys l’òpera, tot serà culpa de Madrid i la manca de sensibilitat en vers la Com¡unitat Valenciana, quelcom que jo no he acabat d’entendre mai, sobretot en els anys (molts) que el mateix partit ha dictat tant a Madrid com a València.
Algú hauria d’explicar molt bé i de manera ben clareta aquest divorci entre Les Arts i el Ministeri de Cultura, tot i que jo imagino que a Madrid no violen possibles competències al Real i Les Arts en aquest sentit anava per lliure fins que no ha pogut mantenir l’impossible ritme d’un equipament des d’un inici caòtic.
Potser ni Madrid, ni tampoc València voldran acceptar-ho però em sembla que va molt per aquí.
El Liceu va haver d’acceptar l’ajuda del Ministerio i ara van tallant l’aixeta a plaer i fins i tot incomplint els compromisos signats, i Mehta va parlant d’amenaçar amb independència per aconseguir recursos, ho vaig trobar una patinada impròpia, la veritat, d’un director prestigiós com ell, sobretot perquè no entén res de res.
M'agradaM'agrada
Desconec la xifra exacta però me la puc imaginar. A això, a banda d’un teatre-auditori que excedeix de molt les necessitats, cal afegir-hi l’orquestra (per la qual no puc amagar una sana envella), m’imagino que a mida dels mestres, també contractada a cop de talonari, sense un projecte aparentment al darrere. Tampoc no vull ni pensar quant li deuen pagar a la Sra. Meier (malgrat que ja no està en el seu millor moment) que la tenen quasi bé cada any. Jo creia que el nom comptar amb el Minnisteri de Cultura era per deixar el govern socialista al marge. No entenc tampoc que ara, amb el canvi de partit, no s’haja esmenat la cosa. Crec que un model a seguir és el de Bruxel.les, amb inversió en les formacions estables i a partir d’aquesta base, eixamplar el que hi ha. Crec que té molt més de mèrit la tasca del mestre Oue a l’OCB, atès el punt de partida i els resultats aconseguits que no les dels esmentats mestres, amb tot el mèrit que tenen. Tot plegat, fa la sensació de molta supèrbia i molta política d’aparador, a major glòria de la cort regional que s’han muntat. Amb una infrastructura com l’Òpera de Malmö, que té una bona orquestra i un bon cor, potser una mica més gran, crec que hagueren pogut fer una temporada d’allò més reixit i consolidar més el futur. Disculpeu aquesta exposició meua tan caòtica i desordenada.
M'agradaM'agrada
Ens parles de la gestió cultural del País Valencià i no la conec a fons, però el projecte de Les Arts es veia inviable des d’un bon principi. Algu m’ha dit moltes vegades “qué nos quiten lo bailao” però caldrà veure si al final no quedarà no sala de ball. La irresponsabilitat és enorme i el cost que ha de pagar tothom encara més.
Masses coses han de canviar per esperar un canvi general i a tants novells i en tantes coses. Bàsicament tenim un problema educatiu, i en el supòsit que a partir d’avui ho comencéssim a fer bé, els resultats no són precisament immediats, trigarem a veure els fruits.
M'agradaM'agrada
Creo que también el Covent Garden está atravesando algún problema económico, con lo cual ya son varios los teatros principales de ópera con problemas de ese tipo. Habrá, efectivamente, que reflexionar mucho al respecto, pues la gallina de los huevos de oro comienza a ponerlos de plomo…
La retransmisión programada de “Klinghoffer” será sustituída por otra ópera o nos devolverán el importe de las entradas? Que a estas alturas de permisividad a gran escala se censure una obra me parece muy chocante, cuando se permite un lenguaje tan obsceno y vulgar en la pieza teatral “August”, en la mayoria de films norteamericanos actuales y en muchas canciones del momento. Si es por temática política, religiosa, o lo que sea tampoco lo acepto y si es por concepción escénica super-atrevida ya estamos curados de espanto. La verdad no lo comprendo. Y es que no puedo con la hipocresía del puritanismo, sea del tipo que sea.
Volviendo a los sueldazos, es indignante enterarse de esas ingentes cantidades de dinero que se enbolsan algunos y lo poco que perciben la mayoría de los humanos, algunos con más conocimientos que los primeros.
M'agradaM'agrada
I arran dels sous, per què tan alts?, què fan millor que un metge, que un enginyer, que un periodista, que …?
És exagerat, però sobretot és immoral sabent com estan les coses allà, aquí i arreu. El MET és una empresa privada i per tant poden pagar el que vulguin, però no retallar els sous dels treballadors un 10€ mentre ell cobra això i l’augmenta.
M'agradaM'agrada
El sou del director es 1×4 vegades el sou del operari de escenari. No amb sembla tant desproporcionat.
M'agradaM'agrada
Desproporcionat gens, immoral tot.
M'agradaM'agrada
Penso que cobren massa els que manen,si els sous del personal fossin una mica més ajustats potser no ho veuriem tan desproporcionat.Jo vaig estar al MET el dijous de la setmana passada en una visita facultativa perqué no hi havia funció lírica.Ho comento perqué em va caure la cara de vergonya del brut que estava,només es salva el vestíbul i en la visita tots els llums estàn apagats.Hi anava amb una il.lusió bàrbara i em vaig quedar amb un pam de nas,o sigui també estalvien en el manteniment.
M'agradaM'agrada
L’ajust no ha de ser petit, hi ha un marge escandalós.
Suposo que el MET fins el mes de setembre no faran dissabte, però és estrany que no tinguin una mica de cura, sobretot si fan visites turístiques, òbviament cobrant.
M'agradaM'agrada
Home, allà la proporció de sou entre músic de l’orquestra i director general és 1 a 4. Aquí deu ser de 1 a 20 com a mínim (allà almenys ho saben)….
M'agradaM'agrada
M’estàs dient que el director general del Liceu cobra 20 vegades més que el millor músic més ben pagat de l’orquestra?
No m’ho crec o no m’ho vull creure.
M'agradaM'agrada
No em sembla admissible que un music d’una orquestra, ni que sigui el concertino cobri més 290.000 € a l’any (24.392 al mes), ni molt menys que un tècnic d’escenari el superi encara més.
Ens hem tornat bojos! i com diu un mes amunt, el normal és que el director general multipliqui per quatre el sou d’un empleat i aleshores tenim un sou mensual de 111.000 € AL MES!!! Aviat deixaria d’anar a l’òpera si visqués a NY Quina vergonya! I segur que encara hi deu haver algu que ho justifica
M'agradaM'agrada
quin seria el sou admissible per a un músic d´orquestra?
M'agradaM'agrada
Dependrà molt del músic i amb quina formació toqui, qui ho sap això?.
Però em sembla que amb les xifres que es paguen al Metropolitan potser podríem tenir un magnífic quartet o quintet. No sé dir-te una xifra, si te’n dic una pot ser molt mal interpretada.
Tots hem de tenir sous dignes que es corresponguin a les capacitats i estudis realitzats, però també amb el compromís, la dedicació, la formació permanent o tantes altres coses. En aquest sentit ningú hauria d’estar més ben pagat que un metge, un mestre, un bomber , per dir-ne tres a l’atzar, que siguin responsables i compleixin escrupolosament amb la seva tasca. Jo necessito la música i valoro molt la feina que fan, però jo no entenc perquè un músic del MET ha de cobrar 20 vegades el que jo cobro, ho sento, i malgrat la diferència i les dues carrerres que he estudiat, em diuen que sóc un privilegiat. Ho entens ara?
M'agradaM'agrada
Primerament, no em malinterpretis res del que diré a continuació, és molt complicat expresar-se correctament per escrit i que, alhora, ho entenguin com si fos una conversa normal.
Jo sóc de les persones que no entenc el perquè la cultura està separada de l´educació, o millor dit perquè molta gent enten que ha d´estar separada quan sense cultura aquest món no seria el que és, i ja deixa molt que desitjar, ja m´entens. Quan el govern espanyol i, pel que ens toca el català, retalla baix mínim el pressupost de cultura que significa un 0´7% és lamentable i trist però, tal vegada es que és millor elminiar que la cultura sigui de tots, no sigui que amb el que això aportaria tinguessim més raons per discutir les decicions dels govern. Ja m´entens.
El perquè d´aquesta introducció?…doncs perquè estic d´acord amb tu que determinades professiones haurien d´estar molt millor pagades però no per això hi ha que baixar les altres i per això he fet una relació entre mestres i tots aquells que es dediquen a la cultura perquè, com he dit abans, per mi son indivisibles.
Per altra banda, també els salaris han d´anar en consonància al pais o les ciutats, és a dir…no podem comparar EE.UU amb Espanya ni New York amb Barcelona, per lo tant no puc sentir-me malament perquè allí cobrin el que cobrin. No m´hi fico. Si et serveix de consol, si el solista de fagot del MET cobra quasi un 230 000 €, cobra quasi set vegades més que jo.
Quina és la feina d´un músic d´orquestra?…supose que és molt important saber el que significa ser músic d´orquestra i d´això, moltíssima gent no hen sap i pensa que fem el concert o la funció i prou. Si et serveix, et puc comentar el que faig jo com a solista del Liceu amb un salari actualment rebaixat en quasi un 40% des de que va començar la crisi, actuament tinc un saliri de poc més de 40000€. Ara bé, direu que l´orquestra del MET no és la del Liceu, no us discutiré pas això…però analitzem les coses millor….Avui m´he passat la tarda fent canyes per a poder tocar, me les faig jo a casa el que em treu temps personal. A més acostumo a fer unes 3 hores d´estudi personal diaries per a mantenir-me en forma per a poder estar al màxim nivell quan vaig al treball, no tinc un horari fixe, es a dir, caps de setmana, dilluns, dimarts…els dies lliures cauen quan cauen. En el meu cas no tinc cap altres solista de fagot que pugui partir-se amb mi ( tal i com fan al MET) una Walküre, tinc els meus bolos en altres orquestres per a augmentar el treball i, com no el prestigi i suplir les mancances que tenim al Liceu com son els concerts de cambra o simfònics, tinc la meva feina didàctica en orquestres joves i, quan arriben les vacances no deixo un dia d´estudiar el fagot, bo….om a molt paro una setmana per descansar el cap. Saps el millor??….que diariament faig exactament el mateix que el solista de fagot del MET. És més, faig el mateix que qualsevol solista de fagot de qualsevol orquestra del món i hi han tants salaris com orquestres. Al meu treball o , personalment parlant, tinc que portar el meu instrument, en el meu cas oscila d´entre 30000 a 50000€, i parlem d´un fagot. Això me l´he tingut que pagar jo, al igual que la meva carrera o els meus cursos de perfeccionament o els meus postgraduats a l´extranger. Ja veus….cada feina te el seu intringulis…..i ja no parlo de si fallo en un concert, que segur que en Joaquim s´en adonarà molt ràpidament. Les feines son les feines i cadascuna ha de tenir el seu salari però mai podem fer comparatives, la desconeixensa d´elles ens pot fer caure en errors.
Per cert, al Liceu també hi han molts tècnics que cobren més que un solista d´orquestra. NO vull que els treguin però que tampoc em treguin a mi. Els de dalt….no sé el que cobren, ni m´importa sempre i quan facin la seva feina com la fem els de baix.
M'agradaM'agrada
El Sr Gelb segur que ho justifica, però em sembla que fa temps que li busquen les pessigolles i amb aquest sou potser s’està posant de peus a la galleda.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de junio de 2014 | Beckmesser
No existe ninguna labor en este mundo que merezca ser pagada con 1.800.000 $ al año, más beneficios, más primas y muchas cosas más. Es una auténtica vergüenza que Mr. Gelb cobre esa barbaridad y cualquiera que la cobre: banqueros, etc…,; clama la venganza de Dios, habiendo tanto hambriento por el mundo, incluso en la super-capitalista Nueva York, plagada de “homeless” por las noches, durmiendo en las puertas de los bancos.. El comunismo ha fallado, el capitalismo está fallando, cuál es la solución? Por favor que se esfuercen los economistas en encontrarla porque vamos a la catástrofe general. Ya hay síntomas alarmantes de que estamos en ese camino, para comprobarlo basta con ver o escuchar las noticias diarias.
M'agradaM'agrada
Tot sembla que el capitalisme està triomfant més que mai, no m’agrada discrepar, però a i em sembla que ha triomfat més que mai i fins i tot la Xina, i no cal dir Rússia, són més capitalistes que la pròpia societat occidental.
M'agradaM'agrada
Els sous de la direcció del GTL estan subjectes a un pacte de confidencialitat i per tant no es fan públics. Els treballadors patim des de fa anys retallades i hem col·laborat donant tota la flexibilitat que se’ns ha demanat (sota la premissa de que si no, o bé ens externalitzen, o bé es veuran obligats a tancar el Liceu). No entenc, i així ho he comunicat a la direcció, que en aquestes circumstàncies no es facin públics. La direcció, al meu parer, hauria d’aplicar-se les retallades que ens apliquen a la resta d’assalariats, de manera exemplar. En les circumstàncies actuals em resulta d’un gran cinisme l’aplicació de mesures d’estalvi sobre els costos laborals i parlar de transparència en la gestió al mateix temps.
M'agradaM'agrada
No puc entendre que sapiguem el que cobra el President de la Generalitat i no ho podem saber del director general del Liceu i la seva troupe, ho trobo denunciable.
Jo creia que la nova direcció seria transparent, ho creia….
M'agradaM'agrada